Barcelona divendres,   21 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Test

Un director de teatre.
Peter Brook... i Thomas Ostermeier!

Una cançó.
Je veux, de la cantant francesa Zaz.

Un personatge de ficció.
Bárcenas és real, oi?... Sempre he volgut fer de Dartagnan.

Un text teatral.
És poc original, però Hamlet de Shakespeare. M'agradaria dirigir-lo un dia.

Un musical.
Company, de Sondheim.

Quina és la darrera pel·lícula que has vist?
El último concierto i només per veure a Christopher Walken i Philip Seymour Hoffman ja val la pena.

Un diari.
Alterno entre El País i La Vanguardia.

Un compositor.
Erik Satie. Em remet a una de les meves pel·lícules favorites que és Another woman de Woody Allen.

Una plana web.
Aquest estiu he fet servir molt Booking.com.

Una emissora de ràdio.
Rac105.

Cultura o entreteniment?
Cultura. És una tonteria el debat... però l'entreteniment em sona molt xorra.

Un plat.
El risotto amb ceps i la tonyina en totes les variants.

Una beguda.
La cervesa.

L'escenari... amb teló o sense?
Depèn. No li tinc mania als telons... Per exemple, l'escenari del Romea buit és molt bonic.

Dolç o salat?
Salat.

T'hi passaries hores a...
Sicília.

Postres o directament al cafè?
Generalment, directament al cafè.

Un programa de televisió.
Puc dir una sèrie? A dos metros bajo tierra.

Facebook o twitter?
Twitter, però n'estic fins als collons dels dos.

Un instrument musical.
Piano.

Messi o Neymar?
Messi.

Ja no hi sóc a temps, però m'hagués agradat...
Ser jugador de bàsquet. Però em vaig queda al metre setanta i poc.

Tornaria a visitar...
Islàndia.

Callar o dir el que penses?
Depèn de la situació.

Iphone o Android?
Iphone.

Dones conversa al taxista?
Sovint sí. Depèn si el taxista és gilipolles o encantador.

Un vici.
Fumar.

La primera vegada que vaig pujar a un escenari...
Vaig ser feliç.

El pitjor que m'ha passat a escena és...
Patir el famós pànic escènic, de nervis.

El públic que no va al teatre és perquè...
Perquè no saben el que es perden.

Si no fos pel treball a la televisió...
Em coneixerien menys i hagués tingut menys propostes de feina.

Els crítics...
Han d'arribar a ser els nostres companys. Si la crítica és forta el teatre també ho serà.

Al teatre a Catalunya...
Li falta fe.

Busca Test

Julio Manrique

Actor i director

Cercar per nom d'entrevistat:


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar