James Whitmore (87) Actor


James Whitmore (87) - Actor

L'actor nord-americà James Whitmore, el rostre del qual va aparèixer en desenes de papers secundaris a Hollywood, va morir el 6 de febrer de 2009 en la seva casa de Malibú, a Califòrnia, a l'edat de 87 anys, a causa d'un càncer de pulmó que li va ser diagnosticat al novembre.

Havia rodat prop de 150 pel•lícules i sèries televisives al llarg d'una carrera que va començar a Broadway, però que no va trigar a alternar amb Hollywood.

Va ser el líder assembleari del planeta dels simis, davant de Charlton Heston, i també el pres que no va poder suportar la llibertat i va acabar penjant-se en Cadena perpètua (1944), al costat de Tim Robbins i Morgan Friedman.

Guanyador d'un premi Tony només iniciar la seva carrera a Broadway (1947), l'actor d'espesses celles va ser aviat nominat al Oscar en 1949 com secundari en el drama bèl•lic Battleground (Foc en la neu). I ho tornaria a ser per la seva recreació del president Truman en l'aplaudida Give ´em hell, Harry!, que el seu solo teatral - com el de Theodore Roosevelt i el de l'humorista Will Rogers- ja li havia reportat èxits en els anys 70.

Particularment conegut pels seus papers en cintes bèl•liques i policials - va rodar amb John Huston La jungla d'asfalt-, va intentar amb èxit no encasellar-se.

Va participar a westerns com L'última frontera (1959), d’Anthony Mann, o Camús, l'apatxe, de Michael Winner. Va brillar a Tora, tora, tora! (1970), dirigida Richard Fleischer, i també en els musicals Kiss me Kate i Oklahoma!, aquest a les ordres de Fred Zinnemann.

Nascut als afores de Nova York en 1921, en el si d'una família metodista que desaprovava la seva professió, Whitmore va estudiar a la Universitat de Yale amb una beca esportiva, però dues lesions de genoll van acabar amb la seva projecció futbolística.

Enrolat a la Marina durant la Segona Guerra Mundial, va tenir temps per a pensar i va decidir consagrar-se a l'art dramàtic.

La seva carrera a televisió - que inclou La quarta dimensió (La dimensió desconeguda)-, no va ser menys prolífica. La seva última aparició, sense anar més lluny, va ser en un episodi de la sèrie CSI Les Vegas. Perquè la seva carrera en la pantalla continuava en el segle XXI, encara que ell no va dubtar a admetre que preferia els escenaris. "El procés de fer pel•lícules és avorridíssim, tan fragmentat. Esperes i esperes i després... com va dir Jack Lemmon, és un moment màgic. En el teatre, una vegada s'aixeca el teló, tot depèn de tu".

Divorciat tres vegades, li sobreviuen la seva dona Noreen, els seus dos fills i els seus vuit néts.

Altres obituaris