Rosella Hightower (88) Ballarina


Rosella Hightower (88) - Ballarina

La gran ballarina i mestra nord-americana Rosella Hightower va morir el 4 de novembre de 2008 a Cannes als 88 anys. Havia nascut al gener de 1920 a Ardmore (Oklahoma), i era una de les primeres grans estrelles del ballet americà d'ascendència índia, al costat d'altres nadives com Marie i Majorie Tallchief o Moscelyne Larkin.

Virtuosa, llegendària en la seva bravura i la seva tècnica a prova de foc, la historiografia del ballet té en Rosella una de les seves deesses. Les seves puntes d'acer, el seu gir, la seva excel•lència i el seu atac són inoblidables fent valer allò que ["el ballet avui no és el que era"].

El seu vals de Les sílfides, la seva Reina de les Willis, la seva El Quixot, el seu Cigne Negre o la seva Sílfide (muntada per Harald Lander en 1953) han estat exemples de netedat i rigor i, sobretot, d'encarnacions personals d'aquests personatges del ballet clàssic.

Rosella va ser una de les millors ballarines del segle XX, de les més segures, de les de més llarga i polifacètica carrera; va brodar Coppelia, la musa Cal•líope d'Apol•lo Musageta, el impromptu de Ball de graduats, Tema i variacions o l'Ocell blau.
De tot aquest saber, surt la gran professora. Del conjunt de tanta experiència creativa surt cristal•litzat aquest concepte sacre de la dansa que va ser capaç de transmetre quan va deixar les taules i es va establir en Cannes, fundant al 1962 el Centri de Danse Classique.

Rosella Hightower va ser una dona generosa que desbordava una humanística exemplar en els seus deixebles (entre ells l'espanyol José Martínez). Va ser la primera nord-americana a arribar a ser una étoile en escenaris europeus.

Les seves últimes gal•les al gener de 1962 a París amb Erik Bruhn, Sonia Arova i Rudolf Nureyev van ser retratades per Serge Lido i són ja mitològiques.

Havia començat a estudiar en Kansas City amb Dorothy Perkins, i molt jove crida l'atenció de Massine, que la recluta per als Ballets Russos de Montecarlo entre 1938 i 1941, que passa a l’American Ballet Theatre.

Allí va ballar la seva primera Giselle reemplaçant a una indisposada Alicia Markova i va obtenir el seu primer gran triomf.

Després d'una agitada temporada al 1947 amb l'Original Ballet Russe, el marquès de Cuevas la duu al seu Nouveau Ballet de Monte Carlo i a París és aclamada per la seva dinàmica i virtuosisme.

Entre els seus grans ballets de 1952 destaquen Donya Inés de Castro (Ana Ricarda) i Piège de lumière (John Tares); Corrida (David Lichine), Rondo capriccioso (Bronislava Nijinska) i Variations (Maurice Béjart, 1969).

Entre 1969 i 1972 va dirigir el Ballet de l'Òpera de Marsella (on va muntar la seva primera Bella per a Margot Fonteyn i Nureyev) i seguidament El Quixot; entre 1973 i 1974 dirigeix el Ballet de Nancy.

L’any 1981 substitueix a Violette Verdy com a directora del Ballet de l'Òpera de París i roman fins a 1983. Al 1982 munta la seva reeixida segona Bella amb dissenys de Bernard Daydé, que es va estrenar al Palau de Congressos de París. Al desembre del mateix any va produir amb Georges Hirsch un memorable Trencanous. Al 1985 dirigeix temporalment el Ballet del Teatre alla Scala de Milà i munta El llac dels cignes, amb llibret i escenaris de Franc Zefirelli.

La Rosella coreógrafa va tenir una llarga trajectòria que comença amb peces creades per a Alicia Markova; va idear Pleasuredrome (1949, Metropolitan), Salomé (Cuevas, 1950) i Scaramouche (1951).

Altres obituaris