Campanya Circ Cric
Fira Trapezi 20108

Barcelona dijous,   26 d'abril de 2018   Actualitzat a les   14:37 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -


Musical Homenatge

Andreu Sotorra(Clip de Teatre)

11/12/2017

Una oportunitat per conèixer millor el compositor que va veure frustrada per una mort jove i absurda la seva carrera després de 'Rent'

A l'inci dels anys noranta del segle passat, Manhattan encara era el cor de la gran poma que no havia estat sacsejada per l'atemptat de les Torres Bessones. Hi havia deu anys per endavant, doncs, per viure encara els petits problemes personals i les misèries humanes a distància curta i local, com per exemple complir trenta anys i bufar espelmes i pensar-se que el món ja s'ha escapat de les mans o assabentar-se de la malaltia de la plaga de la dècada d'un amic d'infància o haver de renunciar a la parella sisplau per força perquè ella vol córrer món o dedicar hores i energia a crear un musical que trencaria amb l'ordre establert del gènere.

Tot això és el que probablement es creu que preocupava el compositor Jonathan Larson (Nova York, 1960 - 1996), l'autor que després d'engegar conjuntament el projecte del musical Rent amb Billy Aronson, el va acabar en solitari i, per una malaltia no diagnosticada a temps, no el va poder estrenar perquè va morir en ple assaig.

Hi ha en la recuperació d'aquest musical de cambra, Tick, tick... boom! una intenció subtil d'homenatge, doncs, a l'autor final de Rent amb una de les seves obres menys conegudes i que en alguns casos es considera representativa de la seva autobiografia o, com a mínim, l'autobiografia d'un jove compositor que es vol obrir camí a Nova York amb un estil propi, amb una peça basada en el rock de fons, però amb concessions a altres ritmes com la balada o el country.

El trio d'intèrprets es fa seves cadascuna de les peces de Tick, tick... boom! i parteix d'una garantida qualitat vocal avalada per la trajectòria anterior dels tres, acompanyada d'una orquestra igualment eficaç i respectuosa amb l'original.

El cantant i actor Xavi Duch representa Jo (Jonathan Larson) i és qui protagonitza la història i sobre qui recau el gruix de la interpretació. Lu Fabrés i Marc Pociello són, respectivament, la parella que fuig de Jon i l'amic d'infància, però són ells dos, també, els que es caracteritzen amb altres personatges que apareixen en el relat del musical: la productora i mànager de Jon, el pare de Jon, la mare de Jon...

Malgrat el caràcter de musical de cambra, totes aquestes accions canviants amplien el seu camp de visió i configuren una trama narrativa que s'explica sobretot amb les lletres de les cançons, però també amb alguns intermedis dialogats breus.

Tick, tick... boom! passa de ser un joc d'onomatopeies que neixen molt a prop del cor a marcar també el ritme del desig, la il·lusió, la lluita per aconseguir un objectiu i fer que el ritme de palpitacions s'esllangueixi a la vegada que puja el llistó de la compensació per l'èxit aconseguit.

Tick, tick... boom! és una oportunitat per conèixer millor el compositor que va veure frustrada per una mort jove i absurda la seva carrera després de «Rent» i també per retrobar a tocar dels espectadors tres intèrprets que han fet del musical la seva meta artística i teatral i sempre sense decebre mai els seus seguidors.

Busca la crítica d'un espectacle