Autor
Noël Coward

Traducció i adaptació
Paco Mir i Alexander Herold

Direcció
Paco Mir

Elyot: Francesc Albiol
Amanda: Lluïsa Mallol
Victor Pryne: Pep Ferrer
Sibyl Chase: Mireia Aixalà

Escenografia
Jordi Bulbena
Construcció d'escenografia i plans
Joan Jorba
Vestuari
Anna Güell
Ajudant de vestuari
Ariadna Julià
Il·luminació
Roger Puiggener
Caracterització
Daniel Marín i Rosa Covos
Coreografia
Leo Quintana
Direcció musical sobre peces de Noël Coward
Jaume Vilaseca
Assessorament lingüístic
Quico Ferran

Confecció de vestuari
Epoca
Estudi de gravació
Oido
Fotografia
Gregori Civera
Direcció Tècnica
Miguel Montes
Direcció de Producció
Amparo Martínez
Coordinació de Producció
Ester Alonso
Ajudant de Direcció
Pep Pla
Ajudant de Producció
Noemí Díaz
Auxiliar de Producció
Andreu Ortega i Raquel Doroño
Regidoria-sastreria
Marina Vives
Tècnic so i llums
Cristoph Donadell
Maquinària
Ivan Piñol
Disseny Gràfic sSB
Agència de mitjans Publiespec
Premsa
Elena Sánchez, Carmen Vicente, Sergi Cerni

Agraïments
Eva Baeza, Claret Cabanyas

Tots els temes musicals són originals de Noël Coward

Distribució: Focus, Serveis de l'Espectacle.

Vides privades és una coproducció de Focus-Tricicle-Gay Mercader

A partir de l'1 de setembre

Horaris
De dimarts a divendres a les 21:30 hores
Dissabte a les 18:30 i a les 22:30 hores
Diumenge 18:30 hores

Horaris especials prèvies
Dissabte 2 de setembre única funció a les 21:30 hores

Preus
De dimarts a dijous 2.500 i 2.000 Ptes
De divendres a diumenge de 2.800 i 3.300 Ptes

L'ARGUMENT

L'acció es desenvolupa a França durant "els feliços anys 20". Elyot Chase i Amanda Prynne, que estan divorciats l'un de l'altre, coincideixen al mateix hotel, a la mateixa planta i en habitacions contigües durant la lluna de mel amb els seus respectius nous matrimonis. La trobada es fa inevitable, i aviat s'adonen que encara estan enamorats, i fugen junts. És una trobada que els recorda el per què es van enamorar però també per què no podien viure junts. El divertiment realment comença quan Amanda i Elyot descobreixen que no hi ha res més deliciós que l'adulteri amb un ex!.
Parelles que es formen i parelles que es trenquen en una de les més elegants comèdies i històries d'amor del segle XX.

LES VERSIONS

PRIVATE LIVES (1965)

Amb Private Lives, Judi Dench va degustar per primera vegada l'obra de Coward. Segons ella mateixa va afirmar "pujar dalt de l'escenari com a Amanda era igual que tenir una aventura amorosa cada nit".

VIDAS PRIVADAS (1970)

L'original de Coward es va representar al Teatre Beatriz de Madrid adaptada al castellà per Conchita Montes i sota la direcció de José María Morera. A la comèdia, representada en tres actes, María Luisa Merlo i Carlos Larrañaga feien els papers d'Amanda i Elyot, respectivament. El repartiment es completava amb Teresa Rabal i Paco Morán que interpretaven Sybil i Victor.

PRIVATE LIVES (1975)

Maggie Smith i John Standing estrenen al West End de Londres l'obra de Coward. Sota la direcció de John Standing, Maggie Smith va estar nominada als Premis Tony com a millor actriu pel seu paper d'Amanda en aquesta comèdia, però no va ser fins a l'any 1990 que ho va aconseguir per la seva interpretació a Lettice and Lovage.

VIDAS PRIVADAS (1980)

Paco Morán, després de la seva primera interpretació de l'obra a Madrid el 1970 porta l'espectacle a Barcelona sota la seva direcció. Al Teatre Barcelona l'obra va comptar en el repartiment amb Julieta Martínez (Amanda), Paco Piquer (Elyot), Flora María Álvaro (Sybil) i el mateix Paco Morán (Victor).

PRIVATE LIVES (1983)

Private Lives torna a l'escena de Nova York amb dos personatges d'excepció: Elizabeth Taylor i Richard Burton. Junts van donar vida, al Lunt-Fontanne Theatre, als protagonistes de l'obra de Coward: una parella que s'estima "massa". Burton, casat dues vegades amb Elizabeth Taylor, amb aquesta interpretació va fer la seva darrera aparició a l'escena novaiorquesa. L'espectacle va arribar a les 69 representacions.

PRIVATE LIVES (1990)

Actors de reconeguda trajectòria com Joan Collins i Simon Jones interpreten la parella protagonista de l'original de Coward sota la direcció d'Arvin Brown. En el repartiment s'acompanyen d'Edward Duke, Jill Tasker i Margie Rynn. Primer a Londres i després a Broadway, l'obra aconsegueix un gran èxit avalat pel treball dels seus protagonistes.

VIDAS PRIVADAS (1991)

S'estrena a València com una coproducció de Vale&Cia i el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana. L'espectacle, representat al Teatre Rialto, va estar dirigit per Anna Güell i interpretat per Isabel Carmona, Joan Peris, Pilar Almería i Carles Pons.

PRIVATE LIVES (1996)

Dirigida per Irene Lewis al Center Stage de Baltimore. Melinda Mullins i Tom Hewitt en els papers principals i Nancy Bell i Boris McGiver en els secundaris fan una altra versió de l'obra preservant-ne el millor, i afegint petits tocs d'originalitat com la presència d'un gran piano en l'escena del retrobament a la terrassa de l'hotel.

PRIVATE LIVES (1999)

Per commemorar el centenari del naixement de Noël Coward, el Teatre Nacional de Londres va representar l'apassionada i enginyosa història d'amor que l'artista narra amb Vides privades. L'obra va estar dirigida per Philip Franks, que amb aquest espectacle feia la seva primera producció al Nacional. Juliet Stevenson i Anton Lesser interpretaven Amanda i Elyot. El repartiment es va completar amb Dominic Rowan, que feia el paper de Victor, i amb Rebecca Saire, que feia el de Sybil. El director portà al teatre un espectacle que respectava de forma fidel i precisa l'original de Coward.

 

L'AUTOR

Coward, Sir Noël Pierce (1899-1973). Dramaturg, actor, productor i compositor. Va néixer a Teddington, Anglaterra el 1899. Va fer el seu debut professional com a actor a l'edat d'onze anys i com a dramaturg als vint anys quan la seva obra I'll Leave it to you (1920) va romandre un mes en cartellera al New Theatre. Però realment la seva carrera va començar el 1923 quan va escriure i protagonitzar amb Gertrude Lawrence London Calling! amb la qual va estar en cartell gairebé un any. Dos anys després, va tenir quatre obres a la vegada al teatre West End de Londres: The Vortex, Fallen Angels, On with the Dance i Hay Fever. Des de llavors va escriure obres tan brillants com Private Lives (1929), Design for Living (1932), Blithe Spirit (1941) i Present Laughter (1942).

El seu musical més conegut és Bitter Sweet (1929) al qual van seguir Cavalcade (1931), Conversation Piece (1934) i Operette (1937).
Durant la Segona Guerra Mundial va visitar Nova Zelanda i allà va escriure els seus dos guions més coneguts: In Which we serve (1942) i Brief encounter (1945), que és recordat com un film clàssic.

Coward va continuar escrivint comèdies: Relative Values, Nude with Violin i Look After Lulu, i musicals: Ace of Clubs, After the Ball i Sail Away (1961). També va publicar una novel·la Pomp and Circumstance (1960), alguns volums d'històries curtes, tres d'autobiogràfics: Present Indicative (1937), Middle East Diary (1945) i Future Indefinite (1954), i un llibre de versos. El final del seu èxit va arribar amb la trilogia Suite in three keys.

Encara que la majoria dels treballs de Coward són notables pels seus tocs satírics i per la seva sofisticada agudesa, també són capaços de commoure i provocar sentiments. Les seves cançons, notables per les seves melodies i intel·ligent lírica, personalitzen les seves inquietuds.

L'any passat va ser el centenari del seu naixement. Noël Coward va morir a l'edat de 73 anys després de passar els darrers vint anys de la seva vida a Jamaica i Suïssa. Amb més de 60 obres i 300 cançons, Coward va ser considerat el mestre per excel·lència de l'escena anglesa durant la primera meitat del segle XX. Avui és conegut com "l'anglès en la seva quinta essència", "el duc del segle" o "el màxim en elegància". Les seves cançons es revelen immortals i el seu teatre s'ha arribat a comparar al d'Oscar Wilde i al de George Bernard Shaw.