Godoy parla sobre Verás que todo es Mentira

Entrevista realitzada per Marta Armengol

Godoy.

Què hi ha de veritat en Verás que todo es mentira?
Hi ha molta autobiografia. En tot espectacle, novel•la o poema sempre hi ha molta vida d’un mateix perquè és la que més coneixes i on millor pots mentir. Això va arrencar d’una frase de Jorge Luís Borges que deia ‘dir sempre la veritat és signe de pedanteria’. Em va semblar fascinant. Només un pedant diu la veritat. Un poeta deia ‘la veritat la diu qualsevol idiota’, però per mentir es necessita imaginació i els idiotes no tenen imaginació. Per mentir has d’imaginar. L’actor és un gran mentider perquè quan puges a l’escenari saps que vas a mentir perquè el teatre és ficció. Mentir ve del llatí ‘mentiri’, que alhora ve del sanscrit ‘mentior’ que significa imaginar. Aquell que menteix està imaginant, inventa, ficciona, crea, i això és el més bonic del món. Tu veus una pel•lícula i és fantasia pura, imaginació. No ho hem de confondre amb enganyar, no té res a veure. També ve del llatí, ‘ingannare’, que vol dir ‘treure’n profit’. A més, tu no pots anar dient sempre la veritat.

Perquè?
Dir la veritat de vegades molesta i fa patir l’altre.

És a dir, menteixes per fer-los un favor als altres...
Un dia a un amic meu li van diagnosticar una leucèmia, però el diagnòstic no estava clar i em deia ‘hauria preferit que m’haguessin mentit i m’haguessin dit que no tenia res, ara estic obsessionat amb la meva malaltia’. La veritat el va molestar, el va posar malalt. O bé, et trobes algú que saps que està en fase terminal i no li ho diràs.

Segons tu, la mentida serveix per protegir...
És un mecanisme de defensa. Els actors som mentiders conscients. Jo de petit ja mentia, era un gran mentider, ja m’ho deia la meva mare. I fora de l’escenari també menteixo. Estic en la línia, a la corda fluixa, puc caure i em poden descobrir.

T’ho prens com un joc, doncs...
És un joc. Mentida i veritat es donen la mà. La mentida ha existit sempre i existirà sempre. En humor és una veritat distorsionada. Qui no ha mentit? Em fot el tipus que et diu que sempre va amb la veritat per davant. No sigui vostè un imbècil. A això és el que es refereix Borges quan parla de què dir la veritat és signe de pedanteria.

Comentes que aquest espectacle és el teu text més reflexiu...
Esperando a Godoy era un altre tipus d’espectacle, en aquest es reflexiona sobre la vida, la mort, l’amor, la felicitat, l’estupidesa, Déu. Jo he après amb el temps que l’humorista si no fa pensar, no és humorista. I si a sobre fa riure, és perfecte. A mi no m’interessa anar a escoltar aquell que no em diu res. Jo he anat a veure espectacles que quan surto no recordo res perquè no ha dit res d’important. En canvi, a mi, m’estan esperant a la porta i em parlen de frases o paraules que he dit en l’espectacle. He anat a veure a Gila, Faemino y Cansado, Pepe Rubianes i em vaig quedar amb les seves frases. Però si vas a veure algú que no et diu res, a mi no m’interessa. Això ja ho deia Miguel Mihura a La Codorniz, una revista que navega per la fantasia, és a dir, per la mentida.

Fer humor sobre temes com la mort, Déu o l’amor ajuda a relativitzar-los?
Són temes transcendents, però allò transcendent també fa riure. No és transcendent la política? I és ben còmic. Un amic meu deia que els polítics no deixen res per als còmics. Gila era un mestre de l’humor negre, sobre la mort. A mi m’atrau. El meu pare va morir als meus braços i després va morir el meu sogre. Jo tinc la mort ben present, està latent. No sé què passarà el dia que jo sàpiga que vaig a morir. Sóc conscient que no hi ha res més. Mors i ja està. A mi que em demostrin que Déu existeix. En el humor hi cap tot. Jo vaig ser un desgraciat amb el matrimoni i per això aconsello a la gent que no es casi, que se separi. Les meves filles tenen parella però ja els dic que no durarà tota la vida. Ara la meva dona, després de 17 d’anys d’estar separats em demana de viure junts una altra vegada. Jo li he dit que si, però cadascú a casa seva. Jo estic els caps de setmana amb ella i entre setmana, a casa meva. Jo no convisc més amb ningú. Els dos primera anys després de separar-me ho vaig passar molt malament, però sóc un tipus molt fort i ho vaig aguantar amb la feina i després ja no em va importar.

Sempre jugues amb l’humor absurd i surrealista...
‘Ho crec perquè és absurd’ deia Sant Agustí. Tu agafes un diari i veus que els titulars i les notícies són absurds i són coses que han passat. Un tipus que mata la seva dona i després s’entrega a la policia. Això no és normal, l’absurd està molt a prop de la realitat.

I com arribes a crear aquest tipus d’humor?
Ni jo ho sé. Em surt, és intuïtiu. Jo surto a l’escenari i dic alguna cosa i després ho retinc per utilitzar-ho un altre dia.

Vols dir que cada dies canvies l’espectacle?
Vaig canviant. I guardo moltes coses. Tinc dos quaderns plens per a un espectacle que faré d’aquí a 10 anys, quan en tingui 80. Estic buscant el títol perquè jo tardo molt a trobar el títol dels espectacles. Amb l’espectacle anterior vaig estar 12 anys i amb aquest, espero estar-ne 10, així que ja estic preparant l’espectacle per d’aquí a 10 anys però el principal és el títol, que és molt important.

Com sorgeix la col•laboració amb Andreu Buenafuente?
Ho explico a l’espectacle, al començament. Ell li va preguntar al meu mànager ‘què està fent el vell ara?’

Aquesta part és veritat...?
Sí. Va dir que li agradaria col•laborar amb mi, jo l’espectacle ja el tenia pràcticament acabat. Per això, l’Andreu va suggerir que poséssim en el programa de mà ‘espectacle casi dirigit i escrit per Andreu Buenafuente i Berto Romero’. A les 2h del matí rebia un correu del Berto que em suggeria canvis de l’Andreu. Tot el principi, me’l va canviar ell. Per exemple, jo abans pesava 90 quilos, estava malalt. Vaig anar al metge i vaig baixar 16 quilos. I ell em va dir ‘Estàs de puta mare, peses 16 quilos menys. No seguis en el tamboret, camina’.

Suposo que l’experiència ha estat molt positiva...
És clar, em va donar consells, Berto va corregir textos meus, perquè escriu molt bé.

En tot cas, tots els teus espectacles anteriors els havies dirigit tu mateix. Com vas viure això de què et dirigís un altre?
De vegades, el bosc es veu millor des de fora que des de dins. I ells van veure coses que jo mateix no veia. A més, hi ha bon rotllo amb ells.

Portes més de 20 anys com a monologuista...
Vaig començar en 1974, en porto 38.

No has tingut mai la temptació de treballar amb una companyia?
Treballant sol ets l’únic que parla, t’estalvies feina i discussions. I a part, guanyo més diners. No treballo més amb ningú. De vegades m’han trucat per fer coses, però no m’han interessat. Són molts anys fent coses sol. Jo he fet dues pel•lícules, em va costar, però ho vaig fer. Jo treballo sol i estic molt bé, dirigeixo, estic de productor. Sé que podria treballar en equip però em sento molt còmode treballant sol i és molt més fàcil per a mi perquè interpreto el que jo mateix escric.

Tria entrevista