Ray Stark (88) Productor


Ray Stark  (88) - Productor

Ray Stark ha mort el dissabte 16 de gener de 2004 al seu domicili després d’una perllongada malaltia. Va ser un dels managers i productors més poderosos de Hollywood amb pel·lícules com Funny Girl, The Way We Were, i The Sunshine Boys.

Stark era considerat com el darrer dels grans productors independent, seguit de Samuel Goldwyn i David O. Selznick. Com ells, va elaborar pel·lícules basades en els llibres que encapçalaven les llistes dels ‘best-sellers’ o en exitoses obres de teatre. Els hi afegia una elevada inversió acompanyada d’uns repartiments farcits d’estrelles. Però a diferència de Goldwyn i Selznick, que van prosperar publicitàriament, Stark va estimar-se romandre apartat dels llums de les cameres.

De fet, va concedir comptades entrevistes al llarg de la seva carrera i si ho feia, era perquè tenia la destral ben esmolada. Només va donar a conèixer alguns detalls a la seva biografia oficial i sempre es va mostrar reticent a fer pública la seva edat. Va assegurar que la seva data de naixement era l’any 1914, però mai va desvelar el mes o el dia. Segons fonts de la seva família, es coneix que va néixer el 3 d’octubre de 1915.
La carrera d’Stark com a productor va ser notable sobretot per la seva associació amb Barbara Streisand. Ell era el nebot de Fanny Brice i el seu desig era convertir en un espectacle la vida d’aquesta gran cantant i comediògrafa de Broadway. Va muntar el musical Funny Girl i va triar a Barbara Streisand com a protagonista. Aleshores ja era coneguda com a dinàmica cantant gràcies a les seves aparicions televisives i per algun teatre del mateix Broadway.

Funny Girl i Streisand van arribar al més alt de Broadway amb l’estrena de l’espectacle a Nova York el 24 de març de 1964. Stark va convertir-lo més tard en una brillant pel·lícula, que va suposar el debut d’Streisand a la gran pantalla . Va triar a William Wyler per dirigir-la, amb tres Oscar a les seves espatlles però sense haver dirigit mai un musical. Així que van comptar amb l’ajut d’Herbert Ross per coordinar els números musicals.

Funny Girl va fer guanyar a Barbara Streisand l’Oscar a la millor actriu (compartit amb Katharine Hepburn per The Lion in Winter). Ella va rodar tres films més sota contracte d’Stark: The Owl and the Pussycat, The Way We Were i Funny Lady. Un cop van separar les seves respectives carreres professionals, van continuar sent amics.
Les pel·lícules d’Stark van ser premiades per l’Academia amb la corresponent estatueta a gent com George Burns (The Sunshine Boys), Richard Dreyfus (The Goodbye Girl) i Maggie Smith (California Suite).

Com a productor, Stark va mantenir àmplies relacions amb directors, guionistes I actors o actrius, alguns dels quals el tenien com a agent representant. Va rodar 10 pel·lícules amb Neil Simon, vuit amb Herbert Ross, cinc amb Jackie Gleason, quatre amb Barbara Streisand, quatre amb John Huston i tres amb Sydney Pollack.

Al 1980, Stark va rebre el premi més important que la Motion Picture Academy pot atrogar a un productor: l’Irving G. Thalberg Award per la gran qualitat de la seva consistent producció.

Durant molts anys va ser uns dels majors productors en serie dintre de Columbia Pictures, i va ser força influent en la política de la companyia. Ho prova l’acomiadament del cap de producció, David Puttnam, causat per la influència d’Stark, a qui no li queia gaire bé. També quan Coca-Cola va comprar Columbia per 750 millions de dollars al 1982, Stark va jugar un paper important darrera l’escena durant la venda. Va treure’n un bon benefici en un entramat d’accions i holdings entre la productora i l’empresa de refrescos.

Stark va ser educat a la Universitat de Rutgers a New Jersey i el seu primer treball era com a reporter i publicista. Després de la Segona Guerra Mundial va entrar a una agència de negocis on tenia a guionistes de radio com a clients. A Hollywood va treballar a l’agència de Charles Feldman i a Famous Artists, on va aprendre els pros i els contres dels negocis del cinema entre gent com William Holden, John Wayne, Richard Burton, Kirk Douglas i Marilyn Monroe.

Al 1957, Stark i Eliot Hyman van formar Seven Arts Productions, per fer produccions televisives. Mentrestant, Stark va produir The World of Suzie Wong (William Holden), The Night of the Iguana" (Richard Burton, Ava Gardner) i Reflections in a Golden Eye (Marlon Brando, Elizabeth Taylor). Stark va deixar Seven Arts al 1966 per muntar Rastar Productions. La seva primera pel·lícula: Funny Girl
Altres Rastar films inclouen: Fat City, Murder by Death, The Cheap Detective, Chapter Two, The Electric Horseman, Annie, Brighton Beach Memoirs, Nothing in Common, Smokey and the Bandit, Peggy Sue Got Married, Biloxi Blues, Steel Magnolias, Revenge, Al 1993 va tornar a la televisió per relitzar el docudrama Barbarians at the Gates per a la HBO.

Stark va estar casat Durant molt de tems amb Frances Brice. Van tenir dos fills, un d’ells mort per una sobredosi. Tenien també una granja de cavalls on muntava i una de les més impressionants col·leccions d’art a la comunitat del cinema. En una de les seves poc usuals compareixences públiques al 1999, Stark va respondre a Los Angeles Times una pregunta sobre la seva filosofia a l’hora de fer pel·lícules. A la resposta va criticar l’homogenització de les pel·lícules d’avui dia: ["Els films es fan millor quan són específics; prou estanys, els més específics i amb les histories més universals. Per exemple: repassa els artistes que algun cop han impactat amb les seves pel·lícules: Orson Welles, Chaplin, Bergman, Hitchcock, John Ford, I guionistes com Neil Simon, Ben Hecht o Tennessee Williams. Ells mai van buscar el major nombre de públic possible. Tanmateix, el major nombre de públic va anar cap a ells”+.

Altres obituaris