Fitxa de l'espectacle
Repartiment: Albert Ausellé, Roser Batalla, Rubèn de Eguia, Santi Ricart
nom teatre
dates funcions
Cossos flotants

Joaquim Armengol (El Punt Avui)
09/07/1212

Sens dubte, un dels grans espectacles del Grec.

Més enllà de qualsevol especialització teatral, potser estaríem d'acord en l'existència d'una llei ben simple que dividís la totalitat dels espectacles en dos grups essencials: els que cal veure i els que són prescindibles. I el que cal veure, sí o sí, en aquest Grec 2012, és El principi d'Arquimedes de Josep Maria Miró i Coromina.

Per què? Doncs perquè la sensibilitat i la perícia dramàtica d'aquest text formidable obre la mirada i amplia la ciència del coneixement d'un mateix. Miró planteja situacions ètiques i morals que desafien a provar-se i reflexionar sense concessions; més enllà de qualsevol pedagogia simple i moralista, s'hi percep el compromís social de reflectir el vaivé egoista de l'enorme complexitat humana. En aquest tractat metafòric i social sobre els cossos flotants, l'espectador queda atrapat pel dilema d'haver de posar-se en la pell de quatre personatges que, en realitat, davant de la sospita constant, la pròpia desconfiança i la por, no saben realment què fer. Comproveu-ho i respireu el silenci tallant i angoixós que crea en el públic l'efecte d'aquest encontre dramàtic inquietant.

De la posada en escena m'agrada tot, la seva intel·ligència senzilla i resolutiva, el seu temps no lineal i fragmentat de les escenes que van omplint els buits i la tensió de l'espectador, que es veu obligat a anar col·locant les peces d'aquest malson aterrador ple d'insinuacions atroces i paranoiques. Un joc dramàtic excel·lent, com la il·luminació suggeridora i l'escenografia, i com el meravellós quadre actoral, que omple de veracitat i vida aquesta malaltissa psicosi social. Admirable Albert Ausellé, que desplega subtilesa i bel d'un personatge extraordinari. Només una pega: per què mai deixem de sentir una total empatia pel personatge (Jordi) que es posa en qüestió? No li falta, potser, un punt més de foscor i ambigüitat? Sens dubte, un dels grans espectacles del Grec. Excepcional.