Berto Mucha tonteria 2
Folk en moviment/L

Barcelona diumenge,   25 de febrer de 2018   Actualitzat a les   11:32 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

     Crític      Periodista cultural

  • 25 il·lusions

    Comentari:
    El Mag Lari sembla que, del barret, en tregui espectadors. I no li cal dir la paraula màgica «abracadabra» ni valdre’s de copets amb la vareta màgica.

  • Adossats

    Comentari:
    Sense xaronisme ni tòpics, amb un elevat grau d’originalitat argumental, amb tocs d’humor i fins i tot d’intriga de gènere negre, amb escopetada de balins inclosa i soga al coll.

    Comentari:
    Una comèdia esbojarrada de Ramon Madaula sobre la societat contemporània a través d’una família magníficament interpretada per J. Bosch, R. Renom, C. Canut i M. Sánchez.

    Comentari:
    Madaula i Casanovas, en companya d’un grapat de bons intèrprets, ens presenten un divertiment familiar convencional, però eficaç

    Comentari:
    Una comèdia de caire costumista que retrata força bé certa societat catalana actual, amb algun daltabaix de ritme i estupendos interprets.

  • Autónomos, el musical

    Comentari:
    Vista en la 1ª funció, es obvi que mancava rodatge i adequar el ritme, però l’obra té conya i es divertida.

  • Balla amb mi

    Comentari:

    Comentari:
    Un bona manera de descobrir el teatre musical americà en la seva essència, amb disset cançons fusionades en un únic espectacle soberbiament interpretat per Toni Viñals.

    Comentari:
    Un recorregut pel musical, amb un repertori poc convencional i un enèrgic i vitalista Toni Viñals.

  • Blasted (Rebentats)

    Comentari:
    El risc que comporta enfrontar-se a «Blasted» és doble. Perquè primer pot topar amb la comoditat estable de la comunitat d’espectadors. I en segon lloc perquè exigeix dels tres intèrprets donar-ho tot

    Comentari:
    Una obra dura i amb un xic de provocació gratuita, amb una gran entrega per part dels seus intèrprets.

  • Cabaret

    Comentari:
    A aquestes alçades de la seva llarga trajectòria, el repte de «Cabaret» és superar les escenes parlades. La versió flaqueja en els moments teatrals, excepció feta dels solos del Mestre de Cerimònies.

    Comentari:
    Un bon entreteniment on sobresurten l’energia d’Ivan Labanda i l’emoció d’Elena Gadel.

    Comentari:
    Un acostament mes que correcte al clàssic del musical amb un magnètic Ivan Labanda.

  • Cabareta

    Comentari:
    Un espectacle fresc, divertit, breu, amarg com una ametlla borda i dolç com un gelat d’estiu.

  • Calígula

    Comentari:
    L’emperador Pablo Derqui imposa la seva autoritat de gran actor, en un espectacle desigual , un xic marcat per interpretacions irregulars i atacs de modernitat (Bowie) poc equilibrat

    Comentari:
    Un text excel·lent amb interpretacions fantàstiques, començant per Derqui i Lopez.

  • Cyrano

    Comentari:
    Continua sent una «peça d’actor» que se centra en la consolidada capacitat discursiva de Lluís Homar —que els espectadors del dia a dia celebren amb aplaudiments a peu dret.

    Comentari:
    Homar torna a anar a l’essència d’una obra clàssica, tot i que ara no està sol, però ell fa ombra a tothom.

  • El bufón del rey Lear

    Comentari:
    La visió particular convertida en monòleg d’El rei Lear’ que fa Felipe Cabezas és un exercici actoral i un boníssim exemple de la tasca crítica del teatre.

  • El Petit Príncep

    Comentari:
    ’El Petit Príncep’ és un espectacle d’aquells que faran memòria i que trigarà molt a desaparèixer de l’imaginari col·lectiu que el visqui de primera mà.

    Comentari:
    Un muntatge senzill i agradable del conte clàssic. Cançons boniques,encara que la historia requeriria alguns mitjans mes.

    Autoria: 9
    Caracterizació: 7
    Compositor: 8
    Direcció: 7
    Escenografia: 9
    Il·luminació: 8
    Vestuari: 8
    Comentari:

    Autoria: 10
    Caracterizació: 10
    Compositor: 10
    Direcció: 10
    Escenografia: 10
    Il·luminació: 10
    Vestuari: 10
    Comentari:
    Un 10 absolut per a aquesta meravella que, l’únic defecte que té, és que ja no la podrem veire mai més igual. El nen, preciós, creixerà!

  • Els homes són de Mart i les dones de Venus

    Comentari:
    Un tema que hem vist un munt de vegades en un escenari, o sigui, tòpic, salvat pel carisma i simpàtia del seu gran intèpret, Jordi Martínez

    Autoria: 9
    Direcció: 9
    Il·luminació: 9
    Comentari:

  • Et vindré a tapar

    Comentari:
    Sorprenent, intensa i emotiva; un viatge a les entranyes del que som i les nostres pors amb una direcció acurada i poètica i tres actrius de 10.

    Compositor: 10
    Direcció: 9
    Il·luminació: 9
    Vestuari: 9
    Comentari:
    Imprescindible!

    Comentari:
    Una excel·lent proposta feta amb pocs mitjans i molta imaginació. El drama de la guerra civil es mostra intens i colpidor.

  • Federico García

    Comentari:
    Un cop més, Pep Tosar ofereix una lliçó magistral de com apropar-se al geni aliè exhibint alhora molt de talent propi

    Comentari:
    Un espectacle molt didàctic, amb la combinació de testimonis i els fragments teatrals. La pantalla destorba en algun moment per seguir el ball.

  • Fresa y chocolate

    Comentari:

  • Hypnos. La otra realidad

    Autoria: 8
    Direcció: 8
    Comentari:

  • IF (L’últim desig)

    Comentari:
    Tres germanes, tres personatges atractius perdudes en un text dispers.

  • Kabarett Protokoll

    Comentari:
    Sota la pretesa improvisació hi ha un guió estructurat fins al petit detall, tant en la música, com en els diàlegs, el gest, la cançó o el número coral.

  • La Flauta Màgica – Variacions Dei Furbi

    Comentari:
    L’espectacle, al marge de la singular i poètica presentació escènica, reposa absolutament en la interpretació a cappella del conjunt.

    Autoria: 8
    Compositor: 7
    Coreògraf: 8
    Direcció: 9
    Escenografia: 7
    Il·luminació: 7
    Comentari:

    Comentari:
    Dei Furbi té una manera molt particular de deconstruir mites o històries. Ara ho fa amb "la flauta màgica" de Mozart. Sense instruments, amb el suport de la veu i un treball de moviment que excel·leix

    Comentari:
    Un reeixida i fresca versió "a capella" d’una de les òperes més conegudes de Mozart.

    Comentari:

    Comentari:
    Una molt bona oportunitat per apropar l’òpera als més petits

    Comentari:
    Dei Furbi redueix a allò essencial la complexa trama original i hi aporta una bona dosi d’energia física i, sobretot, vocal. Excelent ritme.

  • La tristeza de los ogros

    Comentari:
    Un conte gòtic sobre la mort de la infantesa i la creació de monstres. Interpretacions excepcionals i una posada en escena hipnòtica. Molt recomanable

    Comentari:
    La crueltat i la duresa del que exposa no justifica un text allargat en diversos moments.

  • La visita inesperada

    Comentari:
    El desenvolupament de l’obra transporta els espectadors a l’època d’Agatha Christie. És una manera de no trair l’autora ni tampoc l’atmosfera de mitjan segle passat.

    Comentari:
    Un text previsible i un muntatge discret.

  • Llibres per cremar

    Comentari:
    L’autora Amélie Nothomb planteja un dilema entre la cultura, la memòria i la supervivència. I enmig d’aquest dilema hi esquitxa pulsions humanes.

    Comentari:
    Una peça que ens fa pensar sobre el valor que li donen a la cultura.Interessant debat ètic.

  • Mal Martínez

    Comentari:
    Mantenir una hora i mitja en solitari a l’escenari i tenir la sensació que ha passat una vida sencera no és fàcil. La història que Marc Martínez explica té corda llarga i no s’esgota.

  • Moby Dick

    Comentari:
    Un gran tour de force de Josep Maria Pou en un Moby Dick que es pot contemplar en tota la seva grandesa. Bon acompanyament d’Oscar Kapoya i Jacob Torres al servei de la funció.

    Comentari:
    Un treball dificilissim: recopilar l’essencia d’una novel·la majuscula, tot presidit per un majestatic Pou.

  • Nerium Park

    Autoria: 8
    Direcció: 8
    Escenografia: 8
    Il·luminació: 8
    Vestuari: 8
    Comentari:
    Inquietant, fantàstica, l’esperit autèntic d’en Josep Maria Miró, sempre incisiu, mirant de cara a la realitat a través de les seves foscúries!

    Autoria: 8
    Direcció: 8
    Escenografia: 8
    Il·luminació: 8
    Vestuari: 8
    Comentari:
    Un bon thriller que se segueix amb interès i expectació.

  • Ningú et va dir que fos fàcil

    Comentari:
    L’obra de Gerard Nicasi posa en la pell dels seus personatges algunes de les preocupacions, els dubtes, els problemes i les disjustives que assalten els adolescents en l’etapa de l’institut.

  • No és pais per a mites antics

    Autoria: 8
    Direcció: 8
    Il·luminació: 8
    Comentari:

  • Novecento

    Comentari:

  • Olvidémonos de ser turistas

    Comentari:
    Josep Maria Miró i Gabriela Izcovich ens guien en un viatge cap a l’interior dels personatges. Posada en escena elegant i minimalista amb actuacions excel·lents.

    Comentari:
    Un text inquietant i uns interprets molt bons.

  • Orgasmos. La comedia

    Comentari:
    Tenint en compte que tot el que es pugui dir sobre el tema de la parella podria acabar sonant a «déja vu», Roger Pera i Cristina Brondo hi aporten un to molt personal que revitalitza el contingut.

    Comentari:
    Dos bons actors (Pera i Brondo) defensen prou be un text farcit de tòpics i humor fàcil.

  • Paraules encadenades

    Comentari:
    Un Dragon Khan d’intriga i d’angoixa. Ara és, ara no és. Ara et mato, ara no et mato. Ara t’estimo tant que t’abonyego.

    Comentari:
    El text, juganer, conserva la força i els actors resisteixen la comparació amb els originals.

  • Per si no ens tornem a veure

    Comentari:
    Un musical simpàtic, tot i que menor quan a argument, i amb lletres que s’entenen quan les canten.

  • Pornografia

    Comentari:
    Els Parking demostren la seva solvència oferint una panoràmica de les vides secretes d’alguns ciutadans anònims de Londres mentre el món tenia la mirada posada en la ciutat l’any 2005.

  • Prefiero que seamos amigos

    Comentari:
    Els francesos, de recrear en teatre i en cinema aquesta mena de relacions sentimentals de tobogan, en saben un tros. La cultura sentimental del sud d’Europa és una altra cosa.

  • Rouge, fantastic love

    Comentari:
    El resultat és de gran espectacle, amb un vestuari molt vistós, una il·luminació molt suggerent i una sonoritat de gran potència. I la interpretació contribueix al fet que aquesta impressió vagi a més

    Comentari:
    Posada en escena un tant discreta,però s’agraeix entendre els intèrprets quan canten. Bon recull de cançons pop i un excel·lent mestre de cerimònies.

  • Sàpiens

    Comentari:
    Una obra divertida i inquietant alhora. Com sempre,una altra grata sorpresa de la FLyhard.

  • Si jo no hi fos (la festa seria més divertida)

    Escenografia: 10
    Il·luminació: 10
    Comentari:
    Una nova mostra del segell de la companyia: una peça delicada, construida a partir d’uns engranatges acuradament disposats sobre l’escena. Visca les atmosferes que creen els d’Espai en construcció.

    Comentari:
    Una proposta original i creativa, tant en la idea com en la seva posada en escena. També és un gran encert la música en directe, que ajuda a crear el clímax adequat en cada escena.

  • Simone

    Comentari:
    El plantejament es curiós i divertit, però al desenvolupament li manca una mica de garra.

  • Sugar (ningú no és perfecte)

    Comentari:
    Un muntatge de gran format pel nombre d’intèrprets i músics en directe, però que guanya en proximitat a l’hora d’aixecar-lo en una sala mitjana com la del TGB.

    Comentari:
    un notable divertiment musical capaç de resistir la comparació amb la magistral comèdia cinematogràfica que l’inspira

    Comentari:
    Bona reedició del film amb escenes que fan esclatar de riure la platea i amb uns personatges tan hilarants com ben dirigits.

    Comentari:
    Estupenda adaptació que supera molt bé la comparativa amb l’obra mestre que es el punt de partida: CON FALDAS Y A LOCO. Molt ritme, molta diversió i grans intèrprets.

  • Temps

    Comentari:
    Silenci, mirada trista i complicitat amb l’espectador. Tres ingredients que l’actor Quim Masferrer esprem també al màxim durant noranta minuts clavats.

    Comentari:
    Quim Masferrer i l’enterramorts Ramon Fontesrè ens ofereixen un notable divertiment mortuori farcit d’ironia i melancolia

    Autoria: 8
    Compositor: 9
    Coreògraf: 8
    Direcció: 8
    Escenografia: 7
    Il·luminació: 7
    Comentari:

  • Un cop l’any

    Comentari:
    el trumfo del muntatge és el tàndem Mar Ulldemolins i David Verdaguer. Sempre hi ha una nova oportunitat per constatar de què són capaços l’un i l’altre i com enforteixen els seus persoantges.

    Comentari:
    Una comèdia agradable que funciona molt bé per la bona quimica que tenen els protagonistes.

  • Venidos a menos

    Comentari:

  • Watching Peeping Tom

    Comentari:
    Una manera molt original i força imaginativa d’acostar-se a un film mític,que encara que no calgui haver-lo vist a priori, un tindrà ganes de veure’l a posteriori.

  • Zaquizamí

    Comentari:
    Espectacle coreogràfic, sense paraules, però amb molta imaginació i expressivitat, amb una banda sonora que li marca el ritme sense pauses, i que destaca per un vistós vestuari.