Biel Moll (68) Actor


Biel Moll  (68) - Actor

Biel Moll va morir el 17 de febrer de 2008, a Barcelona, víctima d'un càncer, als 68 anys. Es va anar com havia volgut: a la seva casa, sense dolor, i envoltat de familiars i amics.

Havia nascut a Mallorca l’any 1941 i aviat es va traslladar a la capital catalana, on va participar en gairebé totes les aventures escèniques importants que hi ha hagut en aquesta ciutat des de mitjans dels seixanta fins a avui.

En la Companyia Adrià Gual va signar l'estupenda adaptació de Mort de Dama, de Llorenç Vilallonga, que Ricard Salvat va presentar en 1970 al María Guerrero, i va treballar com a actor a Primera Història d'Esther, d’Espriu.

Però el seu tarannà àcrata li va acostar al grup liderat per Mario Gas, que l’any 1971 el dirigeix a Remena, nena, l'espectacle de cuplés de Guillermina Motta a La Paloma, i a l'any següent a l'èxit de Tango, amb Motta i Enric Barbat, que romandrà dos anys en cartell, a les sales Martin's i Gaslight, i on Moll es dóna a conèixer amb la seva creació del refinat i llibertí mestre de cerimònies Maurice de Berangourt.

Després d'una estada a Madrid, on actua a l’Equus de Peter Shaffer que va dirigir l’any 1975 Manolo Collado amb Juan Ribó i López Vázquez, retorna per a treballar a les ordres de Ventura Pons al Rocky Horror Show (Romea, 1977) amb Oriol Tramvía i Christa Leem, i La Moscheta, de Ruzzante, al el Grec 78.

Per aquests mateixos anys comença la seva vinculació amb el Teatre Lliure, primer com a director adjunt, després com gerent tècnic de la sala de Gràcia, en l'època de Lluís Homar (1992/1998), i com a patró de la Fundació.

L’any 1979, sota el mandat de Joan-Anton Benach com a delegat de serveis del primer Ajuntament democràtic, Biel Moll es va fer càrrec de la direcció del Grec, de la programació del qual s'encarregaria des de 1980 a 1983: van ser els anys de Dario Fo i Ferruccio Soleri, el Living, Lindsay Kemp, Sankai Juku, el London Opera Ensemble o les posades operístiques de Mario Gas.

Per aquestes dates emprèn, en companyia de Jean-Guy Lecat, escenògraf i director tècnic de la companyia de Peter Brook, la recerca de l'espai idoni per a representar La tragèdia de Carmen, que desembocaria en el descobriment i "creació" del Mercat dels Flors, inaugurat el 28 de febrer de 1983.

L’any 1989 Moll torna a trobar-se amb Mario Gas, tot just nomenat director del Festival de Otoño/Olimpíada de las Artes, que li posa al capdavant de la programació teatral.

Del 89 al 91, el tàndem Gas-Moll porta a Barcelona espectacles de Bergman, Chereau, Sybeberg, Tabori, Langhoff i Corsetti, entre altres lluminàries, mentre que pel certamen del 92 desfilaran, entre molts altres, el Quijote de Scaparro-Flotats, la Medea de Núria Espert-Irene Papes, el Tirano Banderas de Pasqual, el Cabaret de Savary, Fernando Fernán-Gómez (en el seu comiat de l'escena) i Matthias Langhoff amb Edipo Tirano.

Després de la seva segona estada al Lliure, Biel Moll passa a formar part, com a sotsdirector, del nou equip del Grec, a les ordres de Xavier Albertí, en una de les etapes (1996 a 1999) més renovadores de la seva història, on es donen a conèixer o es consoliden alguns dels principals directors de l'actual escena catalana.

A la fi de 1999, Moll entra a treballar al Gran Teatre del Liceu, en el qual es va jubilar en 2006. Al costat de Jaume Cleries va ser el responsable d'engegar el departament audiovisual, un dels projectes centrals del nou coliseu.

Com a actor cinematogràfic destaquen els seus treballs a les ordres de Joaquín Jordá (Numax presenta, 1979), Jaime Camí (La campanada, 1980, i El llarg hivern, 1992), Ventura Pons (El Vicari d'Olot, 1981) i Josep María Forn, per a qui va rodar Companys (1979) i el seu últim treball en la pantalla, El coronel Macià (2006). Va ser un ésser humà excepcional, càlid, apassionat, libèrrim i amb un sentit de l'humor que no li va abandonar mai.

Altres obituaris