Antonio Gades (67) Coreògraf i ballarí


Antonio Gades (67) - Coreògraf i ballarí

El ballarí i coreògraf Antonio Gades va morir el 20 de juliol de 2004 a Madrid als 67 anys a causa d’un càncer amb el que lluitava desde feia temps. En el moment de la seva mort estava al costat de la seva vídua, Eugenia Eiriz, amb qui va contraure matrimoni recentment, i diverses de les seves filles. Abans de morir, Antonio Gades els hi va demanar que trasmetéssin ["el seu més sincer agraïment a tots auqells que han admirat i recolzat la seva obra i, de manera especial, als qui l’han acompanyat en la darrera etapa de la seva vida”].

Nascut a Elda (Alacant) l’any 1936 el seu nom autèntic era Antonio Esteve Ródenas. La seva afició per la dansa va sorgir arrel de la seva asistencia a un espectacle dirigit per Pilar López. Es va iniciar amb un espectacle de varietats al Circo Price de Madrid, on el va descobrir la bailadora.

Després de prendre lliçons de Manolo Vargas, a principis dels 50 va entrar a la companyia de Pilar López i va protagonitzar per tot el món El sombrero de tres picos, El amor brujo i El concierto de Aranjuez. D’aquesta època és la seva primera creació, Ensueño. Per consell de Pilar va adoptar el nom de "Gades".

Es va donar a coneixer a la dècada dels 60 pel seu flamenc interpretant papers i creant coreografies per als films de Carlos Saura com Bodas de Sangre (1981), Carmen (1983) o El Amor Brujo (1986).

Antonio Gades va dirigir el Ballet Nacional Español durant un curt període de temps al 1979. Poc després va dissoldre’l per no tenir entitat jurídica i després de que el Ministeri de Cultura el cesés. Va crear aleshores el Grupo Independiente de Artistas de la Danza (GIAD), debutant a l’agost del 1980 a Pamplona, per continuar amb una gira nacional i per América.

Retirat per preparar el seu següent ballet, al 1994 va tornar a treballar amb Saura a Flamenco y el 20 de diciembre de ese año con su compañía reconstruida llevó a Génova Fuenteovejuna, adaptació de Manuel Caballero Bonald sobre el text de Lope de Vega. Al gener de 1995 Gades va iniciar una gira pel Japó amb la seva darrera producció, que va presentar a l’abril a la Maestranza de Sevilla. En aquelles dates va anunciar la seva intenció de retirar-se per a preparar artistes joves.

Gades va guanyar diversos premis, inclós el Nacional de Bellas Artes de 1983 i el Premio Nacional de Danza l’any 1988. Al 1995 va rebre el Premio Homenaje del govern argentí i el mateix any li van atorgar el Premio de Dirección Coreográfica de la Asociación de Directores de Escena (ADE) per la seva tasca a Fuenteovejuna. Ha rebut també la Medalla de Círculo de Bellas Artes de Madrid, el Premio Vicente Escudero de dansa i coreografía, el Premio Carmen Amaya, el Premio Nacional de Teatro de 1970 al millor ballet espanyol, el Premio del Gran Teatro de La Habana (2 de enero de 1990) i el Premio Luigi Tani (abril de 1990). Més recentment va ser guardonat amb el premi de la Calle de Alcalá, al 2002.

Altres obituaris