Jacques Villeret (53) Actor


Jacques Villeret (53) - Actor

L'actor Jacques Villeret va morir als 53 anys d’edat el passat 27 de gener de 2005 víctima d’una hemorràgia interna, segons han precissat mitjans de comunicació locals. Villeret es trobava en la seva casa d’Evreux, a prop de París, quan va patir una lipotimia, per la qual cosa va ser ingressat en un hospital, on va morir.

Format en el conservatori de Tours i de París, Villeret va començar la seva carrera artística en el teatre, fins que el 1972 va debutar en el cinema de la mà d’Yves Boisset en la pel•lícula R.A.S.

El seu particular rostre el va dur a interpretar amb freqüència papers còmics, generalment personatges ingenus, com el d’un comptable del ministeri de Finances que protagonitza l’exitosa La cena de los idiotas de Francis Veber, estrenada el 1998. La seva hilarant interpretació li va valer el seu segon Cèsar –màxim premi del cinema francès- com actor.

El públic francès va omplenar les sales per veure una pel•lícula que va tenir més de nou milions d’espectadors, èxit de taquilla que es va repetir en altres països europeus.

El reconeixement del cinema francès va posar la guinda a una intensa carrera que havia començar de la mà de Claude Lelouch, que el va convertir en el seu actor preferit i amb el qual va rodar els seus primers papers importants a Le bon et les méchants (1976) i, sobre tot Robert et Robert (1978), amb el que va obtenir el Cèsar al millor paper secundari.

El 1979 va protagonitzar per primera vageda una pel•lícula, "Bete mais discipliné", de Claude Zidi, encara que van ser dos anys després la seva interpretació a Mi amigo el extraterrestre, amb el còmic Louis de Funes, la que el va popularitzar entre el públic.

A partir d’aquell moment va interpretar papers de tot tipus: còmics, com Papy fait de la résistance y Les Fréres Pétard; intimistes, como Le Passe-montagne; històrics, com Danton, o dramàtics, como Trois années.

De la mà de Jean-Luc Godard va actuar a Nombre: Carmen el 1984 i, tres anys m´`es tard a L' Eté en pente douce, de Gérard Krawczyk.

A principis dels 90 es va prendre uns anys de descans, el els que es va allunyar dels rodatges, fins que va tornar el 1996 a la gran pantalla amb Golden Boy, de Jean-Pierre Vergne.

Després va arribar La cena de los idiotas i la fama internacional, després de la qual va encadenar tres pel•lícules amb Jean Becker, La fortuna de vivir (1999), Un crimen en el paraíso (2000) i Effroyables jardins (2002).

La seva darrera aparició en la gran pantalla suposa la seva tornada a la comèdia a Iznogoud (2004), de Patrick Braoudé, on interpreta el paper d’un califa.

Altres obituaris