Sydney Chaplin (82) Actor


Sydney Chaplin (82) - Actor

“Era d'aquesta classe de persones que formarà part de la història", va dir d'ell Jerry Bodie, amic de la família Chaplin, a més de destacar de Sydney (que va rebre el mateix nom que el seu oncle, germà de Charles) que era algú molt sociable amb amistats que van anar des d'Albert Einstein a Frank Sinatra.

El context artístic li venia de família; jugava al tennis amb Greta Garbo i aprenia a tocar el violí amb Einstein, per posar alguns exemples.

Sydney, que va morir el passat 3 de març de 2009, va aparèixer en dos de les últimes pel•lícules del seu pare, Limelight (1952) i The Countess from Hong Kong (1967).

Mai va obtenir l'èxit d'Hollywood, potser perquè va preferir seguir actuant en els teatres musicals de Nova York, però sí va aconseguir un premi Tony (que celebra els èxits aconseguits en els teatres nord-americans, sobretot de Broadway) per Bells are ringing, el musical escrit per Betty Comden i Adolph Green de 1956 que tractava sobre una bonica història d'amor entre una teleoperadora d'informació (Judy Holliday) i el seu client (Chaplin).

El crític del New York Herald Tribune, Walter Kerr, va dir d'ell que feia pujar la temperatura pel simple fet de creure en la seva apassionant història d'amor. Malgrat les bones crítiques, el seu show més recordat és el protagonitzat al costat de Barbra Streisand. Funny Girl, en el qual feia de Nicky Arnstein, un home que intenta cortejar a la súper estrella Fanny Brice, interpretada per Streisand.

El New York Times el va afalagar en tots els sentits: "La figura de Nick és gran, elegant i galant. Fa tot el possible per aconseguir el seu objectiu, però sent noble".

El paper li va valer per a una altra nominació als premis Tony, però es va marxar de l'obra al juny de 1965 per diferències amb el productor, Ray Stark. Quan va arribar el moment de fer la pel•lícula, Omar Sharif, el trencacors protagonista de pel•lícules com Lawrence d'Aràbia i Doctor Zhivago es quedaria amb el paper.

Chaplin també renunciaria més tard al paper en cinema de Bells are ringing. No estava en desacord, sinó que mai va tenir el desig de ser tan reconegut i respectat com ho va anar el seu pare.

I va seguir protagonitzant musicals, aquesta vegada va repetir amb el duo Comden-Green per a l'obra Subways are for sleeping.

Encara que la seva carrera mai va arribar l'èxit de Charlie, tampoc mai va pensar que dur el nom de Chaplin era un desavantatge. "Crec que algú que pensa que la seva vida ha estat marcada per la fama del seu pare és un avorrit i un pesat", va explicar a AP l’any 1967.

Renegar de les seves privilegiades arrels hagués estat una ximpleria. El seu pare li va ajudar en tot el que va poder, encara que la paciència que tenia amb altres actors, no la tenia amb el seu fill, va declarar Sydney en alguna ocasió.

Altres obituaris