Barcelona dissabte,   20 de gener de 2018   Actualitzat a les   13:23 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Test

Un director de teatre.
Rafel Duran.

Una cançó.
Qualsevol del Pequeño cabaret ambulante, de Bunbury.

Un personatge de ficció.
La mare de A dos metros bajo tierra... Brutal!

Un text teatral.
Com a clàssic contemporani, La bona persona del Sezuan, de Brecht.

Un musical.
Glups!, de Dagoll Dagom.

Un diari.
El Periódico... o l'Ara.

Una plana web.
No jugo a aquestes coses... No tinc ni correu electrònic!

Una emissora de ràdio.
Rac1.

Cultura o entreteniment?
No les puc deslligar.

Un plat.
Els cargols i els peus de porc... sí, sóc de vida. Millor posa el pollastre rostit amb prunes i pinyons!

Una beguda.
La Coca Cola Zero.

L'escenari... amb teló o sense?
Amb teló!

Dolç o salat?
Dolç.

Un restaurant.
Rancho El Paso de La Floresta.

Postres o directament al cafè?
Depèn... a vegades vaig directe al cigaló.

Un programa de televisió.
Veig molt poc la tele... l'APM?, els informatius...

Facebook o twitter?
Ni idea.

Un instrument musical.
El piano.

Fran Rivera o José Tomás?
Qui són aquests dos?

Ja no hi sóc a temps, però m'hagués agradat...
Viatjar per tot el món amb una motxilla a l'esquena.

Tornaria a visitar...
Petra, a Jordània.

Callar o dir el que penses?
De dir el que penso, per desgràcia.

Quina és la darrera pel•lícula que has vist?
Les Miserábles.

La recomanes?
Sí, no és gran cosa, però sóc molt fanàtica d'aquest musical,
col•lecciono tots els CD's que s'editen.

Dones conversa al taxista?
No acostumo, no.

Camerino compartit o individual?
Individual.

La primera vegada que vaig pujar a un escenari...
Va ser al Círcol Catòlic de Badalona, i fèiem Història d'una
guerra
.

El pitjor que m'ha passat a escena és...
Un cop a l'escenari del Romea sense voler em van arrencar la perruca amb una pala. Em vaig quedar amb una mitja al cap davant de tothom. Semblava un esquetx de Blake Edwards.

El públic que no va al teatre és perquè...
Suposo que no li ha trobat res que li agradi i és car. Una entrada val uns trenta euros i per a algunes persones això és molt car.

Quan veig la meva foto als autobusos...
Penso: "Ai! Que mona!". És com si veiés a algú altre.

Els crítics...
Sempre ha d'haver algú que faci de guia al públic. Altra cosa és el cas que jo en faci, però és normal que hi hagi un sector especialitzat.

El teatre a Catalunya...
Està començant una etapa de resistència i de creació com potser feia trenta anys que no es veia.

Busca Test

Mercè Aránega

Actriu

Cercar per nom d'entrevistat:


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar