A Vore/Escenes/ L

Barcelona divendres,   19 de gener de 2018   Actualitzat a les   19:34 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

T’odio amor meu

T'odio amor meu

Autor música:

Cole Porter

Cole Porter es probablement el més popular dels anomenats cinc gegants de la música popular americana, sent els altres quatre: Gerswhin, Jerome Kern, Irving Berlin i Richard Rodgers. Les seves cançons, creades entre els anys 20 i 60, han estat fins ara ampliament difoses i reverenciades per tot el mon. Alguns dels majors clàssics de la música popular d’aquest segle van sortir del piano i de la ploma pròdiga de Cole Porter, que té, entre els seus majors èxits Night and Day, Begin the Beguine, Anything Goes, I get a kik out of you, You do something to me i molts altres. Nascut al Perú, estat d’Indiana l’any 1898, Cole Albert Porter va escriure més de 30 musicals per a Broadway, essent Anything Goes, Kiss me Kate i Can Can els més renombrats. A Hollywood, Porter va crear cançons per a pel.lícules protagonitzades per Fred Astaire, Judy Garland i els més grans astres del musical, del cinema. Famós per la seva vida extravagant, el seu temperament mundà i les seves gens convencionals relacions, Porter va viure el millor que la seva vida podia oferir-li fins el tràgic accident amb un cavall, en 1937, que el va dur a una cadira de rodes i més tard a l’amputació d’una cama. Va morir el 15 d’octubre de 1964, sol i infeliç.

Cole Porter
Autor text:

Anna Rosa Cisquella

Anna Rosa Cisquella
/

Joan Lluís Bozzo

Joan Lluís Bozzo
/

Miquel Periel

Miquel Periel
Direcció:

Joan Lluís Bozzo

Joan Lluís Bozzo
Direcció musical:

Joan Vives

sdf

Joan Vives
Producció:

Anna Rosa Cisquella

Anna Rosa Cisquella

Sinopsi de T'odio amor meu


Repartiment

Carlos Gramaje

Carlos Gramaje /

Carme Cuesta

Carme Cuesta /

Mont Plans

Històrica component de dos dels grups teatrals més significatius del país, La Cubana i Dagoll Dagom, Mont Plans ha pres part a muntatges tan importants com Cegada de amor; Cómeme el coco, negro; Flor de Nit; El Temps de Planck; El cafè de la Marina i Dissabte, diumenge i dilluns. També és autora d’espectacles de producció pròpia com Chaise Longue i Les dones som...com som!

Mont Plans /

Montse Pérez

Ha treballat en els muntatges T'odio, amor meu (Dagoll Dagom), 5mujeres.com (José Miguel Contreras i Ana Riva) i Mapa d'ombres (Lurdes Barba) i en les pel·lícules Souvenir, de Rosa Vergés, i Carambola, de Jesús Font. En televisió ha aparegut a Celia, de J.L. Borau, Veo, veo, de Maria Ripoll, Abuela de verano, de Joaquim Oristrell, i Plats bruts.

Montse Pérez /

Nina

Nina / Òscar Mas / Pep Anton Muñoz / Victòria Pagès

Fitxa tècnica

/ Adaptació:

Joan Lluís Bozzo

Joan Lluís Bozzo /

Joan Vives

sdf

Joan Vives / Ajudant de direcció:

Miquel Periel

Miquel Periel / Arranjaments:

Joan Vives

sdf

Joan Vives / Assistent coreografia: Alícia Pérez Cabrero / Assistent de llums: Jordi González / Assistent de so:

Òscar Maza

Òscar Maza / Assitent d'escenografia:

Marsa Amenós

Marsa Amenós / Atrezzo:

César Olivar

César Olivar / Auxiliar de producció: Teresa Petit / Auxiliar tècnic: Mario López / Cap de maquinària:

Pep Codolosa

Pep Codolosa / Cap regidoria:

Pep Codolosa

Pep Codolosa / Caracterització:

Liliana Pereña

Liliana Pereña / Construcció d'escenografia:

Pascualín SL

Pascualín SL / Tridimensional Efectes / Coreografia:

Ramon Oller

Ramon Oller (Esparraguera, 1962) ha estudiat Art dramàtic a l´Institut del teatre de Barcelona, dansa clàssica i contemporània a Barcelona, Londres i París. Des de la seva primera i ja premiada coreografia, Dos dies i mig (1984), Oller i la seva companyia Metros, fundada el mateix any i afincada a Barcelona, han estat els creadors de més de vint-i-dos espectacles, coreografies que s´han pogut veure arreu del món. Durant tots aquests anys, les creacions del coreògraf s´han definit per no entendre la dansa com un art autista i autosuficient: ha trencat amb les barreres tradicionals de la dansa, tot convertint els seus espectacles en un espai on es donen cita moltes arts. Des de l´any 1991, Ramon Oller traballa també com a coreògraf independent per a teatre, sarsuela, musical, òpera i ballet. Deixant de banda les seves creacions per a la companyia Metros, ha realitzat coreografies per la Companyía Nacional de Danza, Ballet Nacional de España, Ballet Cristina Hoyos, Compañía Javier Baró, IT Dansa, Dagoll Dagom, Teatre Liceu, Centro Dramático Nacional, Teatro de la Zarzuela, Festival de Perelada, Teatre Lliure, Centre coreogràfic Nacional de Tours (co-creació de l´espectacle Naranjas et Citrons amb Jean-Christophe Maillot), Ballet Nacional de Paraguay (Paraguay), Good Speed Opera House (EEUU), Ballet de la òpera de Essen (Alemanya), Introdans (Holanda), Intoto (Gran Bretanya), Pulsion (França) i altres companyies. D´altra banda cal destacar la seva col·laboració amb Ballet Hispánico de Nueva York, una entesa que es tradueix en la creació anual d´un espectacle per a aquesta companyia des de 1994. Ramon Oller ha estat distingit amb el Premio Nacional de Danza pel Ministeri de Cultura 1994. També ha rebut el Premi Nacional de Dansa per la Generalitat de Catalunya els anys 1994 i 1996; el Premi de l´Associació de Directors d´Escena d´Espanya per les obres Estem divinament (1993) i Romy & July (1997); el Premio Nacional de Danza de Paraguay 1998 per l´espectacle Trocito de cielo i el Premi Ciutat de Barcelona 1998 de les Arts escèniques amb Romy & July. Oller també ha treballat com a pedagog de la dansa tant a Espanya com a l´estranger. L´any 1986 és convidat pel Jacobs Pillow Dance Festival (EEUU) pet tal de perfeccionar els seus coneixements de coreografia i pedagogia. Des de 1996 és assessor de dansa contemporània de la Junta de Andalucía i coordinador del Centro Andaluz de Danza. En l´actualitat és professor de composició dins dels estudis de grau superior de dansa contemporànea de l´Institut del teatre de Barcelona.

Ramon Oller / Disseny de llums:

Ignasi Morros

Dissenyador de llums per a Teatre, Òpera i Dansa. Destaquem els darrers dissenys d’il·luminació creats per als següents textes teatrals: 2007: El Llibertí dirigit per Joan Lluís Bozzo (Teatre Poliorama). 2003: Acosta’t dirigida per Tamzin Townsend (Villarroel Teatre), 5 mujeres.com. dirigida per Ana Rivas. 2002: Mamaaá dirigit per Ángel Alonso. 2001: 5 hombres.com. dirigit per Ana Rivas. 2000: 23 centímetres dirigida per Josep Maria Mestres, Taurons per Ferran Madico (Villarroel Teatre). 1999: Mesura per Mesura dirigida per Calixto Bieto (TNC), Colors per Pep Cruz. 1998: Heroe dirigida per Ferran Madico. 1997: Paraules encadenades de Tamzin Townsend, Pigmalió de Dagoll Dagom, Dakota de Jordi Galcerán, El Florido Pensil sota la direcció de Fernando Bernués (Tanttaka Teatroa). 1996: Pel davant i pel darrera dirigida per A. Herold, Galileo Galilei per Calixto Bieto. 1994: El diari d’Anna Frank dirigida per Tamzin Townsend (Teatreneu), Marina per Calixte Bieto a la Sala Beckett. També realitza els dissenys de llums per a Teatre Musical: Mar i Cel, Perritxola, Cacao, Pirates, T’odio amor meu, Historietes, Flor de nit Dagoll Dagom. La Bella Helena, Tot Lloll dirigides per Josep Maria Mestres. T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré dirigida per Esteve Ferrer. La verbena de la Paloma dirigida per Calixte Bieto. Blues de Nit dirigida per Ricard Reguant al Teatre Arnau. També ha realitzat dissenys per a Òpera (Rita, Rigolletto, Don Pasquale) i Dansa (Estem divinament, Rituals). Per últim, també ha creat el disseny de llums del Pavelló d’Espanya de l’Expo de Hannover.

Ignasi Morros / Disseny de so:

Toni Vila

Toni Vila / Disseny gràfic: Toni Viaplana / Escenografia: Isidre Prunés /

Montse Amenós

Escenògrafa, dissenyadora gràfica i dissenyadora de vestuari per a Teatre i Cinema. Des del any 1975 fins el 1995 treballa conjuntament amb Isidre Prunés. Com a escenògrafa i dissenyadora de vestuari d’obres teatrals destaquem els següents darrers treballs: 2007: El Llibertí d’Eric-Emmanuel Schmitt (Teatre Poliorama), Tres Dramolette de Thomas Bernhard (Reus Teatre Fortuny), Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes de Claude Magnier (Teatre Condal). 2006: Pels Pèls de Paul Pörtner (Teatre Borràs), Mikado de Gilbert i Sullivan (Teatre Apolo), El Presoner de la Segona Avinguda de Neil Simon (Teatre Villarroel). 2005: Mentiders Anthony Neilson (Teatre Borràs). 2004: Mar i Cel de Guimerà, Bru de Sala i Guinovart (TNC). 2003: Noches de Reyes sin Shakespeare d’Adolfo Marsillach (Teatro María Guerrero), Closer de Patrick Marber (Teatre Villarroel). 2002: Mamá Pep Antón Gómez i Jordi Sánchez (Teatre Condal), Geloses d’Esther Vilar (Teatre Villarroel). 2001: La raya del pelo de William Holden de Sanchís Sinisterra (Madrid Teatro Arlequín). 2000: 23 centímetres d’Alapont i Alberola (Teatre Poliorama), Solness, el constructor d’Ibsen (TNC). 1998: La Celestina de Fernando de Rojas (Teatro Real, Madrid). 1997: L’Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol (TNC). 1996: El Misántropo de Molière (Teatro de la Comedia, Madrid), Maror de Rodolf Sirera (Teatre Romea), Dakota de Jordi Galcerán (Teatre Poliorama). 1995: T’odio, amor meu de Dorothy Parker i Cole Porter (Teatre Victòria), Arsènic i puntes de coixí de Joseph Kesselring (Teatre Lliure)... Ha rebut el Premi Max a la millor escenografia 2006 per Mar i Cel. Premi Josep Caudí a la millor escenografia 2004 de l’ADE per Noches de Reyes sin Shakespeare. Premi Josep Caudí a la millor escenografia 2001 de l’ADE per Solness, el constructor. Premi “Els Millors de 1997” dels Espais Escènics Municipals de Tarragona a la millor escenografia per L’Auca del Senyor Esteve. Premi Goya al millor disseny de vestuari 1990 per El niño de la luna...

Montse Amenós / Fotografia: Carles Fargas / Fotos d'assaig: Robert Ramos / Gerència: Maite Cisquella / Imatge: Perico Pastor / Management: Anexa / Maquinista: Joan Cesena / Música original:

Cole Porter

Cole Porter es probablement el més popular dels anomenats cinc gegants de la música popular americana, sent els altres quatre: Gerswhin, Jerome Kern, Irving Berlin i Richard Rodgers. Les seves cançons, creades entre els anys 20 i 60, han estat fins ara ampliament difoses i reverenciades per tot el mon. Alguns dels majors clàssics de la música popular d’aquest segle van sortir del piano i de la ploma pròdiga de Cole Porter, que té, entre els seus majors èxits Night and Day, Begin the Beguine, Anything Goes, I get a kik out of you, You do something to me i molts altres. Nascut al Perú, estat d’Indiana l’any 1898, Cole Albert Porter va escriure més de 30 musicals per a Broadway, essent Anything Goes, Kiss me Kate i Can Can els més renombrats. A Hollywood, Porter va crear cançons per a pel.lícules protagonitzades per Fred Astaire, Judy Garland i els més grans astres del musical, del cinema. Famós per la seva vida extravagant, el seu temperament mundà i les seves gens convencionals relacions, Porter va viure el millor que la seva vida podia oferir-li fins el tràgic accident amb un cavall, en 1937, que el va dur a una cadira de rodes i més tard a l’amputació d’una cama. Va morir el 15 d’octubre de 1964, sol i infeliç.

Cole Porter / Perruqueria:

Marcel

Marcel / Premsa: Maria Rosa Puig / Realització vestuari:

Goretti Puente

Goretti Puente /

Toni Langa

Toni Langa / Sastreria:

César Olivar

César Olivar / Secretaria:

Graciela Mompó

Graciela Mompó / So:

Òscar Maza

Òscar Maza /

Toni Vila

Toni Vila / Traducció de textos:

Joan Lluís Bozzo

Joan Lluís Bozzo /

Joan Vives

sdf

Joan Vives / Vestuari: Isidre Prunés /

Montse Amenós

Escenògrafa, dissenyadora gràfica i dissenyadora de vestuari per a Teatre i Cinema. Des del any 1975 fins el 1995 treballa conjuntament amb Isidre Prunés. Com a escenògrafa i dissenyadora de vestuari d’obres teatrals destaquem els següents darrers treballs: 2007: El Llibertí d’Eric-Emmanuel Schmitt (Teatre Poliorama), Tres Dramolette de Thomas Bernhard (Reus Teatre Fortuny), Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes de Claude Magnier (Teatre Condal). 2006: Pels Pèls de Paul Pörtner (Teatre Borràs), Mikado de Gilbert i Sullivan (Teatre Apolo), El Presoner de la Segona Avinguda de Neil Simon (Teatre Villarroel). 2005: Mentiders Anthony Neilson (Teatre Borràs). 2004: Mar i Cel de Guimerà, Bru de Sala i Guinovart (TNC). 2003: Noches de Reyes sin Shakespeare d’Adolfo Marsillach (Teatro María Guerrero), Closer de Patrick Marber (Teatre Villarroel). 2002: Mamá Pep Antón Gómez i Jordi Sánchez (Teatre Condal), Geloses d’Esther Vilar (Teatre Villarroel). 2001: La raya del pelo de William Holden de Sanchís Sinisterra (Madrid Teatro Arlequín). 2000: 23 centímetres d’Alapont i Alberola (Teatre Poliorama), Solness, el constructor d’Ibsen (TNC). 1998: La Celestina de Fernando de Rojas (Teatro Real, Madrid). 1997: L’Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol (TNC). 1996: El Misántropo de Molière (Teatro de la Comedia, Madrid), Maror de Rodolf Sirera (Teatre Romea), Dakota de Jordi Galcerán (Teatre Poliorama). 1995: T’odio, amor meu de Dorothy Parker i Cole Porter (Teatre Victòria), Arsènic i puntes de coixí de Joseph Kesselring (Teatre Lliure)... Ha rebut el Premi Max a la millor escenografia 2006 per Mar i Cel. Premi Josep Caudí a la millor escenografia 2004 de l’ADE per Noches de Reyes sin Shakespeare. Premi Josep Caudí a la millor escenografia 2001 de l’ADE per Solness, el constructor. Premi “Els Millors de 1997” dels Espais Escènics Municipals de Tarragona a la millor escenografia per L’Auca del Senyor Esteve. Premi Goya al millor disseny de vestuari 1990 per El niño de la luna...

Montse Amenós

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades