Barcelona dimecres,   17 de gener de 2018   Actualitzat a les   12:59 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

TeatrerusEntrevistes

Adrià Aubert
Director

Entrevistat per Angeles Castuera


Si volem canviar, hem de comenar per l'educació

07/11/2016

Aquest mes es compleixen quinze anys de la fundació d'Els Pirates Teatre. Pensàveu aleshores que avui estaríeu celebrant una festa per commemorar aquest aniversari?
En aquell moment, segur que no. Aleshores anàvem a l'institut de secundària, teníem de 12 a 17 anys, i per a nosaltres allò era un joc. Fèiem teatre perquè ens agradava veure'l i ens vam animar a fer un musical arran d'una experiència que havíem tingut dos anys abans arran d'un espectacle per a estudiants que es feia al Mercat de les Flors i que es deia Brundibár. Ens va animar a muntar Els Pirates de Gilbert i Sullivan que havíem vist feia molt poc a càrrec de Dagoll Dagom. I no, no ens esperàvem el que vindria després. El que vam descobrir en aquell moment és que allò que començava com un joc, podria convertir-se en una professió per a alguns. Vam anar entrant (i sortint) de l'Institut del Teatre i... fins aquí.


D'aquella formació original hi sou tots?
Quedem gairebé tots els que ens hem dedicat professionalment a això. Hi havia unes 30 persones i ara som 14. No tots els que som ara i eren aleshores, però gairebé tots.


Heu fet prop de 30 espectacles en aquests 15 anys. Si hi ha alguna cosa de la qual no us podeu queixar, és de la producció. Són dos espectacles per any!
Hi ha diferents tipus d'espectacles, perquè Pirates hem fet molts tipus de coses i sempre ens ha interessat no deixar-les de fer. Hi ha la vessant que coneix el públic en general, que és el del teatre programat en sales regularment, però també hi ha una part de teatre escolar i infantil. I aquest per a nosaltres ha estat molt important, perquè ha suposat una gran font d'aprenentatge amb un públic força exigent: els nens.
I tenim un altre vessant, el dels itineraris literaris. I això no són espectacles sencers, però sí que els treballem molt i els incloem en les nostres produccions. Hem fet molta cosa al llarg d'aquests anys, sí. I encara podem parlar d'un altre àmbit, que té una part més social, potser, que exclouríem de l'apartat professional: els pastorets de Vallvidrera, dels que ens encarreguem de la direcció artística des de fa 15 anys. I altres petites coses que ens van demanant de tant en tant i que no volem deixar per estar en contacte amb els sectors i barris amb què hem col·laborat sempre.


El teatre musical és un dels fets diferencials de la vostra trajectòria. Si més no, la música.
Al Brundibár ens van agafar a tots perquè veníem d'escoles de música. És a dir, ens vam conèixer tots perquè feiem música. El fet que hàgim fet coses de teatre musical no és una cosa buscada, sinó que ens hem anat trobant de forma naturalitat. Vam començar amb una opereta, però no és una cosa que haguem volgut fomentar. La música sempre hi serà en els nostres espectacles, siguin de text o musicals, però no volem definir-nos com una companyia de teatre musical. Segurament el que busquem és anar una mica més enllà i no tancar-nos en un gènere.


Doncs potser un tret diferencial és com utilitzeu la música i que sou capaços d'interpretar-la en viu.
El que sí que fem és cuidar-ho molt. La música no la podem deixar de banda i sempre que plantegem un nou espectacle sabem que la música tindrà una part important. Ja sigui a l'adaptació de Ronda naval sota la boira, la novel·la de Pere Calders, com amb una cosa que sí que està més encarada al musical com és el Sing, song, swing. Sí que busquem la manera que la música quedi totalment integrada dintre del text. Que no hi surti com un bolet a l'espectacle perquè ho sabem fer o perquè el ritme de l'espectacle vaig millor o pitjor. Que realment sigui una part essencial de la dramatúrgia. Això és el que més busquem quan ens plantegem la part musical.
I si els actors no tenen aquests coneixements musicals o la tècnica suficient, intentem que puguin fer música. Com que als espectacles, els actors no sempre són els de Pirates sinó que hi ha 'satèl·lits', més o menys habituals que potser no estan acostumats a treballar amb música, sempre intentem que la puguin fer.


De tots els espectacles, amb quins es queda l'Adrià?
Gairebé tots els he dirigit jo. Algunes coses, com els itineraris, hi ha més gent que hi ha fet la direcció, com la Maria Canyelles, o el Llorenç González que també va dirigir un espectacle als inicis, quan encara no érem professionals. Ara, com que m'ho preguntes a mi... Si jo m'hagués de quedar amb algun espectacle...Em costa molt.
El que em passa molt sovint és que un cop ja els he fet, milloraria tantes coses que mai no acabo d'estar content. Potser pel que va costar de fer em quedaria amb Nit de Reis o amb el Sing, song, swing tot i que després el resultat podria ser millor o pitjor. Ho valoro pel procés d'assaig, no tant pel resultat. I Ronda naval sota la boira també va ser un procés important.


Passat el temps, i amb força espectacles a l'esquena, arriba la possibilitat de gestionar El Maldà. No us va espantar fer aquest pas.
Amb por no fas res, l'únic que aconsegueixes és bloquejar-te. Sobretot el que ens va fer anar endavant va ser les idees que teníem. Volíem tenir un espai on poder fer el que ens agradava fer a nosaltres i veure en els altres. Intentem que sigui un espai el màxim d'obert possible, tant d'espectacles com de públic. Teníem clar un projecte i el volíem tirar endavant perquè malgrat tots els problemes que apareguessin, mantinguéssim la il·lusió de quan vam començar.
Des del 2013 ens ha canviat tot molt: com a companyia i la mateixa vida personal dels seus membres. Tenir una sala com aquesta t'exigeix una dedicació absoluta, de gairebé 24 hores al dia. I el fet que, de sobte, Pirates s'han fet més visibles, Però el que hem intentat que no canviï és el ritme de la companyia. Un ritme que sempre hem volgut que sigui lent. No hem volgut fer grans salts, simplement pel fet d'aconseguir alguna cosa, sinó anar a poc a poc. Vam començar que no sabíem res i anem aprenent.


Si és per la programació d'El Maldà d'aquesta temporada, podem dir que la il·lusió es manté amb escreix. És ben reeixida.
Aquesta és la intenció de cada temporada. Intentem que la programació sigui atractiva, almenys per a nosaltres. I si ho és per a nosaltres, que som 14 persones força diferents, també pot ser-ho per a un públic tan diferent com el que hi ha a Barcelona. Intentem que cada any la programació sigui interessant i no és fàcil, la veritat, perquè ens arriben una gran quantitat de propostes, hi ha molta gent que fa coses a Barcelona, moltíssima, i fins que no vam entrar a El Maldà a fer la direcció artística no ens ho podíem arribar a imaginar. De vegades, decidir què és el que podrà cabre i què no és molt complicat. Per això intentem cuidar-ho molt. Al final, el resultat és el que és i el públic acaba decidint què vol més o menys.


Un cop formats i professionalitzats, els Pirates us heu topat amb una crisi de cavall. La mateixa gestió d'El Maldà la vau assumir així, en plena crisi.
La crisi que s'ha viscut a escala global ha afectat indiscutiblement a la cultura del país, però és que ja vivíem en crisi. Nosaltres abans no érem professionals i anàvem fent sense cobrar, però quan et planteges fer un pas més enllà, descobreixes que aquesta professió és la cosa més precària que existeix. És terrible. I no hi ha hagut cap canvi. Ni cap a bé ni cap a malament, no hem notat res, ni millores ni empitjorament. La precarietat la coneixíem quan érem companyia i la coneixem ara com a sala. I encara més ara que estem tant en contacte amb tantes altres companyies. I amb totes les generacions. I no som només nosaltres, els joves. Excepte alguns que poden viure una mica millor per sort seva, en totes les generacions d'actors, directors, autors, tècnics, hi ha molta precarietat.


I sense perspectiva de què la situació millori.
La podríem tenir, aquesta perspectiva. Nosaltres, una de les coses que fem cada any com a companyia és una mena de 'convenció pirata'. Ens reunim uns quants dies seguits per debatre aspectes interns del grup i d'El Maldà. En aquests debats surten molts d'aquests aspectes que van molt més enllà de la nostra companyia. I d'idees n'hi ha, coses se'n podrien fer, sobretot des dels teatres públics i les institucions. Però fins i tot començant per nosaltres. Si volem canviar, ho hem de canviar tot. El que sí que és més greu, probablement, i exigeix un canvi immediat és l'educació. Si no comencem des dels més petits i ells no entren en contacte amb la cultura en qualsevol de les seves branques, i no entenen com és d'essencial i tot el que els pot aportar personalment, no es pot arreglar. I sembla que cada cop fem més passes enrere.


La celebració dels 15 anys es materialitza amb una gran festa
Nosaltres sempre hem defensat sempre el concepte de crear i viure en companyia. Per això ens interessava convidar a la festa a Luz de Gas a molta més gent a banda de nosaltres. Amics nostres que ens hem anat trobant al llarg d'aquests 15 anys. Ens ha fet molta il·lusió la gent que ens ha respost que podrà venir, i la que ens ha dit que no pot . No volíem fer una festa tots sols, com quan vam fer els 10 anys.
L'acte consistirà a anar barrejant les actuacions dels artistes convidats amb petits flaixos del que han estat aquests 15 anys de Pirates. Ha estat una cosa molt emotiva recuperar aquests trossos d'obres: cançons o fragments que et porten records...I el que hem volgut també és que durant la festa, aquells que no han seguit tota la trajectòria d'Els Pirates s'ho puguin passar bé igualment. Una cosa de la qual estem molt contents és que també ens acompanyaran actors d'altres generacions, gent en qui nens emmillaràvem en començar. La Lloll Bertran, per exemple, o l'Oriol Genís. La Bacanal, Cia Bratislava, Clara Peya, La Cubana, Arnau Vallvé, Mali Vanili o Toni Viñals també estan convidats a la celebració dels 15 anys d'Els Pirates.

Cercar per nom d'entrevistat:


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar