Grec 2018 Festival de Barcelona
Teatre Lliure Abonaments 18-19

Barcelona dissabte,   21 de juliol de 2018   Actualitzat a les   12:08 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Gala Barcelona aixeca el teló 2010

Gala Barcelona aixeca el teló 2010

Autor text:

Xavier Albertí

Músic, compositor i director d’escena, ha obtingut els següents guardons: el Premi Extraordinari d’Art Dramàtic 1991 de l’Institut del Teatre de Barcelona, Premi Nacional Adrià Gual atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en dues ocasions, 1992 i 1994, el Premi especial de la crítica temporada 94-95, el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona com a millor director de la temporada 1993-1994, el Premi Serra d’Or de Teatre temporada 1994-95 i el Premi Butaca 2004 a la millor direcció teatral per Vianants, el Premi d’Arts Escèniques 2005 de la Generalitat Valenciana al millor espectacle no valencià per Mestres antics. També va obtenir el Premi a la Jove Creativitat atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’òpera Schneider, amb llibret de Sergi Belbel. Durant els anys de formació, realitza estudis de piano i de composició musical a Barcelona, Madrid, Granada, Florència, Siena, Stuttgart i Viena amb Luis de Pablo, Cristobal Halffter, Tomás Marco, Helmuth Lachenmann, Luciano Berio, Armando Gentilucci i Karl -Heinz Stockhausen. Té composicions estrenades als Festivals de Música Contemporània d’Assís, Florència, Siena, Basilea, Múnic, Viena, Madrid i Barcelona, entre altres. Titulat superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1996 i fins 1999 va dirigir el Festival d’Estiu de Barcelona Grec, i des del 2004 i fins el 2006 va dirigir l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull. Entre els seus treballs com a director escènic destaquen: Made in Catalunya recital de Poesía catalana amb Lou Reed, Laurie Anderson i Pati Smith, Mostra de cultura catalana a Nova York, Baryshnikow Ars Center. El Duo de la Africana de Xavier Albertí y Lluïsa Cunillé, Teatre Lliure, Crónica Sentimental de España un espectacle mucsical amb textos de Manuel Vázquez Montalbán, Tennessee basat en textos de Tennessee Williams, Sangre lunar, de José Sanchis Sinisterra (estrenat al Centro Dramático Nacional María Guerrero); PPP, sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini; De Manolo a Escobar, de Marc Rosich; L’home de teatre, de Thomas Bernhard; Boris Vian, constructor d’imperis, sobre l’obra de Boris Vian; Mestres antics, de Thomas Bernhard (producció del Teatre Romea i versió en castellà estrenada al Centro Dramático Nacional); Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial, de Jules Laforgue, dins el cicle Solos al Festival Grec 03; Traïció, de Harold Pinter; Et diré sempre la veritat, de Lluïsa Cunillé, Lluis Homar i Xavier Albertí (espectacle estrenat al Festival Temporada Alta de Girona 2002); Carmen, de Georges Bizet (producció del Teatro Verdi de Pisa); Marina, òpera d’Emilio Arrieta i Francesc Camprodon, al Festival de Peralada 2002 i al Teatro de la Maestranza de Sevilla; Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2002; Homenatge a Conxita Badia i Anna Ricci, producció del Gran Teatre del Liceu; Orgía, de Pier Paolo Pasolini; Más extraño que el Paraíso, espectacle de Xavier Albertí amb textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2001; Pèndols d’aigua, de Francesc Messeguer; El gat negre, de Lluïsa Cunillé; I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat, de la companyia Lanònima Imperial; Tórtola Valencia, cabaret coreogràfic original de Xavier Albertí; Ànsia, de Sarah Kane; Mirador de Paco Zarzoso; Passatge Gutenberg, de Lluïsa Cunillé; Simon Bocanegra, òpera de Giuseppe Verdi; The Meeting, de Lluïsa Cunillé al Festival d’Edimburg 1999; La Cita, de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 1999; Vals Ex Machina, una partitura escènica per a trio amb text del mateix director; Privado, de Lluïsa Cunillé; El llibre dels canvis, espectacle concert amb el grup Vol ad libitum; El dia dels morts, de Narcís Comadira; Macbeth o Macbetto, de Xavier Albertí, espectacle estrenat al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1997; La llavor dels somnis, sobre l’obra poètica de Narcís Comadira; Les paraules de l’ànima, sobre la obra poètica de Ramon Llull; Una geografia estilogràfica, sobre la obra literària de Josep Maria de Sagarra; Libración, de Lluïsa Cunillé; Hedda Gablerde Henrik Ibsen, al Festival Internacional de Teatre al Carrer de Tàrrega 1993; Un Otel•lo per a Carmelo Bene, obra estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1993 i que va inaugurar l’Artenbrut; Colatures per a cinta magnètica o Chomsky Show, entre molts d’altres. Entre els seus treballs com a intèrpret cal esmentar: Tennessee, Sis personatges en cerca d’autor; Boris Vian, constructor d'imperis; El mestre i Margarita; El Gat Negre; Más extraño que el Paraíso; Okupes al Museu del Prado (en el paper de Federico García Lorca) i Troilus i Cressida (en el paper de Tersites/ Menelau).

Xavier Albertí
Direcció:

Xavier Albertí

Músic, compositor i director d’escena, ha obtingut els següents guardons: el Premi Extraordinari d’Art Dramàtic 1991 de l’Institut del Teatre de Barcelona, Premi Nacional Adrià Gual atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en dues ocasions, 1992 i 1994, el Premi especial de la crítica temporada 94-95, el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona com a millor director de la temporada 1993-1994, el Premi Serra d’Or de Teatre temporada 1994-95 i el Premi Butaca 2004 a la millor direcció teatral per Vianants, el Premi d’Arts Escèniques 2005 de la Generalitat Valenciana al millor espectacle no valencià per Mestres antics. També va obtenir el Premi a la Jove Creativitat atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’òpera Schneider, amb llibret de Sergi Belbel. Durant els anys de formació, realitza estudis de piano i de composició musical a Barcelona, Madrid, Granada, Florència, Siena, Stuttgart i Viena amb Luis de Pablo, Cristobal Halffter, Tomás Marco, Helmuth Lachenmann, Luciano Berio, Armando Gentilucci i Karl -Heinz Stockhausen. Té composicions estrenades als Festivals de Música Contemporània d’Assís, Florència, Siena, Basilea, Múnic, Viena, Madrid i Barcelona, entre altres. Titulat superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1996 i fins 1999 va dirigir el Festival d’Estiu de Barcelona Grec, i des del 2004 i fins el 2006 va dirigir l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull. Entre els seus treballs com a director escènic destaquen: Made in Catalunya recital de Poesía catalana amb Lou Reed, Laurie Anderson i Pati Smith, Mostra de cultura catalana a Nova York, Baryshnikow Ars Center. El Duo de la Africana de Xavier Albertí y Lluïsa Cunillé, Teatre Lliure, Crónica Sentimental de España un espectacle mucsical amb textos de Manuel Vázquez Montalbán, Tennessee basat en textos de Tennessee Williams, Sangre lunar, de José Sanchis Sinisterra (estrenat al Centro Dramático Nacional María Guerrero); PPP, sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini; De Manolo a Escobar, de Marc Rosich; L’home de teatre, de Thomas Bernhard; Boris Vian, constructor d’imperis, sobre l’obra de Boris Vian; Mestres antics, de Thomas Bernhard (producció del Teatre Romea i versió en castellà estrenada al Centro Dramático Nacional); Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial, de Jules Laforgue, dins el cicle Solos al Festival Grec 03; Traïció, de Harold Pinter; Et diré sempre la veritat, de Lluïsa Cunillé, Lluis Homar i Xavier Albertí (espectacle estrenat al Festival Temporada Alta de Girona 2002); Carmen, de Georges Bizet (producció del Teatro Verdi de Pisa); Marina, òpera d’Emilio Arrieta i Francesc Camprodon, al Festival de Peralada 2002 i al Teatro de la Maestranza de Sevilla; Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2002; Homenatge a Conxita Badia i Anna Ricci, producció del Gran Teatre del Liceu; Orgía, de Pier Paolo Pasolini; Más extraño que el Paraíso, espectacle de Xavier Albertí amb textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2001; Pèndols d’aigua, de Francesc Messeguer; El gat negre, de Lluïsa Cunillé; I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat, de la companyia Lanònima Imperial; Tórtola Valencia, cabaret coreogràfic original de Xavier Albertí; Ànsia, de Sarah Kane; Mirador de Paco Zarzoso; Passatge Gutenberg, de Lluïsa Cunillé; Simon Bocanegra, òpera de Giuseppe Verdi; The Meeting, de Lluïsa Cunillé al Festival d’Edimburg 1999; La Cita, de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 1999; Vals Ex Machina, una partitura escènica per a trio amb text del mateix director; Privado, de Lluïsa Cunillé; El llibre dels canvis, espectacle concert amb el grup Vol ad libitum; El dia dels morts, de Narcís Comadira; Macbeth o Macbetto, de Xavier Albertí, espectacle estrenat al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1997; La llavor dels somnis, sobre l’obra poètica de Narcís Comadira; Les paraules de l’ànima, sobre la obra poètica de Ramon Llull; Una geografia estilogràfica, sobre la obra literària de Josep Maria de Sagarra; Libración, de Lluïsa Cunillé; Hedda Gablerde Henrik Ibsen, al Festival Internacional de Teatre al Carrer de Tàrrega 1993; Un Otel•lo per a Carmelo Bene, obra estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1993 i que va inaugurar l’Artenbrut; Colatures per a cinta magnètica o Chomsky Show, entre molts d’altres. Entre els seus treballs com a intèrpret cal esmentar: Tennessee, Sis personatges en cerca d’autor; Boris Vian, constructor d'imperis; El mestre i Margarita; El Gat Negre; Más extraño que el Paraíso; Okupes al Museu del Prado (en el paper de Federico García Lorca) i Troilus i Cressida (en el paper de Tersites/ Menelau).

Xavier Albertí
Producció executiva:

Anexa

Anexa
/ Edu Pericas
/ Pilar Pardo

La tradicional presentació de la temporada barcelonina

Sinopsi de Gala Barcelona aixeca el teló 2010


Repartiment

Anna Azcona

Badalona (Barcelonès). Formada com a actriu a l‘Institut del Teatre de Barcelona, ha treballat al teatre, a la televisió i al cinema. Entre els seus treballs teatrals ha destacat a: 23 Centímetres dirigida per Josep Mª Mestres Els cavalls de mar dirigida per Josep Mª Flotats Catalanish dirigida per Carlos Lasarte Melinda On The Rocks Dir. Manuel Dueso Portes Comunicades de Alan Aigborn. Cia. Amparo Moreno. Dir. Josep M Mestres Picadillo i Canelons de Francesc Luchetti. Dir. Lourdes Barba. Els Contes Dels Boscos De Viena de Odon Von Horvarth. Dir. Pep Munné Una visita inoportuna dirigida per Jorge Lavelli amb la Cia. Josep Maria Flotats Torna a tocar Sam dirigida per Ricard Reguant El despertar de la primavera dirigida per Josep Maria Flotats A la televisió l’hem vist a: Pepe Carvalho, El cor de la ciutat, Majoria absoluta, Laberint d’ombres, Sitges, L’assaig, Estació d’enllaç, Maky Navaja, La Granja, Els Joglars, Tres estrelles… Com a actriu cinematogràfica l’hem vist a Morir (o no), El per què de tot plegat, totes dues de Ventura Pons, Pareja de tres d’Antoni Verdaguer, Mi hermano del alma de Mariano Barroso i més recentment a Sévigné de Marta Balletbó.

Anna Azcona /

Boris Ruiz

Ha recibido el Premio a la mejor interpretación de la crítica teatral de Barcelona 1999-2000 por La Presa dirigida por Manel Dueso y por La vida es sueño dirigida por Calixto Bieito. Ha formado parte de les siguientes compañías: Teatre Lliure, Dagoll Dagom, Mario Gas, Teatre Romea, Núria Espert, Gat y Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Romea Ha trabajado con directores como Adolfo Marsillach, Jorge Lavelli, Mario Gas, Fabià Puigserver, Santi Sans, Pep Cruz, Enric Flores, Calixto Bieito, J.Lluís Bozzo, Ferran Madico, Manel Dueso, Àlex Rigola y Joan Anton Rechi. Destacamos los siguientes montajes teatrales en los que ha intervenido: Farsa y licencia de la Reina castiza, Marat-Sade, Antaviana, Agnés, La cabeza del dragón, L’òpera de tres rals, Cyrano de Bergerac, Dancing, El Cántaro roto, La gran ilusión, Víctor o los niños al poder, Blanca o el azar, Travessa deserts, Ondina, Computer love, El Sarau, Grecs Bokos, La paz vuelve a Atenas, Nicolás Maquiavelo, Els Elfs, La Tempesta, Al vostre gust, Els cavallers de Verona, Hamblet, Mesura per mesura, La Presa, La vida es sueño, Woyzeck, Un sopar amb els clàssics, Macbeth. Ha trabajado en las siguientes producciones de cine: Un día volveré, Un negre amb saxo, Makinavaja, Barrios Altos, Razones sentimentales, Los porreta, La ciudad de los prodigios y Los sin nombre, Temps afegit,... Ha trabajado en las siguientes series televisivas: La granja, La Lloll, El Planeta Imaginario, Makinavaja, Pobre noi y Crónica negra.

Boris Ruiz / Cesc Casanovas /

Joan Pera

Joan Pera sube por primera vez a los escenarios de la mano de la Compañía Adrià Gual, donde interpreta a los clásicos del siglo XX: Sartre, Brecht, Ionesco, Pirandello, etc. Con Historias del Zoo, de Eduard Albee, obtiene su primer éxito de crítica. En televisión de los Estudios 1 en los que participó destacan: Los violines a veces hacen estragos, La silla número 13 y El Ocapi, entre otros... Joan Pera fue el primer rostro que apareció en la televisión autonómica catalana (TV3) y en la primera desconexión de televisión española (TVE-La 2) en los estudios de cataluña. Su carrera profesional siempre ha estado ligada a los grandes nombres cómicos del país, entre ellos resaltar con cariño a Joan Capri y Mari Sant Pere, con los que trabajó para diferentes series de televisión. Pero Joan Pera es también un reconocido actor de doblaje, prestando voz, entre otros a Woody Allen. El actor neoyorquino eligió personalmente la característica voz de Joan Pera para doblarle oficialmente en todas sus películas. Su mayor éxito profesional llega con La extraña pareja, de Neil Simon, interpretando a Félix, espectáculo que le convierte en uno de los actores más populares del país y que le lleva junto con Paco Moran a llenar el Palau Sant Jordi obteniendo un récord Guinnes. En su último trabajo, la comedia La Jaula de las locas, Joan Pera se convierte en Antoine, una antigua estrella de los espectáculos tranformistas en el cabaret. Sin duda uno de los mejores premios que ha recibido en su carrera profesional fue el reconocimiento personal de Woody Allen hacía su trabajo en un reciente encuentro en Barcelona. Woody Allen dijo que Joan Pera le convertía en un héroe en España gracias al perfecto doblaje de sus personajes, y que sin duda, la española y catalana, eran la mejores adaptación de todas las lenguas a las que sus películas son dobladas. De él la crítica ha dicho: ”Joan Pera alcanza en el escenario sus cotas más altas, lleva todos los personajes al terreno de los sentimientos, y nada consigue sacarle de su estadio de gran, gran actor.”

Joan Pera /

Lita Claver "La Maña"

EMILIA GIMENEZ GIMENEZ, nació en Zaragoza el 25 de Febrero de 1945, en el seno de una familia humilde. A temprana edad y con una gran vocación se inició en el mundo del espectáculo, oficiando su bautizo artístico el gran actor Alfonso del Real. Como curiosidad cabe resaltar que a los 8 años bailaba flamenco y a los 15 debutó en la Revista. Muy joven todavía se trasladó a Barcelona donde triunfó plenamente. El público catalán la adoptó como algo muy suyo, apodándola cariñosamente “La Maña”. Con los años llegó a ser la primera figura cómica del entrañable Music - Hall EL MOLINO. En 1982 deja EL MOLINO, para realizar temporada en Madrid en el Teatro MUÑOZ SECA. En 1986 debuta en el Teatro ARNAU de la Ciudad Condal, convirtiéndose en Empresaria del mismo, junto con su marido, hasta el 1993. Sus largas temporadas de teatro en Barcelona y sobre todo su peculiar y particular forma de entender y expresar el humor, ha hecho que “LA MAÑA” se identificase plenamente con la idiosincrasia del público catalán; consagrándola como la Reina del Paralelo Barcelonés. Las giras de teatro y las galas por toda España han convertido a “LA MAÑA” en un personaje popular y entrañable. En 1987 recibió de manos del F.A.D. (Fomento de las Artes Decorativas de Barcelona), el premio SEBASTIAN GASCH como mejor Artista de Music - Hall. Este galardón está considerado como el más importante dentro de su género. En 1993 rodó junto al actor Andrés Pajares la película “MAKY NAVAJA 2”, donde obtuvo excelentes críticas a su labor de actriz por parte de la prensa especializada. Inició también la gira al frente de su compañía con el Espectáculo “MAS FRESCA QUE NUNCA”, con el que continuaría hasta finales de 1994. En 1995, alternó sus apariciones en distintos programas de televisión con una gira teatral con el espectáculo “QUE CAÑA TIENE LA MAÑA”, producido y dirigido por ella misma. En verano de este mismo año realiza una gira por la Comunidad de Valencia. El año 1996, fue el de su consagración como gran actriz dramática. El cambio de registro efectuado por “LA MAÑA” resultó increíble y una apuesta de futuro para su carrera de actriz, protagonizando la obra de teatro “LA TUERTA SUERTE DE PERICO GALÁPAGO”, dirigida por Juan Margallo y con la que realizó una extensa gira por los teatros más importantes de España. Continuando con su carrera teatral, en 1997 interpretó como protagonista la comedia “ENREDOS”, en el Teatro Tívoli de Barcelona. Esta obra de teatro fue un éxito en Broodway donde los papeles principales corrían a cargo de Carol Burnet y Robert Preston y cuyo título original era “La Luna sobre Búfalo”. En este último trimestre de 1997, continua colaborando en diversos programas para las televisiones autonómicas (TV-3, CANAL-9, etc.). En 1998 inicia su gira de verano por toda España con su nuevo Espectáculo titulado “CON MAÑA Y A LO LOCO”. Durante las Navidades del 1998, actúa en el Teatro Goya de Barcelona junto a Marlene Mourreau. En las Navidades del 1999 repite otra vez en el Teatro Goya, pero esta vez formando tandem con Paz Padilla, en el espectáculo “NACIDAS PARA EL HUMOR”. Durante el mismo año 1999 interviene en diferentes programas de televisión y continúa haciendo galas por toda España. En el año 2000 gira de verano con el espectáculo “Con Cierto Humor” compartiendo cabecera de cartel con Salomé. En el año 2001 realiza la gira de verano con el espectáculo “NACIDA PARA EL HUMOR”. En el 2002 sigue interviniendo como invitada en diferentes programas de televisión y realizará gira por toda España con una nueva versión de su espectáculo “NACIDA PARA EL HUMOR”. Actualmente se dispone a debutar en el Teatro Goya de Barcelona, junto a Chiqui Martí y Malena Gracia con el Espectáculo “3 Mujeres SIN. com”.

Lita Claver "La Maña" / Lloll Bertran /

Mercè Comas

Barcelona (Barcelonès). Va començar al Teatre d’afeccionats de Gràcia i la seva primera incursió en el món professional teatral va ser a l’obra Nuestra Natacha de Alejandro Casona dirigida per Núria Espert. Va participar en grups independents protagonitzant majoritàriament obres clàssiques. A Sitges funda un grup independent: Gall Groc amb qui interpreta entre d’altres obres El petit príncep, La cantant calba, Guernika … L’any 1982 comença amb la Cubana amb qui estarà 10 anys. Participa a les obres: Cubana’s Delikatessen, La Tempestat, Cómeme el coco negro, Cubanadas a la carta, Cubana Marathon dancing i en el muntatge i pel·lícula de Cegada de amor. També ha destacat en d’altres obres teatrals com: La Corona d’espines, dirigida per Ariel García Valdes, 1994. De que parlavem, dirigida per Tanzim Townsend, 1995. Pel davant i pel darrera, dirigida per Alexander Herold, 1996 i 2002 Comedia Negra, dirigida per Tanzim Townsend, 1999. 23 centimetres, dirigida per Josep Maria Mestres, 2001. La Nina (monòleg), dirigida per Pere Daussa, 2002. Almenys no es Nadal, dirigida per Tamzin Townsend, 2004. A la televisió l’hem vist a: Les tresines, Pedralbes centre, Nissaga de poder, Nissaga l’herència, Plats Bruts, Siete Vidas…

Mercè Comas /

Paco Morán

Paco Moran nació en Córdoba. Afincado en Barcelona, pronto se abriría camino en el mundo del teatro. Su versatilidad le ha permitido interpretar papeles tan distintos como Violines y trompetas, de Santiago Moncada, El Apagón, de Peter Shaffer, Vidas privadas, de Nöel Coward, Sé infiel y no mires con quien, Tres Historias de matrimonio, de Neil Simon; Loco, Loco, Paralelo, La señora presidenta, de Bricaire et lassayges; mitad naranja, mitad limón; sin chapa y sin collar, Punto y coma, y Oscar y Shelock, ambas de Santiago Moncada. En esta última Paco Moran interpretaba un sin fin de personajes, Muerte accidental de un anarquista... hasta llegar al personaje de Oscar de La Extraña Pareja, que junto con su inseparable compañero Joan Pera llenaron de éxito su trayectoria. A todo esto se le sumaba sus periódicas intervenciones en televisión, a destacar su trabajo en los Estudios 1, en los que se encuentran títulos como: Doce hombres sin piedad, La plaza de Berkley, La tragedia griega de Aquiles y el mítico Otello. Donde Paco Moran se desgarraba con uno de los personajes más trágicos de la literatura. Y también el cine ha podido disfrutar del talento de este gran actor en películas como: El escándalo, Asesinato en primavera, Un millón por tu historia, El valle de las espadas y nuestro agente en Casablanca. En noviembre de 1999, Paco Moran y Joan Pera se despedían con gran éxito de La extraña pareja estableciendo el Récord Guinness mundial de más espectadores de pago en una función de teatro (14.797 espectadores). Y tras esto se iniciaría otro éxito profesional: los dos años de permanencia en cartel con La Jaula de las locas. Son muchos los premios que ha obtenido en su carrera profesional, pero quizá uno de los que más le ha emocionado ha sido el Premio al Cordobés del Año, como reconocimiento a su brillante carrera artística y entregado en su tierra natal. De él la crítica ha dicho: “Es una bestia escénica, un actor que disfruta imaginando nuevas formas de hacer destenillar a su público”.

Paco Morán /

Pep Cruz

Pep Cruz /

Pere Arquillué

Debuta als escenaris professionals el 1990 amb Tàlem, de Sergi Belbel. Des de llavors ha participat en nombrosos muntatges del mateix Belbel (Qui compra maduixes?, La filla del mar – amb què obté el premi de l’Associació d’actors i Directors al Millor Actor Protagonista -, Colometa la gitana, Morir i L’habitació del nen). Ha treballat també amb Calixto Bieito (El somni d’una nit d’estiu), Domènech Reixach (Lo desengany), Rafel Duran (El mercat de les delícies), Lluís Homar (Els bandits), Penny Cherns (Tant x tant Shakespeare), Georges Lavaudant (Els gegants de la muntanya), Rosa M. Sardà (El visitant) i Xavier Albertí (Orgia). Destaca especialment la seva participació en diversos muntatges de J.M. Flotats (Àngels a Amèrica – amb què obté el premi de la Crítica de Barcelona 1997 a la Millor Interpretació - i La Gavina), Ariel García Valdés (La corona d’espines i Galatea) i Joan Ollé (Así que pasen cinco años, De poble en poble i Fedra). Des del 2003 ha treballat amb Àlex Rigola a Juli César, Santa Joana dels escorxadors, Ricard 3r, Arbusht i La nit just abans dels boscos, i aquesta temporada ha protagonitzat Otel•lo, dir. Carlota Subirós. En cinema, ha rodat una desena de pel•lícules amb directors com Ventura Pons, Carlos Saura, Cesc Gay, Fernando León de Aranoa o Manuel Martín Cuenca. En televisió ha participat en sèries (Secrets de família, Estació d’enllaç, Jet Lag o Mar de Fons) i també en telefilms (L’estratègia del cucut, Mónica o El concursazo).

Pere Arquillué /

Roser Batalla

Nascuda a Barcelona el 21 de maig de 1965. És llicenciada en interpretació a l’Institut del Teatre. Debuta professionalment l’any 1987 amb Dagoll Dagom en el paper de Yum-Yum a Mikado. Teatre: · The Full Monty de T. McNally i D. YazBek. Dir. Mario Gas. 2001 · La dona incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. 2001 · El temps de Planck de Sergi Belbel i Oriol Roig. Dir. Sergi Belbel. 2000 · L’augment de G. Perec. Dir. Jesús Díez. 2000 · Sota el bosc lacti de D. Thomas. Dir. Jesús Díez. 1999 · Fuita d’en Jordi Galceran. Dir. Eduard Cortés. 1999 · Company de Sondheim i Furth. Dir. Calixte Bieito. 1997 · Pel davant i pel darrera de M. Frayn. Dir. Alexander Herold. 1996 · Historietes de diversos autors. Dagoll Dagom. 1993 · Un ratolí, un gat, un canari i una boa a l’armari de Rena Llucot (monòleg). Dir. Raúl Contel. 1993 · Flor de nit d’en M. Vázquez Montalbán i A. Guinovart. Dagoll Dagom. 1992 · Snoopy!, el musical de Schulz i Grossman. Dir. Ricard Reguant. 1991 · Mar i cel d’Àngel Guimerà i A. Guinovart. Dagoll Dagom. 1988 · Fantasio de Musset. Dir. Josep M. Mestres. 1988 · La disputa de Miravaux. Dir. Pau Monterde. 1988 · El Mikado de Gilbert & Sullivan. Dagoll Dagom. 1987 Televisió: · Psicoexpress. TV3. 2001 · Nissaga de poder. TV3. 1996-98 · Estació d’enllaç. TV3. 1995; Arnau. TV3. 1993 · La Mirandolina. TV3. 1990; Plàstic. Programa infantil, TV2. 1986 · BotóFluix. Programa infantil, TV3. 1986 · El poema de Nadal. TV2. 1985 · Tripijocs. Programa infantil, TV2. 1984 · La Rambla de les Floristes. TV2. 1984 Ha traduït i adaptat al català i al castellà vàries obres, entre les que destaquen: The Full Monty. 2001; T’estimo, ets perfecte… ja et canviaré. 2000; A little night music. Grec 2000; Sweeney Todd (per la que va obtenir el premi Especial de la Crítica i el Premi FAD) l’any 1994 i 1995; Chicago. 1995.

Roser Batalla

Fitxa tècnica

/ Arranjaments:

Joan Vives

sdf

Joan Vives / Audiovisuals: Tatiana Halbach / Coreografia: Gabriela Maffei / Direcció tècnica: Arnau Recio / Il·luminació:

Lluís Martí

Dissenyador i tècnic d’il·luminació. Co-fundador de la companyia Ícaro Teatre. (2004) INFORME LUGANO de Susan Georges. Dirigit per Teresa Vilardell. Estrenada a l’Auditòrium del Fòrum de les Cultures de Barcelona. LES VEUS de Iambu de Carles Batlle.Dirigida per Thomas Sauerteig. Estrenada a la Sala Beckett de Barcelona. (2003) DO´M de Enric Casasses. Dirigida per Albert Mestres. Estrenada a la Sala Beckett de Barcelona. EL COMPOSITOR, LA CANTANT, EL CUINER I LA PECADORA sobre música de Rossini. Dirigida per Carles Santos. Estrenada al Teatre Nacional de Catalunya. REFUGI de Jessica Goldberg. Dirigida per Oriol Broggi, estrenada a la Sala Beckett de Barcelona. LILIOM de Ferenc Moldnar. Dirigida per Carlota Subirós, estrenada a la sala Beckett de Barcelona. (2002) EL HIPNOTIZADOR de Paco Zarzoso. Dirigida per Paco Zarzoso, estrenada al Teatro Municipal Matadero de Zaragoza. HEMISFERIOS de Iñaki Garz, companyia Ícaro Teatro. Dirigida per Iñaki Garz, estrenada a la Sala Beckett de Barcelona. (2001) LIBRACAN basat en la novel·la “Mujeres que corren con los lobos”. Dirigida per Amparo Urrutia. Estrenada al teatre Ovidi Monllor, Institut del Teatre de Barcelona. ROMEO Y JULIETA de William Shakespeare compañía Ícaro Teatro, dirigida per Iñaki Garz. Estrenada en la plaça Sant Felip Neri de Barcelona. (2000) BALLS POPULARS CATALANS de la companyia Esbart Dansaire de Mollet. Dirigit per la companyia. Estrenada a la sala Adrià Gual de l’Institut del Teatre de Barcelona. (1999) JOCS D´HEROIS I HEROÏNES sobre textos d’autors clàssics. Dirigit per Esteve Polls. Estrenada al teatre Malic de Barcelona.

Lluís Martí / Regidoria:

Cristina Sánchez

Cristina Sánchez / Vestuari: Gabriela Maffei

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català/Castellà
Durada: 90 min.