Eloy de la Iglesia (62) Director de cinema, actor i guionista


Eloy de la Iglesia (62) - Director de cinema, actor i guionista

El director basc Eloy de la Iglesia, autor d'algunes de les pel·lícules més controvertides del cine espanyol dels anys 70 i els primers 80, com Los placeres ocultos, El sacerdote, El diputado i El pico, va morir dijous 23 de març de 2006 en un hospital de Madrid, després d'haver estat intervingut per extirpar-lo un tumor a un ronyó.

De la Iglesia, nascut en Zarautz (Guipúscoa) l'1 de gener de 1944, es va caracteritzar sempre per un cine combatiu i a la vegada industrial. La drogoaddicció, l'homosexualitat, el terrorisme i la delinqüència de carrer van ser alguns dels temes que va tractar més bé. Es va mantenir 16 anys apartat del cine, del 1986 al 2002, a causa dels seus problemes amb l'heroïna.

Va cursar estudis de Filosofia i Lletres a Madrid i va intentar sense èxit matricular-se a l'Escola Oficial de Cinematografia (EOC). Va començar a treballar en companyies de teatre infantil i va passar a la televisió en qualitat de guionista, també en programes per a nens. El seu primer llargmetratge, Fantasía- 3 (1966), està format per tres dels relats que va escriure per a la sèrie Nuestro amigo, el libro.

En els seus començaments va practicar el cine de gènere, fonent escabroses intrigues criminals i erotisme pujat de to per a l'època en títols com el molt exitós El techo de cristal (1970), interpretat per Carmen Sevilla; La semana del asesino (1972), amb Vicente Parra, i Una gota de sangre para morir amando (1973). En aquesta mateixa època va començar la seva militància al PCE.

El 1976 es va estrenar la seva obra més controvertida, Los placeres ocultos, on va encarar el tema de l'homosexualitat. El sacerdote i El diputado, totes dues del 1978, van incidir en la mateixa línia, mentre que a La criatura (1977) va exposar un cas de zoofília. Van arribar després les seves pel.lícules sobre les drogues, la delinqüència i el desordre familiar: Navajeros (1981) i Colegas (1982).

A El pico (1983) va incrustar la mateixa temàtica en la realitat política del País Basc: els pares dels protagonistes, dos joves ionquis, són un dirigent abertzale i un comandant de la Guàrdia Civil. El 2001, De la Iglesia va rodar per a televisió una versió del Calígula d'Albert Camus, i un any després va tornar al cine amb Los novios búlgaros, una comèdia sobre el desencant d'un madur homosexual.

Altres obituaris