Pep Pla parla sobre Cap a la mort

Entrevista realitzada per Sonia Lagunas

L’autor ha fet un seguiment de la vostra feina?
Un seguiment no ha fet, perquè ell està vivint a Guipúzcoa i per motius professionals li ha estat impossible venir. Però sí hem estat en contacte a mesura que hem anant avançant la feina amb aquesta obra.

Sastre ha vingut a veure alguna representació?
De moment no, es que ara mateix ell està a Cuba, perquè imparteix uns cursos i estàn fent un cicle de teatre. Però sí que ha vingut la seva filla que viu a Barcelona, em va dir que se li va posar la pell de gallina, perquè havia vist moltes representacions d’ Escuadra hacia la muerte amb grups aficionats i d’universitaris, però li va agradar molt el punt realista i la música de Radio Heat i Philippe Glass.

Tries aquesta obra a partir de l’autor i la seva trajectòria o a partir del text?
La veritat és que aquesta obra arriba a mi, perquè me la van passar l’ajudant de direcció i un dels actors, els hi agradava molt i m’ho van comentar. La vaig llegir i el que més em cridar l’atenció és la sensació claustofòbica de l’obra, una sensació de gàbia, de tancament. Sis soldats tancats a una situació límit, més endavant que les seves línies d’atac, qualsevol nit els poden atacar i tenen moltes possibilitats de morir si això succeeix.. això provoca una situació límit; no hi ha menjar, ni aigua; a més amb la possibilitat de poder ser atacat en qualsevol moment.Trobem en una obra que va estar escrita fa anys, un tema que ara torna ha estar d'’actualitat en les televisions, el tema de la supervivència, de quedar-te sense menjar, sense aigua, sense comoditats... i comprobar quins efectes produeix en l’individu.

Es que quan parles d’aquesta obra, sols insistir en l’actualitat del text.
Sí, es que així ho crec. Llegint aquesta obra, la impressió que tenia es que aquesta obra s’havia de revisar. Aleshores vaig trucar a l’autor i va estar d’acord amb mi. Si l’autor m’hagués dit que no, no ho hauria fet, però, vull dir que tenia molt clar que aquesta obra era necessari raspallar-la, treure.

Per què tenies tan clar que s’havia de canviar?
Perquè la manera d’explicar-la avui dia, ha canviat respecte a la de fa cinquanta anys. Jo sempre poso l’exemple del cinema, per exemple quan es diu: me’n vaig a casa d’un amic. Apareix un planol en que es veu com l’actor truca a l’amic, baixa escales, agafa el cotxe, etc.,etc... fins arribar a casa de l’amic. Això avui dia, es faria amb un planol en que l’actor apareix directament a casa de l’amic.
En teatre, trobo que passava una mica això. Avui en dia, l’espectador amb una vegada en té prou. A aquesta obra es va donant informació poc a poc, perquè l’espectador es vagui preguntant què fan aquests soldats aquí i de mica en mica això, es va explicant.

Tots estan en aquest barracot per alguna cosa que han fet malament, però només sabem el motiu del càstig d’alguns d’ells, dels altres, en canvi, ens quedem sense saber per què han arribat allà.
Jo penso que aquest punt no s’explica bé, perquè, segurament, el de menys és el que han fet. Per això l’autor tampoc ens explica a quina guerra estan lluitant, ni quin bàndol defensen. Així, tornem al tema de l’actualitat d’aquesta obra: cada dia estan matant soldats a Iraq, soldats que els porten com aquests, per coses que se suposa que han fet malament.

Semblava que les coses millorarien amb la mort del caporal, però no és així...
No. Perquè, un cop mort el caporal, aquests homes continuen desenvolupant el que han rebut de la societat i de l’exèrcit, quan desapareix la figura del poder, ha de aparèixer un altra, en aquest cas serà el Pere, que vol que tot segueixi com abans, amb la disciplina, tornen a repetir la història, els mateixos esquemes socials i l’egoïsme que els ha vingut donat per la societat.

L’espai escènic es divideix en tres parts: la cambra de l’esquadra, a on es desenvolupa la major part de l’acció, l’exterior, i un darrer espai, que es el que queda més elevat. Per què decidiu dividir d’aquesta forma l’espai escènic?
Sastre només diu que és una cabana a la muntanya. L’espai elevat és l’espai del Xavier, l’estudiant de Metafísica, perquè és el personatge que menys toca de peus a terra, aquest és un personatge projecció de l’autor. Sastre va donar també classes de Metafísica i de Filosofia. És el personatge que veu més enllà, igual que l’autor ens està explicant el perquè d’una guerra, perquè una persona perd la seva llibertat quan un exèrcit el crida.
Per exemple, ara llegia a la premsa que el Trillo diu que si no hi havia prou soldats voluntaris, que agafaria a civils, és a dir, agafar a la gent i enviar-la a una guerra, si cal, per servir a una pàtria de forma imposada. Totes aquestes reflexions ens convida a fer aquesta obra: val la pena servir a aquesta pàtria? Per què es perden totes les llibertats quan hi ha un conflicte bèl·lic?

El caporal crida els soldats pel nom de pila, no seria més normal que els cridi pel cognom?
Sí, això m’ho han comentat. No sé per quin motiu Sastre decideix fer-ho així. Sastre va fer aquesta obra a Londres i sí va posar noms i cognoms, molt espanyols i quan ho va fer aquí va posar cognoms extrangers, però el caporal no fa servir aquests cognoms i els crida pel nom. Lleguint l’obra no em va sobtar, però al començar els assajos sí és cert que em va semblar estrany.

L’obra comença com acaba: dos soldats fumant una cigarreta. Què intentes marcar amb aquesta escena circular?
Això és una aportació meva, és l’escena cero, que ens hem inventat. Com aquesta obra té molts quadres, volia que quedés clar a l’espectador quan acaba l’obra. Vaig decidir enfosquir l’escena, posar la mateixa música i repetir l’escena.
Sastre sempre diu que aquesta obra és una tragèdia, els personatges tenen un fàtum a sobre que fa que no pugin lluitar, ni evitar la mort. Jo ho veia com qualsevol tragèdia clàssica i al funcionar com una tragèdia és quan vaig pensar fer com un cor, un preàmbul.

La banderola negra que crema el Pere, també és una aportació vostra?
Sí, vindria a representar la bandera de la pàtria. Seria una metàfora, acabar amb aquesta pàtria que ens ha portat a tot això.

Què es trobarà la gent quan vingui a veure aquest espectacle?
Jo penso que el que l’espectador ha de saber d’aquest espectacle, és que es trobarà amb una obra actual, que no és pesada. Perquè potser hi ha gent que al llegir de què va el text s’espanta. La gent ha de saber que el tema de la guerra és una excusa per parlar de l’individu vers la societat.

Tria entrevista