Grec Nadal

Barcelona dilluns,   11 de desembre de 2017   Actualitzat a les   13:48 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Els estiuejants

Els estiuejants

Autor música: David Crespo
/ Guim Serradesanferm
Autor text: Maksim Gorki
Direcció:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós
Producció: Teatre Lliure

Impulsos i relacions, esperances i desenganys.

Sinopsi d´ Els estiuejants


Repartiment

Abdelaziz El Mountassir / Albert Ribalta /

Andreu Benito

Actor de teatre, cinema i televisió. La seva carrera abraça més d’una vintena de produccions. Durant els últims anys ha treballat amb Joan Ollé (Apocalipsi, 1998; L’oncle Vània, 2004), Sergi Belbel (El criptograma,1999), Manel Dueso (La presa, 2000), Mario Gas (La Mare Coratge i els seus fills, 2001), Antonio Simón (Vindrà algú, 2002), Lluís Pasqual (Edipo XXI, 2002), Magda Puyo (Excès, 2003), Georges Lavaudant (Començaments sense fi, 2003), Àlex Rigola (Glengarry Glen Ross, 2003), Ramon Simó (Calígula, 2004), Xicu Masó (El fantàstic Francis Hardy, 2005) i Rafel Duran (Casa de nines, 2004; Panorama des del pont, 2006). En cinema destaca la seva participació a El Pont de Varsòvia (dir. Pere Portabella, 1990). En televisió, ha participat a les sèries Quin curs el meu tercer! (dir. Ignasi P. Ferrer, 1994) i Valèria (dir. Sílvia Quer, 2000). La temporada passada va estrenar Els estiuejants, de Maksim Gorki, dir. Carlota Subirós, a la Sala Fabià Puigserver, i aquest any ha presentat també La cantant calba & La cantant calba al Mc Donald’s, dir. Joan Ollé, a l’Espai Lliure. Aquesta temporada també ha format part dels repartiments d’Una còpia, de Caryl Churchill, dir. Jordi Prat i Coll, i de La cantant calba & la cantant calba al Mc Donald’s, d’Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé, dir. Joan Ollé.

Andreu Benito / Áurea Márquez /

David Selvas

DAVID SELVAS (Barcelona 1971) Com a director “Who is P ?”. Pier Paolo Passolini. Teatre Lliure. “El virus” de Richard Strand. Sala Muntaner. Com a actor Teatre “Los veraneantes”de Maximo Gorka. Dir.C. Subirós. Teatre Lliure. “La Celestina” de F. De Rojas.Dir. Robert Lepage “Julio Cesar” de W. Shakespeare. Dir. Alex Rigola “El polígrafo” de Robert Lepage y Marie Brassard. Dir. R.Lepage “Mesura per mesura” de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito “La verdadera naturaleza del amor” de B. Frasser. Dir. M. Dueso “La serva amorosa” de Moliere. Dir. Ariel Garcia Valdés “Testamento” de Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel “Amfitrion” de Moliere. Dir. Calixto Bieito Cinema “Atlas de Geografía Humana” Dir. Azucena Rodríguez. “Nubes de Verano” Dir. Felipe Vega “Valentin” Dir. J. Luis Iborra “Pau y su hermano” Dir. Marc Recha “Amic/Amat” Dir. Ventura Pons “Carícies” Dir. Ventura Pons

David Selvas /

David Vert

Format al Col•legi de Teatre de Barcelona. Teatre: M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; El Rei Lear de Shakespeare. Dir.: Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. 2008; Yvonne, princesa de Borgonya de W. Gombrowicz. Dir.: Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008; Una mujer en transparencia d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. TNC Sala Tallers. 2008; Molta aigua de Carles Mallol. Dir: Victor Muñoz. 2007/2008; El factor Luxemburg de Pere Riera. Dir: Victor Muñoz. 2006/2007; Party Line de Marc Rosich. Dir: Andrea Segura. 2006/2007; Ñi hujri-mujrí (no és fàcil de dir) d’Eva Hivernia. Dir: Marta Gil. 2006/2007; Els estiuejants de Maksim Gorki. Dir: Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2005/2006; La finestra tancada de Agustí Vila. Dir: Carme Portacelli. Teatre Lliure. 2005/2006; Estricta vigilància de Jean Genet. Dir: Iñaki Garz. Tantarantana Teatre. 2004/2005; El galán fantasma de Calderón de la Barca. Dir: Pepa Calvo. Tantarantana Teatre. 2004/2005; 4D Òptic de Javier Daulte. Dir: Javier Daulte. Teatre Lliure i Sala Beckett. 2003/2004; Los empeños de una casa de Sor Juana Inés de la Cruz. Dir:Pepa Calvo. Teatro del Repartidor. Nou Tantarantana. 2002/2003; Les filles de King Kong de Theresia Walser. Dir: Ana Silvestre. Sala Beckett. 2002/2003; Vindrà algú de Jon Fosse. Dir: Antonio Simón. Sala Beckett. 2001/2002; La nit just abans de Nadal de Anthony Neilson. Dir: Ferran Audí. Versus Teatre. 2000/2001; Equipatge cap al 2000. Més depressa, més depressa. La Cubana. CCCB. 1999/2000; Mil errores y un deseo de Gemma Rodríguez. Dir: Ariadna Martí. Artenbrut. 1999/2000. Televisió: Via Augusta, Mar de fons, Ventdelplà, ÉL, ELLA, Iris TV (Tv-movie), Pepe Carvalho (Tv-movie), Jet Lag, Mirall trencat. Cinema: REC 2. Dir. Dir: Jaume Balagueró i Paco Plaza. 2008; 3 dies amb la família. Dir. Mar Coll. 2008; Diario de una ninfómana. Dir: Cristian Molina. 2007; REC. Dir: Jaume Balagueró i Paco Plaza. 2006; Sin ti. Dir: Raimon Masllorens. 2005; It is the cause, my soul. Curt dirigit per Maria Litvan. New York. 2000; Vida en común. Curt en 16mm. Dir: Miriam Ollé. 1997

David Vert /

Jordi Serrat

Jordi Serrat / Maria Ribera / Mia Esteve / Mohamed El Gharbi /

Òscar Muñoz

OSCAR MUÑOZ - actor FORMACIÓ -LLicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona.(anys 1994-1998) -1992- “West Sussex County Youth theatre”: Curs europeu per a joves aspirants a estudiants d’Art Dramàtic de França, Anglaterra i Catalunya consistent en el muntatge i la representació en teatres públics del comtat de West Sussex (Anglaterra) de l’obra Èdip Rei de Sòfocles. -1997- “Prima del Teatro, Scuola Europea per l’Arte dell’Attore” on realitza un curs sobre La tempestat de W. Shakespeare conjuntament amb alumnes italians i amb els professors: Peter Clough i John Dean de la Guidhall School de Londres i Massimiliano Farau de l’ Accademia S.d’Amico de Roma. Realitzat a St.Miniato (Pisa) i becat per l’Institut del Teatre. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL - Televisió: Varies aparicions a capítols de telenoveles de TV3: POBLE NOU LAURA LABERINT D’OMBRES TEMPS DE SILENCI Col·laboració com a personatge secundari, “Simó”. - Teatre: DESEO DE SER PIEL-ROJA de Miguel Morey. Direcció: Pepe de Jiménez. EL DESPERTAR de varis autors. Direcció de Roberto Romei. JORDI DANDIN de Molière. En el paper de Jordi Dandin. Direcció d' Oriol Broggi. FI DE PARTIDA de Samuel Becket. Direcció de Frederic Roda. VIOLACIÓ DE LÍMITS de Manuel de Pedrolo. Companyia Parracs. Direcció Joan Castells. TARTUF O L'IMPOSTOR de Moliere. Direcció: Oriol Broggi. LA POESIA DELS ASSASSINS de Pau Miró. Direcció: Pau Miró. ANTÍGONA de Jean Anouilh. Companyia Parracs. Direcció: Roberto Romei. ENRIC IV de Pirandello. Direcció: Oriol Broggi. ORACULOS TEATRO DE LOS SENTIDOS. Dir: Enrique Vargas. ELS ULLS DE L’ETERN GERMA de Stefan Zweig. Dir: Oriol Broggi. EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU de William Shakespeare. Dir: Àngel Llàcer.

Òscar Muñoz /

Rosa Gàmiz

Rosa Gàmiz neix a Badalona l’any 1965. Cursa estudis al Institut del Teatre de Barcelona i és llicenciada d’interpretació l’any 1990. Fa diversos cursos d’interpretació amb professors del país i estrangers, així com diversos cursos de dansa a l’escola, de cant d’expressió oral i fa un curs de Postgrau de Pedagogia del Taller al Institut del Teatre d’Osona- Diputació de Barcelona. La seva trajectòria teatral compta amb nombroses obres com Petits contes misogins. Patricia Highmith. Companyia T de Teatre. Dir. Pere Sagristà. Homes Companyia T de Teatre, Dir. Sergi Belbel, La filla del mar. Angel Guimerà, Dir. Sergi Belbel, La corona d’espines . J.M. de Segarra, Dir. Ariel Garcia Valdés, Pigmalió. Companyia Dagoll Dagom, Dir. Joan Ll. Bozzo, Romeo i Julieta. W. Shakespeare, Dir. Maurice Durozier, Victor o els nens al poder, Dir. Joan OLLÉ, Histories de teatre, espectacle de creació per a nens, Dir. Oriol Broggi, El Misàntrop de Molière Direcció Oriol Broggi, Els estiuejants de M.Gorki dir. Carlota Subirós, “15”. Dir. Sergi Belbel, Rosita, història d’una florista, adaptació de Pigmalió de B. Shaw, direcció Oriol Broggi, La Perla 29, Biblioteca de Catalunya. Des dels seus inicis ha participat en sèries televisives de TV3 com són Oh! Europa i Oh! Espanya (Dagoll Dagom), Temps de silenci i Ventdelplà. També ha col·laborat en diversos capítols de La memòria dels cargols (Dagoll Dagom ), Psico-Express (Dagoll Dagom), Jet Lag (T de Teatre), Estació d'enllaç (Televisió de Catalunya), Quico el progre (Televisió de Catalunya), L'un per l'altre (Krampac), Majoria absoluta (Televisió de Catalunya ), etc. Pel que fa al cinema, ha participat en els films No et tallis ni un pèl de Francesc Casanovas, Cucarachas de Toni Mira, El perquè de tot plegat de Ventura Pons i Susana d'Antonio Chavarrías. Des del 1987 coordina un estudi de Teatre per a nens i nenes a Badalona i des del 1990 és professora de teatre per a nens i joves a diverses escoles i centres. Des del 2001 també és professora d’interpretació i expressió oral a l’Escola EÒLIA de Barcelona. L’any 2002 inicia un projecte de companyia de teatre per a nens juntament amb LA PERLA 29 produccions i el director de teatre Oriol Broggi. Van estrenar a la Fira de teatre infantil d’Igualada l’espectacle “Històries de teartre”, una adaptació d’Edip rei, Romeo i Julieta i de Cyrano de Bergerac, dirigida a nens i nenes de 8 a 14 anys, interpretada i adaptada per Rosa Gàmiz i sota la direcció d’Oriol Broggi. Aquest muntatge ha anat de gira per Catalunya fins l’any 2006. L’objectiu d’aquesta companyia és adaptar els clàssics teatrals i servir-los de manera clara i senzilla als nens, sense trair l’essència de l’obra. Al 2006 comencen la preparació del segon muntatge “Rostia, història d'una florista", una adaptació de “Pigmalió” de B.Shaw.

Rosa Gàmiz /

Santi Pons

Licenciada en Arte Dramático por el Institut del Teatre de Barcelona. Completa su formación con Bob Mcandrew, Carol Rosenfeld, Pennie Cherns, James de Paul, Franco di Francescoantonio. Ha trabajado como actriz en los siguientes montajes teatrales: 2002 Macbeth, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatre Romea. Espectáculo en gira por España. 2001 No és tan facil, de Paco Mir. Dir. Josep Maria Mestres. 2000 Criatures, de la compañía T de Teatre. 1999 La casa de Bernarda Alba, de F. García Lorca. Dir. Calixto Bieito. Teatre Principal. 1998 El sopar dels idiotes, de Francis Weber, Estrips-tis, de Manuel Dueso. Dir. Manuel Dueso. 1997 Macbeth o Macbetto, Dramaturgia y dirección Xavier Albertí. 1995 La festa del blat, de Àngel Guimerà. Dir. Joan Castells. 1994 Kasimir i Karoline, de Odon von Horvath. Dir. Calixto Bieito. Sala Beckett. Barcelona. 1993 Un Otelo per a Carmelo Bene, Dramaturgia y dirección Xavier Albertí, Pequeños cuentos misóginos, de P. Highsmith. Compañía T de Teatre. 1992 Medea, de Eurípides. Dir. Núria Espert. Ha trabajado en las siguientes películas: L’illa del holandès de Sigfrid Monleón, Mecanicas celestes de Fina Torres y Rateta Rateta de Francesc Bellmunt. En cuanto a televisión, ha trabajado en las siguientes series: Jet Lag, Estació d’enllaç, Sitges, Oh! Espanya, Laberint d’ombres, Tots a Cent, Graduï’s ara pot de TV3. La saga de los Clark para Canal Plus y Le grand Battre para TF1.

Santi Pons /

Vicky Peña

Va néixer a Barcelona en una família d'actors i la seva experiència professional s'inicia l'any 1974 amb El criat de dos amos, de Carlo Goldoni, amb direcció d'Esteve Polls. La seva dilatada carrera comprèn tots els àmbits de la interpretació: teatre de text i musical, cinema, televisió i doblatge. En el camp del teatre ha treballat a les ordres de directors com l'esmentat Esteve Polls, Mario Gas, Jorge Lavelli, Josep Antón Codina, Ricard Salvat, Lluís Pasqual, Antonio Simón, Helder Costa, Pierre Romans o Konrad Zschiedrich, interpretant papers protagonistes a Las bodas del hojalatero, de John M. Synge; Enrique IV, de Luigi Pirandello; Doña Rosita la soltera, de Federico García-Lorca; Urfaust, de Johann W. Goethe; L’òpera de tres rals i Madre Coraje y sus hijos, de Bertolt Brecht; La balada de Calamity Jane, de Maria do Ceu Guerra i Helder Costa; Dancing!, a partir de la pel·lícula Le Bal; Les tres germanes i L’hort dels cirerers d’Anton P. Txèkhov; El temps i els Conway, de J. B. Priestley; Golfos de Roma, de Stephen Sondheim & Sheve Love; Othello, de William Shakespeare; Sweeney Todd, de Stephen Sondheim i Hugh Wheeler; Guys and Dolls, de Frank Loessser, Joe Swerling i Abe Burrows; La reina de bellesa de Leenane, de Martin Mc Donagh; A Little Night Music, de Stephen Sondheim i Hugh Wheeler; Mare Coratge i els seus fills, de Bertolt Brecht; Edipo XXI, sobre els textos de Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Jean Genet; Electra, de José Sanchis Sinisterra sobre el text de Sòfocles, i Orestiada, d’Èsquil. En cinema, ha intervingut entre d'altres a les pel·lícules L’orgia, de Francesc Bellmunt; Dragon Rapide, de Jaime Camino; Werther, de Pilar Miró; La casa de Bernarda Alba, de Mario Camus; El placer de matar, de Félix Rotaeta; Diario de invierno, de Francisco Regueiro; Luces y sombras, de Jaime Camino; El largo invierno, de Jaime Camino; Entre rojas, d’Azucena Hernández; La buena vida, de David Trueba; Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz; El pianista, de Mario Gas; Smoking Room, de Roger Gual i Julio Wallowitz; Piedras, de Ramón Salazar o Las voces de la noche, de Salvador García Ruiz. Ha obtingut nombrosos premis per les seves interpretacions en cinema i en teatre, entre els quals cal destacar els premis María Guerrero, Margarida Xirgu, Maria Vila, Premi de la Crítica de Barcelona, Premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya, Premio de la Unión de Actores, i dos premis MAX.

Vicky Peña /

Xavier Ripoll

Nascut a Ripoll, Girona, el 23 de Maig de 1971 ESTUDIS Institut de Teatre de Barcelona (Premi Extraordinari Curs 97-98) MUNTATGES TEATRALS Quan era petita, de Sharman Macdonald. Direcció Tamzin Townsend. 1994. - El Rei Joan, de William Shakespeare. Direcció Calixto Bieito. Grec 95. - Amfitrió, de Molière. Direcció Calixto Bieito. Estrenat al Festival de Teatres d´Europe a Bucarest (Rumania) Novembre 95. - Macbeth de William Shakespeare. Direcció Tamzin Townsend. Festival Grec 96. - Tu chiamale si vuoi emozioni…, espectacle creat i dirigit per Franco di Francescoantonio. Milà Juny 97 i Florència Desembre 97. - La Tempestat, de William Shakespeare. Direcció Calixto Bieito. Festival de Teatro Clásico de Almagro. Festival Grec 97. Entretenim el Sr. Sloane, de Joe Orton. Direcció Emilià Carilla. 1998 - L´héroe, de Santiago Rusiñol. Direcció Ferran Madico. Teatre Romea Gener99. - Réquiem, d´Antonio Tabucchi. Direcció Xico Masó. Grec 99 - El Puente-El Pont, de José Manuel Sevilla. Direcció Boris Rotenstein. 2000 - El far del maleït, de Paul Autier i Paul Cloquemin. Direcció Hermann Bonnín. 2001. - Titus Andrònic, de William Shakespeare. Direcció Àlex Rigola. 2001. - Historia del zoo, d’Edward Albee. Direcció Boris Rotenstein. 2001.

Xavier Ripoll

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Ferran Dordal

Ferran Dordal / Alumne de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona en pràctiques: Helena Tornero / Dramatúrgia:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós / Escenografia: Estel Cristià /

Max Glaenzel

Max Glaenzel / Il·luminació:

Mingo Albir

Mingo Albir / Traducció:

Miquel Cabal

Miquel Cabal / Vestuari: Llúcia Bernet /

Ricard Prat i Coll

Ricard Prat i Coll

Crítiques

  • Els estiuejants

    Al Teatre Lliure representen aquests dies {Els estiuejants}, una obra de Gorki que sembla un Txèkhov. De fet, és de 1904, de l’època en què Txèkhov escrivia la seva curta però magistral obra escènica –va morir aquell mateix any– i Gorki encara era lluny de convertir-se en l’escriptor de la Revolució...
  • I la lluita continua

    Carlota Subirós tanca {Els estiuejants} de Maksim Gorki amb una cançó de Patty Smith: {One more revolution... One more turn of the wheel}. Una presa de posició ineludible davant un text i un autor que se sosté sobretot pel seu compromís ideològic. Però com comentava al sortir del Lliure un espectado...
  • Panorámica Gorkiana

    Estos veraneantes siguen funcionando como parábola social. Gorki esbozó la vacuidad de sus compatriotas acomodados en permanente vacación, mientras las huelgas proletarias y la represión zarista de 1905 deletreaban con sangre el discurso revolucionario. Las pinceladas de aquella época se conjugan...
  • Teatre amb missatge

    Portar a l’escenari {Els estiuejants} (1904) sempre serà un repte per a un director. Estem davant d’un dels millors textos de Gorki (1868-1936) i possiblement el més compromès. Gorki defensa la justícia i avala la revolució per aconseguir-la. Els personatges d’{Els estiuejants} pertanyen a la burges...
  • Una gran sinfonia del tedio

    En enero de 1904, el mismo año en que en Moscú se estrena {El jardín de los cerezos} de Chejov, Maxim Gorki (1868-1936) empieza a escribir {Los veraneantes}. Chejov, enfermo del pulmón, morirá en julio y Gorki concluirá su obra, una más de las que le acreditan como dramaturgo comprometido con los...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • Carlota Subirós estrena al Lliure 'Els estiuejants' de Gorki

    La dramaturga i directora d'escena Carlota Subirós estrenarà al teatre Lliure de Barcelona Els estiuejants de Maksim Gorki, una obra escrita el 1904 que retrata els privilegis de la classe burgesa i presagia la Revolució Russa. L'obra, que es podrà veure del 27 d'abril al 21 de maig, posa ...
    Redacció - 26/04/2006Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Drama
Idioma: Català