Manel Dueso parla sobre J.R.S.(de dotze anys)

Entrevista realitzada per Sonia Lagunas

Aquesta obra toca temes com l’abús a menors, la pornografia infantil i la pederàstia. Els temes estan tractats amb molta elegància, fugint de la morbositat.
Hi ha temes que són brutals per sí mateixos. A mi em sembla important que puguem parlar d’aquests temes, el que nosaltres hem volgut fer amb aquesta obra és entendre-la i no jutjar-la i que, en tot cas sigui l’espectador qui acabi jutjant. Nosaltres no volem construir el morbo, perquè jo penso que el morbo està al cap de cadascú.
A mi no m’agrada la grolleria en el teatre, sinó la subtilesa.

Bernat Quintana interpreta a un noi de 16 anys acostumat a veure la pederàstia i la pornografia com una cosa normal, com un joc. Com ha treballat aquest personatge?
El Bernat Quintana ha treballat molt a partir del que anava succeint en cada escena. A mi m’agrada treballar des de l’aspecte més concret de cada cosa. No acostumo a saber mai com són els personatges fins que no hem acabat l’obra. Molta gent, en canvi, treballa d’altra forma; des del començament tenen claríssim com és o com vol que sigui cada personatge. Jo, en canvi, sempre dic que no ho sabem.
Nosaltres llegim una obra i sí que, evidentment, tenim un coneixement literari del que és la història i els personatges, però a diferència de la narrativa, el teatre és una cosa escrita per ser feta, per estar dalt d’un escenari. El que transita pel text hem de portar-ho al terreny dels sentits i de les emocions. Aleshores, fins que no anem comprovant què passa, no descobrim com són realment aquests personatges.
Penso que el Bernat és un tio molt intel·ligent, amb molt de talent, molta intuïció, ja ha fet alguna cosa de teatre i a la tele el veiem cada dia. Bàsicament perquè és un noi molt lliure, molt obert i amb moltes ganes d’aprendre i això és fantàstic.

Queda algun aspecte de nen en l’Òscar?
Sí, la seva ingenuïtat, la impunitat amb que fa les coses.

El nen es vol quedar a dormir, a sopar... No vol tornar a casa o es que des del primer moment té planejat dormir amb l’escriptor?
Penso que, inicialment, el seu pare vol fer la mateixa operació que va fer amb el professor. Puja a la muntanya amb unes intencions, però es troba amb un senyor que el tracta bé.

Tot i així, L’Òscar no aparenta estar traumatitzat pel que ha succeït al llarg de la seva infància.
Clar, es que ell no ho ha viscut de forma traumàtica. Suposo que a aquest noi, si des de ben petit ja l’han acostumat a portar-lo a casa d’un senyor que el toca, que el despulla i li fa fotos. Com ell mateix acaba dient, li sembla fins i tot divertit. A més a més, aquest senyor que el va iniciar, li passava llibres i li oferia l’oportunitat d’accedir a coses que a ell l’interessaven, cosa que no van fer ni el seu pare, ni la seva mare.
A veure, sí que li han quedat traumes, però de coses molt concretes, quan van matar al senyor Oller, quan li volien posar una polla de cuir... però les relacions sexuals que ha mantingut, com no ha conegut altra cosa, per a ell són d’absoluta normalitat.
Aquí la qüestió seria: què passa si a un nen que mentre ha d’estar jugant amb la PlayStation, li fan jugar amb la polla d’un senyor?

Hi ha alguna cosa que realment importi o interessi a aquest noi, després de tot el que ha viscut?
El que l’interessa és viure el moment i segurament vol acabar sent escriptor. Vol ser feliç i vol viure tranquil.

El nen diu que escriu la novel·la per escandalitzar, no vol que la novel·la sigui a l’abast de tothom, sigui llegida. Però més tard es publica i ell està d’acord.
Sí, perquè totes les persones estem fetes d’aquest teixit de contradiccions.
En realitat, quan fa aquesta afirmació a l’Ulisses l’està enganyant, quan algú escriu alguna cosa es que vol que ho llegeixin i li diguin si està bé o malament.

L’escriptor troba alguna cosa misteriosa en la novel·la de l’Òscar.
S’expliquen detalladament sessions de fotografia, es parla d’un assassinat... Clar, al llegir això en una novel·la d’un noi de setze anys, ell es preocupa.

Però només hi ha preocupació per part de l’Ulisses o com diu el noi, hi ha morbo en l’actitud de l’Ulisses en voler conèixer a l’Òscar?
Sí clar, però és el morbo que tots tenim en les coses.
Per una banda, hi ha aquest interès o “morbo” i per altra, hi ha una cosa que crec que passa amb la gent que escriu: quan veu el món imaginari del noi, li crea una necessitat de conèixe’l, de compartir...

Però tot això, sembla que acaba complicant una mica la vida a l’Ulisses i no sembla estar molt convençut amb l’adopció.
Es troba entre l’espasa i la paret , el nano ve i es queda, sembla que aquest noi té un poder horrible.

A l’escenografia el llit de l’Ulisses queda elevat en relació amb la resta d’espais de la casa. Ho feu per algun motiu?
S’havia de distribuir l’espai escènic d’alguna manera. Nosaltres no volíem crear un espai escènic tancat, sinó situar allò al mig del negre. Volíem crear un espai gòtic amb molts angles i racons, perquè ens ajudés a crear tensió. Aquest espai penso que ens ajuda a crear una atmosfera que necessitàvem.
Encara que no passin moltes coses al llit, és un espai important. L’obra comença al llit, volem deixar clar des del principi que L’Ulisses és heterosexual, perquè no hi hagin confusions després.

Tria entrevista