Roland Schimmelpfennig parla sobre El Drac d'Or

Entrevista realitzada per Marta Armengol

El dramaturg Ronald Schimmelpfenning  foto: © Justine del Corte.

Amb The Golden Dragon mostres una visió negativa de la globalització i de la immigració, creus que són dos fenòmens amb més aspectes negatius que positius?
La globalització és un repte enorme per a la societat. Podria ser un somni, el somni de la comunitat dels homes que treballen conjuntament. La veritat és que encara vivim en tres o quatre mons diferenciats entre si, vivim en un món d'explotació. Això és un repte que el món ha de resoldre, així no es pot quedar.

De quins altres temes volies parlar amb aquest text?
Temes molt generals; por a la mort, desig de joventut, desig d'amor i de llibertat. Però penso que la reflexió central és el desig de què els homes es comprenguin entre si. Que resolguem el misteri de la dent sangonosa dins de la sopa.

El misteri...?
En l'obra hi ha algú que descobreix un detall que no pot resoldre, que no sap com llegir, és una imatge terrible, una dent dins la sopa. I normalment, aquests destins de les persones passen més enllà de la nostra consciència.

Comences amb una comèdia però la història té un final tràgic, ho buscaves des de l'inici o et va anar sortint a mesura que escrivies?
Estava pensat així des del principi. La història no pot tenir cap final positiu.

Utilitzes un conte clàssic infantil per explicar una història d'explotació sexual avui. Com se t'acut aquesta combinació?
És una trampa, es tracta de seducció. Comencem amb una història que tots coneixem, és inofensiva, són dos animals, i això condueix a què l'espectador canviï la seva manera d'escoltar i la seva manera de pensar-hi. Crec que la reflexió canvia si no parlem d'una dona des de l'inici, sinó que comencem parlant d'una cigala.

En el text, igual que has fet en anteriors ocasions, es creuen diferents històries i personatges, et sents més còmode escrivint d'aquesta manera?
Es tracta d'universos paral·lels. El text intenta fer un tall a través de la societat i sobre aquesta convivència contemporània de les històries es desenvolupa la complexitat de la peça.

Quina funció té que els actors interpretin personatges d'edats i gèneres diferents als seus?
Està indicat així a l'obra. Dificulta la lectura de la peça, la fa més complicada de representar per als actors, però per a l'espectador, en canvi, és més fàcil i divertit, crea una lleugeresa, és un joc teatral.

Al llarg del text introdueixes elements fantàstics, com la conversa amb la família del jove xinès dins del seu propi queixal o el viatge de retorn a casa, amb quin propòsit?
Es tracta d'alliberar l'espectador i possibilitar la seva fantasia. La fantasia fa possible una altra mirada sobre la realitat, encara que, evidentment, estem parlant de realitat. En el món real, el xinès no hauria pogut tornar mai a casa.

Els actors contínuament descriuen les escenes en comptes de mostrar-les, volies recordar a l'espectador que tot allò no és veritat?
L'important és que les coses es vegin dins del cap de l'espectador de manera que tot es torni molt més ràpid i lleuger que si fos explicat. I que també sigui més cinematogràfic, pel ritme i per la imatge que l'espectador es forma dins del seu cap.

El títol de l'obra i el nom del restaurant són Golden Dragon per algun motiu especial?
El restaurant també es podria dir La flor de lotus. El Drac d'or és un clàssic asiàtic.

Què et sembla la versió catalana de Moisès Maicas?
Està ben encaminada. És molt precisa i propera a la meva idea de l'obra.

Tria entrevista