Campanya Circ Cric
butlleti_banner

Barcelona dilluns,   23 d'abril de 2018   Actualitzat a les   11:45 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

     Crític      Periodista cultural

  • Art

    Comentari:
    És l’arma amagada que té «Art», aparentment tan senzilla com el blanc del quadre: fer trontollar allò que creuen els tres personatges i, a la vegada, fer trontollar el que creuen els espectadors.

    Comentari:
    Sobresurten la complicitat i l’entrega de tres actors que es fan seva una funció que no decau en cap moment.

    Comentari:
    Una obra intel·ligent amb actors superbs. Ens ha faltat l’element sorpresa, per ser una obra tan coneguda...

  • Autónomos, el musical

    Comentari:
    Vista en la 1ª funció, es obvi que mancava rodatge i adequar el ritme, però l’obra té conya i es divertida.

  • Basket beat, un nosaltres abans que un jo

    Comentari:
    Un espectacle que, amb base d’orquestra dirigida per David Sitges-Sardà, inclou música, hip hop, moviment, coreografia, humor, cant, percussió, teclats i un moment de tubòfon.

  • Bodas de sangre

    Comentari:
    Unes «Bodas de sangre» sobretot matriarcals. Les dones mantenen la serenitat i la fortalesa enmig de la tragèdia. I exerceixen la iniciativa i la rebel·lia.

    Comentari:
    Ens mans de Broggi els seus intèrprets (esplèndides, Nara i Clara), la tràgica boda de sang lorquiana agafa una potència poètica despullada de cap mena d’artifici

    Comentari:
    Un espectacle ple de força i bellesa, on com sempre l’espai màgic de la Biblioteca dota d’encís addicional a la proposta.

  • Bull

    Comentari:
    Un gran joc escènic dels que ens agraden, un text intel·ligent i unes interpretacions de les que esgarrifen. Atents a les múltiples capes de Mar Ulldemolins.

    Comentari:
    Un retrat despietat de la competencia laboral i la vilesa humana. Brutal.

    Comentari:
    Un text tan ben escrit com incòmode, un ritme àgil i quatre intèrprets que estan magnífics en aquesta història sobre assetjament laboral.

  • Cabareta

    Comentari:
    Un espectacle fresc, divertit, breu, amarg com una ametlla borda i dolç com un gelat d’estiu.

    Comentari:
    Un espectacle encantador, amb un xic de mala bava i uns intèrprets formidables.

  • Èdip

    Comentari:
    Julio Manrique aporta la seva habitual força i empenta a un personatge mític. Està molt ben acompanyat, però amb un to diferent.

    Comentari:
    Versió personal del mite de Sòfocles, on hi destaca la interpretació de Julio Manrique en una posada en escena un pèl més freda del que Oriol Broggi ens té acostumats.

  • El despertar de la primavera

    Comentari:
    La versió de David Pintó ha defugit d’un registre artificiós i l’ha acostat al parlar quotidià dins de la correcció que es mereix el text de Wedekind. El muntatge compta amb un equip emergent.

    Comentari:
    Jove, fresc i potent com pocs. Un imprescindible de la cartellera.

  • El metge de Lampedusa

    Comentari:
    En una hora i quart, Xicu Masó —o si voleu, Pietro Bartolo— fa un recorregut per tot allò que envolta la crisi dels refugiats i que ell mateix anomena senzillament l’Holocaust del segle XXI.

    Comentari:
    També l’humanisme, pot semblar de vegades quelcom massa convencional i previsible; quelcom que passa aquí malgrat l’excel·lent treball de Xicu Masó.

    Comentari:
    Ho diu el programa: "Es urgent i necessari que escoltem el metge de Lampedusa". Hi estic plenament d’acord.

  • El misteri de Fermat

    Comentari:
    Sense interpretació teatral, el text seria com una conferència sobre les matemàtiques, un registre que Teatre de l’Enjòlit defuig i suavitza amb la posada en escena.

  • El niño de la tele

    Comentari:
    Un monòleg amb molta veritat i una execució tècnica impecable. Per riure amb un punt amarg.

    Comentari:
    Simpàtica reflexió entorn lo efimer de la fama. Potser manca ser mes incisiu, però el personatge esdeve entranyable i la proposta es divertida.

  • El sistema solar

    Comentari:
    Darrere de l’obra hi ha una tragicomèdia carregada de dolor pel trencament familiar que retrata que no deixa que cap dels personatges en surti sa i estalvi.

    Comentari:
    Traumes familiars moderadament divertits, ficats en una comèdia moderadament eficaç d’originalitat també molt moderada

    Comentari:
    La conflictivitat familiar es un dels grans tòpics de la narrativa. Aqui està ben desenvolupada i interpretada, però no assoleix un nivell d’excepcional.

  • Escenes d’un matrimoni

    Comentari:
    No és fins que s’arriba al meridià del muntatge que Marianne s’imposa a Johan i assumeix el trencament amb realisme, destapa el seu interior, troba el seu jo veritable i intenta guanyar la partida.

  • Gran Fracaroli

    Comentari:
    Un espectacle fresc, malgrat que el seu origen parteix de més de 50 anys enrere, perquè la companyia d’Els Pirates han adaptat les diverses situacions de Joan Brossa a l’estètica i els costums actuals

    Comentari:
    Un petit gran divertiment, fet amb encant, poesia i entusiasme.

  • Jesus Christ Superstar

    Comentari:
    Morbo total veient a aquest Jesus de mes de70 anys del Neely. Producció de nivell mes que discret. Un gran Judas això si.

  • La berta i el seu robot

    Comentari:
    Un espectacle per a espectadors primerencs molt centrat en aquella franja d’edat en què les preguntes són constants i en què ho volen saber tot i els contes encara es converteixen en històries reals.

  • La visita inesperada

    Comentari:
    El desenvolupament de l’obra transporta els espectadors a l’època d’Agatha Christie. És una manera de no trair l’autora ni tampoc l’atmosfera de mitjan segle passat.

    Comentari:
    Un text previsible i un muntatge discret.

  • L’empestat

    Comentari:

    Comentari:
    Joc poètic intens i hipnòtic, amb una posada en escena contundent.

    Comentari:
    Un brillant exercici teatral, jugant amb el llenguatge i amb molt sentit de l’humor.

  • L’hora blava

    Comentari:
    L’atmosfera creada és suggerent i teatralment eficaç, per la humitat que es deprèn, per la il·luminació difusa, pel efectes sonors de l’illot, per l’atrezzo de fustots o cordam imprescindibles.

    Comentari:
    El misteri mai arriba a provocar una gran inquietud i a la obra li costa arrencar.

  • Li/ea/ving. Acte 1

    Comentari:
    Busqueu-hi experiència sensorial i visual, busqueu-hi veritat i busqueu-hi emoció i us trobareu de cara amb aquest petit gran muntatge.

  • Mala broma

    Comentari:
    On son els límits de l’humor? qui els posa? una peça que funciona com un mecanisme de rellotgeria tan precís com ho va ser El Métode Gronholm, en el seu moment.

  • Master Class

    Comentari:
    L’alicient d’aquest nou muntatge es veure a una diva de la opera interpretant una altre diva i se’n surt prou bé.

  • Medea

    Comentari:
    Aquest ’Medea’ és directe i clar, té unes interpretacions molt precises i ben dirigides i ens deixa un brutal disseny d’espai escènic i de so. Paga la pena acostar-s’hi!

    Comentari:
    Un nou gran tour de force per la Vilarasau, tot i que la força de l’aigua de la peça obliga a augmentar l’esforç dels actors.

  • Novecento

    Comentari:

  • Orgasmos. La comedia

    Comentari:
    Tenint en compte que tot el que es pugui dir sobre el tema de la parella podria acabar sonant a «déja vu», Roger Pera i Cristina Brondo hi aporten un to molt personal que revitalitza el contingut.

    Comentari:
    Dos bons actors (Pera i Brondo) defensen prou be un text farcit de tòpics i humor fàcil.

  • Othelo

    Comentari:
    Malgrat l’esbojarrament i l’humor que caracteritzen totes les escenes del muntatge, l’adaptació encara fa més neta, clara i intel·ligible la feina bruta de Iago i els altres.

    Comentari:
    Divertidíssima aproximació a la tragèdia de Shakesperare. Crec que ja ho vaig dir quan es va estrenar la temporada passada.

  • Per si no ens tornem a veure

    Comentari:
    Un musical simpàtic, tot i que menor quan a argument, i amb lletres que s’entenen quan les canten.

  • Que rebentin els actors

    Comentari:
    Una obra curiosa, de ciència-ficció molt realista, amb un to accelerat i una densitat moral mes que notable.

  • Si jo no hi fos (la festa seria més divertida)

    Escenografia: 10
    Il·luminació: 10
    Comentari:
    Una nova mostra del segell de la companyia: una peça delicada, construida a partir d’uns engranatges acuradament disposats sobre l’escena. Visca les atmosferes que creen els d’Espai en construcció.

    Comentari:
    Una proposta original i creativa, tant en la idea com en la seva posada en escena. També és un gran encert la música en directe, que ajuda a crear el clímax adequat en cada escena.

  • Sol solet

    Comentari:
    Carlota Subirós ha emmarcat en un espai tenebrós, volgudament fosc, els personatges de «Sol solet». Tots vaguen per l’espai de l’hostal apartat del poble com una ombra d’ells mateixos.

    Comentari:
    Subirós posa sota un nou focus les paraules de Guimerà ; el resultat és una proposta plena de talent i visceralitat escènica

    Comentari:
    Un acostament molt tenebriste a la peça de Guimerà. I el foco em van molestar sovint.

  • Sopa de pollastre amb ordi

    Comentari:
    L’obra compta amb un repartiment que endolceix la duresa de fons, a la vegada que la rebla. L’actriu Màrcia Cisteró hi destaca especialment pel reflex del caràcter central de la família.

    Comentari:
    Wesker i Utzet ens serveixen amb gran talent i emoció la sopa amarga dels ideals caiguts davant el mur de la realitat

    Comentari:
    Un text de gran càrrega emotiva, que recull de forma excel·lent la pèrdua de les il·lusions i dels ideals. Excel·lents intèrprets i gran vigència.

  • Sugar (ningú no és perfecte)

    Comentari:
    Un muntatge de gran format pel nombre d’intèrprets i músics en directe, però que guanya en proximitat a l’hora d’aixecar-lo en una sala mitjana com la del TGB.

    Comentari:
    un notable divertiment musical capaç de resistir la comparació amb la magistral comèdia cinematogràfica que l’inspira

    Comentari:
    Bona reedició del film amb escenes que fan esclatar de riure la platea i amb uns personatges tan hilarants com ben dirigits.

    Comentari:
    Estupenda adaptació que supera molt bé la comparativa amb l’obra mestre que es el punt de partida: CON FALDAS Y A LOCO. Molt ritme, molta diversió i grans intèrprets.

  • The Trumps

    Comentari:
    Comèdia volgudament esperpèntica i esbojarrada i per tant no admet matisos que suavitzin aquests qualificatius. Els quatre intèrprets imitadors estan obligats a estrafer els seus personatges.

  • Totem

    Comentari:
    A aquestes alçades la formula Soleil està mes que afiançada. La seva tècnica i bellesa es notable, però esperava mes d’un espectacle signat per Lepage.

  • Venidos a menos

    Comentari:

  • Y no quedará ninguno

    Comentari:
    Bona estrena per un muntatge que anirà agafant rodatge a mesura que passin els dies.