Guillem Albà i Blai Rodríguez parla sobre Trau

Entrevista realitzada per Marta Armengol

Guillem Albà i Blai Rodríguez. foto: Marta Armengol.

Trau és un espectacle de creació col•lectiu. És la forma de treballar habitual de la companyia?

Guillem Albà: Aquest és el tercer espectacle, en el primer i el segon hi havia un director amb qui jo preparava el guió, em deixava portar. Aquest espectacle volia que fos més personal, treure coses de dins i provar una altra manera de donar-li forma. I ho hem aconseguit barrejant tècniques i estils molt diferents que conec i m'agraden. No sabíem què passaria, però va sortir aquest Trau. És el primer cop que dirigeixo un espectacle meu i em feia una mica de por. Amb el Blai i els dos tècnics (Ignasi Solé i Oriol Ibáñez) vam començar a treballar a partir de temes que a mi m'interessaven i a buscar què tenien en comú.
Blai Rodríguez: Anaves triant els temes que interessaven o et tocaven més, sempre coordinats pel Guillem. És una manera de treballar que no havia fet mai i em sembla interessant. L'espectacle surt del ventre del director artístic, però a la vegada fa implicar l'equip, som una companyia familiar que fa espectacles de creació i vol tenir un llarg recorregut amb els espectacles que fa des de l'inici.

Quan vau trigar en tot el procés?
GA: Uns nous mesos, des que vam decidir que faríem un espectacle fins al final. Passant per buscar els temes que m'interessaven, anar-nos documentant, una part de filosofia... La primera part va ser treure idees de cadascú, partia d'alguna cosa meva però volia que tot l'equip pogués defensar l'espectacle. I poc a poc, vam trobar la història. Després, va venir la part de construcció, que en aquest espectacle és important perquè és molt visual. Volíem que hi hagués el mínim de text indispensable per entendre la història i fer arribar un sentiment. I en dirigir i actuar jo al mateix temps, era complicat.

Per això vas agafar el Marc Angelet com a ajudant de direcció?
GA: El Blai feia de mi i jo el dirigia, però era un procés molt lent. I a l'última etapa, el Marc ens va donar una visió externa, el que fa un ajudant de direcció; entendre el món que jo li volia donar, el ritme, el que imaginava, i ajudar a què pogués estar centrat en actuar.
BR: Era una producció amb calendari d'estrena tancat perquè Fira Tàrrega hi havia apostat a cegues i no podíem passar del 7 de setembre. I el Marc ens va ajudar a ordenar el guió del Guillem i a anar més per feina.
GA: Ens vam entendre molt fàcilment, va entendre la història de seguida. No havíem treballat mai junts però tenia la intuïció que aquesta història li agradaria. Ha sigut un procés diferent al dels altres espectacles.

Blai, tu portes a la companyia des de l'inici, però és la primera vegada que hi actues...
BR: El primer espectacle, Sketchofrènia ja estava força creat quan vaig entrar i vam acabar de donar-li l'empenta a nivell de producció, va ser quan va néixer l'oficina de la companyia. I Flirt va ser una coproducció amb l'Always Drinking Marching Band. Després de fer una cosa més gran, vam decidir que teníem ganes de tornar als orígens i fer una cosa només la gent de la companyia, fàcil de moure. El Guillem em va dir si volia participar-hi una mica i al final, hi he participat molt...
GA: La idea era fer un espectacle més a prop de la gent, més al detall, li vaig proposar que fes de regidor, que actués una mica, ens vam anar embolicant i al final, ja era totalment important. La idea inicial era que fes alguna cosa per poder marxar de bolos amb tota la companyia, era l'únic que no venia perquè portava l'oficina.

Aquest canvi d'estil amb els muntatges anteriors a què es va deure?
GA: Suposo que per haver fet els dos espectacles anteriors, ara venia això. No m'hagués sortit com els primers. Vas vivint coses personals que tens ganes de treure, i també coses artístiques. El primer espectacle era molt més de clown, provocador, més 'destroyer'. Vaig provar molts esquetxos, feia molts personatges, cantava. El segon era més tranquil, a part de què hi havia músics en directe. Hi havia alguna cosa més poètica i més tendra i em van venir ganes d'exprémer molt més aquesta vessant.

El punt de partida de Trau és la història que expliques o els recursos que volies utilitzar?
GA: Primer de tot, van ser els temes. Després, vam anar trobant la història del personatge que guarda moments. I a partir d'aquí, vam buscar com explicar-ho. De fet, els temes que explicàvem eren molt reals, coses que ens passen. Amb l'Alfred Casas, l'escenògraf, vam creure que era més interessant portar la història cap a un món imaginari on no fóssim humans del tot. Ja es fa molt teatre realista, i molt ben fet, i potser nosaltres amb els recursos que teníem o les tècniques que ens agraden, podíem potenciar altres coses i portar-ho cap a un altre costat. I vam inventar aquest món imaginari. En fer moltes coses amb objectes i titelles és un procés diferent al d'altres espectacles perquè ho has de construir abans de provar-ho. Hi va haver una primera part d'improvisar, jugar i provar, i a partir d'allà, esperar a tenir els objectes i l'escenografia fets per anar-hi buscant el moviment i el joc.

El fet d'explicar les coses d'una manera diferent respon a què trobes a faltar més espectacles d'aquest tipus?
GA: Els meus pares tenen una companyia de teatre de titelles, sempre he vist teatre de creació, és el que m'agrada. Vaig estudiar teatre de creació, com crear, tenir no només la visió de l'actor sinó també la de director, de guió.

Un dels temes centrals de Trau és el fet de gaudir del moment present, de què més volíeu parlar?
GA: El tema més evident és el de viure el moment, compartir-lo amb altre gent. Ara representa que estem més connectats, però en realitat, estem més desconnectats que mai. Estàs al bar amb uns amics i cadascú està mirant el seu iPhone i parlant per WhatsApp amb algú altre que està lluny i quan estàs amb aquell altre, parles amb l'amic del bar per WhatsApp... La gràcia del teatre és que estàs en directe i volíem potenciar-ho,dient als espectadors: 'has vingut aquí per la raó que sigui i ara anem a compartir aquest moment que farem per a tu'.
BR: Que la persona que està a la butaca se n'adoni i apagui el mòbil, no només el posi en silenci i escrigui un tuit on digui 'gaudint de la funció', sinó que la gaudeixi, o ho intenti.
GA: La història del meu personatge també parla de compartir i viure el moment. Un altre tema és el dels finals i el fet de no acceptar-los. I això lliga amb el fet de viure el moment, si pateixes pel final, ja no gaudeixes del moment.
BR: En el procés creatiu també ho hem intentat aplicar, hi ha setmanes dures, però fins i tot en aquests moments hem procurat gaudir.
GA: Durant el procés passes per molts moments, estàs fent una cosa en la que hi arrisques molt, però si allò no arriba a la gent, et sents com un imbècil...

Us va passar pel cap en algun moment abandonar?
BR: Suposo que cadascú s'ho mirava des de la seva feina. Jo com a productor, només de pensar que no arribes a una data en la què t'has compromès... El Guillem té més experiència en creacions i jo hi vaig confiar a cegues.
GA: Jo vaig tenir moments de voler abandonar, però no ho vaig dir. T'ho menges o intentes mirar-ho des d'un altre costat, és el fet d'estar treballant de forma compartida. Si en algun moment, algú està més baix, l'animes i quan tu estàs més baix, un altre tira de tu.
BR: I recorrent a gent en la que confiem, en les persones satèl•lit que estan al voltant de la companyia i que ens ajuden.
GA: A mi m'agrada barrejar diferents generacions. El Blai, jo i els dos tècnics tenim la mateixa edat, però l'Alfred Casas porta molt de temps, els meus pares, també. Ells ens aporten unes coses i nosaltres, unes altres. Tu tens el morro i no tens tanta por, però ells tenen molta més experiència, cadascú ha viscut coses diferents i ha après de llocs diferents i queda una barreja que crec que s'acaba respirant.

Considereu que és l'obra més profunda o seriosa que heu

Tria entrevista