A Vore/Escenes/ L

Barcelona divendres,   19 de gener de 2018   Actualitzat a les   19:34 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Aloma

Aloma

Autor música:

Alfonso Vilallonga

Vilallonga es un cantante y compositor con una polifacética carrera artística que insiste en desmarcarse de toda corriente previsible, convencional o «a la moda» en el panorama musical español. Vilallonga se trasladó en 1983 a los Estados Unidos, donde se formó musicalmente en el Berklee College of Music de Boston, y obtuvo el doctorado en 1986. Empezó componiendo en inglés y montó, en 1987, el espectáculo Cabaret Continental con canciones de Brel, Piaf, Sinatra, Gershwin o Porter, y en el que, de manera progresiva, fue introduciendo repertorio propio. Posteriormente, el grupo pasó a llamarse Cabaret Rose. Fue en Boston donde consiguió el Encore Award al mejor vocalista de cabaret-teatro y donde vieron la luz sus dos primeros discos: At the Edge (Blue Jay Records, 1989) y The End of an Era (Blue Jay Records, 1991). Dos años más tarde se marchó con el Cabaret Rose a Nueva York, donde obtuvo el reconocimiento de la profesión, la crítica y el público como músico y presentador. Tras su regreso a Barcelona, montó nuevamente el Cabaret Rose con Villavecchia, Giannotti, Xirgú y Prats, actuando en casi todos los locales de la ciudad. Con el espectáculo El pulpo en el garaje que presentó en el Festival de Teatro Internacional de Sitges y en el Teatro Artenbrut, se introdujo en el teatro musical. En 1995 grabó su primer disco en castellano, que presentó ese mismo año en el Festival Grec de Barcelona y en el Café del Foro de Madrid: Bugui del conformista En 1996, interpreta a Voltaire en el musical Candide de Bernstein en el Teatro Romea de Barcelona y ese mismo año compuso la banda sonora del largometraje Cosas que nunca te dije (Betibú, 1996) de Isabel Coixet. En 1997 escribe e interpreta junto con Al Alimón Teatre la obra de teatro musical Societat anònima. Su trabajo consigue gran difusión gracias a la popularidad alcanzada en el programa de televisión Les 1000 i una, donde participa ininterrumpidamente como pianista y presentador. En 1998, compone la banda sonora del largometraje A los que aman de Coixet (A los que aman, Decca, 1998) Un año después, escribe y codirige junto con Ernesto Collado el musical Turning Point, que se estrena en Teatro Villarroel dentro del Festival Grec de Barcelona y gana el Premio Especial de la Crítica Teatral. En el año 2000, se va de gira con el espectáculo Sombrillitas de entretiempo. Cabe mencionar también su cuarto disco de canciones Cábala y Danza (G3G Records, 2000), espectáculo que presentó en 2001 en Barcelona con el Cuarteto Cábala. En el año 2000, recibió el Premio FAD Sebastià Gasch por su aportación al mundo del espectáculo. OBRA Cortometrajes El sonajero – Elena Vilallonga (1998) Tour – Marc Cistaré (2000) Bandas sonoras de largometrajes Inquisitor – Rachel Schaaf (1990) Cosas que nunca te dije – Isabel Coixet (1996) A los que aman – I. Coixet (1998) Mi dulce – Jesús Mora (2000) Mi vida sin mí – I. Coixet (2002) Música para teatro A mall and some visitors – Beau Jest Moving Theatre (Boston, 1991) Societat anònima – Alfonso Vilallonga y Al Alimón Teatre (1997) Turning Point – Alfonso Vilallonga y Ernesto Collado (1999) Vacanze – Zoco Teatro (2000) Como actor de teatro ¿A los ríos acaso ir sola? – Monólogos de Alfonso Vilallonga (1995) Societat anònima (1997) Candide – Vilallonga interpretando a Voltaire (1996) Espectáculos propios At the Edge – Presentado en Boston, Nueva York y gira por EEUU (1989-90) The End of an Era – Presentado en Boston, Nueva York y gira por EEUU (1991-92) El pulpo en el garaje – Festival Internacional de Sitges y presentado en Barcelona, gira por España (1993-94) Sombrillitas de entretiempo – Presentado en Barcelona y Madrid, gira por España (1999-2000) Cábala y Danza (2001)

Alfonso Vilallonga
Autor text: Mercè Rodoreda
Direcció:

Joan Lluís Bozzo

Joan Lluís Bozzo
Producció: Dagoll Dagom
/ Teatre Nacional de Catalunya
Producció executiva:

Anna Rosa Cisquella

Anna Rosa Cisquella

Dagoll Dagom versiona la novel·la de Rodoreda.

Sinopsi d´ Aloma

Aloma és la novel•la de la pèrdua de la infantesa, del pas a la maduresa i de l’assumpció del propi destí. Protagonitzada per una noia jove, completament dedicada a la seva família i a la casa, solitària i marcada pel suïcidi del seu germà Daniel, als 18 anys, Aloma afirma una i altra vegada que l’amor li fa fàstic; però tot canvia quan s’enamora de Robert, un parent que s’ha instal•lat a casa seva. Paral•lelament, al seu voltant, l’ambient familiar va endinsant-se en l’espiral d’una crisi que no sembla tenir fi i que desembocarà en la pèrdua de la casa familiar de Sant Gervasi. Desenganyada, Aloma haurà de reunir totes les forces per tirar endavant.

Repartiment

Anabel Totusaus /

Anna Moliner

Teatre: comença fent teatre amateur a Badalona, la seva ciutat natal, on també hi estudia piano, cant i solfeig. Més tard comença a estudiar interpretació a l’escola Timbal, amb professors com Roser Batalla. El 2007 s’inicia en la tècnica Meisner amb Javier Galitó-Cava. Realitza també diversos cursos de dansa clàssica, jazz, contemporani i claqué a les escoles Timbal i Area. El seu debut professional és el 2004 amb Mar i Cel de Dagoll Dagom al TNC, interpretant el personatge de Maria. Posteriorment, encara amb Dagoll Dagom, participa en tres espectacles més: Mar y cielo a Madrid, pel qual va ser guardonada amb el premi Gran Vía com a Millor Actriu Revelació 2006 pel personatge d’Idriss; Boscos Endins en el paper de Caputxeta, amb què ha obtingut el premi Butaca com a Millor Actriu de Musical 2008; i, recentment, el 2008, Aloma al TNC. El 2008 funda la companyia Zerega, juntament amb David Pintó, Xavi Álvarez i Ota Vallès. El primer espectacle de la companyia és Danny i Roberta de John Patrick Shanley. M de Mortal de Carles Mallol, dins del Projecte T6 del TNC. Televisió: actualment, interpretació del personatge de Tru al Club Súper 3, i la temporada 2009/2010 ha estrenat la sèrie Sagrada Família de Dagoll Dagom a TV3.

Anna Moliner /

Carlos Gramaje

Carlos Gramaje /

Carme Sansa

Destacamos entre otros los siguientes premios: “Premio Sebastià Gasch” por su dedicación al music-hall catalán (1978), “Premio Joanot” por Inqusición (1980), “Premio Ass. Espectadores de Reus” (1988) y “Premio TP” por Joc de dos (1988-89), “Premio Margarita Xirgu” por su interpretación en Un dia qualsevol (1991), “Premio de la Crítica de Barcelona” por Gust de mel, (1994), Tres mujeres altas y por L’amant anglesa (1996), Farsa y licencia de la reina castiza(1998), “Premio Butaca” a la mejor actriz teatral por Company (1997), “Premio Crítica Serra d’or”. Se inicia en el teatro en la Escuela de Arte Dramático Adrià Gual, dirigida por Ricard Salvat, promoción- curso 1963-64. De su extensa trayectoria como actriz, destacamos: 2002 Ronda d’amor a Sinera, de Salvador Espriu. Dir. Ricard Salvat. Teatre Fabiè Puigcerver. Teatre Lliure. Dramàtic, de Albert Mestres. Dir. Joan Castells. Espai Dramàtic Joan Brosa. 2001 Suite, de Carles Batlle. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1999-2000 Hamlet, de W. Shakespeare. Dir. Lluís Homar. Festival Grec. Cia Lluís Homar. Mesura per mesura, W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatre Nacional de Catalunya. 1998 Farsa licencia de la reina castiza, Valle-Inclán. Dir. E. Flores. Cia CAT. Homenatge a Federico García Lorca con A. Ricci. 1997 Company, de Stephen Sondheim i George Furth. Dir. Calixto Bieito i Lluís Vidal. Cia Teatre Lliure. 1996 L’amant anglesa, de M. Duras. Dir. Alfons Flores. Tres mujeres altas, de Edward Albee. Dir Jaime Chavarri Ha participado entre otros en los siguientes montajes teatrales: La cabeza del dragó, El diari d’Anna Frank, Gust a mel, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret advocat dels obres de Catalunya, Un dia qualsevol, la missió, Jc de dos, La filla del Carmesí, Terra baixa, Un enemigo del pueblo, primera Història d’Esther, Cabaret Literari. Ha interpretado entre otras, las siguientes obras de Bertolt Brech: L’òpera de tres rals, Brecht i Weill. Traducción J. Oliver y F. Formosa. Dir. Mario Gas. Dir. Musical Joan Albert Amargós(1984) La bona persona de Sexuan, Dir. Ricart Salvat (1966), El señor Puntilla y su criado Matti, Dir. Francesc Nel.lo (1973) y por Antoni Chie (1979), A los hombre futuros, Yo Bertolt Brech, Dir. Jesús García De Dueñas (1979), Els pecats capitals dels petits burguesos, Dir. Carme Sansa (1986).

Carme Sansa / Cesco Nel•lo /

Ferran Frauca

Ha treballat com actor i músic en el Talleret de Salt, en muntatges com Woyzeck, Estruços d’escenari, L’home de la flor a la boca, entre d’altres, alternant-ho amb el Cor Madrigal dirigit per Manuel Cabero. Ha participat en els muntatges de Dagoll dagom El Mikado, Poe, Mar i cel, Boscos endins i Aloma. Fundador del Quartetto Da Cinque, ha dirigit diversos espectacles musicals i de text com A les muntanyes de la follia de H.P. Lovecraft i L’ajudant de contable de Fernando Pessoa. Ha treballat com ajudant de direcció de Konrad Zschiedrich en els muntatges del Talleret de Salt: Nit de Reis, L’hort dels cirerers i El Tartuf. Com actor, ha participat en Els gegants de la muntanya al Teatre Lliure, Degustació al Talleret de Salt, Una pensió anglesa de Josep Plà (El Galliner) i La bella Helena d’Offenbach

Ferran Frauca / Gisela / Henry Lardner /

Josep Julien

Josep Julien /

Júlia Möller

Júlia Möller / Marc Pujol / Pol Orrit

Fitxa tècnica

/ Adaptació: Lluís Arcarazo / Ajudant de direcció:

Anna Ullibarri

Anna Ullibarri /

Miquel Periel

Miquel Periel / Caracterització:

Liliana Pereña

Liliana Pereña / Coreografia:

Natàlia Viñas

Natàlia Viñas / Escenografia:

Montse Amenós

Escenògrafa, dissenyadora gràfica i dissenyadora de vestuari per a Teatre i Cinema. Des del any 1975 fins el 1995 treballa conjuntament amb Isidre Prunés. Com a escenògrafa i dissenyadora de vestuari d’obres teatrals destaquem els següents darrers treballs: 2007: El Llibertí d’Eric-Emmanuel Schmitt (Teatre Poliorama), Tres Dramolette de Thomas Bernhard (Reus Teatre Fortuny), Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes de Claude Magnier (Teatre Condal). 2006: Pels Pèls de Paul Pörtner (Teatre Borràs), Mikado de Gilbert i Sullivan (Teatre Apolo), El Presoner de la Segona Avinguda de Neil Simon (Teatre Villarroel). 2005: Mentiders Anthony Neilson (Teatre Borràs). 2004: Mar i Cel de Guimerà, Bru de Sala i Guinovart (TNC). 2003: Noches de Reyes sin Shakespeare d’Adolfo Marsillach (Teatro María Guerrero), Closer de Patrick Marber (Teatre Villarroel). 2002: Mamá Pep Antón Gómez i Jordi Sánchez (Teatre Condal), Geloses d’Esther Vilar (Teatre Villarroel). 2001: La raya del pelo de William Holden de Sanchís Sinisterra (Madrid Teatro Arlequín). 2000: 23 centímetres d’Alapont i Alberola (Teatre Poliorama), Solness, el constructor d’Ibsen (TNC). 1998: La Celestina de Fernando de Rojas (Teatro Real, Madrid). 1997: L’Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol (TNC). 1996: El Misántropo de Molière (Teatro de la Comedia, Madrid), Maror de Rodolf Sirera (Teatre Romea), Dakota de Jordi Galcerán (Teatre Poliorama). 1995: T’odio, amor meu de Dorothy Parker i Cole Porter (Teatre Victòria), Arsènic i puntes de coixí de Joseph Kesselring (Teatre Lliure)... Ha rebut el Premi Max a la millor escenografia 2006 per Mar i Cel. Premi Josep Caudí a la millor escenografia 2004 de l’ADE per Noches de Reyes sin Shakespeare. Premi Josep Caudí a la millor escenografia 2001 de l’ADE per Solness, el constructor. Premi “Els Millors de 1997” dels Espais Escènics Municipals de Tarragona a la millor escenografia per L’Auca del Senyor Esteve. Premi Goya al millor disseny de vestuari 1990 per El niño de la luna...

Montse Amenós / Il·luminació:

Ignasi Morros

Dissenyador de llums per a Teatre, Òpera i Dansa. Destaquem els darrers dissenys d’il·luminació creats per als següents textes teatrals: 2007: El Llibertí dirigit per Joan Lluís Bozzo (Teatre Poliorama). 2003: Acosta’t dirigida per Tamzin Townsend (Villarroel Teatre), 5 mujeres.com. dirigida per Ana Rivas. 2002: Mamaaá dirigit per Ángel Alonso. 2001: 5 hombres.com. dirigit per Ana Rivas. 2000: 23 centímetres dirigida per Josep Maria Mestres, Taurons per Ferran Madico (Villarroel Teatre). 1999: Mesura per Mesura dirigida per Calixto Bieto (TNC), Colors per Pep Cruz. 1998: Heroe dirigida per Ferran Madico. 1997: Paraules encadenades de Tamzin Townsend, Pigmalió de Dagoll Dagom, Dakota de Jordi Galcerán, El Florido Pensil sota la direcció de Fernando Bernués (Tanttaka Teatroa). 1996: Pel davant i pel darrera dirigida per A. Herold, Galileo Galilei per Calixto Bieto. 1994: El diari d’Anna Frank dirigida per Tamzin Townsend (Teatreneu), Marina per Calixte Bieto a la Sala Beckett. També realitza els dissenys de llums per a Teatre Musical: Mar i Cel, Perritxola, Cacao, Pirates, T’odio amor meu, Historietes, Flor de nit Dagoll Dagom. La Bella Helena, Tot Lloll dirigides per Josep Maria Mestres. T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré dirigida per Esteve Ferrer. La verbena de la Paloma dirigida per Calixte Bieto. Blues de Nit dirigida per Ricard Reguant al Teatre Arnau. També ha realitzat dissenys per a Òpera (Rita, Rigolletto, Don Pasquale) i Dansa (Estem divinament, Rituals). Per últim, també ha creat el disseny de llums del Pavelló d’Espanya de l’Expo de Hannover.

Ignasi Morros / Lletres de les cançons:

Alfonso Vilallonga

Vilallonga es un cantante y compositor con una polifacética carrera artística que insiste en desmarcarse de toda corriente previsible, convencional o «a la moda» en el panorama musical español. Vilallonga se trasladó en 1983 a los Estados Unidos, donde se formó musicalmente en el Berklee College of Music de Boston, y obtuvo el doctorado en 1986. Empezó componiendo en inglés y montó, en 1987, el espectáculo Cabaret Continental con canciones de Brel, Piaf, Sinatra, Gershwin o Porter, y en el que, de manera progresiva, fue introduciendo repertorio propio. Posteriormente, el grupo pasó a llamarse Cabaret Rose. Fue en Boston donde consiguió el Encore Award al mejor vocalista de cabaret-teatro y donde vieron la luz sus dos primeros discos: At the Edge (Blue Jay Records, 1989) y The End of an Era (Blue Jay Records, 1991). Dos años más tarde se marchó con el Cabaret Rose a Nueva York, donde obtuvo el reconocimiento de la profesión, la crítica y el público como músico y presentador. Tras su regreso a Barcelona, montó nuevamente el Cabaret Rose con Villavecchia, Giannotti, Xirgú y Prats, actuando en casi todos los locales de la ciudad. Con el espectáculo El pulpo en el garaje que presentó en el Festival de Teatro Internacional de Sitges y en el Teatro Artenbrut, se introdujo en el teatro musical. En 1995 grabó su primer disco en castellano, que presentó ese mismo año en el Festival Grec de Barcelona y en el Café del Foro de Madrid: Bugui del conformista En 1996, interpreta a Voltaire en el musical Candide de Bernstein en el Teatro Romea de Barcelona y ese mismo año compuso la banda sonora del largometraje Cosas que nunca te dije (Betibú, 1996) de Isabel Coixet. En 1997 escribe e interpreta junto con Al Alimón Teatre la obra de teatro musical Societat anònima. Su trabajo consigue gran difusión gracias a la popularidad alcanzada en el programa de televisión Les 1000 i una, donde participa ininterrumpidamente como pianista y presentador. En 1998, compone la banda sonora del largometraje A los que aman de Coixet (A los que aman, Decca, 1998) Un año después, escribe y codirige junto con Ernesto Collado el musical Turning Point, que se estrena en Teatro Villarroel dentro del Festival Grec de Barcelona y gana el Premio Especial de la Crítica Teatral. En el año 2000, se va de gira con el espectáculo Sombrillitas de entretiempo. Cabe mencionar también su cuarto disco de canciones Cábala y Danza (G3G Records, 2000), espectáculo que presentó en 2001 en Barcelona con el Cuarteto Cábala. En el año 2000, recibió el Premio FAD Sebastià Gasch por su aportación al mundo del espectáculo. OBRA Cortometrajes El sonajero – Elena Vilallonga (1998) Tour – Marc Cistaré (2000) Bandas sonoras de largometrajes Inquisitor – Rachel Schaaf (1990) Cosas que nunca te dije – Isabel Coixet (1996) A los que aman – I. Coixet (1998) Mi dulce – Jesús Mora (2000) Mi vida sin mí – I. Coixet (2002) Música para teatro A mall and some visitors – Beau Jest Moving Theatre (Boston, 1991) Societat anònima – Alfonso Vilallonga y Al Alimón Teatre (1997) Turning Point – Alfonso Vilallonga y Ernesto Collado (1999) Vacanze – Zoco Teatro (2000) Como actor de teatro ¿A los ríos acaso ir sola? – Monólogos de Alfonso Vilallonga (1995) Societat anònima (1997) Candide – Vilallonga interpretando a Voltaire (1996) Espectáculos propios At the Edge – Presentado en Boston, Nueva York y gira por EEUU (1989-90) The End of an Era – Presentado en Boston, Nueva York y gira por EEUU (1991-92) El pulpo en el garaje – Festival Internacional de Sitges y presentado en Barcelona, gira por España (1993-94) Sombrillitas de entretiempo – Presentado en Barcelona y Madrid, gira por España (1999-2000) Cábala y Danza (2001)

Alfonso Vilallonga / Projeccions: Frank Aleu / So:

Óscar Maza

Óscar Maza / Vestuari:

Montse Amenós

Escenògrafa, dissenyadora gràfica i dissenyadora de vestuari per a Teatre i Cinema. Des del any 1975 fins el 1995 treballa conjuntament amb Isidre Prunés. Com a escenògrafa i dissenyadora de vestuari d’obres teatrals destaquem els següents darrers treballs: 2007: El Llibertí d’Eric-Emmanuel Schmitt (Teatre Poliorama), Tres Dramolette de Thomas Bernhard (Reus Teatre Fortuny), Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes de Claude Magnier (Teatre Condal). 2006: Pels Pèls de Paul Pörtner (Teatre Borràs), Mikado de Gilbert i Sullivan (Teatre Apolo), El Presoner de la Segona Avinguda de Neil Simon (Teatre Villarroel). 2005: Mentiders Anthony Neilson (Teatre Borràs). 2004: Mar i Cel de Guimerà, Bru de Sala i Guinovart (TNC). 2003: Noches de Reyes sin Shakespeare d’Adolfo Marsillach (Teatro María Guerrero), Closer de Patrick Marber (Teatre Villarroel). 2002: Mamá Pep Antón Gómez i Jordi Sánchez (Teatre Condal), Geloses d’Esther Vilar (Teatre Villarroel). 2001: La raya del pelo de William Holden de Sanchís Sinisterra (Madrid Teatro Arlequín). 2000: 23 centímetres d’Alapont i Alberola (Teatre Poliorama), Solness, el constructor d’Ibsen (TNC). 1998: La Celestina de Fernando de Rojas (Teatro Real, Madrid). 1997: L’Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol (TNC). 1996: El Misántropo de Molière (Teatro de la Comedia, Madrid), Maror de Rodolf Sirera (Teatre Romea), Dakota de Jordi Galcerán (Teatre Poliorama). 1995: T’odio, amor meu de Dorothy Parker i Cole Porter (Teatre Victòria), Arsènic i puntes de coixí de Joseph Kesselring (Teatre Lliure)... Ha rebut el Premi Max a la millor escenografia 2006 per Mar i Cel. Premi Josep Caudí a la millor escenografia 2004 de l’ADE per Noches de Reyes sin Shakespeare. Premi Josep Caudí a la millor escenografia 2001 de l’ADE per Solness, el constructor. Premi “Els Millors de 1997” dels Espais Escènics Municipals de Tarragona a la millor escenografia per L’Auca del Senyor Esteve. Premi Goya al millor disseny de vestuari 1990 per El niño de la luna...

Montse Amenós

Crítiques

  • Aloma no és Ginger, ni Barcelona Broadway

    Aloma és tristor, és el cor trencat per primer cop, és la vella història de passió entre una noia i un home madur. És probablement la història més autobiogràfica de Mercè Rodoreda, de segur per ser una de les que va escriure de més jove. I s'ha convertit en un dels nostres clàssics, i en l'any Rodor...
  • Amarga Rodoreda

    La companyia Dagoll Dagom signa el musical més arriscat, artísticament parlant. Tot i que la peça atrapa l'espectador, amb tocs d'humor i amb molta tendresa, Aloma és un musical inusual, ja que es distancia d'una música fàcil, d'una trama amable i d'una coreografia brillant. El treball a la Sala Gra...
  • Digne però irregular musical

    Aloma era una proposta de risc i així se la plantejaven els espectadors el dia de l'estrena al TNC, temorosos de topar amb una producció inassumible. Es tractava ni més ni menys de convertir l'íntim i delicat paisatge d'emocions de la novel.la de Mercè Rodoreda, que l'autora va revisar en l'exili, e...
  • Dues Alomes soles

    L'empresa, cal admetre-ho, no era fàcil: fer un musical d'una novel·la com Aloma, plena de petits gestos i sensacions delicades com l'olor de llessamí, sobre el pas de la primavera a l'hivern d'una noia que assumeix les conseqüències d'un "bes llarg i dolorós", tot evitant el risc de tuf oficialista...
  • El TNC fa la tercera 'Aloma'

    Mercè Rodoreda va publicar la primera versió d'Aloma el 1938 per convertir-se en la gran promesa de la literatura catalana. A l'exili, i ja amb La plaça del Diamant editada, la reescriuria perquè veiés la llum de nou el 1969. Gairebé 40 anys després, Lluís Alcarazo ha convertit el text en un musical...
  • Las almas inocentes

    Cuando Krzysztof Warlikowski (Szczecin, 1962) salió, por fin, a agradecer con unos saludos la larga ovación que el público dedicaba a su Dybbuk de Szymon Anski y Hanna Krall, había en él un gesto entre tímido y receloso, mientras estrujaba en sus manos el inseparable gorro amarillo, color, como sabe...
  • Sigue siendo un disparate

    El homenaje del Teatre Nacional a Mercè Rodoreda en el centenario de su nacimiento concluye ahora con el estreno de Aloma en versión musical y una exposición sobre la autora más universal de las letras catalanas. Si a Lluís Arcarazo -el adaptador- le pareció, en un principio, un disparate convertir ...
  • Una auténtica creación

    El TNC inauguró el año Rodoreda con una traslación al escenario de su obra más emblemática, La plaça del Diamant y lo cierra ahora con una coproducción de la compañía Dagoll Dagom sobre otra de sus novelas, Aloma.Muy al contrario de lo que hizo Josep Maria Benet i Jornet con la primera obra citada, ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • L'emblemàtica sala La Paloma podria tornar a obrir aviat

    Aquesta és una molt bona notícia: els barcelonins i, per extensió, tot Catalunya, estem a punt de recuperar un dels espais més emblemàtics de la ciutat, La Paloma, la sala de ball del carrer del Tigre, que forma part del Patrimoni de tothom però que les continuades protestes i denúncies dels veïns d...
    Redacció - 12/05/2016Continuar llegint
  • La dramaturga Paloma Pedrero presenta 'En la otra habitación al Versus

    El proper dimarts 16 d’octubre el Versus Teatre estrena l’espectacle En la otra habitación, de la companyia Teatro del Alma i escrit i dirigit per la reputada dramaturga Paloma Pedrero. Estarà en cartell fins al 28 d’octubre. En la otra habitación mostra i escenifica la relació i els confli...
    Redacció - 12/10/2012Continuar llegint
  • 'My Fair Lady' amb Paloma San Basilio, al Tívoli al gener 2013

    L’actriu Paloma San Basilio protagonitza de nou el musical My Fair Lady en una nova producció d’Stage Entertainment que aquest cop sí visitarà Barcelona, a diferència de l’espectacle del 2001 que va romandre a la Gran Vía de Madrid durant dues temporades. Jaime Azpilicueta, director del musica...
    Redacció - 10/05/2012Continuar llegint
  • La gira d'Aloma' acaba a Tortosa

    El musical de Dagoll Dagom Aloma, inspirat en l'obra homònima, amb què Mercè Rodoreda va guanyar el premi Crexells del 1937 i que després va revisar a l'exili, acabarà la seua gira a l'auditori Felip Pedrell, en el marc de la temporada estable de teatre. L'obra es representarà el 15 de maig, ...
    Redacció - 06/05/2009Continuar llegint
  • 'Aloma' obre la temporada de teatre a Amposta

    Tot i la retallada de pressupost, l'àrea de Cultura, una de les més tocades per les restriccions pressupostàries, ha aconseguit dissenyar una programació teatral que té ben poc a envejar a la de l'any passat. Així, han programat vuit obres, quatre de les quals professionals, entre les quals destaca ...
    Roser Royo - 29/01/2009Continuar llegint
  • Manifest de les sales de música a favor de La Paloma

    En defensa de La Paloma, tancada des del primer de gener, amb més de 100 treballadors en nòmina i uns 200 músics itinerants, l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc) va fer públic ahir un manifest que demana als polítics que aturin les contínues agressions que rep la cultura a través d...
    Teresa Bruna - 04/01/2007Continuar llegint
  • L'Ajuntament torna a tancar La Paloma de forma indefinida

    La sala La Paloma ha de tancar avui dissabte de forma indefinida fins que, segons l'Ajuntament, efectuï un major condicionament de les instal·lacions pel que fa a l'aïllament acústic. L'Ajuntament de Barcelona va enviar dimecres a la nit una ordre de cessament d'activitat en 48 hores, en cons...
    Mar Ferrando - 23/12/2006Continuar llegint
  • La Paloma torna a obrir amb els nivells acústics limitats

    La sala La Paloma, de Barcelona, va tornar ahir divendres a obrir les seves portes després de més d’un mes d’inactivitat i innombrables denúncies per sorolls interposades pels veïns dels voltants. Ahir al matí, els representants de la sala de festes van presentar davant el districte de Ciutat Vella ...
    Redacció - 16/09/2006Continuar llegint
  • La sala La Paloma tanca per les protestes dels veïns

    La sala La Paloma porta tancades les seves portes des de fa un mes. L’Ajuntament va clausurar el local arran les queixes dels veïns que asseguren que ara poden dormir després de molts anys d’insomni. Fins i tot que en només uns dies molts dels que patien ansietat i estrès a causa del soroll que prod...
    Redacció - 08/09/2006Continuar llegint
  • 'La Verbena de la Paloma' en català obre el Festival de Peralada

    Comediants portarà avui al Festival Castell de Peralada La Verbena de la Paloma, una sarsuela que la companyia dirigida per Joan Font converteix en una festa al més pur estil del grup teatral i amb la qual busca la complicitat de l'espectador. Comediants proposa «un viatge real» a La Verbena amb ...
    Redacció - 15/07/2005Continuar llegint
  • Paloma San Basilio protagonizará el musical 'Víctor o Victoria'

    Paloma San Basilio protagonizará el musical Víctor o Victoria que se estrenará en septiembre en el Teatro Coliseum de Madrid, donde dará vida a Victoria Grant, como ya hicieran Julie Andrews, Liza Minelli o Raquel Welch, entre otras. Jaime Azpilicueta es el director de esta nueva producción, pa...
    Efe - 03/03/2005Continuar llegint
  • 'Hedwig' obre un cicle de cabaret a la sala La Paloma

    El musical Hedwig, un melodrama amb trets humorístics sobre un rocker transsexual que busca l'amor verdader, obrirà entre el 12 i el 14 de juliol un cicle de cabaret que es desenvoluparà durant aquest mes a La Paloma i que inclourà espectacles del cantant i músic Alfonso Vilallonga i el director d...
    Jordi Subirana - 09/07/2004Continuar llegint
  • Comediants fa de 'La verbena de la Paloma' una festa

    Primer, perplexitat. Després, una agradable sensació d'originalitat i frescor. La verbena de la Paloma de Comediants va donar divendres el tret de sortida a la 53a edició del Festival de Música i Dansa de Granada i va entabanar un públic acostumat a una programació més clàssica i conservadora. La ...
    Salomé Machío - 20/06/2004Continuar llegint
  • 'La verbena de la Paloma' en clau mestissa

    La versió de La verbena de la Paloma que inaugura avui a l'Alhambra la 53a edició del Festival de Música i Dansa de Granada du el segell inconfusible de Comediants. La posada en escena de la companyia de Canet de Mar que dirigeix l'hiperactiu Joan Font inclourà la recreació d'una revetlla autèn...
    Redacció - 18/06/2004Continuar llegint
  • La Paloma es converteix en espai teatral amb ‘Alejandro y Ana’

    La versatilitat de La Paloma queda provada afegint-se ara la cartellera com a nou espai teatral. I ho fa de la mà de Vània amb una producció d’Animalario, la companyia madrilenya responsable de conduir la passada gala dels Goya. Alejandro y Ana és l’espectacle sobre tot allò que no es va poder veu...
    Christian Machío - 23/09/2003Continuar llegint
  • Helio Pedregal, Ana Frau i Paloma Paso guanyadors del premi Union de Actores

    Anit es van lliurar a Madrid els premis de la ‘Unión de Actores’ en el curs d’una gala celebrara en el Palau de congressos de Madrid presentada per Pilar Bardem i Florentino Pérez. Uns guardons atorgats pels propis actors per reconèixer al millor cada temporada en teatre, cinema i televisió. Reprodu...
    Redacció - 06/03/2002Continuar llegint
  • Gala benèfica de Pallassos a La Paloma

    El pròxim 31 d’octubre La Paloma acollirà una gala de pallassos en suport al projecte ‘Disparate Magadalena’. Dins d'aquesta Gala, a part de les actuacions de Tortell Poltrona, Pepa Plana, Titu Cleques i Marcel Gros, hi haurà un concert de DUSMINGUET. Reproduïm a continuaciò comunicat oficial d...
    Redacció - 16/10/2001Continuar llegint

Fotos

Videos

'Aloma', produït per Dagoll Dagom i Teatre Nacional de Catalunya


Spot Aloma Teatre Nacional de Catalunya


Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Musical
Estil: Drama
Idioma: Català