Barcelona dissabte,   21 de juliol de 2018   Actualitzat a les   7:18 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Test

Un director de teatre
Peter Brook

Una cançó
Top Hats, White Tie and Tails de Tony Bennett

Un llibre
Un d'anatomia

Un personatge de ficció
Un superheroi, qualsevol

Un text teatral
El proper a descobrir

Un musical
Cabaret

Un autor de text
Federico García Lorca

Quina és la darrera pel·lícula que has vist?
Dirty Dancing

Un diari
El meu personal, si mai n'arribo a tenir

Una plana web
Filmin

Cultura o entreteniment?
Les dues. No escollint com a debat, sinó com a dues opcions de les que podem gaudir, tot i que confio en que en moltes ocasions poden anar lligades, de la mà.

Un plat
L'arròs sucós de la meva àvia

Una beguda
Cacaolat

Dolç o salat?
Dolç

Passaries hores a…
qualsevol racó del món observant una posta de sol, conversant sense presses, amb algú de confiança. Allò de: "on vull estar amb qui vull estar".

Postres o directament al cafè?
Depèn del moment.

Un programa de televisió
Estudio 1.

Facebook o Twitter?
Mirar als ulls.

Un instrument musical
El piano, el saxo, la flauta travessera... N'hi han tants...

Messi o Neymar?
Messi.

Ja no hi sóc a temps, però m'hauria agradat…
Crec fermament en que podem ser a temps de tot.

Tornaries a visitar…
Qualsevol lloc on m'hagin tractat bé, on hi hagi bona gent.

Callar o dir el que penses…
Depèn de la situació. Sí dic el que penso però, sempre intento tenir en compte si és just, en quin context em trobo, si és la millor situació per dir-ho, el respecte, el perquè... Qüestionar-me abans a mi mateix per tal de ser coherent i honest amb el què dic i com ho faig entendre. I sobretot, per sumar, sigui com sigui. Costa tant construir i tan poc demolir...

Un consell per superar la crisi.
No em crec capaç de donar un consell de tal mena.

Android o Iphone
Iphone.

Un vici i una virtut.
Un vici: la sensació de l'espontaneïtat i de sentir-se lliure. Una virtut... intentar estar en la voluntat activa d'escoltar i aprendre de tot i de tothom.

La primera vegada que vaig pujar a un escenari…
tot va començar a tenir sentit, em vaig enamorar d'ell, malgrat la por del moment.

El pitjor que m'ha passat a escena és…
haver d'actuar malalt.

El públic que no va al teatre és perquè…
tenen les seves raons, els hem de respectar: potser no hi han pensat, no estan acostumats, no els hi agrada... No obstant, no deixar de convidar-los a venir, convidar-los a compartir les històries que tenim entre mans, convidar-los a debatre, a reflexionar, a passar-s'ho bé, a gaudir de l'art del teatre, a seguir sent nens plegats.

Els crítics…
tenen una opinió, subjectiva, i molt personal. M'agrada llegir opinions on hi és present el respecte i es miri de construïr. També crec que hauriem de relativitzar tan les bones com les dolentes i ser conscient del camí que encara queda per recórrer, tota una vida.

El teatre a Catalunya…
té molt talent, molt.

Busca Test

Pol Nubiala

Actor

Cercar per nom d'entrevistat:


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar