recerques
Carles Alberola
Actor i director
Un director de teatre
Albert Boadella.

Una cançó
Fly me to the moon.

Un llibre
El mundo segun Garp, de John Irving.

Un text teatral
El Cyrano.

Un musical
La Nit de Sant Joan.

Un autor de text
Ionesco.

Un diari
El País.

Una plana web
No consulto.

Una emissora de ràdio
Cadena SER.

Un plat
Paella.

Una beguda
Cervesa.

Dolç o salat
Dolç.

Te o cafè
Cafè.

Una flor
La del cactus.

Un restaurant
La Cocina China, de València.

Postres o directament al cafè.
Demano postres.

Un programa de televisió.
El Telenotícies.

Fran Rivera o José Tomàs
No els he vist torejar.

Un instrument musical
El piano.

Mar o muntanya
Mar.

Una assignatura pendent
Treure’m el carnet de conduir.

Un viatge
Londres.

Una ciutat
Barcelona.

Una meravella del món
Els meus fills, Gonzalo i Carles.

Callar o dir el que penses
Callar.

Un perfum
No m’hi fixo...

Impulsiu o reflexiu
Reflexiu.

Un moment històric
La II Guerra Mundial.

Un lema a la vida
Cal viure el moment.

El primer que fas pel matí
Dutxar-me.

Un insult
Imbècil.

Un vici
Fumar.

Completa les frases. Si tornés a néixer...
Sóc tan capullo que m’equivocaria en les mateixes coses.

La primera vegada que vaig pujar a un escenari...
Vaig tremolar i encara continuo tremolant.

Si tingués cent milions d’euros...
No treballaria.

Me’n penedeixo de...
De totes les vegades que he fet mal a la gent que estimo.

El pitjor que m’ha passat a escena és...
Durant un Romeo i Julieta es va anar la llum. Alguns actors van marxar d’escena, altres s’hi van quedar. La llum va tornar de seguida i els actors que quedaven van intentar seguir l’escena... però va ser un moment delicat. Als camerinos ens vam dir de tot.

El públic que no va al teatre és perquè...
Molta gent té la sensació de que el teatre no li parla de tu a tu. No li interessa perquè és una cosa anacrònica. En alguns casos això és cert, però en d’altres és mentida.

La crítica...
ha de conviure amb la professió. Hi ha molta crítica que és personalista i de vegades obre ferides que poden bloquejar intents creatius. Aquí és on cal anar amb cura de que no t’afecti.

Tinc ganes...
de descansar.

El teatre a Catalunya...
per a algú que ve de València és un paradís, un objectiu, una realitat. Quan vens d’un desert i arribes a un oasis (malgrat tots els problemes que té la professió a cada ciutat) on desitges arribar i poder estrenar els teus espectacles.







Carles Alberola.