Marta Aran parla sobre La noia de la làmpada

Entrevista realitzada per Laura Pau

Marta Aran, actriu i dramaturga, aborda la maternitat contemporània.  foto: Laura Pau

Segurament la recordareu com una de les actrius de La Pols però si aneu, a veure La noia de la làmpada, també a la Sala Flyhard, no us la trobareu a l'escenari; ella n'és la responsable del text i de la direcció.
És el primer text teu que veiem en escena, és també el primer que escrius?
Sí. Bé, havia fet alguna provatura, però és el primer text llarg que faig.

I en tens algun altre al calaix?
Estic preparant una cosa per l'any que ve. A més em vaig apuntar també a alguns cursos de la Sala Beckett per anar escrivint escenes i aprendre'n més.

En quin moment decideixes parar un moment de fer d'actriu i posar-te a escriure i dirigir?
Ja fa molts anys vaig anar a veure una obra del Veronese, era una versió de Tres germanes amb els gèneres intercanviats (les tres germanes les feien tres homes i els personatges masculins els feien dones). En aquell moment vaig tenir una mena de revelació amb el personatge del coronel, que el feia una noia. Em vaig adonar que per primera vegada a la meva vida m'havia reconegut en un personatge teatral. Fins aleshores no m'havia passat allò. Vaig començar a reflexionar perquè m'havia passat allò amb un personatge masculí.

Un personatge masculí però interpretat per una noia
Exacte. Vaig començar a pensar en els personatges femenins. A mi m'agrada molt Ibsen, que té uns personatges femenins fabulosos: La Nora de Casa de nines, Hedda Gabler... De fet La noia de la làmpada és per mi una mena d'homenatge a Casa de nines. A partir d'aquesta experiència veient l'obra del Veronese vaig pensar que tenia ganes d'explicar coses i de crear nous personatges femenins, del meu món. A l'escena teatral hi ha personatges femenins, però potser no prou propers a mi.

De fet molts dels personatges femenins interessants de la literatura universal són reines, membres de la família reial, etc.
Sí, acostumen a estar al costat de l'heroi. Jo tenia ganes de fer un personatge completament diferent i vaig pensar que el món de l'embaràs era el millor lloc on fer-ho.

I has creat l'Alba, un personatge controvertit que no està contenta amb la maternitat. Has percebut si crea més defensors o detractors?
Quan l'escrivia pensava que tindria més detractors perquè de fet jo també lluitava contra els meus propis perjudicis. Pensava: "com puc estar escrivint això sobre una dona que vol perdre el seu fill?" Em sentia una mica culpable perquè en un altre moment de la meva vida jo hagués pogut ser una Alba. Però després la reacció del públic ha estat sorprenent. Han vingut dones embarassades, i jo pensava: "ai, ai, ai...!" Però al contrari, s'hi han sentit molt identificades, ens han dit que moltes gràcies per parlar de tot això que no es parla... En algun sector masculí sí que m'he trobat amb més detractors...

Que tenen antipatia per l'Alba o pel personatge masculí, el seu marit?
Més que res que no s'identifiquen amb el problema perquè no hi veuen un problema; aleshores, és clar, no hi acaben d'entrar.

A part de la maternitat no desitjada també hi ha un tema de competitivitat dins la parella
Sí. Per mi una de les característiques que té ell és que és un home molt segur de si mateix. En termes generals, i això és una opinió personal, penso que els homes acostumen a ser més segurs d'ells mateixos. Les dones podem estar igual de preparades però potser ens sentim més insegures. No obstant l'Alba en alguns moments té aquesta seguretat.

Sembla que també hi apareix el concepte de mansplaining, allò de què un home dóna lliçons a una dona sobre un tema sobre el qual ella en sap més
Totalment. Per mi el Maurici és un novio maestro, com dic jo. Em sembla que totes n'hem tingut, que no saps per què t'aconsellen sobre de què va la vida.

Els altres personatges que hi apareixen són una germana que es converteix en amiga i una companya de feina que competeix amb la protagonista
Sí, però per mi la companya de feina, la Lídia, és l'Alba sent conseqüent amb la seva vida. És com un mirall del que ella hagués pogut ser si no s'hagués deixat endur per la societat. I la germana és un altre tipus de dona que sí que té instint maternal i això també està molt bé! Jo no em posiciono ni amb una ni amb l'altra, però sí que volia fer-hi aparèixer també aquesta competitivitat que a vegades hi ha entre germanes.

També sorprèn que decideixes parlar de la maternitat, però ho fas a través de l'embaràs. Pràcticament l'obra s'acaba en el punt en què ella comença a ser mare
Sí, perquè jo estic en aquesta edat en què estic envoltada d'embarassades i m'adonava que a vegades no es podien queixar. Tothom hi treia ferro posant èmfasi en el nen que venia i jo volia parlar d'aquesta anul·lació de la mare.

Per fer aquesta obra a més vas entrevistar 12 casos per documentar-te, què et van aportar?
Hi ha especialment alguns casos que em van servir molt: una noia amb un embaràs de risc de 9 mesos que només podia fer 20 passos al dia; una que va posar la seva parella a l'empresa i en acabar-se la baixa li van dir que es quedaven amb ell i que no passava res perquè era de la família, etc.

Havies escrit aquest text per interpretar-lo tu o ja ho havies decidit que no hi faries d'actriu?
L'havia pensat perquè la fes algú altre perquè volia experimentar l'altra banda del teatre, tenia ganes d'aprendre a fer allò que mai m'havia atrevit.

I ara la intenció és seguir escrivint i dirigint?
A mi m'agrada el teatre en la seva totalitat: m'agradaria fer d'actriu, seguir escrivint... Sí que és veritat que des de l'altra banda he trobat una comoditat i una seguretat que potser fent d'actriu em costava més d'aconseguir però també penso que fent això n'he après molt com a actriu.

Tria entrevista