A Vore/Escenes/ L

Barcelona dimecres,   17 de gener de 2018   Actualitzat a les   12:59 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Tortugues. La desacceleració de les partícules

Sala Flyhard


Data inici: 02/04/2015 Data final: 18/05/2015


Una fórmula tant senzilla i alhora tan complicada d’aconseguir

Publicat:

La Sala Flyhard ens torna a fer veure que una comèdia romàntica encara pot tenir una volta de cargol més, sobretot si la portem a un terreny aparentment tan poc emotiu com el científic i li afegim la dosi justa de ciència ficció. Que si la sobredosi d’obres de Daulte que fa uns anys vam tenir a la cartellera ha servit per poder ara aplaudir propostes com Tortugues: la desacceleració de les partícules, és que va valer la pena.

I ignoro si Clàudia Cedó ha vist mai cap obra de l’argentí, però res sembla tan fàcil i alhora tan difícil d’aconseguir que el que ens planteja amb el seu text: una bona idea argumental, clara, nítida, amb uns personatges ben definits, uns diàlegs àgils i una forma de servir-la al públic gens gratuïta, al contrari, estretament vinculada al contingut. Des dels crèdits inicials (sí, encara es pot innovar en la manera de col·locar uns crèdits cinematogràfics en un espectacle) passant per l’ús de les projeccions o, Déu meu, els foscos entre escenes que sorprenentment aquí no tallen el ritme. Com s’ho han fet? Tot encaixa, tot detall està summament cuidat, fins i tot el vestuari o la banda sonora d’Àlex Torío. I Cedó clava la pirueta amb els dos peus a terra sense parpellejar i amb el jurat aplaudint.

A Tortugues la cosa va de relacions de parella, necessitat de canvi i, és clar, tortugues. En Joan (Dani Arrebola) i la Marta (Clara Cols) deixen la ciutat per viure una vida més tranquil·la a un piset d’un poble que han llogat a una parella de científics, l’Òscar (Àlex Brull) i l’Àgata (Alícia Puertas). Convencions escèniques a banda, aconseguir fer versemblant un món de ficció acostant-se sense por al límit de l’humor surrealista és el gran repte d’aquest equip interpretatiu. Arrebola ja ens va demostrar ser un actor tot terreny en la trilogia dels Contra, d’Esteve Soler, i aquest cop repeteix la comesa al costat d’un repartiment entregat a la causa. És evident que creuen en el que fan.

No diré que és la comèdia de la temporada per no caure en el corrent de superlativisme desaforat en el que darrerament semblen haver entrat crítics i comentaristes teatrals però Tortugues: la desacceleració de les partícules és una d’aquelles obres que els aficionats al teatre no s’haurien de perdre.