recerques Carles Alberola Actor i director ---tria entrevista--- Carles Alberola - Lluís Danés - Roser Batalla - Pau Miró - Sergi Albert - Pep Bou - Joan Pera - Jordi Banacolocha - Daniel Martínez - Àngels Gonyalons - Cristina Solà - Julia Möller - Rosa Novell - Marta Ribera - Àngel Llàcer - David Selvas - Clara Segura - Montse Guallar - Emma Vilarasau - Abel Folk - Vicky Peña - Teresa Vallicrosa - Carlota Olcina - Mercè Pons - Ramon Madaula - Rosa Cadafalch - Teresa Urroz - Carme Sansa - Oriol Genís - Joan Carreras - Lali Barenys - Joan Font - Ricardo Darín - Albert Guinovart - ---tria l'ordre de les entrevistes--- Per ordre de data Per ordre d'entrevistat Un director de teatre Albert Boadella. Una cançó Fly me to the moon. Un llibre El mundo segun Garp, de John Irving. Un text teatral El Cyrano. Un musical La Nit de Sant Joan. Un autor de text Ionesco. Un diari El País. Una plana web No consulto. Una emissora de ràdio Cadena SER. Un plat Paella. Una beguda Cervesa. Dolç o salat Dolç. Te o cafè Cafè. Una flor La del cactus. Un restaurant La Cocina China, de València. Postres o directament al cafè. Demano postres. Un programa de televisió. El Telenotícies. Fran Rivera o José Tomàs No els he vist torejar. Un instrument musical El piano. Mar o muntanya Mar. Una assignatura pendent Treure’m el carnet de conduir. Un viatge Londres. Una ciutat Barcelona. Una meravella del món Els meus fills, Gonzalo i Carles. Callar o dir el que penses Callar. Un perfum No m’hi fixo... Impulsiu o reflexiu Reflexiu. Un moment històric La II Guerra Mundial. Un lema a la vida Cal viure el moment. El primer que fas pel matí Dutxar-me. Un insult Imbècil. Un vici Fumar. Completa les frases. Si tornés a néixer... Sóc tan capullo que m’equivocaria en les mateixes coses. La primera vegada que vaig pujar a un escenari... Vaig tremolar i encara continuo tremolant. Si tingués cent milions d’euros... No treballaria. Me’n penedeixo de... De totes les vegades que he fet mal a la gent que estimo. El pitjor que m’ha passat a escena és... Durant un Romeo i Julieta es va anar la llum. Alguns actors van marxar d’escena, altres s’hi van quedar. La llum va tornar de seguida i els actors que quedaven van intentar seguir l’escena... però va ser un moment delicat. Als camerinos ens vam dir de tot. El públic que no va al teatre és perquè... Molta gent té la sensació de que el teatre no li parla de tu a tu. No li interessa perquè és una cosa anacrònica. En alguns casos això és cert, però en d’altres és mentida. La crítica... ha de conviure amb la professió. Hi ha molta crítica que és personalista i de vegades obre ferides que poden bloquejar intents creatius. Aquí és on cal anar amb cura de que no t’afecti. Tinc ganes... de descansar. El teatre a Catalunya... per a algú que ve de València és un paradís, un objectiu, una realitat. Quan vens d’un desert i arribes a un oasis (malgrat tots els problemes que té la professió a cada ciutat) on desitges arribar i poder estrenar els teus espectacles. Carles Alberola.