Dugald Bruce-Lockhart parla sobre Com us plagui (Al vostre gust)

Entrevista realitzada per Marta Armengol

Dugald Bruce-Lockhart ja havia dirigit un altre Shakespeare al teatre Akadèmia.  foto: Marta Armengol

Com entres en contacte amb el Teatre Akadèmia?
Jo sóc actor, a més de director. Fa tres anys, estava a Catalunya fent Enric V i em van demanar que vingués al Teatre Akadèmia a fer un taller. Una de les escenes que treballàvem era de Romeu i Julieta i vam utilitzar la balconada del teatre. Quan la vaig veure, vaig pensar que era perfecta per fer Romeu i Julieta, els ho vaig proposar i ens vam llençar a fer-la.

Aquest any repeteixes amb Com us plagui. Has comentat que el títol de l'obra fa referència al poder de la natura de fer-nos sentir lliures...
No crec que el tema de l'obra estigui en el títol. Més aviat, quan estàs veient l'obra t'adones del sentit del títol. En funció del què a tu t'agradi, l'obra té una cosa o una altra per a tu. És com sortir a sopar, tens molts plats variats, hi ha menjar diferent i tu tries el que més t'agrada. Crec que Com us plagui ens diu que la vida és bona i el viatge que tu triïs estarà bé mentre arribis al lloc correcte, segueixis el teu cor i estimis els teus. Depèn de tu, fes el que vulguis, estarà bé. És una obra molt complexa i subtil, és difícil de descriure. És com cuinar un plat, tu has d’escollir, combinar els ingredients, i tastar-ho, com un bon xef, que coneix la combinació correcta per aconseguir un bon sabor. Quan els actors treballen junts és quan l'obra funciona, pot haver-hi la idea del director però el més important és la feina dels actors.

Has definit l'obra com un thriller i una road trip...
És un thriller, una road trip i una comèdia romàntica. Els personatges fan un viatge, no saps què passarà en el bosc i al final, hi ha un canvi meravellós. Hi ha una descripció fantàstica d'Oliver (Jordi Robles) al seu germà Roland (Oriol Casals) sobre la serp, nosaltres no ho veiem. Si féssim una pel·lícula, probablement ho podríem veure, però no funcionaria, el punt fort de Shakespeare és el llenguatge. És una experiència de vida compartida amb el públic.

Volies fer una lectura moderna de l'obra?
Intento fer versions que no se situïn en una època concreta. Si volguessis fer una versió moderna, podries incloure telèfons mòbils, pistoles, vestits actuals i cotxes, però has de trobar un equilibri. Ricard Prat ha fet un treball fantàstic de disseny, combinant elements antics amb moderns. Shakespeare era modern pel seu temps però, alhora, es basava en històries tradicionals antigues.

Heu fet canvis respecte del text original en la vostra traducció?
Miquel Desclot ha fet una feina increïble. L'única cosa que hem canviat és que el poema 'El món és un teatre' l'utilitzem a l'inici de l'obra, cantat de forma coral i després es torna a recitar més endavant. L'utilitzem com a recurs per introduir l'obra a l'espectador. I al final, el monòleg de Rosalina (Núria Deulofeu) l'hem dividit entre diferents personatges.

Creus que Shakespeare sona diferent en català que en anglès?
Per descomptat. Però les normes són les mateixes, és una qüestió de ritme. No val la pena intentar que el català soni com l'anglès perquè el català té el seu propi ritme. En anglès tu trobes el ritme veient la forma en què estan construïts els versos, on es posa l'accent. El Miquel té una habilitat fantàstica per mantenir l'accent i les paraules importants en el lloc correcte. Quan jo escolto, encara que no sona igual, puc saber què diuen i sobretot, puc sentir el ritme i puc sentir quan no l’estan seguint correctament.

Penses que la reacció del públic català és diferent de la del públic anglès?
La reacció és la que hauria de ser. És la mateixa amb el públic català que amb els espectadors anglesos.

Tu encara no parles català, com treballes una direcció sense parlar l'idioma dels actors i del text?
La companyia parla anglès i n'està aprenent. Per a mi, és una classe de català i per a ells, una classe d'anglès, a la vegada que fan l'obra. De vegades, em parlen en català i jo responc en angles, és divertit.

I saps si has trobat el que buscaves només escoltant els sons i el ritme del text que reciten?
Exacte. Jo puc dir-los què funciona i què no escoltant-los, no és diferent de l'anglès.

Acostumes a preparar les obres conjuntament amb la companyia, creus que això les enriqueix?
Per descomptat. L'obra és la companyia, és la relació entre ells. Fa cinc o sis mesos, vaig fer un esborrany de què volia, jo tenia, més o menys, el concepte, la idea, sabia que tocarien instruments, volia que fos orgànic, però no sabia què passaria fins que van arribar, és el més bonic. D'una altra manera, faria una pel·lícula i no una obra de teatre.

Perquè fas que els actors toquin ells mateixos els instruments musicals?
Crec que és una experiència més rica per al públic. Ajuda amb les transicions, inventes un llenguatge. A les obres modernes necessites efectes de so, els autors ho han escrit així, però Shakespeare mai no ho va escriure.

A l'obra, els actors, a més d'interpretar, toquen instruments, canten i ballen. Què busques en un actor quan fas el càsting?
La qüestió principal és la seva habilitat i el seu instint pel llenguatge, si jo puc visualitzar el personatge, és el primer pas. El més important és com em respon, com llegeix el text. I també com treballa amb els altres companys.

Ets membre de la companyia Propeller, formada només per homes. Trobes alguna diferència amb el treball amb dones?
No. És exactament el mateix. És molt estrany, en el sentit en què no hi ha diferències. Són éssers humans. No importa que la companyia siguin només homes, només dones o mixta, l'important és el grup.

Tria entrevista