Jordi Basora parla sobre Ventdavall

Entrevista realitzada per Marta Armengol


És la idea que tot això ha passat en algun moment perquè com anem veient que és un curs que comença i acaba, seria la visió de què recordes del temps en què vas fer el curs i aquest temps pot aturar-se perquè pots recordar aquells moments. I la idea que és alguna cosa que passa aquí, però a la vegada, ja ha passat.

El nom del poble té alguna relació amb el de la sèrie de TV3 Ventdelplà?
No ho sé. S’hi assembla. Hi ha la idea del vent, que és un leitmotiv a l’obra i llavors vaig buscar el nom d’un poble i s’assembla al d’una sèrie, però és coincidència.

Al final, aquest vent té un paper important. Quin significat té per a la història que s’explica?
Donem diferents punts de vista, no sé si solucions, per a mi era una reflexió sobre un tema actual com pot ser la immigració, però també volíem veure de quina manera el teatre pot dir alguna cosa sobre un tema d’actualitat. I l’obra és una reflexió sobre què pot fer el teatre, és una obra on hi ha teatre dins del teatre i on la gent intenta expressar o posar en escena situacions o algun conflicte i està fet des de diferents punts de vista. Una base que tenia era l’escena del Hamlet on ell intenta representar qui ha matat el seu pare perquè es posi en evidència, és com utilitzar el teatre perquè surtin a la llum algunes actituds. Per a mi és una mica això: pot el teatre tractar un tema actual? Hi ha diferents maneres de tractar-lo. I allò del vent és perquè, de fet, no donem cap solució. La gent quan surti de l’obra, en parlarà i dirà si li ha agradat més aquest o l’altre i es posarà més a favor de l’un o de l’altre i aquest vent que se’ls endú és per arribar a un final obert, no a una conclusió. És una cosa que sempre em fa molta ràbia, quan hi ha un final i això s’ha de fer així. Perquè la vida tampoc no dóna finals ni solucions tancades.

A l’obra apareix una història d’amor, però passa molt desapercebuda...
Suposo que et refereixes a la Carme i el Narcís (Artur Rodríguez). El que crec és que tots ells canvien les seves relacions perquè també la Carme està sempre xocant amb el polític (Francesc Isern) i al final són amics i es tracten bé. Jo penso que això passa en qualsevol grup que treballa un temps, hi ha gent que primer no s’hi entén o fins i tot, no t’hi parles i després acabes sent amic i també surten parelles. Llavors no és arribar a explicar la història d’amor, però sí que ha passat un temps i d’aquí n’ha sortit una parella, això passa en cursos, escoles, canvien les relacions i aquesta n’és una d’elles, però tampoc no li donem més importància.

Tria entrevista