Aina Tur parla sobre Dimecres

Entrevista realitzada per Elisa Díez

Aina Tur.

Com sorgeix la trobada/complicitat amb LaMinimal? Els vas buscar tu o et van trobar a tu?

Ens vam conèixer a l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett de l’any passat. Vaig fer un curs amb el Sanchís Sinisterra i a més feia entrevistes per a Núvol i el vaig entrevistar. A partir d’aquella entrevista, vaig conèixer la Daniela De Vecchi, vam veure que coincidíem i el mateix Sanchís ens va animar a treballar juntes. Després de l’estiu vam començar a treballar amb la Daniela, que em va demanar textos ja escrits per llegir i, malgrat la meva reticència inicial, hi vaig accedir. Va llegir Dimecres i un altre text, que també tinc publicat i que es diu Evolució, i va decidir muntar el primer.

Has adaptat el text de l’original que tu havies escrit a l’estil LaMinimal?

Jo no he canviat res però la Daniela hi ha fet alguns canvis. Per exemple, en el text original hi ha una història amb una estructura i les escenes tenen un ordre cronològic, es barregen passat, present i futur i està justificat amb la dramatúrgia. A banda d’això, la Daniela ha afegit unes repeticions a les escenes que tampoc no hi eren, en el text original. Les escenes del Dimecres de la Daniela comencen una mitja pàgina després de les que jo he escrit, és a dir, comencen al final, tornen al principi i arriben un altre cop al final.

Totes les dones tenen punts en comú (a part de la relació amb el protagonista), oi?

Són dones totes elles diferents, però són les dones del passat, del present i del futur. Les del futur representen els anhels d’aquest home i les altres sempre repeteixen algun patró de conducta, perquè el nexe comú de totes elles és l’home i aquesta peça no canvia. A aquest tipus de dones els agrada un mateix tipus d’homes.

Son 21 dones diferents, reals o imaginades, i LaMinimal ha optat només pel canvi de roba del personatge, en el text quins trets les diferencien?

Això del canvi de roba ja hi era al text original. Cada dona porta una peça de roba de color vermell. La Daniela ha canviat algunes de les peces que jo proposava i algunes en lloc de només una peça en porten vàries.

El muntatge es divideix en tres blocs i un epíleg, quina diferència hi ha entre els blocs? Les escenes del primer bloc podrien estar en el tercer o no?

El text original està format per 21 escenes i són set blocs perquè el text vol explicar les etapes d’una relació amorosa. S’intenta explicar des del moment en què deixes una relació, com arribes a una altra, l’inici de les relacions, la convivència quotidiana i el bloc final és quan el protagonista comença a estar sol, decideix no conviure.

En la proposta que ha fet la Daniela no es veu gaire diferència entre els blocs, les escenes que hi ha en el primer podrien estar en el segon, però en l’estructura original això no passava perquè les escenes s’enllaçaven d’una altra manera les unes amb les altres.

Ja que parlem dels blocs, LaMinimal ha volgut que les escenes no vagin per ordre sinó que sigui l’atzar de cada funció qui decideixi, què t’ha semblat la idea? Què li aporta al text/muntatge?

Ajuda a potenciar la idea que les persones arriben a la nostra vida una miqueta per atzar. El text és una història d’amor, explicada a partir de 21 històries d’amor diferents. Aquesta manera d’explicar la història amplifica l’aleatorietat de les relacions amoroses.

Parlem de significats. L’obra en va plena. Ens en pots explicar alguns? Per exemple: Quin significat té el color vermell? (Tota la roba d’ella és vermella i també molt objectes de l’escenografia).

Vaig triar el color vermell com a simbologia de la passió, potser és massa tòpic, però ja que parlaven d’amor... I com el personatge masculí està molt lligat al mar, el color blanc, i així també servia el vermell per fer de contrast, com un color càlid.

Per què 21 dones (aquesta xifra i no una altra)?

Pel fet d’optar per aquesta estructura fragmentada i per haver decidit què havia de passar en cada bloc i en cada escena va coincidir així. Potser són moltes escenes, però també penso que ajuda a buscar més colors. Sóc molt científica i molt racional i em semblava que era un bon número fer tres blocs de set.

Per què dimecres? (Té algun significat especial per tu?)

Totes les escenes passen en dimecres i és una tria de dia bastant subjectiva, no té una gran història dramàtica. Tinc aquells dies que crec que visc en dimarts però resulta que és dimecres i a partir d’aquí és un dia que marca un punt d’inflexió en la meva vida.

Cada personatge femení té un nom diferent, com ha estat el procés de tria?

Vaig fer una llista de noms, i després vaig començar a pensar quin nom li quedava millor a cada protagonista. És un petit homenatge a un disc que té el Toti Soler on cada cançó porta el nom d’una dona.

El personatge masculí viu a Menorca, en una casa aïllada, què volies aportar al personatge amb aquests trets de partida?

Les escenes de present passen en aquesta casa al damunt d’un penya-segat a l’illa de Menorca. És un lloc molt aïllat i és real, aquesta casa existeix. Penso que Menorca o llocs semblants aïllats, on estàs molt en contacte amb la natura, et permeten fer una mena de viatge introspectiu. El protagonista decideix tornar a casa i es troba amb la força de la natura. Inicia aquest viatge introspectiu i comença a reflexionar sobre les relacions passades, projecta relacions futures, no acaba de viure el present i no acaba d’anivellar-se amb el que li toca viure.

Escenogràficament la casa d’ell està molt oberta, és una casualitat o volíeu expressar alguna cosa?

Ha estat una proposta de l’escenògraf, del Joan Fortuny, que treballa amb LaMinimal i parteixen d’aquesta deconstrucció del teatre i de l’espai escènic. Ja que és una història fragmentada, el toc de la Daniela ha estat deconstruir-la més. Ell va plantejar un espai una mica conceptual, no és un espai realista cent per cent.

Una dramaturga escrivint sobre l’univers masculí en relació amb el femení, amb un punt de vista massa femení a jutjar per com queda de malparat ell (i no tant elles), ha estat volgut?

És curiós. Quan et dirigeixen un text, veus la perspectiva de l’altre i resulta molt interessant. En el Dimecres que jo tenia al cap, abans de veure aquest, ell quedava malparat també al final, però la Daniela ha amplificat alguns punts que jo no havia vist. En la meva “versió” les dones també patien i ell no patia tant. Ell era més un seductor fins al punt que hi havia un punt d’inflexió en la seva vida i les armes de sempre ja no li funcionaven. La Daniela ha optat per amplificar la vessant de perdedor, on ho està patint tot ell, i les dones han agafat una força que algunes no tenien, sempre segons el que jo veia. Cadascú quan llegeix un text el pot interpretar a la seva manera.

Hi ha una frase a l’obra que diu: “Quants “peròs” has de dir cada dia”. Has trobat molts peròs a l’hora d’estrenar?

Moltíssims! Aquest text el vaig escriure el 2008. El 2009 me’l va publicar el govern balear en una col·lecció que es diu “Paraula de dramaturg”, amb una tirada de 3.000 exemplars que es repartien gratuïtament. Vam fer la presentació del llibre a València, a Barcelona, a Mallorca i a Menorca. I des del govern balear l’any 2010 hi va haver un intent de programar-lo en un festival de Mallorca, però una setmana abans d’estrenar, el productor del festival va haver de cancel·lar-lo per les retallades en el pressupost. Aquí es va iniciar una segona etapa de preproducció per estrenar el 2011 al Teatre Principal de Maó, amb un coproducció entre Eivissa, Menorca i Mallorca i també amb Bitó Produccions per poder anar a Temporada Alta, però amb el canvi de govern i l’arribada del PP al govern va quedar anul·lat. Quan ja sabia que s’estrenava a la Beckett vaig tornar a contactar amb la nova gerència del Principal de Maó per si hi estaven interessats però tot van ser excuses. Ja pensava que no es faria mai, però al final s’ha fet.

Tria entrevista