Barcelona dimecres,   20 de juny de 2018   Actualitzat a les   13:58 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Interior anglès

Interior anglès

Autor música:

José Antonio Gutierrez

Com a director d’escena ha presentat, entre d’altres, Il Trovatore de Verdi; L´elisir d´amore de Donizetti. Basado en el montaje de Mario Gas. Cavalleria Rusticana de Mascagni y Pagliacci de Leoncavallo; Il Turco in Italia de Rossini. Basado en el montaje de Mario Gas; La Tarasca de Angel Martin Pomepi. Manon de Massenet; Gianni Schicchi de Puccini. Aida de Verdi; Il Tabarro de Puccini i Gianni Schicchi de Puccini; Lucia di Lammermoor de Donizetti. Com ajudant de direcció d’escena ha treballat amb Mario Gas, com codirector en les reposiciones de L´Elisir d´amore (Perelada 1993) y Il Turco in Italia (Perelada 1994), y como ajudant de direcció a altres muntatges: Matrimonio Segreto; Un Ballo in maschera i Jenufa. Amb J. Lluís Bozzo ha treballat a Rigoletto de Verdi, Amb La Fura dels Baus, La Atlántida, de Falla, i El Martirio de San Sebastián de Debussy. Amb Comediants, La Flauta Mágica de Mozart y Orfeo ed Euridice de Gluck. Amb Nuria Espert, en Turandot de Puccini. Com a dissenyador de so ha compos junt amb Mario Gas: La Ronda de A. Schnitzler, El temps i els Conway de J.B. Priestley, El Zoo de Cristal de T. Williams, Otello de W. Shakespeare, Martes de Carnaval de R. M. del Valle-Inclán, entre d’altres.

José Antonio Gutierrez
Autor text:

Jordi Coca

(Barcelona, 1947) va començar la seva carrera literària el 1971 amb Els Lluïsos. Un d’aquells estius, una novel·la que va esdevenir emblemàtica per tota una generació. Ha traduït el teatre de Maurice Maeterlinck i poemes de Matsuo Basho. Durant els primers anys setanta estudià l’obra de Joan Brossa i Manuel de Pedrolo, així com els orígens del teatre independent català a través de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, entitat a la que dedicà un llibre. A la darreria dels anys vuitanta va reemprendre el gènere novel·lístic amb molt èxit de crítica i una acceptació creixent per part del públic. Algunes de les seves obres d’aquest període són Mal de lluna (Premi Documenta 1988), La japonesa (Premi Josep Pla 1992), Louise. Un conte sobre la felicitat (Premi de la Crítica 1993), Dies meravellosos (Premi Ciutat de Palma 1995), L’Emperador (Premi de la Institució de les Lletres Catalanes 1997), Sota la pols (Premi Sant Jordi 2000), i Lena, de l’any 2002. El conjunt de la seva obra breu va ser aplegat l’any 1995 en el volum El cor de les coses. Se’l considera un dels autors més rellevants de la seva generació. Interessat des de sempre pel teatre, ensenya Literatura i Teoria Dramàtiques a l’Institut del Teatre (institució que va dirigir des de 1988 al 1992). Ha estat professor visitant a la Universitat de Berkeley i actualment treballa en una tesi de doctorat sobre el primer teatre de Josep Palau i Fabre, un autor que reivindica com el seu mestre més directe pel que fa al teatre. Jordi Coca també escriu setmanalment al diari Avui un “Quadern de Teatre” des d’on defensa la necessitat d’una dramatúrgia actual, culta i compromesa amb la realitat, que no caigui en els dirigismes ideològics ni en les formes més adotzenades. Com a dramaturg la seva primera obra va ser Platja negra, muntada el 1999 per Lurdes Barba a l’Espai Escènic Joan Brossa, autor del qual Coca va dirigir l’obra Aquí al bosc. Antígona, una versió molt lliure de l’obra de Sòfocles, conté algunes de les claus de les preocupacions literàries i personals de Jordi Coca: la tensió perpètua entre la llibertat i el poder, la reivindicació de la mirada innocent acarada a l’acceptació muda de la realitat, la recerca d’una forma essencial i austera que defugi tant la retòrica com l’esquematisme, el parany de la felicitat personal que es basa en l’egoisme, el pes que tenen els sentits en la percepció del món, la culpa del silenci que ens fa còmplices, el mal que ens podem arribar a fer els humans els uns als altres, les dificultats indefugibles que hi ha en tota relació… A més de trenta anys d’iniciar la seva carrera literària, Jordi Coca sembla decantar-se darrerament cap al teatre tant pel que fa a l’assaig com a l’escriptura i l’adaptació de textos. Antígona és la seva segona estrena, tot i que té dues obres més que de moment es reserva.

Jordi Coca
Direcció: Joan Maria Gual

Un text de Jordi Coca que juga amb l'escena i amb la vida.

Sinopsi d´ Interior anglès


Repartiment

Carme Sansa

Destacamos entre otros los siguientes premios: “Premio Sebastià Gasch” por su dedicación al music-hall catalán (1978), “Premio Joanot” por Inqusición (1980), “Premio Ass. Espectadores de Reus” (1988) y “Premio TP” por Joc de dos (1988-89), “Premio Margarita Xirgu” por su interpretación en Un dia qualsevol (1991), “Premio de la Crítica de Barcelona” por Gust de mel, (1994), Tres mujeres altas y por L’amant anglesa (1996), Farsa y licencia de la reina castiza(1998), “Premio Butaca” a la mejor actriz teatral por Company (1997), “Premio Crítica Serra d’or”. Se inicia en el teatro en la Escuela de Arte Dramático Adrià Gual, dirigida por Ricard Salvat, promoción- curso 1963-64. De su extensa trayectoria como actriz, destacamos: 2002 Ronda d’amor a Sinera, de Salvador Espriu. Dir. Ricard Salvat. Teatre Fabiè Puigcerver. Teatre Lliure. Dramàtic, de Albert Mestres. Dir. Joan Castells. Espai Dramàtic Joan Brosa. 2001 Suite, de Carles Batlle. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1999-2000 Hamlet, de W. Shakespeare. Dir. Lluís Homar. Festival Grec. Cia Lluís Homar. Mesura per mesura, W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatre Nacional de Catalunya. 1998 Farsa licencia de la reina castiza, Valle-Inclán. Dir. E. Flores. Cia CAT. Homenatge a Federico García Lorca con A. Ricci. 1997 Company, de Stephen Sondheim i George Furth. Dir. Calixto Bieito i Lluís Vidal. Cia Teatre Lliure. 1996 L’amant anglesa, de M. Duras. Dir. Alfons Flores. Tres mujeres altas, de Edward Albee. Dir Jaime Chavarri Ha participado entre otros en los siguientes montajes teatrales: La cabeza del dragó, El diari d’Anna Frank, Gust a mel, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret advocat dels obres de Catalunya, Un dia qualsevol, la missió, Jc de dos, La filla del Carmesí, Terra baixa, Un enemigo del pueblo, primera Història d’Esther, Cabaret Literari. Ha interpretado entre otras, las siguientes obras de Bertolt Brech: L’òpera de tres rals, Brecht i Weill. Traducción J. Oliver y F. Formosa. Dir. Mario Gas. Dir. Musical Joan Albert Amargós(1984) La bona persona de Sexuan, Dir. Ricart Salvat (1966), El señor Puntilla y su criado Matti, Dir. Francesc Nel.lo (1973) y por Antoni Chie (1979), A los hombre futuros, Yo Bertolt Brech, Dir. Jesús García De Dueñas (1979), Els pecats capitals dels petits burguesos, Dir. Carme Sansa (1986).

Carme Sansa / Mireia Chalamanch

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Cristina Raventós

Cristina Raventós / Escenografia: Xavi García / Il·luminació:

Quico Gutiérrez

Treballs destacats més recents: •Saló d’Anubis. Òpera amb música de Joan Albert Amargós i Toni Rumbau. Dir. Luca Valentino. Festival d’Òpera de Butxaca. TNC Sala Petita. 2007 •Arcàdia de Tom Stoppard. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2007 •Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Gran. 2006 •J’arrive...! de Marta Carrasco. TNC Sala Petita. 2006 •Mika i el Paradís de Francesc Cerró. Dir. Ricard Salvat. Teatre Fortuny. Reus. 2005 •Fuente Ovejuna de Lope de Vega. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Gran. 2005 •L’elisir d’amore de Donizetti. Dir. Mario Gas. Gran Teatre del Liceu. 2005 •Cara de plata de Valle Inclán. Dir. Ramon Simó. CDN Teatro María Guerrero. Madrid. 2005 •Informe per a una acadèmia de Kafka, amb cua d’Albert Mestres. Interpretat per Quimet Pla. 2004 •Norma de Bellini. Dir. Dimitri Bertman. Helikon Opera Theatre. Palacio de Festivales de Santander. 2004 •La clemenza di Tito de Mozart. Dir. Dimitri Bertman. Helikon Opera Theatre. Festival de Mérida. 2004 •Calígula d’Albert Camus. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2004 •11 setembre 2001/Les troianes de Michel Vinaver. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2002 •Escenes d’una execució de Howard Barker. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2002. Gira per Catalunya i Espanya i reposició al TNC el 2003. •Ran del camí d’Anton P. Txèkhov. Dir. Joan Castells. TNC. 2002 •Fa Mi Re de Circ Crac i Tortell Poltrona. TNC. 2001 •The Full Monty. Dir. Mario Gas. Teatre Novedades. 2001 •Lucia di Lammermoor. Òpera amb José Antonio Gutiérrez i Elisa Crehuet •A la cuina amb l’Elvis. Dir. Roger Peña. Teatreneu. 2001 •Historia de un caballo. Dir. Salvador Collado. 2001 •Paseando a Miss Daisy. Dir. Luis Olmos. 2001 •Manon. Òpera amb José Antonio Gutiérrez i Elisa Crehuet. 2001 •Pluja seca de Jaume Cabré. Dir. Joan Castells. TNC. 2001 •A banda. Espectacle del Circ de l’Ateneu Popular 9 Barris. Coproducció del TNC i Bidó de Nou Barris. Sala Tallers del TNC el desembre de 2000 •A little night music, musical de S. Sondheim. Dir. Mario Gas. Teatre Grec 2000 •Mira’m de Marta Carrasco. Dir. Marta Carrasco i Pep Bou. STI. 2000 •El criat de Robert Maugham. Dir. Mario Gas. Mercat de les Flors. 2000 •Utopista de Monti&Cia. TNC Sala Tallers. 2000 •El lector por horas de José Sanchis Sinisterra. Dir. José Luis García Sánchez. TNC. Sala Petita. 1999. Premi Max de les Arts escèniques a la millor il•luminació. •Master Class de Terrence McNally. Dir. M. Gas. Teatro Marquina de Madrid. 1998 •Elissir d'Amor, nova producció del Gran Teatre del Liceu, estrenada al Teatre Victòria, sota direcció de Mario Gas i José Antonio Gutiérrez. 1998 •El Hombre Elefante, dirigit per Mariano Barroso, estrena a Màlaga Teatre Cervantes a l'octubre de 1998 •La Reina de Bellesa de Leenane. Dir. MArio Gas. Villarroel Teatre. 1998.

Quico Gutiérrez / Perruqueria:

Marcel

Marcel / Vestuari: Amparo Moreno

Crítiques

  • El desencanto, a escena

    Cuando en el escenario una madre (Carme Sansa) y su hija (Mireia Chalamanch) llevan un buen rato cruzándose reproches, y la atmósfera creada tiene aires de drama Strindberg, Jordi Coca hace su particular pirueta y el espectador sabe que el juego va de teatro dentro del teatro. Contarles más cosas de...
  • Escena amb dues actrius

    Una dona a l'escenari. Madura, però amb l'aspecte d'haver cuidat l'efecte que causa en els altres. Amb traça, penetra dins d'un vestit que reforça les seves armes i contempla amb satisfacció el resultat final. Posa música i seu a esperar. Per la dreta entra una altra dona. Més jove. Les seves armes ...
  • Rancios conflictos

    {Interior anglès} es el último texto teatral de Jordi Coca, un autor mucho más conocido por su faceta novelística. El título de la pieza apenas guarda relación explícita con ésta; sí lo tiene con una evocación, muy subjetiva, de un confort burgués sustentado en las buenas maneras y en guardar las ap...
  • Sangrante esgrima

    Aparentemente el conflicto no es muy original. Una madre convoca a su hija a una conversación de cierta importancia. El recelo de la muchacha impide que el encuentro se desarrolle en paz, y deriva hacia un cruce feroz de reproches. El combate es personal pero también generacional. Como es lógico, el...
  • Sofà taronja

    Jordi Coca (1947) presenta una peça que parla de teatre dins el teatre, {Interior anglès}, títol arbitrari en què l'autor simplement expressa la seva predilecció per l'inici de {La cantant calba} de Ionesco. L'espectacle arrenca amb l'arribada d'una noia a l'acabat d'adquirir loft de la seva mare, u...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Drama
Idioma: Català
Durada: 80 min.