Tàrrega 2018
butlleti_banner

Barcelona dissabte,   18 d'agost de 2018   Actualitzat a les   8:16 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

     Crític      Periodista cultural

  • El niño de la tele

    Comentari:
    Un monòleg amb molta veritat i una execució tècnica impecable. Per riure amb un punt amarg.

    Comentari:
    Simpàtica reflexió entorn lo efimer de la fama. Potser manca ser mes incisiu, però el personatge esdeve entranyable i la proposta es divertida.

  • Humans

    Comentari:
    L’autor ho relliga tot amb un registre de costumisme, realisme i uns tocs de fantasia emparada en el poder dels somnis i els fantasmas que es desperten quan la família torna al Nova York.

    Comentari:
    Un drama familiar, amb elements ja vistos, però que esdevé notable. Només falla l’efecte final, que no pot ser apreciat per la platea sencera.

  • La importància de ser Frank

    Comentari:
    L’esporgada i raspallada textual de La Brutal ha guanyat per la banda del surrealisme cantat —i això que no havien advertit que el muntatge fos un musical!— i el perill de caure en el tòpic romàntic.

    Comentari:
    La "festa" que inscriu David Selvas dins la nòmina dels millors directors teatrals d’avui.

    Comentari:
    Una molt bona adaptació on destaquen un repartiment equilibrat (enorme Laura Conejero) i la música de la Paula Jornet.

    Comentari:
    Una actualització del text de Wilde, en clau musical, que resulta molt grata i agradable. Gran Conejero, entre tots,que també estan fantàstics.

  • La resposta

    Comentari:
    Sílvia Munt, que es troba en una etapa de direcció teatral molt fructífera, ha encaixat la trama de «La resposta» en un registre cinematogràfic pel que fa al pròleg i l’epíleg de l’obra.

    Comentari:
    El millor, les interpretacions i una direcció acurada i efectiva. El pitjor, un text que no acaba d’aixecar el vol.

    Comentari:
    Potser el text menys interessant de Friel (dels que conec) i un repartiment irregular. La millor, la Gonyalons.

  • Novecento

    Comentari:

  • Orgasmos. La comedia

    Comentari:
    Tenint en compte que tot el que es pugui dir sobre el tema de la parella podria acabar sonant a «déja vu», Roger Pera i Cristina Brondo hi aporten un to molt personal que revitalitza el contingut.

    Comentari:
    Dos bons actors (Pera i Brondo) defensen prou be un text farcit de tòpics i humor fàcil.

  • Per si no ens tornem a veure

    Comentari:
    Un musical simpàtic, tot i que menor quan a argument, i amb lletres que s’entenen quan les canten.

  • Sota la catifa

    Comentari:
    De la catifa de la porqueria social es passa a la catifa particular de cadascun dels tres detectius i, només aixecar-la, es va descobrint el polsim de cadascú.

  • Tot el que no ens vam dir

    Comentari:
    Podríem titllar alegrement de proposta romàntica la història que hi ha de fons en aquest segon espectacle, però no seria just fer-ho perquè hi ha també reflexió, contradicció, frustració, incertesa...

    Comentari:
    Un musical senzill i alhora complex, sobre les contradiccions personals, les mentides... servit per una jove companyia força entusiasta.

  • Venidos a menos

    Comentari: