Harold Gould (86) Actor


Harold Gould (86) - Actor

Era el veterà, l'elegant, l'etern secundari nord-americà, el professional discret, a l'ombra però imprescindible. Harold Gould, que va treballar en múltiples i populars pel•lícules, sèries de televisió i obres de teatre, va morir l'11 de setembre de 2010 a Los Angeles als 86 anys a causa d'un càncer de pròstata, segons va informar la revista Hollywood Reporter. El seu cos va ser incinerat.

Gould era conegut entre el públic de televisió per les seves participacions en mítiques sèries com Golden Girls, Hawaii Five-O, Perry Mason, Dream of Jeannie i Columbo. A més de diverses representacions a teatres de Broadway, va tornar una vegada i una altra a la tasca cinematogràfica i va segellar la seva carrera amb títols com El Golpe o Primera Plana.

Harold V. Goldstein va néixer al desembre de 1923 i va adoptar el nom artístic de Harold Gould. De registres variables, a The Sting (1973), guanyador d'un Oscar, interpretava a un estafador, mentre que a la comèdia Love and Death (1975) mantenia un duel amb el propi Woody Allen, actor principal i director del film.

Fill d'un empleat de correus i un mestressa que treballava a temps parcial per a un departament de salut, Gould es va matricular al Teachers College d’Albany i, després de graduar-se, va creure que el seu futur estaria en la docència de matèries que li interessaven, "com les ciències socials o els idiomes".

Però iniciats els seus estudis universitaris, es va allistar a l'exèrcit durant la Segona Guerra Mundial i va combatre a França. Després d'una llarga malaltia, la convalescència de la qual va passar a Anglaterra, va servir un temps als serveis ferroviaris.

Després de la guerra va tornar l’Albany Teachers College per a estudiar art dramàtic i, més tard, a la Universitat de Cornell on coneixeria a la seva futura esposa, Lea Vernon.

Després de la seva graduació va passar tres anys compaginant l'ensenyament en un centre de Virginia amb els seus treballs a l'escenari. El seu veritable debut professional en teatre li va arribar l’any 1955. A l'any següent li van oferir una càtedra en el departament d'interpretació dramàtica a una universitat californiana on va romandre fins que, a inicis de la dècada dels seixanta, decidís provar sort en solitari.

No va ser fàcil. Al principi, per a sobreviure, fins i tot va acceptar un lloc com a guarda de seguretat. Després, mig segle en cinema, més de 300 programes de televisió, vint pel•lícules importants i un centenar d'obres de teatre, li van valer, a més d'un Emmy i cinc nominacions, una àmplia experiència que ell definiria com "la clau de la resta de la meva vida". "Cada paper m'ha ensenyat una versió diferent de l'existència humana", va afegir.

Actualment, Harold Gould ja s'havia convertit en una figura entranyable, una referència per als seguidors de les sèries televisives de diverses dècades. Li sobreviuen la seva esposa, dos fills, Josué i Lowell, i una filla, Deborah.

Entre les seves últimes actuacions figura el paper d'avi a Freaky Friday o la seva recent aparició a un episodi de Nip/ Tuck.

Altres obituaris