Temporada Alta 2017

Barcelona dilluns,   20 de novembre de 2017   Actualitzat a les   11:10 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -


Ciutat de vidre

Juan Carlos Olivares(Time Out)

12/05/2017

El preciós disseny físic i audiovisual de Josep Carreras reprodueix el món estètic del dibuixant: l'escenari transformat en un preciós 'pop-up' del còmic original.

Un escriptor de novel·les barates de detectius rep una trucada equivocada. Així comença 'Ciutat de vidre', primer relat de la 'Trilogia de Nova York' de Paul Auster, posteriorment transformada en novel·la gràfica per David Mazzucchelli i Paul Karasik. Sobre aquest llenç en blanc i negre Ricard Soler i Mallol (direcció i dramatúrgia) i Mònica Bofill (dramatúrgia) han creat una segona dimensió teatral assumida per tres actors que es reparteixen tots els personatges reclutats per aquest interessant exercici escènic.

La pregunta que caldria formular és què aporta aquesta nova dimensió al potent traç literari d'Auster i al gràfic de Mazzucchelli. El preciós disseny físic i audiovisual de Josep Carreras reprodueix el món estètic del dibuixant: l'escenari transformat en un preciós 'pop-up' del còmic original. Sobre aquest espai es mouen els intèrprets com a obedients figures en un intricat joc de graus d'assimilació i interactuació amb les finestres i els seus dibuixos. Falta certa emoció física, directament, com si gran part de l'aposta dramàtica s'hagués fiat a l'atmosfera creada per tercers, al misteri d'identitats borgianes que ve de marca i a la seva cèlebre traducció gràfica.

Busca la crítica d'un espectacle