La directora i dramaturga Cárol López (Barcelona, 1969) ha demostrat en tots els seus muntatges teatrals l’estreta vinculació que manté amb el món del cinema i la televisió (relació més personal que no pas professional). He llegit molt teatre, però he vist infinitament més cinema, ha declarat López en alguna ocasió.
Veure començar els seus espectacles amb uns crèdits que talment semblen trets d’una pel•li de Tarantino o presenciar una constant juxtaposició d’escenes que acaben amb fos a negre ja és part del seu registre habitual. Sense deixar de banda la mítica escena de V.O.S (espectacle, per cert, que veurem a la gran pantalla de la mà de Cesc Gay) on, després d’un sopar, els quatre protagonistes juguen a endevinar títols de pel•lícules escenificant una escena característica (ja saben: ¡Es un hombre!, ¡Es un hombre!... Victor o Victoria!!).
Tampoc ens passa de llarg la picada d’ullet al cinema negre que contenia Last Chance, on Dolo Beltran era durant uns moments la sensual cantant d’un club nocturn, amb una pinta de femme fatal que no podia amb ella.
Ara a La Villarroel presenta el seu darrer treball, Germanes, amb l’esperit de Woody Allen pul•lulant entre funerals i gaspatxos demacrats. Però el director novaiorquès no només és present a escena sinó també al cartell de l’obra, on López ha recreat el mateix estil que el de la pel•lícula Hannah i les seves germanes. Malgrat la pròrroga per èxit l’espectacle té els dies comptats a la Villarroel. No se’l perdin.
