Temporada Alta 2017
it

Barcelona dilluns,   23 d'octubre de 2017   Actualitzat a les   17:33 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

L’home de la flor a la boca

L'home de la flor a la boca

Autor text:

Luigi Pirandello

Agrigento (Sicília), 1867- Roma, 1936. Escriptor i premi Nobel italià, considerat com el més important autor teatral de la Itàlia d’entreguerres va estudiar a les universitats de Roma i Bonn. Fou professor de literatura italiana a l’Escola Normal Femenina de Roma, entre els anys 1897 i 1921, a partir d’aquell moment els seu nom com a autor li va permetre de dedicar-se a temps complet a les seves activitats literàries. Es féu mundialment conegut el 1921, arrel de la publicació de Sis personatges en busca d’autor (1921). Les obres més sorprenents de Pirandello, són les teatrals, els protagonistes de les quals, professors, propietaris de pensions i capellans, entre d’altres, sovint pertanyen a la classes mitges i baixes. En aquestes obres es reflecteixen les idees filosòfiques de l’autor, com l’existència d’un arrelat conflicte entre els instints i la raó, que empeny a les persones a una vida plena de grotesques incoherències; igualment considera que les accions concretes no són ni bones ni dolentes en sí mateixes, sinó que ho són en funció del punt de vista des del que són observades; i, en darrer terme, creu que un individu no només té una personalitat definida, sinó moltes, en relació a com es jutjat pels que entren en contacte amb ell. Sense fe en cap dels sistemes morals, polítics o religiosos establerts, els seus personatges troben la realitat només per sí mateixos i, en fer-ho, descobreixen que ells mateixos són fenòmens inestables i inexplicables. Pirandello va expressar els seu profund pessimisme i el seu disgust pel patiment i la confusió de la humanitat a través de l’humor. Malgrat tot aquest és singularment macabre i desconcertant. El somriure que desperta prové més aviat de l’enutjós, i a voltes amarg, que resulta reconèixer els aspectes absurds de l’existència. Va ser un important innovador de la tècnica escènica i, ignorant els cànons del realisme, va preferir d’usar lliurement la fantasia per tal de crear l’efecte que buscava. Exercí una gran influència en alliberar el teatre contemporani de les desgastades convencions que el regien, i preparar el camí cap al pessimisme existencialista de Anouilh i Sartre, i també cap a les absurdes comèdies de Ionesco i Beckett, i al teatre en vers, de caràcter religiós, d’Eliot. D’entre les seves obres cal esmentar: Així és si així us sembla (1917), Enric IV (1922), i Aquesta nit s’improvisa (1930). Paral·lelament va escriure narracions breus reunides a Contes per a un any (1933) i la novel·la L’exclosa (1901). Fou Premi Nobel de Literatura el 1934.

Luigi Pirandello
Direcció:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós

La intensitat de Pinradello concentrada en un conte japonès.

Sinopsi de L'home de la flor a la boca

"La vida li bategava a la gola, amb el gust de tantes coses, impossible de dir, que l’angoixava i gairebé el feia plorar, per la plenitud de la joia que sentia, i veia que tots els altres gaudien com ell, i s’estimaven només per això… Però tenia una estranya aprensió, no de dir-ho, sinó de pensar-ho, com si només pel fet de pensar-ho ja s’hagués d’acabar." En l’obra extraordinàriament àmplia i rica que Pirandello va desenvolupar a partir d’aquell moment i al llarg de tota la seva vida, la mort esdevé un motiu central, constant, el contrapès que mesura totes les coses en les balances de l’ànima. En el teatre, en la narrativa i en l’assaig, el pensament de l’autor sicilià, fosc i magmàtic, està sempre il·luminat per una lúcida consciència de la mort, que el connecta directament amb una força vital imparable, amb un desig desbocat de vida, de bellesa, d’intensitat. Aquesta paradoxa es troba al cor de L’home de la flor a la boca, una peça teatral nocturna que va néixer com a conte i que us oferim acompanyada d’una altra narració, Un dia, on el viatge de la vida s’acompleix en el curs d’una jornada. Luigi Pirandello

Repartiment

Elena Alonso /

Jordi Oriol

Nascut a Barcelona l’any 1979. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre (Premi Extraordinari, 2007). Ha rebut formació com a actor a l’estudi Nancy Tuñón i al Col·legi de Teatre de Barcelona, i com a músic a l’Arc, a l’Aula de Música Moderna i al Taller de Músics de Barcelona. Ha escrit i dirigit diversos espectacles teatrals amb la seva companyia Indi Gest, entre els quals destaquen: Home-Natja. Temporada Alta 2010 i Teatre Lliure. 2011; Prometeu No Res. Temporada Alta 2009; Un tal ímpetu vital. Teatre Lliure. 2009; El títol no mata. Grec 2008, Ara estem d’acord estem d’acord. Teatre Lliure. 2008; OB-sessions. Círculo de Bellas Artes, Madrid. 2007. Sala Beckett. 2008. Premi INjuve 2007 a la millor proposta escènica i nominació als Premis Butaca; Concert per a sis oficinistes i un lloro. Teatre Romea. 2006; Digestions mentals. AREAtangent. 2006. També ha dirigit espectacles d’altres autors com: Three More Sleepless Nights de Caryl Churchill. The Barn Theatre, London. 2005; Lleons al jardí d’Albert Roig. Festival Internacional Entrecultures, Tortosa. 2004; I pelava la taronja amb les dents / E pelava a laranja com os dentes, conjuntament amb Silvia Delagneau. AREAtangent. 2004. Ha fet la direcció artística de L’Ocell de Foc amb la Banda Municipal de Barcelona (L’Auditori, 2009), l’assessorament escènic de l’espectacle La Belbel Underground (BarriBrossa, Mercat de les Flors, 2006), i d’ajudant de direcció de Stefan Metz a Are You Talking To Me? (La Manufacture, Lausanne, i Teatre Estudi, Barcelona. 2006). Com a actor, en teatre l’hem pogut veure a la seves obres: Prometeu No Res. 2009; Ara estem d’acord estem d’acord. 2008; La Caiguda d’Amlet. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta 2007. També a Alícia. Un viatge al país de les Meravelles de Lewis Carroll (Teatre Lliure. 2009) i L’home de la flor a la boca de Luigi Pirandello (Biblioteca de Catalunya, 2008) dirigides per Carlota Subirós, o Mil Tristos Tigres dirigida per Álex Serrano (Festival Neo 2006), entre d’altres. En cinema, ha participat a Forasters de Ventura Pons o La Mari de Jesús Garay. En televisió, ha treballat a les sèries Zoo, De moda, Majoria Absoluta o Setze Dobles, entre d’altres. També ha escrit textos radiofònics per a COM Ràdio (La flor del cul o la clau del paradís o Estúpida història d’un estúpid, 2007). Com a músic ha format part de quartets de jazz, Big Bands (Alois Hába Big Band, amb Ramon Cuadrada i la Big Band de Terrassa, amb John Dubuclet), bandes de funky i música Disco com INO (Inspector No), i formacions pròpies com UNISO (amb Sergi Sirvent), entre d’altres. Fa sis anys que treballa com a professor d’interpretació poètica al CaixaForum de Barcelona. Membre fundador de les associacions Heliogàbal i AREAtangent, i ara ho és de l’associació artística Indi Gest.

Jordi Oriol /

Lluís Soler

Teatre: Liliom de Ferenc Molnar. Dir. Carlota Subirós. 2003; Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. 2002; Moll oest de B. M. Koltès. Dir. Sergi Belbel. 2002; Enric IV de Luigi Pirandello. Dir. Oriol Broggi. 2001; La dona incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. 2001; Suite de Carles Batlle. Dir. Toni Casares. 2001; Tartuf de Molière. Dir. Oriol Broggi. 2000; La comèdia dels errors de W. Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. 2000; L’estiueig de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. 1999; Amadeus de Peter Shaffer. Dir. Àngel Alonso. 1998; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998; Dos bessons venecians de Carlo Goldoni. Dir. Toni Cafiero. 1998; El silenci és or d’Apel.les Mestres. Dir. Frederic Roda. 1997; El rapte del serrall de W. Mozart. Dir. Mario Gas. 1997; Tot el que miro m’exalta… de Joan Vinyoli. Dir. Lluís Soler. 1997; Tastament de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. 1997; Pesombra de Joan Salvat-Papasseit. Dir. Magda Puyo. 1997; L’avar de Molière. Dir. Sergi Belbel. 1996; … i un clavell al trau de Josep M. de Sagarra. Dir. Lluís Soler. 1996; La festa del blat d’Àngel Guimerà. Dir. Joan castells. 1995; Tartuf de Molière. Dir. Xavier Boada. 1995; Arsènic i puntes de coixí de Joseph Kesselring. Dir. Anna Lizaran. 1995; El mercader de Venècia de W. Shakespeare. Dir. Sergi Belbel. 1994; Otel.lo de W. Shakespeare. Dir. Mario Gas. 1994; Biografia de Francesc Pereira. Dir. Jordi Mesalles. 1994; Dos tristes tigres de José Sanchís Sinistierra. Dir. Roger Walkowiak. 1993; Mr. Barnett de Jean Anouilh. Dir. Joan Anguera. 1993; Un dia de Mercè Rodoreda. Dir. Calixto Bieito. 1993; La guàrdia blanca de Mijail Bulgàkov. Dir. Pavel Khomsky. 1993; El bressol de Jesús de F. Soler “Pitarra”. Dir. Fredric Roda. 1992; Civilitzats tanmateix de Carles Soldevila. Dir. Francesc Nello. 1992; El desengany de Francesc Fontanella. Dir. Domènec Reixach. 1992; Sota un vel d’estrelles de Manuel Puig. Dir. Jordi Mesalles. 1991; La vida perdurable de Narcís Comadira. Dir. Boris Rotenstein. 1991; Somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. 1991; Desig de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. 1991; Andante Amoroso de diversos autors. Dir. Manuel Carlos Lillo. 1990; Alfons IV de Josep M. Muñoz. Dir. Jordi Mesalles. 1990; El Banc d’Aleksandr Guelman. Dir. Boris Rotensteinccan. 1990; Fi de partida de Samuel Beckett. Dir. Jordi Mesalles. 1990. Cinema: La ciudad de los prodigios. Dir. Mario Camus; Laia. Dir. Jordi Frades; El somni de Maureen. Dir. Romà Guardiet. Televisió: Psicoexprés; Comisario; Laberint d’ombres;; Makinavaja; Secrets de familia; La Lloll; Estació d’enllaç; Poble Nou; Arnau; Vostè mateix.

Lluís Soler

Crítiques

  • El hombre del epitelioma

    Uno de los pasajes más conmovedores de la inolvidable noche con Vittorio Gassman que se vivió en el Grec de 1984 fue la interpretación que el gran actor ofreció de L´uomo dal fiore in bocca, un texto estremecedor de Luigi Pirandello, escrito en 1923. En medio del soberbio recital titulado Non essere...
  • Emotiu i poètic

    Pirandello respira subtil, poètic, per la proposta delicada, sensible, que caracteritza la dramaturga i directora Carlota Subirós. El muntatge, que s'atreveix a ajuntar el breu text teatral que li dóna títol amb el conte oníric El dia del mateix autor, aboca l'espectador a l'abisme però el subjecta,...
  • Lágrimas de arena

    Un solo acto ambientado en la cafetería de una estación de tren y de noche reúne a dos desconocidos que entablan una conversación en principio de lo más banal. L'uomo dal fiore in bocca (1923) nació como un cuento y derivó en una pieza teatral dramática en el sentido más emotivo de la palabra. Y es ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • Subirós fusiona dos textos de Luigi Pirandello

    Si la sala petita del TNC aborda un Luigi Pirandello sarcàstic i crític amb la doble moral a L'home, la bèstia i la virtut, la Biblioteca de Catalunya planteja un altre text de l'autor, de càrrega poètica, en què imagina un diàleg estranyament intens sobre la vida i la mort entre dos desconeg...
    Jordi Bordes - 30/03/2008Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Tragicomèdia
Idioma: Català