|
|
| recerques |
 |
|
|
|
|
|
| Amb Marta Torné, Ella Àlex Brendemühl Él |
|
|
|
|
Àlex Brendemülh i Marta Torné xoquen amb els tòpics
Dues cares avalades per la popularitat dels seus treballs al cine i la televisió, Àlex Brendemülh i Marta Torné, i un autor, David Botello, que intenta fer un vestit a mida per als intèrprets adaptant en una única trama les sis peces d’un espectacle anterior estrenat a Madrid. El resultat és Más allá del puente, una comèdia agredolça plena de tòpics sobre les contradiccions de l’amor i de l’ésser humà que discorre sense pena ni glòria pel Teatre Borràs, dirigida per Roger Gual, codirector amb Julio Wallovits de l’elogiat film Smooking room.
És un còctel al qual li falten els ingredients perquè la platea arribi a emocionar-se de debò, encara que algunes rialles puguin donar a entendre que el que passa dalt de l’escenari deixa complagut el públic. La qüestió no és si el que ofereix aquest muntatge està en la línia del teatre popular o comercial, opció tan legítima com qualsevol altra si s’utilitzen els elements perquè funcioni, sinó en la coherència d’un text i d’una posada en escena que obliguen a utilitzar recursos trivials per intentar donar consistència al discurs dramatúrgic.
És el cas de l’abús de les projeccions amb primers plans de les cares dels protagonistes –pensats per potenciar tant la seva imatge com la de la seva reacció davant els fets– i la reiteració dels soliloquis de cada un d’ells a les butaques des d’on traslladen a l’espectador les seves verdaderes reflexions. La funció es desenvolupa a salts i sense un encadenament que permeti donar-li el ritme i l’agilitat que requereix una peça d’aquestes característiques.
DEBUTANT TORNÉ
Tampoc resulta convincent el funcionament de la trobada dels dos potencials suïcides a l’enorme parapet, dissenyat per Max Glaenzel perquè faci la funció de pont, on en situació extrema es coneixen i s’enamoren els protagonistes. En tot cas per provocar el vertigen d’uns intèrprets obligats a caminar amb precaució, precisament per no caure per un precipici pitjor
En aquest context el treball de Brandemülh, recent guanyador del premi Gaudí com a millor actor, i el de Torné, debutant al teatre després del seu èxit televisiu a El internado, xoca amb el problema de concepció de l’espectacle. Tots dos s’esforcen, i a estones ho aconsegueixen, a donar vida a dos paraplègics emocionals incapaços de trobar les claus de la seva vida com a parella. I això ja és molt.
César López Rosell
El Periódico 11/03/2010
|
|
|
|
|
|
|
|
|
