Grec Nadal

Barcelona dilluns,   11 de desembre de 2017   Actualitzat a les   13:48 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Amor Fe Esperança

Amor Fe Esperança

Autor música: Sila
Autor text: Ödön von Horváth
Direcció:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós

Mirada crítica i tendra a una societat plena de situacions límit.

Sinopsi d´ Amor Fe Esperança


Repartiment

Ana Moya /

Àngels Poch

Teatre: al TNC: M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; El jardí dels cinc arbres. A partir de texos de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. 2009; Lleons de Pau Miró. Dir. Pau Miró. 2009; Primera història d’Esther de Salvador Espriu. Dir. Oriol Broggi. 2007; 16.000 pessetes de Manuel Veiga. Dir. Joan Castells. 2005; Salamandra de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. 2005; Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. 2002 i 2004; Primera plana de Ben Hecht i Charles MacArthur. Dir. S. Belbel. 2003; El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. Dir. Rafel Duran. 2003; La comèdia dels errors de Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. 2000; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. Georges Lavaudant. 1999; L’estiueig de Goldoni. Dir. S. Belbel. 1999. Altres muntatges recents: Hikikokimori de Jordi Faura. Dir. Jordi Faura. La Villarroel. 2008; El ángel exterminador de Luis Buñuel. Dir. Joan Ollé. Grec 2008; Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008; Hedda Gabler de Henrik Ibsen. Dir. Pau Carrió. Biblioteca de Catalunya. 2008; Passat el riu de Joe DiPietro. Dir. Oriol Broggi. Teatre Romea. 2007; La cantant calba de Ionesco & La cantant calba al McDonalds de Lluïsa Cunillé. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; El malentès d’Albert Camus. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; Amor Fe Esperança d’O. Von Horvath. Dir. Carlota Subirós; L’oncle Vània de Txèkhov. Dir. Joan Ollé; Fedra de Racine. Dir. Joan Ollé; Enric V de Pirandello. Dir. Oriol Broggi; Tartuf de Molière. Dir. Oriol Broggi; Morir de S. Belbel. Dir. S. Belbel; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. Lluís Homar; La bona gent de Santiago Rusiñol. Dir. Pep Cruz. Televisió: ha participat a les sèries: Porca misèria, Temps de silenci, La memòria dels Cargols, Estació d’enllaç, els dramàtics dels programes La vida en un xip i Vostè jutja, i a les Tvmovies Pirates i Sota el signe d’aquari. Premi de la Crítica de Barcelona (temporada 1994/95). Premi Butaca 1995. Premi Memorial Margarida Xirgu (temporada 1997/98).

Àngels Poch /

Clara Segura

Neix el 1974. Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona el 1996. A més a més obté el títol de solfeig i cant coral, i el de sisè de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Al llarg de la seva carrera realitza cursos de dansa (Amb Ramon Ollé, Mercè Boronat, Carles Salas, DV8 Physical Teatre...), de cant (Helen Rovson i Viv Manning, Salvador Casadevall, Dolors Aldea...) i de teatre, entre els que destaquen els de Julia Varley (Odin Teatre), Teodor Terzopoulus, Catalina Buzoianu, Jaume Melendres, el Seminari amb la Guildhall School of Music and drama, l’escola Silvio d’Amicco Roma,... La seva experiència professional al teatre comença el 1996 i es va consolidant fins avui dia: Antígona, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi, i No et moguis, de Bruno Oro, dirigida per ella mateixa i Bruno Oro, al Club Capitol el 2006. Amor fe esperança, d'Odön von Horváth, dirigida per Carlota Subirós Ets aquí?, de Javier Daulte, al Teatre Romea el 2005. Maca, per favor, les postres, al Club Capitol el 2004. Refugi, de J. Goldberg, dirigida per Oriol Broggi a la Sala Beckett el 2003. El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare, dirigida per Àngel Llàcer al Teatre Borràs i al Principal el 2002. La filla del mar, d’Àngel Guimerà, dirigida per Josep Maria Mestres al Teatre Nacional de Catalunya el 2002. Nena, maca, per favor, les postres, de Pichot i Segura, al Teatre Malic el 2001. El alcalde de Zalamea, de Calderón, dirigida per Sergi Belbel al Teatre Nacional de Catalunya el 2000. Violació de límits, de Pedrolo, dirigida per Joan Castells el 1999. Jordi Dandin, de Molière, dirigida per Oriol Broggi, el 1999. Quédate con la copla, dirigida per Àngel Llàcer el 1999. Perversions, de J. Prévert, dirigida per Joan Castells el 1999. Set portes, de B. Strauss, dirigida per Moisès Maicas el 1999. Petita mort, escrita i dirigida per David Plana el 1998. Un cop més una mica de música, dirigida per Daniel Anglès i Manu Guix. El somni de Mozart, de Kujit, dirigida per Àngel Llàcer, Daniel Anglès i Manu Guix. Parracs, de Bertolt Brecht, dirigida per Joan Castells el 1997. El Pas, d’Azama, dirigida per Núria Inglada el 1997. El amor de Don Perlimplín y Belisa en su jardín, de Lorca, dirigida per Genoveva Pellicer. La bona gent, de Santiago Russiñol, dirigida per Pep Cruz al Centre Dramàtic de la Generalitat el 1996. Dossier de premsa La Felicitat 12 Destaquen també les seves interpretacions per televisió (Porca Misèria, AMF) i diversos curtmetratges (Càmping, Glòria, Ànimes Bessones, Opción C), així com a la gran pantalla: Excuses (Jordi Sànchez, Joel Joan, Pep Anton Gómez), dirigida per Joel Joan Mar Adentro (Mateo Gil i Alejandro Amenábar), dirigida per Amenábar. Sin ti (P. Garsaball, Alicia Lunas), dirigida per Raimon Masllorens.

Clara Segura / Ernesto Collado /

Jordi Banacolocha

Secció Artística del Casal Sant Andreu. Teatre Amateur (1956-1970). Membre Fundador de L'Ou Nou Teatre ( 1976). Teatre: al TNC: M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; L’inspector de Nokolai Gógol. Dir. Sergi Belbel. 2009; El cercle de guix caucasià de Bertolt Brecht. Dir. Oriol Broggi. 2008; En Pólvora d’Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. 2006; Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter. Dir. Ramon Simó. 2006; Les falses confidències de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. 2005;; El professional de Susan Kovacevic. Dir. Magda Puyo. 2005; Forasters de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 2004; Calígula d’Albert Camus. Dir. Ramon Simó. 2004; Primera plana de Ben Hecht i Charles MacArthur. Dir. Sergi Belbel. 2003; El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. Dir. Rafel Duran. 2003; Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. 2002 i reposició 2004; Coriolà de Shakespeare. Dir. Georges Lavaudant. 2002; Les variacions Goldberg de G. Tabori. Dir. Àlex Rigola. 2001; El maniquí de Mercè Rodoreda. Dir. Pere Planella. 1999; L’estiueig de Goldoni. Dir. Sergi Belbel. 1999; L’Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. Dir. Adolfo Marsillach. 1997. Altres: La ruta blava de Josep Maria de Sagarra. Dir. Josep Galindo. Teatre Romea. Grec 2009; El bordell de Lluïsa Cunillé. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2008; El col•laborador de Friedrich Dürrenmatt. Dir. Manuela Lorente. Tantarantana. 2008; Passat el riu de Joe DiPietro. Dir. Oriol Broggi. Teatre Romea. 2007; Obra vista de Jordi Prat. Dir. Jordi Prat. Sala Beckett. 2005; Amor Fe Esperança d’Odon von Horvath. Dir. Carlota Subirós. Mercat de les Flors. Grec 2005; Enric IV de Pirandello. Dir. Oriol Broggi. 2001; Fragments d’una carta de comiat llegits per exploradors de Normand Chaurette. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000; Tartuf o l’impostor de Molière. Dir. Oriol Broggi. Cia. El Passadís. 2000; Fuita de Jordi Galceran. Dir. Eduard Cortés. 1998; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998; Mala Sang de David Plana. Dir. David Plana. 1997; L’Avar de Molière. Dir. Sergi Belbel. 1996; La Festa del Blat d’Àngel Guimerà. Dir. Joan Castells. 1996; L’hora dels Adeus de Narcís Comadira. Dir. Joan Ollé. 1995; El mercader de Venècia de William Shakespeare. Dir. Sergi Belbel. 1994; Colometa la gitana d’Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. 1994; Després de la pluja de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1993; Un dia de Mercè Rodoreda. Dir. Calixto Bieito. 1993; La filla del mar d’Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. 1992. Televisió: ha participat en nombroses sèries. Darrerament: Ventdelplà, El cor de la ciutat, 16 dobles, Plats bruts, Estació d’enllaç i Nissaga de poder.

Jordi Banacolocha /

Jordi Collet

(Actor-músic). Argentona 1967 Llicenciat en art dramàtic per l´Institut del Teatre de Barcelona. (1995) 2 Nominacions al premi butaca de teatre en la catagoria de millor actor protagonista per: Vianants 2004 i Dimonis 2006 Teatre • homebody/kabul de Tony kushner Dir. Mario gas (2007) producció Teatro Español (castellà) • Dimonis de Lars Noren Dir: Lurdes Barba (2006/2007) Producció Sala Beckett (català) • Tenneessee de Tenneessee Williams Dir: Xavier Albertí (2006) Producció Teatre Romea (català) • El malentès de Albert Camus Dir: Joan Ollé (2006) Producció Teatre Lliure de Barcelona (català) • PPP Espectacle de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini Dir: Xavier Albertí (2005-06) Producció Teatre Lliure Barcelona (català) • Amor, fe , esperança de Odon Von Horvat Dir: Carlota Subirós (2005) Producció Festival grec 2005 (català) • Occisió de Lluïsa Cunillé Dir: Lurdes Barba (2005) Producció Teatre Lliure i Companyia per imperatiu legal (català) • Heil Tanz! de Caterina Sagna. (teatre –dansa) (2004-2005) producció Associazione Compagnia Caterina Sagna, îles de danse, Opéra de Lille, Fondazione Romaeuropa(Roma), MC2:Maisonnde la culture(Grenoble),Kunstencentrum Vooruit (Gent),etc..(francés-italià) • Barcelona mapa d’ombres de LLuïsa Cunillé Dir: Lurdes Barba (2004) producció sala Beckett (català) • Vianants de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso Dir. Xavier Albertí (2004) producció Bulevard espectacles per la sala Beckett (català) • Traïció de Harold Pinter Dir: Xavier Albertí (2002/2003) producció Sala muntaner per la cia. Cae la sombra (català) • Troilus i Cressida de william Shaquespeare dramaturgia de Lluïsa Cunillé Dir: Xavier Albertí (2002) producció festival grec 2002, teatre Lliure i bitó produccions (català) • Libera me de Yehoshua sobol Dir: Franco di Francescantonio (2002)/(2005) producció de Sitges teatre internacional 2002 y temporada alta 2002 i sala muntaner temporada 2005 (català-italià) • Ubú rey de Alfred Jarry Dir: Alex Rigola (2002) (castellà) producció Teatro de la Abadia. • Más extraño que el paraiso espectacle de creació a partir de l´obra de Jaime Gil de Biedma/Lluïsa Cunillé. Dir: Xavier Albertí. (2001) (català/castellà) • El gat negre de Lluïsa Cunillé. Dir: Xavier albertí. (2001) (català) • Titus Andrónic de William Shakespeare. Dir: Alex Rigola (2000/2001) (català) • Hamlet de William Shakespeare. Dir: Lluis Homar (1999/2000) (castellà/català) • La maquina d´ aigua de David Mamet. Dir: Alex Rigola (1999) (català) • Dall´altra parte versió italiana d´ A l´altra banda (1999) (italià/castellà) • Peep show verona de Rafael Duran a partir de Romeo i Julieta de W. Shakespeare. Dir: Rafael Duran (1999) (català/italià/anglès) • Asi que pasen cinco años de Federico Garcia Lorca. Dir: Joan Ollé (1998) (castellà) • Combat de Carles Batlle. Dir: Ramon Simó (1998) (català) • A l´altra banda espectacle de creació pròpia a partir de La nuit juste avant les forêts de Bernard-Marie Koltès. Dir: Franco di Francescantonio (1997) (català/castellà) • 055 My favourite numbers espectacle de creació pròpia (1997/1999) (castellà/ català/ italià) • Treballs d´amor perdut de William Shakespeare. Dir: Ferran Madico (1995-96) (català) Cine • Rivales de Fernando Colomo (llargmetratge, 2007) • Positius de Judith cullell (llargmetratge, 2007) • La Biblia negra de David Pujol (llargmetratge, 2001) • Todo me pasa a mí de Miquel Garcia Borda (llargmetratge, 1999) • Un banco en el parque d´ Agustí Vila (llargmetratge, 1998) • El dominio de los sentidos (el gust) de Teresa de Pelegrí (llargmetratge, 1996) • Ronda de nit de Ramon Térmens (curt 2001) televisió • Mir tele5 (2007) • Hospital central tele5 (2006) • Estació d´enllaç TV3 (1997-98) Secrets de família TV3 (1995)

Jordi Collet /

Jordi Serrat

Jordi Serrat / Maria Ribera /

Melcior Casals

Melcior Casals /

Muntsa Alcañiz

Premi ex-aequo de la crítica teatral de BCN temporada 1992-93 per la seva interpretació a Dansa d’Agost, de B. Fiel, direcció de Pere Planella. Premi Serra d’Or ex-aequo (1989) per La gran imprecació davant de la muralla de la ciutat de T. Dorts, direcció de Josep M. Mestres. Premi Margarida Xirgu d’interpretació 1985 per Kean, d’A. Dumas – J. P. Sartre, direcció de Josep Montanyès i per Conversa a casa del matrimoni Von Stein, sobre el senyor Von Goethe, absent; de P. Hacks, direcció de P. Planella. Té una llarga trajectòria com actriu que inclou, entre altres treballs: Bodas de sangre, de Federico García Lorca, direcció d’Antonio Calvo; Eva Perón, de Copi, direcció de Jordi Prat i Coll; Juliol de 1936, Barcelona, de Claude Mercadié, direcció de Boris Rotenstein; Lluny, de Caryl Churchill, direcció de Jordi Part; Ànima nòmada, direcció de Gemma Beltrán; El público, de F. García Lorca, direcció de Jordi Prat; Unes polaroids explícites, de Mark Ravenhill, direcció de J. M. Mestres; La nit de les tríbades, de P. O. Enquist, direcció de F. Puigserver i reposició de Lluís Pascual (premi de la crítica teatral de Barcelona temporada 1999-2000, XII edició); Molt soroll per no res, de W. Shakespeare, amb direcció de Ferran Madico; El pare, de A. Strindberg, direcció de P. Planella; Ja que tot passa, de R. M. Rilke (selecció de textos de F. Formosa), direcció escènica de J. M. Mestres i direcció musical de J. Prats; Totentanz, de H. Distrel, direcció musical de J. Prats i direcció escènica de J. M. Mestres; A l'est de qualsevol lloc, de T. Eduard, direcció de J. M. Mestres; La mort i la doncella, de Ariel Dorfman, direcció de Boris Rotenstein; Negroni, de Ginebra, de M. A. Oliver, direcció de J. Mª Mestres; Dancing, d’ E. Costa, direcció d’ E. Costa – M. Gas; El botí, de J. Orton, direcció de J. Minguell; El manuscrit d’Ali Bei, de J. M. Benet i Jornet, direcció de J. M. Montanyès; Titanic-92, de G. J. Graells, direcció de P. Planella; Antígona, de S. Espriu, direcció de J. Ollè; Mel salvatge, de M. Frayn – A. Txejof, direcció de P. Planella. Damunt l'herba, de G. J. Graells, direcció de P. Planella; La senyora de Sade, de Yukio Mishima, direcció de J. Messalles; Orquideas y panteras, de A. Vallejo, direcció de W. Layton; Vapors, de M. Dunn, direcció de P. Planella; Mort accidental d'un anarquista, de D. Fo, direcció de P. Planella; Cyrano de Bergerac, de E. Rostand, direcció de D. Barbany; Brossarium, de J. Brossa, direcció de J. Messalles; Macbeth, de W. Shakespeare, direcció de M. Narros; El guant negre, de A. Strindberg, direcció de H. Bonnin; Marat – Sade, de P. Weis, direcció de P. Planella; Hamlet, de W. Shakespeare, direcció de P. Planella. Quiriquibú, de J. Brossa, direcció de F. Puigserver – G.J. Graells; Tirant lo Blanc, de J. Martorell. Adaptació: M. A. Campmany, direcció de J. A. Codina; Llibre de cant, de Joan Comelles, direcció de R. Teixidor; Duplòpia, de I. Pericot, direcció de P. Planella – Ll. Pascual – I. Pericot; Terra Baixa, de A. Guimerà, direcció de J. Montanyes – G.J. Graells; Reus, Paris, London, direcció de Lluís Pascual. Com a membre fundadora del Teatre Lliure va participar a Les tres germanes, de A. Txèkov, direcció de Ll. Pascual; La bella Helena, de P. Hacks – J. Offenbach, direcció de P. Planella; La nit de les tríbades, de P. O. Enquist, direcció de F. Puigserver; Hedda Gabler, d’ Ibsen, direcció de P. Planella; Titus Andrònic, de W. Shakespeare, direcció de F. Puigserver; Leonci i Lena, de G. Büchner, direcció de Ll. Pascual; La cacatua verda, de A. Schnitzler, direcció de P. Planella; Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahaggonny, de B. Brecht, direcció de F. Puigserver; Camí de nit, 1854, de Lluís Pascual, direcció de Lluís Pascual Ha dirigit l’ espectacle La muralla, d’ O. Xirinacs (Teatre del Sol, Sabadell) i va ser ajudant de direcció (i actriu) al muntatge Lux in tenebris, de Bertol Brecht. Direcció: P. Planella. Dels seus treballs pel cinema destaquen els llargmetratges Krampack, de Cesc Gay i La buena vida, de David Trueba; Yo soy el que tú buscas, de Jaime Chavarri, La Rusa de Mario Camus; El caso Almeria, de Pedro Costa Per a la televisió, el llargmetratge La nostàlgia empieza por la comida, guió de M.Vazquez Montalbán, dirigit per Rafa Monleón; sèries com Nissaga de poder, de J. M. Benet i Jornet; Makinavaja, Estació d'enllaç o Vostè mateix i espais dramàtics com Mirall trencat, de Mª Antònia Olivé o Historia de una escalera de A. Buero Vallejo.

Muntsa Alcañiz / Pablo Rosal /

Xavier Ripoll

Nascut a Ripoll, Girona, el 23 de Maig de 1971 ESTUDIS Institut de Teatre de Barcelona (Premi Extraordinari Curs 97-98) MUNTATGES TEATRALS Quan era petita, de Sharman Macdonald. Direcció Tamzin Townsend. 1994. - El Rei Joan, de William Shakespeare. Direcció Calixto Bieito. Grec 95. - Amfitrió, de Molière. Direcció Calixto Bieito. Estrenat al Festival de Teatres d´Europe a Bucarest (Rumania) Novembre 95. - Macbeth de William Shakespeare. Direcció Tamzin Townsend. Festival Grec 96. - Tu chiamale si vuoi emozioni…, espectacle creat i dirigit per Franco di Francescoantonio. Milà Juny 97 i Florència Desembre 97. - La Tempestat, de William Shakespeare. Direcció Calixto Bieito. Festival de Teatro Clásico de Almagro. Festival Grec 97. Entretenim el Sr. Sloane, de Joe Orton. Direcció Emilià Carilla. 1998 - L´héroe, de Santiago Rusiñol. Direcció Ferran Madico. Teatre Romea Gener99. - Réquiem, d´Antonio Tabucchi. Direcció Xico Masó. Grec 99 - El Puente-El Pont, de José Manuel Sevilla. Direcció Boris Rotenstein. 2000 - El far del maleït, de Paul Autier i Paul Cloquemin. Direcció Hermann Bonnín. 2001. - Titus Andrònic, de William Shakespeare. Direcció Àlex Rigola. 2001. - Historia del zoo, d’Edward Albee. Direcció Boris Rotenstein. 2001.

Xavier Ripoll

Crítiques

  • Dansa de mort

    Amor Fe Esperança és una de les cèlebres peces populars de Horváth, autor poc conegut perquè en el seu moment va ser eclipsat per Brecht i perquè va morir als 37 anys a París, on havia arribat fugint del nazisme que havia impedit, precisament, l'estrena berlinesa d'aquesta obra. Peter Handke va reiv...
  • Elisabeth y la jungla urbana

    "Mi único objetivo es desenmascarar la conciencia", escribió Ödön von Horváth (1901-1938) en vísperas de concluir su Amor Fe Esperança (1936). Escritor austro-húngaro en lengua alemana, Von Horváth, al igual que Bertolt Brecht, viviría con progresiva inquietud el fenómeno de unas conciencias que se ...
  • Un gran Horváth

    L'ombra del totalitarisme es projectava subtilment per il.lustrar aquesta obra d'Ödön von Horváth escrita el 1933 en una Alemanya que començava a ser devorada pels nacionalsocialistes. L'autor era, llavors, massa crític i subversiu, o sigui que la seva obra havia de ser silenciada i ell condemnat a ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català
Durada: 90 min.