Barcelona dissabte,   21 de juliol de 2018   Actualitzat a les   7:18 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

TeatrerusEntrevistes

Pep Pla
Director TNT

Entrevistat per Àngels Castuera


Ens agrada molt que el gran públic vingui al Festival.

27/09/2016

-El festival Terrassa Noves Tendències ja fa 9 anys que treballa per fer creació contemporània a la ciutat i fer-la visible arreu. Quin és el balanç?
Ara és quan comença a veure's la feina d'aquests nou anys de trajectòria. Jo crec que fa tres anys ja va haver-hi un punt d'inflexió que va marcar un ‘abans i un després' en el festival. Va ser després del sisè any. Tota la feina de co-producció i ajuda a les companyies està fent fruit, perquè ara veiem que a poc a poc els festivals més grans i els grans teatres públics estan programant aquest tipus d'espectacles amb més normalitat que abans.
Per exemple, l'Agrupación Señor Serrano ha començat la temporada del Teatre Lliure fent una trilogia d'espectacles dels quals dos són una co-producció del TNT. Un altre exemple és el de Xavier Bobés amb Cosas que se olvidan fácilmente, que s'ha vist al TNC.
I aquest és un dels objectius que ens havíem marcat.
A més, volíem que aquest tipus d'espectacles arribés al gran públic. Ens interessa molt que vinguin programadors internacionals, en són prop de 90 enguany, i està molt bé, això, però també ens agrada molt que el gran públic vingui al Festival. I aquest any estem exhaurint entrades ben aviat, o sigui que s'estan venent anticipades més que mai i hem hagut d'ampliar funcions i aforaments perquè la gent no es quedi al carrer. Suposo que ens hem situat molt clarament com un festival especialitzat en creació contemporània, i som un referent per a ocmpanyies, programadors, i públic.

I en aquesta feina de recerca (en aquesta edició es faran 43 funcions de 30 espectacles), us heu acostumat ja a que companyies i programadors ‘us vinguin a buscar'?
En el cas de les companyies internacionals som nosaltres que els hem d'anar a buscar, però cada any rebem més sol·licituds quan obrim el període de recepció de propostes. Enguany han estat 523. Vénen de Sudamèrica, del nord d'Europa…També estem tenint programadors d'Àsia i Amèrica. A poc a poc anem obrint el camp internacional. Algunes, però, com les que obren el festival, (Phillipe Quesne, Rodrigo García), les anem a buscar.

En aquesta edició (29 setembre-2 octubre) hi ha 12 estrenes absolutes. És l'evidència que els creadors confien en el TNT?
Ens agrada que hi hagi la novetat de l'estrena, en aquets interès nostre per la creació i la co-producció, tot i que a la millor no és la millor funció del món, una estrena. Però d'aquesta manera oferim al programador internacional què s'està coent a Catalunya en aquest moment. La fòrmula sempre és aquesta: hi ha tres o quatre espectacles internacinals, algun espectacle de l'Estat Espanyol i la resta i els que són coproduíts, demanem que siguin estrenes absolutes del Festival. Ara són 13 co-produccions i 12 estrenes.

Haver-se consolidat coma festival referent des de Terrassa, us dóna un punt més de satisfacció a l'equip organitzador del TNT?
Sí, sempre costa costa més difondre aquesta feina des de Terrassa. Si fos a Barcelona seria més fàcil, però hem volgut agafar aquesta etiqueta de les arts en viu perquè és el que ens agrada, perquè hi creiem i pensem que és el futur: la fusió entre video, música i un text no concebut, sino que la dramatúrgia estigui feta en un procés de treball de caire postdramàtic. Trobem que això serà tant normal com veure un Shakespeare. Que no vol dir que desaparegui el fet de fer Shakespeare, sino que conviuran.

Hi ha una línia comuna, enguany? Els creadors han observat els mateixos esbossos de la realitat per convertir-los en espectacles?
Hem rebut moltes propostes que parlen sobre migracions, refugiats, dels problemes que surten cada dia als telenotícies, del fet que una part del món posa barreres a l'altra. El costum dels nostres avantpassats, de Mos Maiorum, o Birdie, l'espectacle més nou de la Agrupación Señor Serrano, en són exemples. O Sous la plage, de Marc Villanueva i Gerard Valverde que aborda on han anat a desembocar les primaveres àrabs. I de forma tangencial, aquests aspectes de la realitat surten en molts altres espectacles programats al TNT. Què és ‘aquí'? Què és ‘allà'? Qè és ser ‘d'aquí'? Aquest plantejament, que en el fons és identitari, és el fil conductor del TNT, que ha quedta plasmat en la imatge promocional: dos avis travessant una tanca que en realitat era el mur de Berlín només deu dies abans que es comencés a construir tal com l'hem conegut.

I en aquesta edició estrenu el TNT Kids, un cicle pensat expressament per els més petits.
Volem aplicar entre els més menuts el que estem fent amb els grans. Són espectacles que es fan per explicar coses, per contrastar històries amb el públic, i que entren pel cor o pel cap, que fan rumiar o emocionar. Per això, dissabte a la tarda, a la plaça del Vapor Ventalló, hi haurà dissabte a la tarda una exhibició de 8 espectacles gratuïts que els nens podran anar tastant: des del Reactable, que é sun aparell que quan el toques fa música i llum, una instal·lació sonora en què segons com sigui el got on hi poses els dits sona més agut o més greu, un circ que no és un circ habitual… Tot això amenitzat per el DJNiño, i la caravana Puck CInema, que va projectant pel·lícules de tres o quatre minuts per a només 7 espectadors.
Potser és la sala de cinema mòbil més petita del món.




Cercar per nom d'entrevistat:


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar