A Vore/Escenes/ L

Barcelona dissabte,   20 de gener de 2018   Actualitzat a les   13:23 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Marburg

Marburg

Autor text:

Guillem Clua

TEATRE Invisibles (2001). XXX Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2002. Publicada a la col·lecció El Galliner/Teatre d’Edicions 62. Mort a Venècia (2001-02). Co-autor de la dramatúrgia de l’adaptació de la novel·la de Thomas Mann en dansa-teatre, posada en escena a la Sala Muntaner de Barcelona els mesos de maig i juny de 2002 a càrrec de la Companyia Vincles (Director: Mingo Ràfols / Coreografia: Víctor Rodrigo). Infidels (2002). Autor del text presentat a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona en lectura dramatitzada el gener de 2003. Mare miratge (2002). Inèdita. Historietes sincròniques III (2003). Autor de la peça curta L’evocatriu, presentada amb quatre textos més de joves autors al Teatre Bartrina de Reus l’abril de 2003 i a la Sala Beckett de Barcelona el maig de 2003. La pell en flames (2003). XXXII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2004. TELEVISIÓ El cor de la ciutat. Guionista de la sèrie produïda per Televisió de Catalunya des de gener de 2003. Feina en curs. RÀDIO La políglota (2002). Monòleg radiofònic emès al programa El visitant d’Ona Catalana l’estiu de 2002. FORMACIÓ 1991-95. Llicenciatura en Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 1994-95. Estudia a la London Guildhall University (Londres, Gran Bretanya) 2001-02. Seminaris d’escriptura dramàtica a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona a càrrec de David Plana, Sergi Pompermayer, Jordi Galceran i Enric Nolla. ALTRES ACTIVITATS EN L’ÀMBIT TEATRAL 1999-2003. Col·laborador fix especialitzat en arts escèniques per a El Periódico de Catalunya. Responsable de les pàgines de teatre del suplement setmanal Viernes. Feina en curs. 1998-2003. Cap de premsa de la Companyia Vincles. En curs. 1999-2002. Redactor a les revistes especialitzades en arts escèniques TeatreBCN i TeatroMADRID. 1998-2000. Redactor de teatre i dansa a la revista de difusió gratuïta Punto H. Col·labora, a més, amb publicacions de Grupo Zeta, sempre en temes centrats en les arts escèniques. 1998-99. Col·labora amb l’Ateneu Popular Nou Barris, donant difusió als espectacles de teatre, dansa, circ i música programats en aquest espai com a coordinador de premsa. A més del ja mencionat anteriorment, entre 1990 i 1998 ha publicat amb assiduïtat als diaris La Vanguardia, Avui, El Periódico de Catalunya i La Razón i a les revistes DDD, CNR, Primera Línea, Búho 43, Jota!, Integral, Punto H i De Estreno. En televisió, ha treballat als informatius de Barcelona Televisió (BTV), a les sèries de documentals Vides privades i Generació D de Joan Úbeda i Francesc Escribano (TV3) i al programa L’Informatiu migdia de TVE-Catalunya.

Guillem Clua
Direcció:

Rafel Duran

Director escènic format a nivell teòric a l'Institut del Teatre i en la pràctica a les sales alternatives de Barcelona. Autor i creador de diversos espectacles multidisciplinaris i de dramatúrgies amb textos no teatrals. L'any 1993 crea la companyia La d'Hac per presentar les seves propostes més personals i el teatre de text dels grans autors contemporanis: Thomas Bernhard, Bernard- Marie Koltès, David Mamet, Hans Magnus Enzensberger, etc. També dirigeix òpera. espectacles dirigits (selecció) • Cosa de dos de Gloria Montero. Biblioteca de Catalunya. 2007. • Panorama des del pont d’Artur Miller. TNC Sala Petita. 2006. • Yerma de Federico García Lorca. Teatre Grec. Festival Grec. 2005. • Temptació de Carles Batlle. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2004. • Medea Medea. Versió lliure de l’obra d’Eurípides. Mallorca. 2004. • Casa de nines de Henrik Ibsen. TNC Sala Petita. 2004. • L’occasione fa il ladro. Òpera de Rossini. Teatre Lliure. 2003. • Àrea privada de caça d’Enric Nolla. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2003. • El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. TNC Sala Gran. 2003. • L’enfonsament del Titànic de Hans Magnus Enzensberger. Inauguració del Sitges Teatre Internacional 2002. També al Lliure de Gràcia dins del Grec 2002. • La dama enamorada de Joan Puig i Ferreter. TNC Sala Petita. 2001. • Una vida al teatre de David Mamet. Teatre Malic. Grec 2001. • El coronel ocell de Hristo Boitxev. Companyia La d’Hac. TNC. 2000. • Hurracan d'Enric Nolla Companyia La d'Hac. Sala Beckett. Festival d'estiu de Barcelona. Grec 2000. • Cantonada BROSSA de Joan Brossa. Teatre Lliure de Gràcia. 1999. • Peep-Show Verona. Variacions Shakespeare de Rafel Duran. Work in progress. Primera versió. Companyia La d'Hac. Sala Artenbrut. Barcelona. Versió convent. Convent de Sant Agustí. Festival d'estiu de Barcelona. Grec 1999. • Perifèria Koltès, textos breus de Bernard-Marie Koltès (inclosa l'obra teatral Tabataba). Companyia La d'Hac. Sala Beckett. Grec 1998. Premi Serra d'Or a l'espectacle teatral. 1999. Premi de la Crítica de Barcelona a la interpretació femenina. 1998. • Abans de la jubilació de Thomas Bernhard. Companyia La d'Hac. Sala Beckett. Barcelona. 1996. • L'alfabet de l’aigua de Rafel Duran. Companyia La d'Hac. Mercat de les Flors. Grec 1996. • A pas de gel en el desert d'Enric Nolla. Companyia La d'Hac. Espai de l'Escorxador. Sitges Teatre Internacional. 1996. • El joc de l’impudor d'Hervé Guibert. Companyia La d'Hac. Teatre Malic. Barcelona. 1994. • La nit just abans dels boscos de Bernard-Marie Koltes. Companyia La d'Hac. Teatre Malic. Barcelona. Premi especial de la Crítica de Barcelona a la interpretació masculina, 1993. Premi de l'Associació d'actors i directors de Catalunya a la interpretació masculina, 1993. • Assaig d'Hac de Rafel Duran (espectacle de creació amb textos de Peter Handke). Teatre Municipal de Manacor. Mallorca. 1990.

Rafel Duran
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Una reflexió sobre com les malalties marquen una època.

Sinopsi de Marburg


Repartiment

Càrol Muakuku

Barcelona, 1980 Llicenciada en Art dramàtic per l’institut del teatre de Barcelona. També es gradua en interpretació en el Centre d’estudis cinematogràfics de Catalunya (CECC). Estudia a l’escola Eolia i realitza diferents cursos monogràfics amb: Ferran Madico, Silvia Quer, Pep Armengol, Antonio Simón, Jon Davinson, Manel Dueso, Manuel Lillo, Marissa Jossa i Rosa Cadafalc. TREBALLS DESTACATS Actriu secundària a El Cor de la Ciutat. Televisió de Catalunya. Temporada 2006-2007. Presentadora del Programa Escena. Canal 33 (Televisió de Catalunya), 2003. Èric i L’Exèrcit del Fènix de Víctor Alexandre. Dir. Pere Planella. Teatre Borràs, Barcelona 2007. Matem els Homes de Manuel Dueso. Dir. Norbert Martínez. Teatre Artenbrut de Barcelona. Premi Especial del públic a la millor obra i nominació a millor actriu a la IXª edició de la Mostra de Teatre de Barcelona. Nominació a millor actriu a la IXª edició de la Mostra de Teatre de Barcelona. 2004

Càrol Muakuku / Eduard Farelo / Ferran Vilajosana /

Fina Rius

Formació: -Interpretació a l'Institut del teatre de la Diputació de Barcelona. Treballs artístics La mare sempre em deia: No de Charlotte Keatley .Dir .Lurdes Barba. Dones meves de Oacia Maraini. Dir . Anna Güell. Las Bizzarras de Belisa de Lope de Vega. Dir. Antonio Simón Rodríguez. Patates de F .Pereíra. Dir .Antonio Simón Rodriguez. Leonci i Lena de G. Büchner. Dir. Sven-Eric Bechtolf. La senyoreta Júlia de A. Strindberg. Dir. Antonio Simón Rodriguez. Hotel de mala mort/Boig per si de cas de Andreu Martín. Dir .Pere Sagristà. Homes i no de M. De Pedrolo. Dir. Pere Dausà. Els Comediants de J .Ma de Sagarra. Dir .Pere Dausà. Mentre Hitler i Mussolini prenien el té de R. D. McDonald. Dír .A. Rodríguez. Duros a quatre pessetes de S. Rusinyol. Dir. J. Anguera. Naftalina per a carroçes de Damià Barbany .Dir.Damià Barbany Pel davant i pel darrera de M. Frain. El bon doctor de N. Simon. Dir. P. Planella. Les nits blanques (producció) de Dostoyewsky. Dír. T. Vilardell i M. Casamayor. Glups de Dagoll Dagom .Dir .Dagoll Dagom. La cabeza del dragón de Valle-lnclán. Dir. Enric Flores. Moby Dyck de H. Melville. Dir .Enric Flores i Jose Sanchís L'impromptu de Versalles de Moliere. Dir .Lluís Pasqual. El gran Teatro natural de Oklahoma de F. Kafka. Dir. José Sanchís Sinisterra. Els Beatles contra els Rolling Stones. Dir J. Mesalles i M. Casamayor. La viuda trapella de C. Goldoni. Dir. Antoni Chic. Yes peut etre de M. Duras. Dir. T. Vilardell i M. Casamayor. Lulu de F. Wedekind. Dir. Rafael Santamaría. Televisió: Mano de santo. Santoral humorístic diari , Canal Todo Humor (Via Digital). Laura. Serie TV3. Estació d'enllaç. Sèríe TV3. Màgic Andreu. Programa TV3. Plàstic. Magazine infantil i juvenil TVE. Glups! .Programa especial Dir .Dagol1 Dagom TVE Filiprim. Programa de TV3. La cabeza del dragón de Valle-lnclán. Prog. Fila 7 TVE Voste jutja. Programa TV3. Dir. J. Ma Puyal. El planeta imaginari. Programa TVE. El xou de La família Pera. Serie TV3.

Fina Rius /

Ivan Benet

Nascut a Vic, és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona amb el Premi Extraordinari de la promoció 1994-1998. Ha estat becat pel Teatre Lliure per participar a dos “work in progress” a l’International Theater Akademy Ruhr a Bochum (Alemanya), i per l’Institut del Teatre per participar a un espectacle de creació a la Hoges School voor de Kunsten d'Amsterdam (Països Baixos). Com a actor, destaquen els seus treballs als següents muntatges: European House, amb direcció i dramatúrgia d’Àlex Rigola (Festival de Temporada Alta de Girona 2005-2006); Ricard 3r de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht, amb direcció d’Àlex Rigola; El miedo y la música, escrit i dirigit per Julio Manrique; Juli Cèsar de W. Shakespeare amb direcció d’Àlex Rigola; Do’m d’Enric Casasses, amb direcció d’Albert Mestres; El somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, amb direcció d’Àngel Llàcer; Escenes d’una execució de Howard Barker, amb direcció de Ramón Simó; La mare coratge i els seus fills de Bertolt Brecht, amb direcció de Mario Gas; Titus Andrònic de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Violació de límits de Manuel de Pedrolo, amb direcció de Joan Castells; Jordi Dandin de Molière, amb direcció d’Oriol Broggi; Els tres mosqueters versió i direcció de Pep Anton Gómez; Cantonada Brossa de Joan Brossa, amb direcció de Rafel Duran, Josep Maria Mestres, Josep Montanyès, Lluis Pasqual, David Plana, Pere Sagristà i Rosa Maria Sardà; Amadeus de Peter Shaffer, amb direcció d’Àngel Alonso, i L’alfabet de l'aigua, escrit i dirigit per Rafel Duran. A més, a televisió ha treballat a les sèries de Televisió de Catalunya “Porca misèria”, “Temps de silenci” i “Laberint d'ombres”, i a la telemovie “Valèria”, dirigida per Sílvia Quer, també per a TV3.

Ivan Benet / Miquel Bordoy /

Oriol Genís

Ha estudiat interpretació a l´Institut del Teatre de Barcelona. Tècnica vocal amb diversos professors de cant: Lina Richarte, Joaquím Proubasta, Sjabbe van Selfhout i Alejandra Spagnuolo i María de Vega. Cursos de comèdia musical amb Hellen Gallagher, sobre Shakespeare amb Konrad Zchiedrich, Penny Cherns i Sue Weston, curs d´ interpretació amb Carol Rosenfeld i stage al Théâtre du Soleil amb Ariane Mnouchkine. És fundador de diversos grups i companyies de teatre: Terrabastall-Tall-Ball-Ventall, ( especializat en teatre de carrer), Teatre de l´àngel A.C. (espectacles de petit format: SOLDADITO VALIENTE, cabaret antimilitarista, ANDRÉS VILLARROSA i EL DUO DE LA SUDAFRICANA, espectacle inspirat en el món de la sarsuela), Teatre Al Ring i actualment és el director y fundador de la companyía Teatre de Calaix S.C.C.L. i L´Arrencacors. TREBALLS TEATRALS 2008 Els assassinats del carrer de la Morgue d’ EDAGAR ALLAN POE. Direcció de Josep Mª Miró. 2007 Assajant Pitarra de LLUÏSA CUNILLÉ I XAVIER ALBERTÍ. Sala petita del Teatre Lliure de Montjuïc. Direcció de Xavier Albertí. 2007 Boris Vian, constructor d’imperis, reposició Sala Muntaner, direcció Xavier Albertí. 2007 El dúo de la Africana un espectacle de XAVIER ALBERTÍ i LLUÍSA CUNILLÉ. Teatre Lliure, sala Fabià Puigserver. 2006 Crónica sentimental de España amb textos de MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Temporada Alta ’06 i Sala Muntaner. 2006 La nit capgirada (La nuit à l’envers) de Xavier Durringer. Direcció IMA RANEDO. Versus Teatre. 2006 Al fil de la mar de Ramon Gomis. Direcció de MANUELA LORENTE. Versus Teatre. 2005-2006 PPP sobre textos de PIER PAOLO PASOLINI. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Espai Lliure. Teatre Lliure. 2005 Pulsió (Der Drang) de FRANZ XAVER KROETZ. Cia Teatre de Calaix. Direcció GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA. Teatre Zorrilla de Badalona. 2005 L´home de teatre de THOMAS BERNHARD. Cia Lluís Homar. Direcció XAVIER ALBERTÍ. Teatre Lliure de Montjuïc. 2004 Buits de Toni Martín. Cia teatre de Calaix. Direcció LURDES BARBA. Teatre Nou Tantarantana. 2003-2004 Boris Vian, constructor d´ imperis cançons de BORIS VIAN. Cia L´Arrencacors. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. 2003 Vermell, negre i ignorant de EDWARD BOND. Direcció de Manuel Dueso. Festival de Sitges i Sala Muntaner. 2002 El nas a partir d´una narració de N. GÒGOL. Cia Teatre de Cordó. Premi Rialles al millor espectacle infantil 2002. 2002 Troilus i Cressida de W. SHAKESPEARE. Grec 2002. Cia Cae la Sombra. Director XAVIER ALBERTÍ 2001 Mort accidental d´un anarquista de DARIO FO. Club Capitol. Sala 2. Cia. Teatre de Calaix . Director PERE PLANELLA. 2001 Kavafis (Recital de poemes de KONSTANDINOS P. KAVAFIS), directores MARIONA ROSSELLÓ y MANEL DUESO. Versus Teatre. 2000 El tiet Vània d´ A. P. TXÈKHOV, director JOSEP MINGUELL. Grec 2000 CIA Teatre de Calaix. Teatre Nou Tantarantana 1999 Mn, Choufleri restera chez lui opereta de J. OFFENBACH. Centre Cultural Barrades de l’Hospitalet 1999 La Comèdia dels Errors de W. SHAKESPEARE, directora HELENA PIMENTA. Teatre Nacional de Catalunya 1999 Brecht por Brecht, direcció de MARIO GAS. Teatro Albeniz, Madrid 1999 L´ especulador de DAVID GREIG, director PHILIP HOWARD. Al Mercat de les Flors, Grec ´99. 1999 Vernissatge de VÁCLAV HAVEL, Direcció de JOSEP MINGUELL. Cia Teatre de Calaix. Artenbrut i Teatre del Sol de Sabadell. 1998 Sweeney Todd de STEPHEN SONDHEIM, Direcció de MARIO GAS/MANOLO GAS. Reposició al Teatro Albéniz de Madrid. 1997 Hotel de mala mort Estranyament estrany de JOAN CAVALLÉ, Direcció EVER MARTIN BLANCHET. Versus Teatre Grec 97. 1997 Epifania del Amor, recital de poemes de K. P. KAVAFIS, Direcció de MANEL DUESO y MARIONA ROSSELLÓ. Versus Teatre cicle Poetes i profetes. 1997 El retaule del flautista de JORDI TEIXIDOR, Direcció de J. L. BOZZO. Teatre Condal. 1996 Càndid de VOLTAIRE - BERNSTEIN, Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Teatre ROMEA, Centre dramàtic de la Generalitat. 1995 Sweeney Todd de STEPHEN SONHEIM, Direcció de MARIO GAS i MANOLO GAS. Teatre POLIORAMA, Centre dramàtic de la Generalitat. Muerte accidental de un anarquista de DARIO FO, direcció d´ÁNGEL ALONSO. De gira per diversos teatres de l´estat espanyol. 1994-1995 La extraña pareja de NEIL SIMON, direcció d´ÁNGEL ALONSO. Teatre Borràs. 1994 L´hort de cirerers d´ANTON P. TXEKHOV, direcció de KONRAD SCHIEDRICH. Cia Talleret de Salt. Mercat de les Flors. Grec 94. El cercle de guix, segons BERTOLT BRECHT, Direcció de CARLO FORMIGONI. Cia JOVE TEATRE REGINA. Leonce i Lena de GEORG BUCHNER, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Teatre REGINA. Aquell boig d´en Jourdain de MIJAIL BULGAKOV, Direcció de JOAN ANTON SÁNCHEZ. Cia DAU RODÓ. Teatre REGINA. Pedro y el Capitán de MARIO BENEDETTI, Direcció de VÍCTOR HERNANDO. Cia TEATRE DE LA RIERETA. SCHAUPLATZ TEATHER de Berlin. L´illa d´ ATHOL FUGARD, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Sala BECKETT. La flauta màgica de W. A. MOZART i E. SCHIKENADER, direcció de FABIÀ PUIGSERVER. Teatre LLIURE. Bandoleres d´ARMONIA RODRÍGUEZ amb GRUP INDEPENDENT DE TEATRE (N.I.T.) Quin cop! espectacle de Commedia dell´Arte, Direcció de RAMON TEIXIDOR. Amb la Cia N.I.T. El gran màgic d´Oz de FRANK L. BAUM y El gran Claus i el petit Claus, segons H.C. ANDERSEN amb la Cia. U DE CUC TEATRE. Les joguines oblidades de JORGE DÍAZ , Direcció de JOAN M. GUAL. Cia LA TREPA CINE I TELEVISIÓ Andorra con Direcció de J.M. GUELL Poble Nou Milagro! y Tiempos pasados cortos de l´ESCAC Direcció de ÀLEX LLOPIS. El segundo nombre de Carlos Plaza El mayor negocio del mundo El Premi episodio de Carvalho (por emitir) Las vidas de Celia de Antonio Chavarrias Atlas de geografia humana de Azucena Rodríguez. El coronel Macià de Josep Mª Forn Diversos treballs de publicitat: Nescafé oro, Madame Brioix de Bimbo, Banesto, Agua de Veri, Hojiblanca, etc.

Oriol Genís /

Santi Pons

Licenciada en Arte Dramático por el Institut del Teatre de Barcelona. Completa su formación con Bob Mcandrew, Carol Rosenfeld, Pennie Cherns, James de Paul, Franco di Francescoantonio. Ha trabajado como actriz en los siguientes montajes teatrales: 2002 Macbeth, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatre Romea. Espectáculo en gira por España. 2001 No és tan facil, de Paco Mir. Dir. Josep Maria Mestres. 2000 Criatures, de la compañía T de Teatre. 1999 La casa de Bernarda Alba, de F. García Lorca. Dir. Calixto Bieito. Teatre Principal. 1998 El sopar dels idiotes, de Francis Weber, Estrips-tis, de Manuel Dueso. Dir. Manuel Dueso. 1997 Macbeth o Macbetto, Dramaturgia y dirección Xavier Albertí. 1995 La festa del blat, de Àngel Guimerà. Dir. Joan Castells. 1994 Kasimir i Karoline, de Odon von Horvath. Dir. Calixto Bieito. Sala Beckett. Barcelona. 1993 Un Otelo per a Carmelo Bene, Dramaturgia y dirección Xavier Albertí, Pequeños cuentos misóginos, de P. Highsmith. Compañía T de Teatre. 1992 Medea, de Eurípides. Dir. Núria Espert. Ha trabajado en las siguientes películas: L’illa del holandès de Sigfrid Monleón, Mecanicas celestes de Fina Torres y Rateta Rateta de Francesc Bellmunt. En cuanto a televisión, ha trabajado en las siguientes series: Jet Lag, Estació d’enllaç, Sitges, Oh! Espanya, Laberint d’ombres, Tots a Cent, Graduï’s ara pot de TV3. La saga de los Clark para Canal Plus y Le grand Battre para TF1.

Santi Pons /

Vicky Peña

Va néixer a Barcelona en una família d'actors i la seva experiència professional s'inicia l'any 1974 amb El criat de dos amos, de Carlo Goldoni, amb direcció d'Esteve Polls. La seva dilatada carrera comprèn tots els àmbits de la interpretació: teatre de text i musical, cinema, televisió i doblatge. En el camp del teatre ha treballat a les ordres de directors com l'esmentat Esteve Polls, Mario Gas, Jorge Lavelli, Josep Antón Codina, Ricard Salvat, Lluís Pasqual, Antonio Simón, Helder Costa, Pierre Romans o Konrad Zschiedrich, interpretant papers protagonistes a Las bodas del hojalatero, de John M. Synge; Enrique IV, de Luigi Pirandello; Doña Rosita la soltera, de Federico García-Lorca; Urfaust, de Johann W. Goethe; L’òpera de tres rals i Madre Coraje y sus hijos, de Bertolt Brecht; La balada de Calamity Jane, de Maria do Ceu Guerra i Helder Costa; Dancing!, a partir de la pel·lícula Le Bal; Les tres germanes i L’hort dels cirerers d’Anton P. Txèkhov; El temps i els Conway, de J. B. Priestley; Golfos de Roma, de Stephen Sondheim & Sheve Love; Othello, de William Shakespeare; Sweeney Todd, de Stephen Sondheim i Hugh Wheeler; Guys and Dolls, de Frank Loessser, Joe Swerling i Abe Burrows; La reina de bellesa de Leenane, de Martin Mc Donagh; A Little Night Music, de Stephen Sondheim i Hugh Wheeler; Mare Coratge i els seus fills, de Bertolt Brecht; Edipo XXI, sobre els textos de Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Jean Genet; Electra, de José Sanchis Sinisterra sobre el text de Sòfocles, i Orestiada, d’Èsquil. En cinema, ha intervingut entre d'altres a les pel·lícules L’orgia, de Francesc Bellmunt; Dragon Rapide, de Jaime Camino; Werther, de Pilar Miró; La casa de Bernarda Alba, de Mario Camus; El placer de matar, de Félix Rotaeta; Diario de invierno, de Francisco Regueiro; Luces y sombras, de Jaime Camino; El largo invierno, de Jaime Camino; Entre rojas, d’Azucena Hernández; La buena vida, de David Trueba; Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz; El pianista, de Mario Gas; Smoking Room, de Roger Gual i Julio Wallowitz; Piedras, de Ramón Salazar o Las voces de la noche, de Salvador García Ruiz. Ha obtingut nombrosos premis per les seves interpretacions en cinema i en teatre, entre els quals cal destacar els premis María Guerrero, Margarida Xirgu, Maria Vila, Premi de la Crítica de Barcelona, Premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya, Premio de la Unión de Actores, i dos premis MAX.

Vicky Peña / Victòria Pagès

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Antonio Calvo

Antonio Calvo / Audiovisuals:

Eugenio Szwarcer

Realización de Video de la Producción, Blanco de Octavio Paz, Dir. Y Esc. Federic Amat, Festival Temporada alta de Girona y Teatre Lliure. Escenogarfía y vestuario de “La maquina de parlar” de Victoria Szpunzberg, Sala Beckett Realización de video para la ceremonia de apertura de la Feria del Libro de Frankfurt, Dir. Joan Olle, Schauspielhaus Frankfurt. 2007 Escenografía de “Leonce i Lena” de G. Büchner, Dir. Pep Pla. Sala Muntaner, Festival Grec 07 Escenografía de “L´olor sota la pell” de Marta Buchaca, Dir. J.C. Martel. Sala Beckett 2006 Escenografía de “God is a Dj” de Falk Richter, Dir. J.C. Martel, Ca L´Estruch Sabadell, Festival Grec 07. Diseño de video para “Zena Bomba” Dir. Carme Portaceli Escenografía y Vestuario de “Volpone”, de Ben Jonson, Dir. Pep Pla, Centre Dramatic del Valles, L´Alegria de Terrassa. Escenografía de “La Mujer franquicia” de Raquel Tomàs, Festival Temporada Alta 06, Areatangent. Realización de Video para “Odiseo y Penélope” de M. Vargas Llosa, Dir. Joan Olle, Escenografía Federic Amat. Escenografía para “El Mercader de Venecia”, de W. Shakespeare, Dir. Pep Pla, Festival Grec 06, sala Ovidi Montllor, Festival Shakespeare Santa Susana 06. Diseño del espacio para una versión escénica de “Baby Mozart”, serie de videos de estimulación temprana para niños de 0-3 años. Dir. J.C. Martel Diseño de video, para “La finestra tancada” de Agusti Vila, Dir. Carmen Portaceli, Teatre Lliure 2005 Escenografía de “No et moguis” de Clara Segura y Bruno Oro, Club Capitol. Desarrollo de una pantalla de proyección de agua, para la Fura dels Baus, ceremonia de apertura de los Juegos Mediterráneos, Almería 2005. Escenografía para “Quartett” de H. Müler, Dir. Carles Fernandez Giua, Festival Temporada Alta Girona 05, Sala Verus Barcelona 06. Escenografía para “Rosencratz i Guildenstern son morts” de Tom Stoppard, Dir. Oriol Broggi, Festival Shakespeare Santa Susana 05, Sala Beckett 06. Beca del Goethe Institut para asistir al “Theatertreffen 05” en el marco del “Forum Junger Bühnenangehöriger” (Foro de jóvenes trabajadores de la escena). Escenografía y vestuario para “A-dicció” de Andreu Carandell, Sala Beckett 2004 Realización de Video para la producción teatral “Génova 01”, dirigida por Carmen Portaceli, en el marco del Festival Grec ´04, Barcelona Colaboración en la realización de los audiovisuales para la producción “Això és una cadira”, bajo la dirección de Brigitte Luik, para el Teatre Artenbrut, Barcelona

Eugenio Szwarcer / Escenografia:

Rafel Lladó

Rafel Lladó / Il·luminació:

Kiko Planas

Kiko Planas / So: Jose Antonio Gutiérrez / Vestuari:

Montse Amenós

Escenògrafa, dissenyadora gràfica i dissenyadora de vestuari per a Teatre i Cinema. Des del any 1975 fins el 1995 treballa conjuntament amb Isidre Prunés. Com a escenògrafa i dissenyadora de vestuari d’obres teatrals destaquem els següents darrers treballs: 2007: El Llibertí d’Eric-Emmanuel Schmitt (Teatre Poliorama), Tres Dramolette de Thomas Bernhard (Reus Teatre Fortuny), Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes de Claude Magnier (Teatre Condal). 2006: Pels Pèls de Paul Pörtner (Teatre Borràs), Mikado de Gilbert i Sullivan (Teatre Apolo), El Presoner de la Segona Avinguda de Neil Simon (Teatre Villarroel). 2005: Mentiders Anthony Neilson (Teatre Borràs). 2004: Mar i Cel de Guimerà, Bru de Sala i Guinovart (TNC). 2003: Noches de Reyes sin Shakespeare d’Adolfo Marsillach (Teatro María Guerrero), Closer de Patrick Marber (Teatre Villarroel). 2002: Mamá Pep Antón Gómez i Jordi Sánchez (Teatre Condal), Geloses d’Esther Vilar (Teatre Villarroel). 2001: La raya del pelo de William Holden de Sanchís Sinisterra (Madrid Teatro Arlequín). 2000: 23 centímetres d’Alapont i Alberola (Teatre Poliorama), Solness, el constructor d’Ibsen (TNC). 1998: La Celestina de Fernando de Rojas (Teatro Real, Madrid). 1997: L’Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol (TNC). 1996: El Misántropo de Molière (Teatro de la Comedia, Madrid), Maror de Rodolf Sirera (Teatre Romea), Dakota de Jordi Galcerán (Teatre Poliorama). 1995: T’odio, amor meu de Dorothy Parker i Cole Porter (Teatre Victòria), Arsènic i puntes de coixí de Joseph Kesselring (Teatre Lliure)... Ha rebut el Premi Max a la millor escenografia 2006 per Mar i Cel. Premi Josep Caudí a la millor escenografia 2004 de l’ADE per Noches de Reyes sin Shakespeare. Premi Josep Caudí a la millor escenografia 2001 de l’ADE per Solness, el constructor. Premi “Els Millors de 1997” dels Espais Escènics Municipals de Tarragona a la millor escenografia per L’Auca del Senyor Esteve. Premi Goya al millor disseny de vestuari 1990 per El niño de la luna...

Montse Amenós

Crítiques

  • L’angoixa i la por davant les pandèmies

    Ambició sense fronteres. Guillem Clua (Barcelona, 1973) acaba d’estrenar a la Sala Petita del TNC Marburg, una obra que comprèn 40 anys d’història en un món globalitzat. I ho ha fet a partir de quatre relats ambientats a diferents llocs del planeta –a la manera de González Iñárritu a Babel–, però am...
  • Los virus de Marburg

    Atención a Guillem Clua y a Marburg: un dramaturgo a seguir y una obra de ambición infrecuente, con la que el TNC acaba de apuntarse otro buen tanto. Marburg es una función desmesurada (casi tres horas), irregular, con intensos subidones poéticos y abismales caídas en el artificio, pero rebosante de...
  • Malaltia i felicitat

    Finalment es concreta en la dramatúrgia catalana un fresc contemporani de vocació universal. Amb Marburg Guillem Clua, després d'enlluernar-nos amb La pell en flames (2005), consolida la seva trajectòria; ara, a més, amb una imponent posada en escena de Rafel Duran que resol amb audàcia les dificult...
  • Viajes a Marburg

    Un buen entretenimiento teatral no siempre presupone una gran obra, pero es un producto que puede legitimarse a sí mismo en función del mercado. Y Marburg, la obra de Guillem Clua (Barcelona, 1973) dirigida por Rafel Duran, ha propiciado eso: un espectáculo muy entretenido. Conociendo al Clua de...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • Coixet rodarà la versió cinematogràfica de ‘Marburg’

    L’espectacle Marburg, del dramaturg Guillem Clua, tindrà versió cinematogràfica de la mà d’Isabel Coixet. Amb adaptació del propi Clua, la directora té previst rodar-la en anglès. Qualificat pel director del Teatre Nacional, Sergi Belbel, com un dels textos més ambiciosos de la dramatúrgia ca...
    Redacció - 29/12/2010Continuar llegint

Fotos

Videos

'Marburg' de Guillem Clua al TNC


Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Drama
Idioma: Català
Durada: 160 min.