Manuel Alexandre (92) Actor


Manuel Alexandre (92) - Actor

L'actor madrileny Manuel Alexandre, intèrpret de pel•lícules com Bienvenido, Mr. Marshall, Calle Mayor o Amanece que no es poco, va morir el 12 d’octubre de 2010 a la Clínica San Camilo de Madrid als 92 anys.

Secundari d'or del cinema espanyol, Alexandre (Madrid, 11 de novembre de 1917) havia treballat en més de 300 pel•lícules, en nombroses obres de teatre i sèries de televisió.

Manuel Alexandre era l'últim d'una sèrie d'intèrprets històrics del cinema espanyol, al que va dedicar més de mig segle de carrera professional, en una etapa en la qual va coincidir amb Fernando Fernán-Gómez, José Luis López Vázquez o Pepe Isbert.

Alexandre va estudiar Declamació en el Real Conservatori de Madrid i va ser deixeble de Fernán-Gómez i Rafael Alonso. L’any 1936 va deixar els seus estudis de Periodisme a l'iniciar-se la Guerra Civil, durant la qual es va enrolar en el batalló del general Miaja en la defensa de Madrid.

Va debutar al teatre l’any 1945 en la companyia de Jesús Tordesilla i d'allí va passar a la companyia de l'Eslava i posteriorment, a la del Teatro Español.

L’any 1953 va debutar al cinema a Bienvenido, Mr. Marshall, de Luis García Berlanga, amb qui treballaria després a Calabuch, l’any 1956.

Durant aquella dècada es va convertir en una presència secundària però indispensable en els títols més importants de la cinematografia espanyola: Calle Mayor (1956), i La venganza(1957), ambdues de Juan Antonio Berlanga, o Los jueves, milagro (1957) i Plácido (1961), un cop més de Berlanga.

Durant els anys setanta va compaginar cinema, teatre i televisió. En aquest darrer mitjà va rodar Tamaño natural (1973), de Berlanga, i a la sèrie de TVE Fortunata y Jacinta (1979).

En teatre va intervenir a Luces de Bohemia, al costat de José María Rodero, i Madre coraje y sus hijos (1986) amb la companyia de Lluis Pascual. També va participar a El caso del señor vestido de violeta (1954), una comèdia de Mihura on Alexandre hi actuava al costat de Fernando Fernán Gómez, Agustín González i María Luisa Ponte. La vida en un bloc (1952), tant la producció teatral dirigida per Gómez com en la versió cinematogràfica, on actuava al costat de gent com Jose Luís López Vázquez, Alberto Closas i María Asquerino.

Per la seva tasca cinematogràfica ha rebut el premi de la revista Film Ideal; el Premi Nacional, per Plácido (1962); el Premi de la Crítica Cinematogràfica al conjunt de la seva tasca, l’any 1980; i el Premi Pepe Isbert, l’any 1993, en reconeixement a la seva carrera com actor de repartiment. L’any 2002 el Consell de Ministres li va atorgar la Medalla al Mèrit de les Belles Arts i en 2003 va ser guardonat amb el Goya d'Honor al conjunt de la seva carrera.

Però ni cinema ni televisió, ell va ser sempre un home de teatre.[ "No solc anar al cinema, el que m'agrada de debò és el teatre, una raresa d'un home jove com jo"], reconeixeria entre bromes en els seus últims anys de vida.

Altres obituaris