La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona diumenge,   23 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Mort d’un viatjant

Mort d'un viatjant

Autor música: Orestes Gas
Autor text:

Arthur Miller

Arthur Miller va néixer a Nova York, el 1915, fill d'un fabricant d'abrics que es va arruïnar durant la Gran Depressió. El seu major èxit, Mort d'un viatjant (1949), tràgica història d'un home corrent molt semblant al seu pare, va obtenir els premis Pulitzer de Teatre i del Cercle de Crítics de Teatre de Nova York. Tots eren fills meus va ser escollida millor obra teatral de 1947 pel cercle de Crítics de Teatre de Nova York. La publicació de Les bruixes de Salem (1953), que descriu els judicis per bruixeria, però que era en realitat una denúncia contra la investigació del Congrés d'Estats Units sobre les activitats subversives portada a terme pel senador Joseph McCarthy, va dur Miller el 1956 davant el Comitè d'Activitats Antiamericanes, que el va condemnar per desacatament. La sentència va ser apel·lada i finalment Miller va ser absolt. L'any 2002, va ser guardonat amb el premi Príncep d'Astúries.

Arthur Miller
Direcció:

Mario Gas

MARIO GAS CABRÉ. ACTOR Actor i director. Neix a Montevideo (Uruguai) el 5 de febrer de 1947, durant una gira per Sud-Amèrica, on el seu pare (Manuel Gas, baix cantant) va estrenar el repertori de Zarzuela del mestre Pablo Sorozábal. Pertany a una família amb una llarga tradició escènica: Manuel Gas, Mario Cabré, Ana Cabré, etc. Estudis inacabat de Dret i Filosofia. Iniciat i format en els grups independents i universitaris de mitjans dels 60, desenvolupa la seva tasca fonamentalment com a director teatral, encara que també la barrej amb altres activitats: actor de cinema, teatre i televisió (La boda de los pequeños burgueses, Recuerdo de dos lunes, Doña Rosita la soltera, La Ronda, Chatarra, Blanco Madison, Amic-Amat), gestor cultural i artístic (GoGo, Teatro Experimental independiente, “Teatre Universitari” Facultat de Dret, Grec 76, Saló Diana, Teatre Condal, Festivals de Tardor de Barcelona, Festival Olímpic de les Arts). Ha dirigit dos curtmetratges i una pel·lícula, El Pianista, basada en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán. Esporàdicament ha exercit de crític de Teatre a la publicació Muchas Gracias y de professor d’interpretación. Director Teatral 2002 El sueño de un hombre lúcido de F. Dostoiewski. Scaramush 2001 Mare Coratge de B. Brecht. TNC Lulú de F. Wedekind. TNC. 2000 A Little Night Music de S. Sondheim. Bitò Produccions & Scaramush Olors, de J.M Benet i Jornet. TNC El criat, de R. Maugham. Llobal Produccions i el Mercat de les Flors. 1999 La reina de bellesa de Leenane, de M. McDonagh. Bitò Produccions & La Perla Lila. Top Dogs, d’U. Widmer. Palangana Teatre i Teatro de la Generalitat Valenciana. La habitación azul, de D. Hare. Larrañaga, Coronado & Gas. 1998 Master Class, de T. McNally. Cia. Núria Espert Guys & Dolls, de Loesser. Swerling & Burrows 1996 Frankie y Johnny en el Clai de Lune, de T. McNally. El rapto del Serrallo (òpera). Festival de Peralada. 1995 Sweeney Todd, de Sondheim & Wheller. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Martes de Carnaval, de R. Mª Valle Inclán. Centro Dramático Nacional. La gata sobre el tejado de zinc caliente, de T. Williams. 1994 Othel·lo, de W. Shakespeare. El zoo de cristal, de T. Williams. 1993 Golfus de Roma, de Sondheim & Shevelove. La cacatúa verde, d’A. Schatzler. La Sra. Florentina i el seu amor Homer, de M. Rodoreda. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. 1992 El Temps i els Conway, de J.B. Prietsley. 1991 Il matrimonio segreto (òpera). Gran Teatre del Liceu. 1990 Jenufa, de Janaceck (òpera). Teatro de la Zarzuela. Un ballo in maschera, de G. Verdi (òpera). Gran Teatre del Liceu. 1989 Frank V, de F. Dürrenmatt. Centro Dramático Nacional. 1988 O moço que xegou da lonxe, de J.M. Synge. 1987 What de Buttler Saw, de J. Orton. 1986 La Ronda, de A. Shnitzler. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. 1985 Salomé, de O. Wilde. Cia. Núria Espert. 1984 L’Òpera de tres rals, de B. Brecht. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Il turco in Italia, de G. Rossini (òpera). Teatre Grec de Barcelona. 1983 L’elissir d’amore, de G. Donnizetti (òpera). Teatre Grec de Barcelona. 1982 Madame Butterfly, de G. Puccini. Premis Ha obtingut diversos premis com a director, entre els quals cal destacar, per importància i proximitat en el temps, el Premi de la Crítica de Barcelona, el Premi de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, el Premio Max (SGAE) i el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya per la posada en escena de Sweeney Todd. Ha rebut, també, el Premi Ciutat de Barcelona 1998 d’arts escèniques per Guys and Dolls i La reina de bellesa de Leenane. Premi Butaca 1999 al millor director per La reina de bellesa de Leenane.

Mario Gas
Producció:

EL CANAL

Va iniciar l´activitat els passats 5 i 6 de desembre amb l’estrena de les seves primeres produccions, Coral Romput, dirigida per Joan Ollé al Teatre Municipal de Girona i Blanco, dirigida per Frederic Amat al Teatre de Salt. Enguany, el passat 26 d’abril s’estrenava al Teatre de Salt Brossalobrossotdebrossat, Cia Carles Santos. La futura seu d’EL CANAL, l’antiga fàbrica Coma-Cros de Salt, ara pendent de les obres, està previst que s’inauguri durant la temporada 2009-2010. Mentrestant EL CANAL arranca amb la seva línia de programació i les primeres produccions, que s´estrenen als espais escènics ja existents a Girona i a Salt. Amb les produccions de les primeres dues temporades pretenem anar dibuixant el que serà al línia bàsica d’EL CANAL: un nou centre nacional de producció i de creació escènica que forma part de la xarxa de centres públics conjuntament amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i els Centres de Reus i de Terrasa i que neix amb la voluntat de tenir una personalitat i una ambició pròpies i diferenciadores. EL CANAL serà un centre dedicat bàsicament al teatre de text en llengua catalana.

EL CANAL
/ Teatre Lliure
/ Teatro Español
Producció executiva:

Núria Juncà

Núria Juncà

Mario Gas posa en escena Arthur Miller.

Sinopsi de Mort d'un viatjant

Estrenada a Broadway el 1949, just abans que els Estats Units entressin de ple en la dècada dels avenços tecnològics i el consumisme, Mort d’un viatjant d’Arthur Miller va ser aclamada com la primera peça teatral que qüestionava el somni americà del consumidor. El seu protagonista, Willy Loman, un venedor ambulant novaiorquès de seixanta anys que viu de falses esperances i il·lusions i de la míseres comissions que aconsegueix després d’haver fet un munt de quilòmetres, ha esdevingut la imatge arquetípica de la inseguretat, d’allò passat de moda alhora tendre i patètic, de la capacitat que tenim els humans per enganyar-nos a nosaltres mateixos i, a través de les constants picabaralles entre els membres de la seva família, de com els defectes i els vicis d’una generació passen a la següent. Mario Gas du a escena aquest clàssic sobre el fracàs i la nostàlgia en dos actes i un petit rèquiem envoltat d’un equip de primera: Eduardo Mendoza firma la versió catalana; Jordi Boixaderas és Willy; Rosa Renom, Linda, la seva dona; Oriol Vila i Pablo Derqui són Happy i Biff, els fills.

Repartiment

Anabel Moreno

ANABEL MORENO CANDELERA. COR Caracas (Veneçuela), 1965 Estudis Tercer curs d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. 1987-1989 Laboratoris d’Investigació Teatral del Teatro Fronterizo, dirigits per José Sanchis Sinisterra. 1992 Curs de Veu amb Assumpta Saumell i Coralina Colom. 1990 Curs d’interpretació amb Ramon Simó i Pierre Chabert. 1991 Curs d’interpretació amb José Sanchis Sinisterra i Manuel Lillo. 1992 Curs d’interpretació amb Stuart Hopps. 1994-1995 Curs d’interpretació amb Manuel Lillo. 1997 Curs d’interpretació amb James de Paul. 1999-2000 Grup de treball dels alumnes de Bob McAndrew, sobre interpretació davant de la càmara. Teatre 2004 LA ORESTÍADA d’Esquil en versió de Carlos Trias, dirigida per Mario Gas. 2003 ELECTRA de Sófocles en versió de J. Sanchis Sinisterra, dirigida per Antonio Simón. 2002 Niederungen. Dir: Ricard Gázquez. Estrenada al Sitges Teatre Internacional 2002 i a la Sala Beckett de Barcelona. Los empeños de una casa, de Sor Juana Inés de la Cruz. Dir: Pepa Calvo. Tantarantana Teatre. 2001 Restes humanes sense identificar i l’autèntica naturalesa de l’amor, de Brad Fraser. Dir: Manel Dueso. Mercat de les Flors, Barcelona. Una visió del buit. Taller de Dramatúrgia Actoral i Creació Escènica realitzat a la Sala Beckett de Barcelona. Codirecció amb Ricard Gázquez. 2000 Las flores del yodo. Posada en escena a partir de textos de poetes del segle XX. Dir: Margarita Borja, Magda Puyo i Ana Silvestre. Convent dels Àngels, Barcelona. 1999 La venganza de Don Mendo, de Pedro Muñoz Seca. Dir: Paco Mir. Teatre Arnau, Barcelona. 1998 Fausto, versió 3.0, de La Fura dels Baus. Dir: Àlex Ollé, Carles Padrissa i Magda Puyo. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. 1997 Valencia, de Paco Zarzoso. Dir: Rafael Duran. Sala Beckett de Barcelona dins el Festival Grec. Cinema 2000 Obra maestra, dir: David Trueba. Transeúntes, dir: Lluís Aller.

Anabel Moreno /

Camilo Garcia

Nascut a Salamanca el 1947. Estudis a l’ Institut del Teatre de Barcelona. Comença la seva activitat artística als grups de Teatre Independent BAMBALINAS, GOGO, CATAROS... En aquella època intervé en moltíssims muntatges, dels quals destaquem El Adefesio de Rafael Alberti amb direcció de Mario Gas o El Zoo de Cristal de Tenesse Williams amb direcció de Francisco José Nieto. Ja com a professional debuta amb la COMPANYIA NACIONAL DE TEATRE DE BCN amb Miles Gloriosus de Plauto, direcció de Ricard Salvat. Des d’aleshores els muntatges més importants de la seva carrera són: -MIRANDOLINA (LA LOCANDIERA) de Carlo Goldoni (COMPAÑÍA NURIA TORRAY) Direcció JUAN GUERRERO ZAMORA. -TIEMPO DE 98 de J.A. CASTRO (COMPAÑÍA CATARO) Direcció ALBERTO MIRALLES. -EL PUPILO QUIERE SER TUTOR de Peter Handke, Direcció JOSE LUIS GOMEZ (GIRA PER ESPANYA, PORTUGAL I SUDAMERICA) -GASPAR de Peter Handke, Direcció JOSE LUIS GOMEZ (ESTRENA A MADRID, BARCELONA I GIRA PER EUROPA I SUDAMERICA) -LA BODA DE LOS PEQUEÑOS BURGUESES de Bertolt Brecht (COMPAÑÍA GOLIARDOS) Direcció ANGEL FACIO. -LA RATONERA d’ Agatha Christie, Direcció ESTEVE DURAN. -LOS HIJOS DEL SOL de Máximo Gorki, Direcció ESTEVE POLLS. (TEATRE NACIONAL DE BARCELONA) -ARLECHINO, SERVIDOR DE DOS AMOS, de Carlo Goldoni (TNB) Direcció ESTEVE POLLS. -LOS ENREDOS DE UNA CASA de Sor Juana Inés de la Cruz (TNB) Direcció ESTEVE POLLS. -TRAMPA PARA UNA MUJER, Direcció ANGEL FERNANDEZ MONTESINOS. -LA TEMPESTAD de William Shakespeare, (COMPAÑÍA NURIA ESPERT) Direcció JORGE LAVELLI. -L’AMANT ANGLESA de Marguerite Duràs (GAT) Direcció ALFONS FLORES. -IVANOV de Chejov, (MERCAT DE LES FLORS) Direcció GENNADI KOROTKOV -LA TEMPESTA (COMPAÑÍA FOCUS) Direcció CALIXTO BIEITO. -FARSA Y LICENCIA DE LA REINA CASTIZA de Valle-Inclán (GATDirecció ENRIC FLORES. -RECITAL DE POETAS CONTEMPORANEOS - SALA JAMBOREE EN EL CICLO "LES VEUS QUE NO VEUS" -ROYAL SHAKESPEARE COMPANY (SHOTS BECKETT) Mercat de les Flors (TRADUCCION SIMULTANEA) -GALATEA de Josep Maria de Sagarra (TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA) Inauguració Temporada 98-99 Direcció ARIEL GARCÍA VALDÉS. -AY MALVINA ! de Klaus Geitel (OPERA RECITAL) - FESTIVAL DE PERATALLADA 1.999. - JUNTO A DAME GWINETH JONES. -GREC 2001 - RECITAL DE PERE ARQUILLUÈ SOBRE TEXTOS DE LEOPARDI (VOZ DEL PADRE) -RECITAL PIAZZOLA/BORGES - 2003 – (TORRUELLA DE MONTGRI, SAN SEBASTIÁN, MAHON, GIJON, ETC) Direcció: Alfons Flores amb José Luis Bieito. -Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán – COMRADIO (Programa Calidoscopi) amb Joan Manuel Serrat i Pep Antón Muñoz –Novembre 2.003- Ha intervingut a nombrosos programes de televisió ( ESTUDIO UNO, NOVELA, FICCIONES, TEATRO, ESTACIÓ D’ENLLAÇ, EL COR DE LA CIUTAT, etc.). Enregistrament de veu de tota l’obra DON QUIJOTE DE LA MANCHA per la “ Biblioteca Virtual Cervantes “ de la Universitat d’Alacant. La seva veu és una de les més cotitzades del DOBLATGE de pel·lícules, series de televisió, documentals, spots i cunyes publicitàries. Des de 1975 es dedica intensament a aquesta activitat posant la seva veu a grans estrelles de la pantalla com HARRISON FORD, GENE HACKMAN, ANTHONY HOPKINS, NICK NOLTE, HARVEY KEITEL, GERARD DEPARDIEU, TOOMY LEE JONES, DENNIS HOPPER o JACK NICHOLSON i a cicles televisius on ha doblat entre d’altres a ERROL FLYNN, JONH WAYNE, GARY COOPER, BURT LANCASTER, VINCENT PRICE, CHARLTON HESTON o GLENN FORD.

Camilo Garcia / Carles Cruces /

Frank Capdet

Ha realitzat estudis a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre. Ha participat en musicals com Fama, el musical de Ramón Ribalta; T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré d’Esteve Ferrer i Manuel Gas; El somni de Mozart i Un cop més...una mica de música de la companyia El musical Més Petit. També ha participat en diverses obres de text com Mort d’un viatjant de Mario Gas, La intrusa d’Hermann Bonnin, Les tres germanes d’Ariel García Valdés, Primera Plana i Dissabte, diumenge i dilluns de Sergi Belbel i La Vengaza de Don Mendo de Tricicle, entre d’altres. En televisió ha intervingut en sèries com Doctor Mateo, Sin tetas no hay paradiso, Los hombres de Paco, Hospital Central, El Comisario, Estació d’enllaç i Quico, entre d’altres.

Frank Capdet / Guillem Motos /

Jordi Boixaderas

Ha rebut els següents premis: Premis de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. Actor de repartiment 1992, Actor de televisió 1993, Protagonista masculí de teatre 1994. Premis de la Crítica Teatral de Barcelona per Otel·lo en 1994 i per Paraules Encadenades en 1997. Premi Butaca 1998 al millor actor de teatre per Paraules Encadenades i Premi Butaca 2001 al millor actor de musical. Iniciació a l’Aula de Teatre de la Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, amb direcció de Francesc Ventura en muntatges col·lectius amb The Manchester of Catalonia, El Tutalimundi i Un Pessic al Melic. Pertany a la companyia Teatre Estable de Sabadell dirigida per Ignasi Roda Fàbregas i participa entre d’altres en les obres teatrals: L’hostal de l’Amor, Un Ianqui a la cort del Rei Artur, El carro de les Pomes i Romeu i Julieta. Com a actor, ha treballat en els següents muntatges teatrals: Romeu i Julieta, de W. Shakespeare. Dir . E. Polls. La Ronda, d'Arthur Schnitzler. Dir. Mario Gas. La Bona Persona de Sezuan, de B. Brecht. Dir. F.Puigserver. El Temps i els Conway, de J. B. Priestley. Dir. M. Gas. Golfos de Roma, de S. Sondheim. Dir. M. Gas. Fugaç, de J. M. Benet i Jornet. Dir. Rosa M. Sardà. El Concurs, de J. Cavallé. Dir. P. Sagristà. Otel·lo, de W. Shakespeare. Dir. M. Gas. La Llavor dels Somnis, sobre N. Comadira. Dir. X. Albertí. L’Hostalera, de C. Goldoni. Dir. S. Belbel. El Visitant, d’ E. E. Schmitt. Dir. Rosa Mª Sardà. Testament, de J. M. Benet i Jornet. Dir. S. Belbel. El Silenci és or, d’A. Mestres. Dir. F.Roda F. Paraules Encadenades, de J. Galceran. Dir. T. Townsend. El Gos del Tinent, de J. M. Benet i Jornet. Dir. T.Casares. La Sang, de S. Belbel. Dir. T. Casares. L’Estiueig de C. Goldoni. Dir. S. Belbel. A Little Night Music, de S. Sondheim. Dir. M. Gas. Don Joan o el festí de pedra, de Molière. Dir. Ariel G. Valdés. Sumuermis, de Lluís Soler i Oscar Molina. Dir. Oscar Molina. Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès. Dir. Sergi Belbel. El club de la corbata, de Roger Fabrice-Lacan. Direcció: Pep Anton Gómez. Amants, de Joe Dipietro i Jimmy Roberts, Direcció: Paco Mir Primera plana, de Ben Hetch i Charles MacArthur, Direcció: Sergi Belbel

Jordi Boixaderas / Maria Cirici /

Oriol Vila

Cinema 2005 Salvador, de Manuel Huerga 2005 Tu vida en 65 segundos, de María Ripoll 2004 Jóvenes, de Ramón Termes 2003 El séptimo día, de Carlos Saura 2002 Las maletas de Tulse Luper, de Peter Greenaway 2000 El zoo d’en Pitus, de Mireia Ros Teatre 2006 Largo viaje hacia la noche. Dir. Àlex Rigola 2003 El teniente de Inishmore. Dir. Josep Ma Mestres 2003 Súper-Rawal. Dir. Marc Martínez 2002 Cara de foc. Dir. Carme Portacelli 2001 Restes humanes sense identificar. Dir. Manel Dueso 2000 El Puente. Dir Boris Rotenstein 2000 Trist com quan la lluna no hi és. Pere Sagristà 1998 Orfes. Dir. Boris Rotenstein 1993 L’agost. Teatro Musical 1993 Big Rive, Bick Goss Hampton Theatre, Boston (EEUU) 1993 The Little Mermaid. Michael Mararian, Boston (EEUU) 1993 The Munster Family. Michael Mararian, Boston (EEUU) Televisió 2005 TVE Mujeres, de Félix Sabroso i Dunia Ayaso 2000 TV3 El cor de la ciutat 2002 Antena3 La escena del crimen, d’Isidro Ortiz 1995 TV3 Pedralbes Centre 1988 Premi Crítica Teatral Barcelona i Premi Revelació de la temporada

Oriol Vila /

Pablo Derqui

Nascut el 1976 i llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha participat en muntatges teatrals com Persona, de Ingmar Bergman; El darrer brindis, de Anton Txèjov; La Tempesta, de William Shakespeare; i Porno, al Teatre Lliure. En televisió, se l’ha vist en sèries com Majoria absoluta, de TVC.

Pablo Derqui / Raquel Salvador /

Rosa Renom

Teatre El mentider, de Jean Cocteau. Direcció de Damià Barbany. Espai Brossa. La cantant calba, de Ionesco La cantant calba al McDonald´s, de Lluïsa Cunillé. Dir. de Joan Ollé. T. Lliure Vells temps (Old Times), de Harold Pinter. Dir. de Rosa Novell.Grec2006 Armengol, de Miguel Murillo. Dir. d´Esteve Ferrer. T. Español de Madrid Casa i jardi, d’Alan Aykbourn. Dir. de Ferran Madico. CAER de Reus La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda. Dir. de Joan Ollé. Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac. Direcció de Joan Ollé.T. Lliure Sopar d'amics, de Donald Margulies. Direcció d'Esteve Ferrer. T Apolo/ Borràs Little Night Music, de Sondheim. Direcció de Mario Gas . Grec Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Direcció de Rosa Novell. T.Principal Cinema i Televisió Azaña, de Santiago San Miguel. Llargmetratge. Valentífilms. Delta, de Pedro Molina Temboury, tele-movie dirigida per Oriol Ferrer. Bausan Films, TV3, ARTE, Canal Sur. Joc de mentides, de Lluís Zayas. Tele-movie per a TV3. Oberon Cinematográfica. Freetown, de Javier Arazola, tele-movie per a TV3. La Productora El cor de la ciutat, de Lluís Arcarazo. "Culebrot" per a TV3. Pleure pas germaine, sobre una novel-la de Claude Jasmin. Guió de Eric Van Beuren i Alain de Halleux. Dirigida per Alain de Halleux per a Oberon Cinematográfica.

Rosa Renom / Víctor Valverde

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Montse Tixé

Montse Tixé / Ajudant de vestuari:

Rosa Solé

Rosa Solé / Ajudant d'escenografia: Marianela Morales / Ajudant producció:

Meri Notario

Meri Notario / Construcció d'escenografia:

Castells i Planas

Castells i Planas /

Odeón Decorats

Odeón Decorats /

Pascualín SL

Pascualín SL / Coordinació tècnica:

Marc Amigó

Marc Amigó / Escenografia: Juan Sanz / Miguel Ángel Coso / Il·luminació: Carles Lucena / Maquillatge: Núria Llunell / Perruqueria: Antonia Vda. De Ruiz / Realització vestuari:

Cornejo

Cornejo /

Goretti sastreria teatral

Goretti sastreria teatral / Regidoria:

María de Frutos

María de Frutos / Sastressa: Anna Gas / Traducció: Eduardo Mendoza / Vestuari: Antonio Belart / Vídeo:

Álvaro Luna

Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universidad Complutense de Madrid i es va titular com a realitzador d’audiovisuals i espectacles per l’Instituto Oficial de Radio y Televisión de RTVE. Després de guanyar el premio del IORTV a la millor direcció i al millor muntatge pel seu curt Fatalis comença la seva carrera professional en el programa Cartelera de Televisión Española. Ha dirigit tres curts (Skizo, A prueba de bomba i Fatalis), els documentals 25 años de libertad en el cine español (2003) y Arte Sella, un museo al abierto (2004). Ha investigat en els terrenys del muntatge, la imatge i la música en directe en espectacles com Tasama Project, Terrores, una nueva visión del Dr Mabuse i Utopía, El mundo perdido, en col•laboració amb músics com Tapan Battacharya (Tasama), Jaime Munárriz i Javier Piñango (Druhb) i Adolfo Rivero (Advero Ensemble). Entre els seus últims treballs com a dissenyador de projeccions d’escenografía en teatre destaquen títols com: Don Giovanni (Dir. Lluís Pasqual); Un enemigo del pueblo, d’Ibsen, i Divinas palabras (ambdues dirigides per Gerardo Vera); Antología asturiana de la Zarzuela (Dir. Emilio Sagi); Play Strindberg (Dir. Georges Lavaudant); La buena persona de Sezuan (Dir. Luis Blat); Concierto conmemorativo 150 años del Teatro de la Zarzuela (Dir. Luis Olmos); Flor de Otoño (Dir. Ignacio García); La voz humana (Dir. Gerardo Vera); Macbeth de Verdi (Dir. Gerardo Vera); Roberto Zucco (Dir. Lluís Pasqual), Cara de plata (Dir. Ramon Simó); Gorda (Dir. Tamzin Townsend); La casa de Bernarda Alba (Dir. Amelia Ochandiano); Me llamo Juan Ramón Jiménez (Dir. Salvador Collado); Conversación con Primo Levi (Dir. Mercedes Lezcano); El retrato de Dorian Gray (Dir. María Ruiz); La serrana de la Vera (Dir. María Ruiz, escenografía de X. M. Castanheira).

Álvaro Luna

Crítiques

  • Conmovedor

    Una de las figuras más auténticas y representativas de la tragedia universal contemporánea es la de Willy Loman, el maduro viajante de comercio entregado a un patético combate contra su inexorable declive profesional. Arthur Miller (1915-2005) elaboró con el personaje la que sería una de las princip...
  • Un personatge històric

    Una mala direcció pot perjudicar un bon text. Una bona direcció pot mostrar el fang que llasta el mite. La mà mestra que Mario Gas ha posat sobre Mort d'un viatjant d'Arthur Miller és un bon exemple d'aquest perill revelador. Han passat seixanta anys des de la seva triomfadora estrena a Nova York i ...
  • Willy Loman vuelve a la carretera

    No deja de ser curioso que un clásico como La muerte de un viajante haya tenido tan pocas puestas en nuestro país desde el célebre estreno de Tamayo en 1952. Quizás, precisamente, por el peso de aquella púrpura pocos directores se han atrevido a montarlo: en circuito comercial yo cuento tan sólo la ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • Salt porta a les Illes 'Traïció' i 'Mort d'un viatjant'

    El Centre d'Arts Escèniques El Canal de Salt portarà de gira a les Illes l'obra Traïció, de Harold Pinter, coproduïda amb el Teatre Lliure, i Mort d'un viatjant, d'Arthur Miller, dins un programa de col·laboració entre el Departament de Cultura de la Generalitat i el govern balear perq...
    Redacció - 14/01/2009Continuar llegint
  • El Versus acull la versió 'clown' de 'La mort d'un viatjant' de Miller

    ¿És possible adaptar La mort d'un viatjant, el clàssic d'Arthur Miller, amb dos clowns com a protagonistes? Aquesta és l'aposta que realitzen Síndrome Clown a La prematura muerte de un viajante. La versió que la companyia sevillana ha teixit del text s'endinsa amb ironia en la realitat dels immigran...
    Roger Pascual - 22/03/2004Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Drama
Idioma: Català
Durada: 190 min.