Barcelona dimecres,   20 de juny de 2018   Actualitzat a les   13:58 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -


Santa Nit

Marcos Ordóñez(El Pais)

29/12/2014

Ivan Benet i Marc Rodríguez, tots dos fantàstics, són els únics que no repeteixen papers: els seus companys, no menys excel·lents, doblen i fins i tot tripliquen rols, generalment rotundament antagònics, en un notabilíssim tour de force.

També m'ha agradat molt Santa nit, al Club Capitol: un altre festival d'actors a les ordres de Julio Manrique i Xavi Ricart, i segon lliurament de la Brutal, l'equip que va presentar Timó d'Atenes el novembre passat. Santa nit és una comèdia original, divertida, emocionant, notable debut autoral de l'actriu i traductora Cristina Genebat. Durant una nit de Nadal s'entrecreuen les històries d'un grup de personatges a la Barcelona d'avui, una mica en la línia coral d'aquella Llum de guàrdia (2011) que Manrique i Sergi Pompermayer estrenar al Romea, però amb un to molt més esperançat. Els guies de la trama són dos amics a l'atur, Lluc (Ivan Benet), astrofísic a la caça d'un cometa, i Ruben (Marc Rodríguez), en el paper del graciós, vivaç i ocurrent de les comèdies clàssiques, que en el transcurs del seu viatge van a topar-se amb un àngel i un diable, i assistir a un sorprenent naixement, segons marca la catalana tradició dels pastorets. L'acció comença en un terrat del Raval, baixa al carrer, salta a un hospital dels afores, localitza l'infern en una discoteca bungabúnguica anomenada Peter s Boiler (sí, els dominis de Pere Botero), i culmina, de matinada, en una estació de tren, on es anudarán les peripècies.

Ivan Benet i Marc Rodríguez, tots dos fantàstics, són els únics que no repeteixen papers: els seus companys, no menys excel·lents, doblen i fins i tot tripliquen rols, generalment rotundament antagònics, en un notabilíssim tour de force. Així, Cristina Genebat interpreta Maria, l'exparella de Ruben, a punt de donar a llum, i a una breu veïna anciana (insòlit: sense caricaturització). Mireia Aixalà és Isabel, la núvia de Lluc; Marta, una puta a domicili amb perruca platí i una avinagrada llevadora. Albert Ribalta és Getsé, el pare d'Isabel, empozado en la depressió, i Lucio un hiperenergético camell italià. Ernest Villegas és Pep un afable professor de ioga i company de Maria, i Set, sibil·lí capo mafiós ("treballa per a la indústria farmacèutica") i dimoni temptador. Norbert Martínez és el breu Jeremies, solitari i tartamut, i un ginecòleg de guàrdia i un filosòfic músic palestí sense nom en funcions de guardià de la cruïlla. Els diàlegs flueixen sense subratllats, són humorístics sense buscar l'acudit i canvien de marxa sense grinyols, definint a un personatge amb quatre rèpliques: les sentències del músic sobre religió i política, o la terbolesa gairebé mametiana de Set. Potser és massa llarga la primera escena i hi hagi encara alguna petita arítmia, cosa comprensible pels continus canvis d'escena i vestuari, però aquí hi ha un fenomenal equip excel·lentment conjuntat, gaudint i fent gaudir del joc, i una comèdia (molt cinematogràfica, per cert) que es mereix durar i fer gira.

Busca la crítica d'un espectacle