Temporada Alta 2017

Barcelona dilluns,   20 de novembre de 2017   Actualitzat a les   11:10 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

     Crític      Periodista cultural

  • Alícia al país de les meravelles

    Comentari:
    Una troballa dramatúrgica que entronca modernament amb la tradició del teatre familiar i que ofereix a canvi l’alternativa de no privar-se de viure la vida sense estrès.

  • Art

    Comentari:
    És l’arma amagada que té «Art», aparentment tan senzilla com el blanc del quadre: fer trontollar allò que creuen els tres personatges i, a la vegada, fer trontollar el que creuen els espectadors.

    Comentari:
    Sobresurten la complicitat i l’entrega de tres actors que es fan seva una funció que no decau en cap moment.

    Comentari:
    Una obra intel·ligent amb actors superbs. Ens ha faltat l’element sorpresa, per ser una obra tan coneguda...

  • Autónomos, el musical

    Comentari:
    Vista en la 1ª funció, es obvi que mancava rodatge i adequar el ritme, però l’obra té conya i es divertida.

  • Barcelona (contra la paret)

    Comentari:
    Teatre necessari, teatre en vena i veritats com punys. Interpretacions d’alta volada per una història que no espera menys.

  • Cabaret

    Comentari:
    Un bon entreteniment on sobresurten l’energia d’Ivan Labanda i l’emoció d’Elena Gadel.

    Comentari:
    Un acostament mes que correcte al clàssic del musical amb un magnètic Ivan Labanda.

  • Calígula

    Comentari:
    Un text excel·lent amb interpretacions fantàstiques, començant per Derqui i Lopez.

  • El llarg dinar de Nadal

    Comentari:
    L’obra és una trampa de rellotgeria que cal controlar meticulosament perquè no s’escapi de les mans. Una petita joia de Nadal.

    Comentari:
    La Ruta 40 recupera amb talent i sensibilitat Thorton Wilder, un gran autor massa oblidat a casa nostra, i ens ofereix una preciosa reflexió sobre el demolidor pas del temps.

    Comentari:

    Comentari:
    La vida, el pas del temps en un quadre costumista que treu el pitjor de cada família.

    Comentari:
    El pas del temps i els seus efectes mostrats d’una forma tan concisa com efectiva. Un muntatge atractiu.

    Autoria: 8
    Direcció: 7
    Comentari:

  • El metge de Lampedusa

    Comentari:
    En una hora i quart, Xicu Masó —o si voleu, Pietro Bartolo— fa un recorregut per tot allò que envolta la crisi dels refugiats i que ell mateix anomena senzillament l’Holocaust del segle XXI.

    Comentari:
    Ho diu el programa: "Es urgent i necessari que escoltem el metge de Lampedusa". Hi estic plenament d’acord.

  • El Petit Príncep

    Comentari:
    ’El Petit Príncep’ és un espectacle d’aquells que faran memòria i que trigarà molt a desaparèixer de l’imaginari col·lectiu que el visqui de primera mà.

    Comentari:
    Un muntatge senzill i agradable del conte clàssic. Cançons boniques,encara que la historia requeriria alguns mitjans mes.

    Autoria: 9
    Caracterizació: 7
    Compositor: 8
    Direcció: 7
    Escenografia: 9
    Il·luminació: 8
    Vestuari: 8
    Comentari:

    Autoria: 10
    Caracterizació: 10
    Compositor: 10
    Direcció: 10
    Escenografia: 10
    Il·luminació: 10
    Vestuari: 10
    Comentari:
    Un 10 absolut per a aquesta meravella que, l’únic defecte que té, és que ja no la podrem veire mai més igual. El nen, preciós, creixerà!

  • El vestit POP de l’emperador

    Comentari:
    La passejada en pilotes de l’emperador en el conte clàssic es transforma aquí en una participació en una desfilada de models d’última moda.

  • Els homes són de Mart i les dones de Venus

    Comentari:
    Un tema que hem vist un munt de vegades en un escenari, o sigui, tòpic, salvat pel carisma i simpàtia del seu gran intèpret, Jordi Martínez

    Autoria: 9
    Direcció: 9
    Il·luminació: 9
    Comentari:

  • Himmelweg

    Comentari:

    Comentari:

    Comentari:

    Autoria: 8
    Direcció: 7
    Escenografia: 8
    Il·luminació: 8
    Vestuari: 7
    Comentari:

    Comentari:

    Comentari:

    Comentari:

  • Islàndia

    Comentari:
    «Islàndia» és d’aquelles obres que requereixen un repartiment que estigui a l’alçada. A l’alçada del no-plantejament, a l’alçada del no-nus, a l’alçada del no-desenllaç.

    Comentari:
    Benvinguts a l’Epicentre Cunillé, una de les nostres millors autores! Això, encara que el seu viatge a Nova York i al cor de totes les crisis, resulti decebedor

    Comentari:
    Bons intèrprets però un text fred i mancat d’emoció.Grata sorpresa amb Abel Rodriguez.

  • La noia de la làmpada

    Comentari:
    Una mirada força ferotge a la dicotomia de la maternitat / vida laboral, amb incidència especial amb la manca de desig maternal. Molt interessant.

  • L’alegria

    Comentari:
    Malgrat el seu quartet de bons intèrprets, i malgrat un tram central que sembla apuntar en altres direccions més lúcidament inquietants, Samper es perd entre tòpics excessos de bonisme

    Comentari:
    Una situació que respira autenticitat, una bona reflexió sobre la humanitat o la manca de, en el nostre món.

  • Les dones sàvies

    Comentari:
    Hi ha una cita imprescindible per a espectadors de tots els gustos a la sala d’El Maldà per passar una de les millors vesprades teatrals.

    Comentari:
    Una divertida i irreverent versió del clàssic de Molière. Un grat divertimento.

  • Mal Martínez

    Comentari:
    Mantenir una hora i mitja en solitari a l’escenari i tenir la sensació que ha passat una vida sencera no és fàcil. La història que Marc Martínez explica té corda llarga i no s’esgota.

  • Maria Estuard

    Comentari:
    L’obra no fa res més sinó refermar la capacitat dramàtica de Sílvia Bel i Míriam Alamany. El duel és una posada en escena que no decebrà cap dels espectadors.

    Comentari:
    Una proposta un pèl estàtica i allargassada, amb interpretacions destacades de Sílvia Bel o Carles Martínez.

    Comentari:
    Un veritable duel de reines, amb intepretacions desiguals i una posada en escena elegant però un tant incòmode per l’espectador.

  • Novecento

    Comentari:

  • Opera for kids

    Comentari:
    Especialment divertida és la part de l’espectacle que imita un concurs televisiu en què els tres cantants han de passar una sèrie de proves com, per exemple, recitar de memòria el màxim de compositors

  • Orgasmos. La comedia

    Comentari:
    Tenint en compte que tot el que es pugui dir sobre el tema de la parella podria acabar sonant a «déja vu», Roger Pera i Cristina Brondo hi aporten un to molt personal que revitalitza el contingut.

    Comentari:
    Dos bons actors (Pera i Brondo) defensen prou be un text farcit de tòpics i humor fàcil.

  • Paradise

    Comentari:
    «Paradise» és un espectacle més íntim del que pot semblar de bon principi. El seu plantejament com a comèdia li fa perdre aquesta intimitat en un escenari de les dimensions del Poliorama.

  • Per si no ens tornem a veure

    Comentari:
    Un musical simpàtic, tot i que menor quan a argument, i amb lletres que s’entenen quan les canten.

  • Perra de nadie

    Comentari:
    Totes les dones que pot ser la Marta Carrasco i la seva potentíssima presència escènica traspuant emoció. Deixe-vos dur pel moviment-emoció.

  • Psicosi de les 4.48

    Comentari:
    Amb l’ajut d’una portentosa interpretació d’Anna Alarcon, aquest culpidor espectacle ens submergeix intensament dins l’angoixa de Sarah Kane

    Comentari:
    Un text durissim i una grandiosa Anna Alarcon que, casi literalment, es deixa la pell.

  • Renard o el llibre de les bèsties

    Comentari:
    Una conjunció perfecta, doncs, que penetra per l’oïda, s’endolceix per la vista i que arrossega per la interpretació.

  • Si jo no hi fos (la festa seria més divertida)

    Escenografia: 10
    Il·luminació: 10
    Comentari:
    Una nova mostra del segell de la companyia: una peça delicada, construida a partir d’uns engranatges acuradament disposats sobre l’escena. Visca les atmosferes que creen els d’Espai en construcció.

    Comentari:
    Una proposta original i creativa, tant en la idea com en la seva posada en escena. També és un gran encert la música en directe, que ajuda a crear el clímax adequat en cada escena.

  • Singing talent show

    Comentari:
    Ens movem entre els xous temàtics de Disneylàndia i Port Aventura passant per les bandes sonores de les produccions cinematogràfiques de ca n’Ànec Donald dels últims temps.

  • Sota teràpia

    Comentari:
    Aquesta versió de «Sota teràpia» ha reunit un repartiment que Daniel Veronese ha dirigit molt bé i ha fusionat en un objectiu comú: no deixar un segon de respir ni als intèrprets ni als espectadors.

    Comentari:
    Un text amb el que has d’anar descobrint què passa amb la complicitat d’uns actors entregats. No us decebrà.

    Comentari:
    Penses que estas veient un conjunt de "topicazos" tot i que molt divertits i molt ben intepretats, quan et cau la clatallada. Grata sorpresa.

  • Temps

    Comentari:
    Silenci, mirada trista i complicitat amb l’espectador. Tres ingredients que l’actor Quim Masferrer esprem també al màxim durant noranta minuts clavats.

    Comentari:
    Quim Masferrer i l’enterramorts Ramon Fontesrè ens ofereixen un notable divertiment mortuori farcit d’ironia i melancolia

    Autoria: 8
    Compositor: 9
    Coreògraf: 8
    Direcció: 8
    Escenografia: 7
    Il·luminació: 7
    Comentari:

  • Tom Sawyer, detectiu

    Comentari:
    Hi ha aventura, ambient del XIX a la riba del Mississipi, esperit de justícia, enginy esmolat i barreja de gèneres: el policíac, el negre, el de l’enjòlit, el terror i l’humorístic.

  • Un obús al cor

    Comentari:
    Ernest Villegas manté els espectadors sense alè durant vuitanta minuts, gràcies a un text que ha traduït l’actor Ramon Vila, i que en la veu potent i clara d’Ernest Villegas no trontolla gens.

    Comentari:
    Un text colpidor, tot i que ja coneixem les constants de l’autor i un gran Villegas.

  • Venidos a menos

    Comentari:

  • Y no quedará ninguno

    Comentari:
    Bona estrena per un muntatge que anirà agafant rodatge a mesura que passin els dies.