La Mercè 2018

Barcelona divendres,   21 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Alaska i altres deserts

Alaska i altres deserts

Autor text:

Harold Pinter

English playwright who achieved international success as one of the most complex post-World War II dramatist. Pinter's plays are noted for their use of silence to increase tension, understatement, and cryptic small talk. Equally recognizable are the 'Pinteresque' themes - nameless menace, erotic fantasy, obsession and jealousy, family hatred and mental disturbance. "I don't know how music can influence writing, but it has been very important for me, both jazz and classical music. I feel a sense of music continually in writing, which is different matter from having been influenced by it." (Pinter in Playwrights at Work, ed. by George Plimpton, 2000) Harold Pinter was born in Hacney, as small, working-class neighborhood near London's East End, as the son of a Jewish tailor. On the outbreak of the World War II he was evacuated out of the city; he returned to London when he was 14. "The condition of being bombed has never left me," Pinter has later said. At school Pinter read particularly the works of Franz Kafka and Ernest Hemingway. He was educated at Hackney Downs Grammar School where he acted in school productions. He accepted a grant to study at the London's Royal Academy of Dramatic Arts. After two unhappy years he left his studies. In 1949 Pinter was fined by magistrates for having as a conscientious objector refused to do his national service. "I could have gone to prison - I took my toothbrush to the trials - but it so happened that the magistrate was slightly sympathetic, so I was fined instead, thirty pounds in all. Perhaps I'll be called up again in the next war, but I won't go." (from Playwrights at Work) In 1950 Pinter started to publish poems in Poetry (London) under the name Harold Pinta. He worked as a bit-part actor on a BBC Radio program, Focus on Football Pools. He studied for a short time at the Central School of Speech and Drama and toured Ireland from 1951 to 1952. In 1953 he appeared during Donald Wolfit's 1953 season at the King's Theatre in Hammersmith. After four more years in provincial repertory theatre under the pseudonym David Baron, Pinter began to write for the stage. THE ROOM (1957), originally written for Bristol University's drama department, was finished in four days. A SLIGHT ACHE, Pinter's first radio piece, was broadcast on the BBC in 1959. His first full-length play, THE BIRTHDAY PARTY, was first performed by Bristol University's drama department in 1957 and produced in 1958 in the West End. The play, which closed with disastrous reviews after one week, dealt in a Kafkaesque manner with an apparently ordinary man who is threatened by strangers for an unknown reason. He tries to run away but is tracked down. Although most reviewers were hostile, Pinter produced in rapid succession the body of work which made him the master of 'the comedy of menance.' "I find critics on the whole a pretty unnecessary bunch of people", Pinter said decades later in an interview. "We don't need critics to tell the audiences what to think." "Pinter's dialogue is as tightly - perhaps more tightly - controlled than verse. Every syllable, every inflection, the succession of long and short sounds, words and sentences, is calculated to nicety. And precisely the repetitiousness, the discontinuity, the circularity of ordinary vernacular speech are here used as formal elements with which the poet can compose his linguistic ballet." (Martin Esslin in The People Wound, 1970) Pinter's major plays are usually set in a single room, whose occupants are threatened by forces or people whose precise intentions neither the characters nor the audience can define. Often they are engaged in a struggle for survival or identity. Pinter refuses to provide rational justifications for action, but offers existential glimpses of bizarre or terrible moments in people's lives. In MONOLOGUE (1973) and NO MAN'S LAND (1975) the characters use words as their weapons in their struggles, not only for survival but also for sanity. ASTON - You said you wanted me to get you up. DAVIES - What for? ASTON - You said you were thinking of going to Sidcup. DAVIES - Ay, that'd be a good thing, if I got there. ASTON - Doesn't look like much of a day. DAVIES - Ay, well, that's shot it, en't it? (from The Caretaker) In 1960 Pinter wrote THE DUMB WAITER. With his second full-length play, THE CARETAKER (1960), Pinter made his reputation as a major modern talent. It was followed by A SLIGHT ACHE (1961), THE COLLECTION (1962), THE DWARFS (1963), THE LOVER (1963) and THE HOMECOMING (1965), the story of an estranged son who brings his wife home to meet his family, perhaps the most enigmatic of all his works. It won a Tony Award, the Whitebread Anglo-American Theater Award, and the New York Drama Critics' Circle Award. After teaching philosophy at an American university for six years, Teddy brings his wife Ruth home to London to meet his family: his father Max, a nagging, aggressive ex-butcher, and other member of the all-male household. At the end Teddy returns alone to his university job in America. No one needs him and he needs no one. Ruth stays as a mother or whore to his family. Everyone needs her. - Similar motifs - the battle for domination in a sexual context - recur in Landscape and Silence (both 1969), and In Old Times (1971) Although Pinter has told in an interview in 1966, that he never has written any part for any actor, his wife Vivien Merchant, frequently appeared in his plays. In the 1960s he also directed several of his dramas. After BETRAYAL (1978) Pinter wrote no new full-length plays until MOONLIGHT (1994). Short plays include A KIND OF ALASKA (1982), inspired by the case histories in Oliver Sack's Awake

Harold Pinter

Xicu Masó

Com a director Des de fa 28 anys forma part de la companyia El Talleret de Salt, de la que és membre fundador i a la que ha treballat com a director i actor. Tot esperant l’esquerrà, de Clifford Odetts, L’Escapí de Molière, Jacques i el seu amo, de Milan Kundera i El Príncep de Dinamarca, una adaptació de Hamlet de T. Letger, es compten entre les obres que ha dirigit amb ells. Ha exercit durant cinc anys com a ajudant de direcció de Lluís Pasqual i Fabià Puigserver al Teatre Lliure. Allà hi ha dirigit L’última copa, de Harold Pinter, i Els Gegants de la Muntanya, de Pirandello. També ha treballat com a ajudant de direcció de Lluís Pasqual al Centro Dramático Nacional María Guerrero en obres com Historia de una muñeca abandonada, de Sastre, Brecht i Strelher. L’any 1993 funda juntament amb Pep Tosar i Lluís Massanet la companyia Teatre de Ciutat, amb la qual dirigeix Sa història des senyor Sömmer, de Patrick Süskind; Rèquiem i Revés, d’Antonio Tabucchi, i El Mestre i Margarita, de Mijail Bulghakov. Amb la companyia Teatre de l’Estació ha dirigit Strictu Sensu, obra d’ell mateix i Jordi Arbonés, i Woyzeck, de G. Büchner. Amb la companyia del Teatre Municipal de Banyoles ha dirigit Al vostre gust, de Shakespeare; Ivonne, princesa de Borgonya, de Gombrowickz; Leonci i Lena, de G.Büchner, i Pervertimento, de José Sanchís Sinistierra. Al Centre Dramàtic del Vallés dirigeix Absolutamet lluny, de D. Julien, i Sota el til•ler, de Connor Mcpherson.

Xicu Masó
Producció: Sala La Planeta

Pinter s'inspira en el llibre 'Awakenings'.

Sinopsi d´ Alaska i altres deserts

La memòria és la clau del teatre de Harold Pinter, i també és el fil que ha permès al director Xicu Masó relligar en un sol espectacle tres de les millors peces breus del dramaturg britànic. Una mena d'Alaska és una obra mestra, d'una rara intensitat emocional i poètica. Inspirada en el llibre Awakenings del neuròleg Oliver Sacks, presenta el moment de retorn a la vida conscient d'una dona afectada per una encephalitis lethargica. A Victoria Station i Nit, l'autor incorpora un registre que també li és característic: el sentit de l'humor. A la primera peça dos professionals del món del taxi intenten comunicar-se sense gaire èxit. Igualment, la dona i l'home del matrimoni protagonista de l'esquetx Nit recorden amb profusió de detalls la nit que es van conèixer. És clar que, tots dos, d'una manera completament diferent.


Carles Martínez

(Terrassa 1966) Llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut de Teatre de Terrassa. TEATRE Líliom de Ferenc Molnar. Dir. Carlota Subirós. 2004. Primera plana de B. Hecht i C. MacArthur. Dir. S. Belbel. TNC. 2003 El mestre i margarida de J. C. Carrière. Dir. Xicu Masó. 2003 Començaments sense fi de Kafka. Dir. G. Lavaudant. TNC. 2003. La filla del mar d’Àngel Guimerà. Dir. J. M. Mestres. TNC. 2002 Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2002 Mort accidental d’un anarquista de Dario Fo. Dir. Pere Planella. 2001 Pluja seca de Jaume Cabré. Dir. Joan Castells. TNC. 2001 La comèdia dels errors de W. Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. TNC. 2000 L’estiueig de C. Goldoni. Dir. S. Belbel. TNC. 1999 Hamlet de W. Shakespeare. Dir. Lluís Homar. 1999 Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. G. Lavaudant. TNC. 1999 El sopar dels idiotes de F. Vewer. Dir. Paco Mir. 1998 Fum, fum, fum de J. Sànchez. Dir. J.M. Mestres. 1997 A trenc d’alba d’Ignasi Garcia. Dir. Pere Anglas. 1997 La bona gent de S. Rusiñol. Dir. Pep Cruz. 1997 El temps i l’habitació B. Strauss. Dir. Ll. Homar. 1996 Macbeth de W. Shakespeare. Dir. T. Townsend. Grec 96 De poble en poble de P. Handke. Dir. Joan Ollé. Grec 96 Càndid. Dir. Carles Alfaro. 1995 Treball d’amor perdut de W. Shakespeare. Dir.Ferran Madico. Grec 95. L’hora dels adèus de N. Comadira. Dir. Joan Ollé. 1995 CINEMA I TELEVISIÓ La ciudad de los prodigios. 1999 La memòria dels cargols (TV3) 1998-1999 Dies de guerra. 1994 Accident. 1992 Veronica L. 1991

Carles Martínez /

Cristina Cervià

Membre de la cia. El Talleret de Salt des de l’ anys 1986 i fins a la seva disolució. Actualment és membre fundadora de la companyia Mentidera Teatre, juntament amb l’actriu Meritxell Yanes, i des de l’any 2001 ajudant de direcció de la companyia de dansa Mal Pelo. Ha estat premi de la crítica millor actriu 2007 per la seva interpretació a Lúcid, així com també nominada a millor actriu als Premis Butaca. Actriu de Teatre: 2008 Un Roure Tim Crouch. Oamock ICE-Fila7 2007 Bondat Michael Redhill. Direcció Pere Puig. Festival Temporada Alta 2006 Lúcid Text i direcció Rafael Spregelburd. Festival Temporada Alta Miniatures Violentes Creació pròpia Direcció Victòria Spunzberg. 2005 Cuina Selecta Josep Mª Fonalleras. Direcció J. Coromina-J. Sanmartí. Festival Temporada Alta La Vetlla Fúnebre Guy Foissy. Direcció Jordi Vilà. Temporada Alta 2004 Ariadna al laberint grotesc Salvador Espriu. Direcció Jordi Vilà Mentre t’espero Text i direcció Ginnette Muñoz-Rocha 2003 Rient cap a la foscor Patrice Chaplin. Direcció Sílvia Ferrando. Temporada Alta 2002 Una cambra pròpia Virgina Woolf. Direcció Ferran Frauca 2001 Hamlet, una lliçó Direcció T. Terzopoulos. Festival Temporada Alta 1998 Rèquiem, una al.lucinació Antonio Tabucchi. Direcció Xicu Masó 1997 Prendre Partit Direcció Ferran Madico 1996 Culpido Cabaret literari amb el músic Adrià Puntí 1995 Càndid Voltaire. Direcció Carles Alfaro. Cía. Moma Teatre-El Talleret. 1993 Degustació Varis autors. Direcció Quim Masó. Cía El Talleret de Salt. 1992 Tartuf Molière. Direcció Konrad Zschiedrich. Festival Grec. 1991 L’hort dels cirerers A. Txèjov. Direcció K. Zschiedrich. Festival Grec. 1990 Nit de Reis W. Shakespeare. Direcció K. Zschiedrich. Festival Grec, Festival de Almagro ‘91. Premi Ciutat de Barcelona. Nombroses obres de teatre infantil amb la cia El Talleret de Salt: Els Contes de Ionesco, El príncep de Dinamarca, El Metge per força, Les Trapelleries d’Escapí, La Comèdia de l’Olla...

Cristina Cervià /

David Planas

David Planas /

Míriam Alamany

Al teatre ha actuat en obres tan conegudes com El mestre i Margarita de Bulgàkov; Mort accidental d’un anarquista, de Dario Fo; El tiet Vania, de Txèkhov; La comèdia dels errors, de Shakespeare, o Las galas del difunto, de Valle-Inclán. També ha treballat com a assistent de direcció a la posada en escena de Casa de nines de Ibsen i a Anuncis classificats d’Olivier Dutaillis. Ha participat en diverses sèries i programes de televisió i en diversos curts i llargmetratges.

Míriam Alamany

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Llàtzer García

1980, Girona. Actor. Comença la seva formació a l’escola de teatre El Galliner de Girona. Continua al Col.legi de Teatre de Barcelona, on treballa amb directors com Ferran Audí, Mercè Lleixà i Jordi Mesalles. Compagina els seus estudis d’actor amb els d’escriptura dramàtica amb professors com Carles Batlle i Lluis Hansen. L’any 2003 presenta la seva primera obra Au revoir, Lumiere que queda finalista al premi Josep Ametller de teatre. Forma part de la companyia “Atrium” fundada per Raimon Molins l’any 2004. I dirigeix el seu segon text teatral: Desprès, una peça curta innecessària.

Llàtzer García / Escenografia:

Ricard Prat i Coll

Ricard Prat i Coll / Il·luminació:

August Viladomat

August Viladomat / So:

Manel Palahí

Manel Palahí / Traducció: Ernest Riera / Vestuari: Llúcia Bernet


  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle


  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle


  • No hi ha noticies d'aquest espectacle



No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle


Gènere: Teatre
Estil: Drama
Idioma: Català
Durada: 90 min.