Tono Saló parla sobre Els físics

Entrevista realitzada per Sonia Lagunas

Com arribeu gent del teatre a associar-vos amb gent de la ciència?
L’actriu Gemma Lòpez i membre fundador de la companyia és biòloga i una de les escenògrafes (Beti Alemany) també és biòloga i membre de la companyia. Aquestes noies compaginen la biologia amb la seva vessant artística, llavors elles tenen una sèrie de contactes en el món científic.

Fins fundar la companyia Teatre de l’Incertesa quins passos vau fer?
L’ 2002, durant la setmana de la ciència, es va fer un seminari organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, vam fer una lectura dramatitzada de l’obra Copenhaguen i a partir de llavors vam fer aquesta lectura durant tres anys.

Llavors la lectura va agradar molt.
Sí, a partir d’aquestes lectures, un contacte de la Societat Catalana de Física, Ignasi Lavastida ens va demanar de celebrar al 2005, any de la ciència, si volíem fer una obra teatral, però ja amb posada en escena. Triem aquesta obra i preparem el projecte artístic. Mentre que la Societat Catalana de la Física ha fet de mecenes d’aquest projecte.

L’elecció d’aquesta obra està dedicada als vostres mecenes?
Vam pensar que una obra titulada Els físics era la millor per dedicar-la a la Societat Catalana de la Física, que parla de la responsabilitat dels físics i a més en to de comèdia, una comèdia especial, perquè és grotesca. En aquest muntatge el Maties Marcé ha volgut remarcar els punts absurds.

Esteu d’acord amb que es deformi encara més el que ja és absurd i grotesc?
Nosaltres pensem, al contrari del que opinen molts crítics, que és molt encertat retallar el text i adaptar-lo. Hem retallat coses que pensàvem que eren innecessàries.

Però aquesta obra és del 1962, tampoc queda tan lluny.
Sí, però pensa que estava situat durant el període de la Guerra Freda, a on hi havia dos blocs molt concrets i això és un període superat, això va passar des de que al 89 cau el mur de Berlín. La nostra intenció era transmetre el missatge de l’obra, la responsabilitat dels físics davant els seus descobriments i no importa el context, el conflicte dels dos blocs, etc.. I això que hem tret ens ho han criticat tots, menys la Begonya Barrera de El País.

Penses que les crítiques que s’han fet d’aquesta obra són molt dures?
Les crítiques són molt lícites, però hi ha algunes que tenen uns tons pocs respectuosos. Vull dir que aquest treball no és aleatori, hi ha una dramatúrgia, escrita d’una obra del Dürrenmart. Està pensat i creiem que pot interessar al públic.

A què et refereixes amb “tons pocs respectuosos”?
Estic d’acord en que ens podem equivocar, però el que no em sembla bé es que hi hagi menyspreu en la proposta. Em sembla bé que no agradi i que es donin els motius, però hi ha crítiques que tenen una pàtina de menyspreu i penso que el treball dels altres ha de ser respectat, evidentment que es pot estar en desacord. Però alguna cosa positiva deu haver en aquest espectacle, no pot ser tot negatiu.

Quan arrenca l’obra passa molta estona fins que es diu la primera frase.
En aquests minuts que hi ha el silenci es busca donar el codi que hi haurà al llarg de l’obra. S’avisa a l’espectador que l’obra està en clau de comèdia i potenciem la nostra comèdia.

El micròfon és un element que apareix en aquest codi i això s’ha comparat amb l’estil d’altres directors com el Rigola.
El Maties Marcé va començar als Lluïssos de Gràcia i des de fa deu anys que juga amb els micros i els focus, vull dir que és la seva manera de fer i sempre li ha agradat. I així com en els cinc minuts inicials es presenta el codi pseudocòmic de l’obra, també mostra els elements tècnics que utilitzarà, perquè el recurs del focus i el micro surt de tant en tant.

Hi ha intenció de molestar al públic amb aquests elements?
Has donat en el clau, el director busca en molts moments produir sensacions amb els focus, amb els micros...

Però el públic es pot sentir incòmode.
Sí, perquè en tot moment es busca racionalitzar, hem d’intentar entendre sempre per què es fan les coses, però el que busca el director és la suggestió dels sentits no el raonament. El raonament ja està al text per entendre l’obra.

L’argument i el final d’aquesta obra estan explicats a alguns diaris que fan la sinopsi o el resum del què tracta l’obra.
Jo crec que és un error dels diaris, quan es fa el passi de les prèvies s’hauria de fer una sinopsi i molts cops es fa un resum de l’obra, i passa de diari en diari, es pot perdre l’intriga del text segons què s’escriu, com és aquest cas.

Però suposo que treuen la informació del que surt al dossier que envieu a la premsa.
No sé de qui és l’error, però si et fixes, nosaltres al programa de mà ja vam insistir que no sortís l’argument, i no surt, perquè volíem que la gent no tingués referent, una cosa és fer un apunt i altra és explicar tot l’argument.

Per què aquest interès per tractar el món de la ciència a través del teatre?
Pensem que pot ser interessant i no ho fa ningú, de fet parlar de ciència és parlar de la societat, ja que la ciència està en tot, si agafes els diaris i mires les notícies la ciència apareix sempre, en les armes, en els cotxes, en una cigarreta... És un tema que pot semblar petit i tancat, però nosaltres pensem que és molt gran, que toca qualsevol cosa que fem servir en el nostre dia a dia.





Tria entrevista