Richard Fleischer (89) Director de cine


Richard Fleischer (89) - Director de cine

Va fer pel.lícules per al record, i moltes, en esplendorós tecnicolor. Richard Fleischer va morir a l'hospital de Woodland Hills, a Los Angeles, dissabte passat als 89 anys. En la filmografia d'aquest director enèrgic i inclinat a l'aventura hi ha joies com Els víkings, Veinte mil leguas de viaje submarino i, en clau més desolada, films tan destacables com El estrangulador de Boston, L'estrangulador de Rillington Place, Barrabàs i Mandingo, sense oblidar Soylent Green, Cuando el destino nos alcance, Ferotge antiutopia, i Viaje alucinante, nostàlgica mostra de ciència-ficció.
Encara que va créixer en el món de Hollywood, Fleischer va aprendre a fer cine des de baix. Va néixer l'any 1916 a Brooklyn, Nova York, fill del dibuixant d'animació Max Fleischer, creador, juntament amb el seu germà Dave, de Popeye i Betty Boop, dos personatges que els anys 30 van quedar relegats per la força dels estudis Disney. Richard va anar pujant per l'escalafó: d'actor i muntador va passar a la direcció de pel.lícules de baix pressupost i documentals bèl.lics, fins que l'any 1954 la factoria Disney --un nom que estava prohibit pronunciar a casa seva-- li va oferir dirigir Veinte mil leguas de viaje submarino.
Quan el 1987 va visitar el festival de cine de Sitges, que li va rendir homenatge, Fleischer va recordar la firma del contracte amb Disney i l'alegria del seu pare --excel.lent perdedor-- per la gran oportunitat que se li presentava al seu fill. També va evocar --i va deixar anar algun renec-- la dificultat de treballar amb l'impositiu Kirk Douglas, protagonista de l'adaptació de Jules Verne i d'Els víkings (1958), que fins a l'aparició del gore era la pel.lícula amb més mutilacions de la història del cine.
Molt diferents van ser les seves paraules sobre Orson Welles, a qui va dirigir com a actor: [Era un home tan fascinant que no m'atrevia a donar-li ordres, però també, un excel.lent professional, i això va facilitar les coses]. Amb Welles va fer Crack in the mirror i Impulso criminal, el treball que el director hauria salvat de la crema malgrat que en el moment en què es va estrenar no va tenir gran èxit.

PEL.LÍCULES ENÈRGIQUES
Fleischer va tocar tots els gèneres amb solvència --thrillers, westerns i films d'acció--, però es movia millor en films on podia deixar anar lliurement la seva energia, que no va decaure en els seus últims i més anodins treballs, sempre amb algun toc personal. Fruit d'això són El pozo del infierno (seqüela de la sèrie Amityville), Conan, el destructor --amb Schwarzenegger, [un home molt llest, un actor molt limitat], com el va definir burlonament-- i El guerrero rojo.
A Sitges també va rememorar un emocionant moment de Soylent Green, el rodatge de l'escena on l'actor Edward G. Robinson, glòria del Hollywood clàssic, s'enfrontava a l'eutanàsia mentre a la vida real lluitava contra un càncer. Va ser el seu últim paper. [Em va impressionar tant veure la fermesa amb què va rodar aquella situació que em va fer pensar no només en la mort sinó també en la seva dignitat], va dir.

Altres obituaris