Barcelona divendres,   21 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

TeatrerusEntrevistes

José Sánchez Orosa i Blanca Solé
Director i actriu

Entrevistat per Albert Martí


“Hem de molestar”, potser no es poden canviar les coses, però hem de molestar.

13/09/2016

La rebel·lia possible tracta, en paraules de l'autor, "d'allò que avui no val res". Quines són aquestes coses?

José Sánchez Orosa: Planteja la lluita sobre un cas molt petit, un cas que no val res. Però encara que no valgui res (no ens aporta res que ens tornin 28 cèntims d'una factura telefònica o que ens arreglin una escala mecànica que no funciona), té molt a veure amb com ens fem respectar davant les injustícies. Són moltes coses que no valen res a priori, però que en el fons sí que ho valen.

Blanca Solé: Tot comença amb una protesta per 28 cèntims. Realment no pots fer res amb ells, però és el què significa lluitar per aquests 28 cèntims que són teus.

JSO: El García, el protagonista de l'obra, diu en un moment: "On està el límit? Si els deixem que ens robin 28 cèntims, on és el límit?". En 28 cèntims? En 28 euros? En 250 euros? Va per aquí la cosa.

En García és una persona com qualsevol altra. Què té de particular aquest heroi contemporani?

JSO: És una persona que es fa valer, es fa respectar i que el que considera just ho lluita fins al final. A vegades no li donem importància a petites causes que són injustes, però qui les comet sembla que sempre faci un pas més enllà. Ell es planta i diu "No". Si tothom fos com en García, el món seria molt diferent. Potser sembla algú estrany, ridícul… però si seguíssim els seus passos, no abusarien de nosaltres com ho fan ara certes institucions o empreses. De fet, seria un exemple a seguir, molt difícil de seguir, però tant de bo poguéssim seguir-lo.

BS: És com un instigador a la lluita, no té només la seva petita causa, sinó que també anima als altres a rebel·lar-se amb les seves petites decisions del dia a dia i les seves qüestions personals.

A l'obra, a banda de García, també hi ha altres personatges que es posicionen davant del conflicte a la seva manera. Com encaren aquesta decisió?

BS: La dona l'encara des del contrapunt: "Són 28 cèntims, de debò, estàs movent cel i terra, estàs perdent temps, esforços… Viu a la vida real, hi ha coses molt més importants". Aquesta seria com l'oposició al personatge de García i de la resta de personatges, perquè també descobreixen una causa per la qual lluitar.

JSO: El que planteja el muntatge són quatre situacions injustes i com els personatges reaccionen davant d'aquestes. Hi ha qui emprèn accions legals, d'altres il·legals i fins i tot vandàliques; hi ha qui es paralitza i també qui vol fer alguna cosa, però no sap on anar. És un reflex de la societat, i cada espectador que valori quina li agrada més o cap a on vol tirar.

Estem parlant d'una comèdia, d'un drama…?

JSO: Una cosa és el missatge i l'altra la teatralitat, s'ha de fer atractiu per al públic. La nostra idea és utilitzar les armes de la comèdia i de la tragèdia: hi ha moments més còmics i d'altres que toquen la fibra, perquè no deixen de ser situacions dures. Crec que s'aconsegueix un bon equilibri.

Després d'anys rodant aquesta obra a Madrid, arribeu a Barcelona estrenant la nova temporada de La Seca-Espai Brossa. Què espereu del públic català?

JSO: Esperem que agradi tant com ho va fer allà, tot i que la proposta és diferent. A Madrid es va fer durant 3 anys i es va tancar una etapa. Hem traduït el text al català i esperem que agradi perquè creiem que és vigent avui dia.

BS: Segueix sent vigent, perquè quan es va estrenar l'obra en el seu moment, aquestes petites rebel·lies eren coses molt puntuals i amb tot aquest temps la gent s'ha mogut molt i han fet moltes coses. El moment ara és diferent a fa uns anys, és clar, però és molt curiós com passa el temps i com continua sent molt vigent.

JSO: Ja a Madrid ens passava una cosa que és molt interessant, i és que la gent surt de veure-la i comença a relacionar on l'estan fent la guitza en la seva vida, per no dir… Pensen "aquí no he reaccionat" o "aquí no hauria d'haver cedit tant". No pretenem arengar, però sí donar un cop i dir "ei, passa això".

Trobarem la solució a què fer amb les situacions injustes?

JSO: Crec que no (riu), crec que no trobarem la manera perquè són molt llestos i saben com fer-ho, però com Luis (un dels personatges): "Hem de molestar", potser no es poden canviar les coses, però hem de molestar.

Cercar per nom d'entrevistat:


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar