Temporada Alta 2017

Barcelona dimarts,   17 d'octubre de 2017   Actualitzat a les   17:10 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Les Tres Germanes

Les Tres Germanes

Autor text:

Anton Txhejov

Antón Paulovitx Txèkhov va néixer a Taganrog, port de la mar d'Azov, el 7 de gener de 1860. Era el tercer fill d'una família de comerciants, que es van arruïnar qual ell tenia setze anys. La família es traslladà a Moscou on Txèkhov ingressà a la Facultat de Medicina. Als vint anys publicà el primer conte i començà a col·laborar en diverses revistes. El 1884 es llicencià, passà a exercir a diversos pobles i publicà el seu primer llibre, Els contes de Melpòmene. Durant els anys següents aparegueren nous reculls narratius, col·laborà al diari Novoié Vremia i rebé el Premi Puixkin. El 1887 estrena la seva primera obra teatral, Ivanov, al Teatre Korch de Moscou, que serà reestrenada dos anys després amb gran èxit al Teatre Alexandre de Petersburg. Després d'una sèrie de viatges per tot l'lmperi Rus i per l'estranger compra una propietat propera a Moscou, Melikhovo, i la seva activitat mèdica, social i literària esdevé molt intensa. El 1894 es comença a declarar la greu malaltia pulmonar que arrossegarà la resta de la seva vida i també comencen a aparèixer noves generacions literàries que el marginen. El 1896 estrena La gavina al Teatre Alexandre i fracassa. Un any després sofreix una greu hemoptisi i, un cop guarit, fa un nou viatge per Europa. El 17 d'octubre de 1898 La gavina, en un muntatge del nou Teatre d'Art de Moscou, dirigit per Constantin Stanislavki, obté un gran èxit. A la companyia coneix l'actriu Olga Knipper, amb la qual es casarà tres anys després. El 1899 es ven Melikhovo i s’instal·la a lalta, i en aquesta època s'inicia la seva amistat amb Màxim Gorki. El 31 de gener de 1901 estrena al Teatre d'Art Les tres germanes, i poc després s'agreuja la seva tuberculosi. Amb la seva dona recorre diversos sanatoris. Finalment, el gener de 1904 estrena L'hort dels cirerers i, ja molt greu, torna a Moscou. A l'estiu marxa amb la seva dona a Alemanya i el 2 de juliol mor a Badenwieler, als quaranta quatre anys.

Anton Txhejov
Direcció:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós

Carlota Subriós adapta el clàssic de Txékhov.

Sinopsi de Les Tres Germanes


Repartiment

Alba Pujol

Actriu formada a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. En la seva curta carrera s’hi compten dos muntatges destacats: Nausica, de Joan Maragall, dir. Hermann Bonnin, i Autorretrat III, de Tennessee Williams. Actualment interpreta Desdèmona a la gira d’Otel·lo, de W. Shakespeare, dir. Carlota Subirós.

Alba Pujol /

Anna Sahun

Barcelona 1975 2002/03 SCHERZO, Companyia “Dei Furbis” Creació col.lectiva Dramaturgia i direcció Gemma Beltran. Personatge de Colette, a la serie Temps de Silenci (TV3), 2001. Personatge de María, a la pel·lícula Las horas del día, de Jaime Rosales, 2002. Recital poètic El segle de les dones, de Marta pessarodona i Pere Planella, 2003. Personatge d'Anna, al curtmetratge Les germanes, de Jan Baca i Tony Garriga, 2003.

Anna Sahun /

Bernat Quintana

Bernat Quintana Óscar Ha estudiat teatre amb Boris Rotenstein. Ha treballat als següents muntatges: L’home, la bèstia i la virtut, de Luigi Pirandello, direcció de Ramon Ribalta, Teatre del Sol de Sabadell (1995). El criptograma, de David Mamet, direcció de Sergi Belbel, TNC (1999). Bernadeta xoc, adaptació i direcció de Magda Puyo, TNC (1999). Pel cinema ha treballat al llargmetratge La ciudad de los prodigios, dirigit per Mario Camus (1999); a la telemovie Valèria, dirigit per Sílvia Quer (2000); i al curtmetratge La presó orgànica, de Jordi Soler (1998). Per a la Televisió de Catalunya ha actuat a les sèries Laura i El cor de la ciutat en la qual actualment continua interpretant el paper de Max.

Bernat Quintana / Eduard Farelo /

Ernest Villegas

Ernest Villegas /

Jordi Collet

(Actor-músic). Argentona 1967 Llicenciat en art dramàtic per l´Institut del Teatre de Barcelona. (1995) 2 Nominacions al premi butaca de teatre en la catagoria de millor actor protagonista per: Vianants 2004 i Dimonis 2006 Teatre • homebody/kabul de Tony kushner Dir. Mario gas (2007) producció Teatro Español (castellà) • Dimonis de Lars Noren Dir: Lurdes Barba (2006/2007) Producció Sala Beckett (català) • Tenneessee de Tenneessee Williams Dir: Xavier Albertí (2006) Producció Teatre Romea (català) • El malentès de Albert Camus Dir: Joan Ollé (2006) Producció Teatre Lliure de Barcelona (català) • PPP Espectacle de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini Dir: Xavier Albertí (2005-06) Producció Teatre Lliure Barcelona (català) • Amor, fe , esperança de Odon Von Horvat Dir: Carlota Subirós (2005) Producció Festival grec 2005 (català) • Occisió de Lluïsa Cunillé Dir: Lurdes Barba (2005) Producció Teatre Lliure i Companyia per imperatiu legal (català) • Heil Tanz! de Caterina Sagna. (teatre –dansa) (2004-2005) producció Associazione Compagnia Caterina Sagna, îles de danse, Opéra de Lille, Fondazione Romaeuropa(Roma), MC2:Maisonnde la culture(Grenoble),Kunstencentrum Vooruit (Gent),etc..(francés-italià) • Barcelona mapa d’ombres de LLuïsa Cunillé Dir: Lurdes Barba (2004) producció sala Beckett (català) • Vianants de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso Dir. Xavier Albertí (2004) producció Bulevard espectacles per la sala Beckett (català) • Traïció de Harold Pinter Dir: Xavier Albertí (2002/2003) producció Sala muntaner per la cia. Cae la sombra (català) • Troilus i Cressida de william Shaquespeare dramaturgia de Lluïsa Cunillé Dir: Xavier Albertí (2002) producció festival grec 2002, teatre Lliure i bitó produccions (català) • Libera me de Yehoshua sobol Dir: Franco di Francescantonio (2002)/(2005) producció de Sitges teatre internacional 2002 y temporada alta 2002 i sala muntaner temporada 2005 (català-italià) • Ubú rey de Alfred Jarry Dir: Alex Rigola (2002) (castellà) producció Teatro de la Abadia. • Más extraño que el paraiso espectacle de creació a partir de l´obra de Jaime Gil de Biedma/Lluïsa Cunillé. Dir: Xavier Albertí. (2001) (català/castellà) • El gat negre de Lluïsa Cunillé. Dir: Xavier albertí. (2001) (català) • Titus Andrónic de William Shakespeare. Dir: Alex Rigola (2000/2001) (català) • Hamlet de William Shakespeare. Dir: Lluis Homar (1999/2000) (castellà/català) • La maquina d´ aigua de David Mamet. Dir: Alex Rigola (1999) (català) • Dall´altra parte versió italiana d´ A l´altra banda (1999) (italià/castellà) • Peep show verona de Rafael Duran a partir de Romeo i Julieta de W. Shakespeare. Dir: Rafael Duran (1999) (català/italià/anglès) • Asi que pasen cinco años de Federico Garcia Lorca. Dir: Joan Ollé (1998) (castellà) • Combat de Carles Batlle. Dir: Ramon Simó (1998) (català) • A l´altra banda espectacle de creació pròpia a partir de La nuit juste avant les forêts de Bernard-Marie Koltès. Dir: Franco di Francescantonio (1997) (català/castellà) • 055 My favourite numbers espectacle de creació pròpia (1997/1999) (castellà/ català/ italià) • Treballs d´amor perdut de William Shakespeare. Dir: Ferran Madico (1995-96) (català) Cine • Rivales de Fernando Colomo (llargmetratge, 2007) • Positius de Judith cullell (llargmetratge, 2007) • La Biblia negra de David Pujol (llargmetratge, 2001) • Todo me pasa a mí de Miquel Garcia Borda (llargmetratge, 1999) • Un banco en el parque d´ Agustí Vila (llargmetratge, 1998) • El dominio de los sentidos (el gust) de Teresa de Pelegrí (llargmetratge, 1996) • Ronda de nit de Ramon Térmens (curt 2001) televisió • Mir tele5 (2007) • Hospital central tele5 (2006) • Estació d´enllaç TV3 (1997-98) Secrets de família TV3 (1995)

Jordi Collet /

Mia Esteve

2004 La serrana de la vera. Dir. María Ruiz. Teatro Clásico. Madrid 2003 Las troyanas, d’Eurípides. La Fura dels Baus i Irene Papas. Roma Bones intencions. Cia. Roger Bernat. Teatre Lliure 2002 11 de setembre. Les troianes. Dir. Ramon Simó. TNC 2001 La mare coratge i els seus fills. B. Brecht. Dir. Mario Gas. TNC Trilogia 70. Dir. Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec Lulú. F. Wedekind. Dir. Mario Gas. TNC 2000 Solness, el constructor. H. Visen. Dir. Carme Portaceli. TNC. Taurons. D. Mamet. Dir. Ferran Madico.Villarroel Teatre. Grec. El criat. R. Maugham. Dir. Mario Gas. Mercat de les Flors. 1999 Bernadeta xoc. A. Platel i A. Sierens. Dir. Magda Puyo. TNC Una joventut europea. Dir. Roger Bernat. Grec 99. Mercat de les Flors. 1998 Mesura per mesura. W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. TNC. Álbum. Dir. Roger Bernat. Teatre Lliure. Grec 98. Interior d’una rentadora. Dir. Roger Bernat. Festival STI 98.

Mia Esteve / Pepo Blasco /

Roser Camí

Ha recibido el Premio a la mejor interpretación de la crítica teatral de Barcelona 1999-2000 por Tots eren fills meus de Arthur Miller, dirigida por Ferran Madico. Licenciada en Arte Dramático por el Institut del Teatre de Barcelona. De su trayectoria destacamos, entre otros, los siguientes montajes teatrales: 2002 Macbeth, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatre Romea. Actualmente en gira por España y Cataluña. 2000 Tots eren fills meus, de Artur Miller. Dir. Ferran Madico. Teatre Romea. 1999 Les dones sàvies, de Molière. Dir. Rosa Novell. Gira por Cataluña,Sala Muntaner, La casa de Bernarda Alba, de F. García Lorca. Dir. Calixto Bieito. Teatre Principal. 1998 Estrips-tis, de Manuel Dueso. Dir. Manel Dueso. La casa de Bernarda Alba, de F. García Lorca. Dir. Calixto Bieito. CDN - Teatro María Guerrero y Teatre Principal 1997 Enredos de Ken Ludwig. Dir. Fernando Bernués. Teatre Tívoli. 1996 La dama del mar, de H. Ibsen. Dir. Joan Maria Gual. Teatre Mercat de les Flors. 1995 Les dones d’en Jack, de Neil Simon. Dir. Simone Benmussa. Teatre Villarroel, Galileo Galilei, de Bertolt Brecht. Dir. Calixto Bieito. Teatre Mercat de les Flors, Lectura dramatizada de El Comte Arnau, de Josep Mª de Sagarra. Dir. Esteve Pons. El rei Joan, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Festival Grec - Convent dels Àngels, Festival de Otoño de Madrid, Teatro de La Abadía, Madrid. Festival de Dijon. 1994 Kasimir i Karoline, de Odon von Horvarth. Dir. Calixto Bieito. Sala Beckett. 1993 Un dia, de Mercè Rodoreda. Dir. Calixto Bieito. Festival Grec 93 y Mercat de les Flors, Les reines, de N. Chaurette. Dir. Teresa Pombo. Teatre Adrià Gual. Ha trabajado en las siguientes películas: Subjúdice, de Josep Maria Forn y La llave de hierro, de Jordi Cadena. Ha trabajado, entre otras, en las siguientes series de TV3: Estació d’enllaç, La lloll, Tres pics i repicó y Dones d’aigua.

Roser Camí /

Victor Pi

Llicenciat per l’institut del teatre de Barcelona Actor: -“Cyrano de Bergerac” Companyia Josep Maria Flotats. -“Don Joan” direcció: Savary -“Pels pobles” direcció: Joan Oller -“La mare coratge” direcció: Mario Gas

Victor Pi /

Xavier Ruano

Nascut el 1957, està diplomat en Mim i Pantomima per l’Institut del Teatre de Barcelona i ha realitzat estudis d’interpretació amb Boris Rotenstein, Pere Planella, Mario Gas, Manuel Illo, Carlo Bosso, etc.. TEATRE 1982 A propòsit del subsòl. Dir Jorge Vera. 1983 El cas de la patata rosa. Cia Vol-Ras Striptease. Dir Angie Leparsky. 1984 Pell de màscara. Dir Pavel Rouba. 1985 Kean. Dir Josep Montañes.1986 L'assedio di Torino. Cia la Quimera di Torino. 1987 Andante Amoroso. Dir Manuel Illo. 1988 Tirant lo Blanc. Pavel Rouba 1989 El knack. Dir Ricard reguant. 1990 La fageda. Dir Sergi Belbel. 1991 Indian Summer. Dir guillermo Heras. 1992 L'art de la comèdia. Dir Jordi Mesalles 1993 La guàrdia blanca. Dir Pavel Homsky. Rodeo. Dir Lius Miguel Climent . La senyora Florentina i el seu amor Homer. Dir Mario Gas. 1994 El golfus de Roma. Dir Mario Gas. 1995 Antoni I Cleopata. Dir Xavier Albertí . Dos tristes tigres .Cia teatro fronterizo. La celestina. Dir Herman Bonnin. 1996 Los Alpes en llamas. Dir RicardSalvat. 1997 Políticament incorrecte. Dir Paco Mir. 1998 Executor 14. Dir Ramon Vila. 1999 La mà de mico. Dir Herman Bonnin . Melinda on the rock. Dir Manel Dueso. 2000 Crim perfecte. Dir Carles Canut . El tercer policia. Pep Anton Gómez. 2001 Un tramvia anomenat desig. Dir Manel Dueso. 2002 Un sant sopar europeu. Dir Lurdes Barba. Ronda de mort a sinera. Dir Ricard Salvat. Romeo I Julieta. Dir Pep Pla. 2003. L'hora que res no sabíem els uns dels altres. Dir Joan Ollè. 2004 Els fusells de la sra carrá. Dir Oriol Broggi. 2005 Claroscuros. Dir Ada Vilarò. 2006 Magnus. Dir Oriol Broggi. Nausìca. Dir Herman Bonnin. Volpone Dir Pep Pla. 2007 Soldados de Salamina. Dir Joan Ollè. 2666. Dir Alex Rigola. 2008 El Rei Lear. Oriol Broggi CINEMA I TELEVISIÓ: Los mares del sur. dir Manuel Esteban(..89). Monturiol. dir Francesc Bellmunt. El Armario.Dir Ignacio López Serra(2000). Lisístrata. dir Francesc Bellmunt(..02). Nubes de verano.dir Felipe Vega(..06). Coronel Macià. Dir Josep Maria Forn(..06). Atlas de geografia humana. Dir Azucena Rodriguez(..07).Mimesis.dir Alber Montero(..08). Planeta imaginari. Histories de cara i creu. La Lloll. Happy House. Mirall trencat. Estació d'enllaç. Només per tu. Dir Jordi Cadena(Telmov). Mes enllà de les estrelles.dir Jesús Segura(telmov).Ens veiem demà. dir xavier Berraondo(telmov). Això no es una pel·lícula (Telmov). Happy House.(serie).Angels I Sants (serie 2006). Mar de Fons (serie 2007). Hospital central (serie 2009). Vendelplà ( serie 2009)

Xavier Ruano

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Ferran Dordal

Ferran Dordal / Ajudant d'escenografia:

Àngela Ribera

Àngela Ribera / Alumne de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona en pràctiques:

Anna Ribera

Anna Ribera / Natàlia Aguirre / Patrícia Díaz /

Sergi Marí

Sergi Marí / Caracterització: Núria Llunell / Dramatúrgia:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós / Escenografia:

Max Glaenzel

Max Glaenzel / Espai sonor:

Oriol Roca

Oriol Roca / Realització vestuari:

Goretti Puente

Goretti Puente / Teatre Lliure / So: Marta Folch / Traducció: Miquel Cabal Guarro / Vestuari: Berta Riera / M. Rafa Serra

Crítiques

  • ...
  • ...
  • L'astre fugaç

    Les tres germanes, com els Tres Mags, malden per no perdre el ròssec del seu estel fugaç, enderiades per abastar els seus somnis, que, com més s'hi apropen, més s'esvaneixen. Hi ha una feroç tensió entre allò que cerquen, una elevada passió, i allò que hi ha: la prosaica i asfixiant realitat. L'...
  • Les Tres Germanes

    Carlota Subirós ens ho recorda en el programa de mà. Gorki va dir que Les tres germanes no era teatre sinó música. Exacte, i per això en aquesta obra els personatges són instruments d’una sonoritat que ha d’amalgamar-se com si fos un cor i els solistes pronunciessin les seves frases com moments musi...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • 'Les tres germanes versió androide' i jornada 'Emocions artificials'

    [‘LES TRES GERMANES, VERSIÓ ANDROIDE’ UN TXÈKHOV PER A UN FUTUR PRÒXIM] Potser no us diuen res –encara- els noms de Oriza Hirata i Hiroshi Ishiguro. Doncs apunteu-vos-els perquè Oriza Hirata és el més gran renovador del teatre contemporani japonès. Director i líder de la companyia Seinendan, ha p...
    Teresa Bruna - 01/07/2013Continuar llegint
  • Tornen ‘Les tres germanes’ de Sanchis Sinisterra a l’Atrium

    La Sala Atrium recupera per aquestes festes Les tres germanes (Variacions sobre Txèkhov), l’espectacle que van estrenat la pasada temporada a primers de gener. Es tracta de l’adaptació del dramaturg valencià José Sanchis Sinisterra d’aquesta gran obra que gira entorn de la desil•lusió i la decadèn...
    Teresa Bruna - 06/12/2012Continuar llegint
  • Variacions de Sanchis Sinisterra de 'Les tres germanes a la Sala Atrium

    Continuen les bones notícies post-festes. La Sala Atrium, petitona, amb 57 places, un teatre que és seu d’una companyia amb ganes de crear marca, ha aconseguit que José Sanchis Sinisterra, dramaturg referent pel seu compromís i qualitat, els escrigui un text: Les tres germanes (Variacions sobre Txè...
    Teresa Bruna - 25/01/2012Continuar llegint
  • Assaig obert sobre 'Les tres germanes' al Lliure

    Ales 17.30 h de demà divendres 25 de març tindrà lloc al Teatre Lliure de Montjuïc el segon assaig obert sobre l’espectacle Les tres germanes, que s’hi està representant aquests dies amb direcció de Carlota Subirós. Es tracta d’una dramatúrgia d’Helena Tornero, amb direcció de Marilia Samper. Aq...
    Teatralnet - 24/03/2011Continuar llegint
  • Avui, assaig obert sobre ‘Les tres germanes’

    Ales 17.30 h d'avui divendres dia 18 de març tindrà lloc al Teatre Lliure de Montjuïc un assaig obert sobre l’espectacle Les tres germanes, que s’hi està representant aquests dies amb direcció de Carlota Subirós. Es tracta d’una dramatúrgia d’Helena Tornero, amb direcció de Marilia Samper. Aques...
    Teatralnet - 18/03/2011Continuar llegint
  • Veronese modifica el sexe dels personatges de 'Les tres germanes'

    Daniel Veronese està convençut que en ple segle XXI ja es poden intercanviar els papers de Les tres germanes: «Avui els homes també poden ser seduïts mentre les dones surten a lluitar a la guerra.» La versió del muntatge té un vers intrigant Un hombre que se ahoga. És la primera part d'una cita que ...
    Jordi Bordes - 15/11/2007Continuar llegint
  • 'Les tres germanes' i Tretze roses' premiades

    La versió de Les tres germanes ,de Txèjov, dirigida per Helena Munné ha guanyat el primer premi del X Certamen de Teatre para directora de Escena Torrejón de Ardoz 2007. La versió catalana es va estrenar el passat any en el SAT. El tercer premi va ser també per a una producció catalana, Tretze ro...
    Redacció - 26/03/2007Continuar llegint
  • 'Les tres germanes' encetarà la temporada del Teatre Metropol

    Amb la representació de Les tres germanes de Txèkhov, una producció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el Teatre Metropol de Tarragona encetarà el proper 21 d'abril la programació de primavera, que també inclourà altres espectacles d'èxit de la cartellera teatral catalana, com 84 Charing Cross ...
    Natàlia Borbonès - 31/03/2005Continuar llegint
  • Col·loqui de 'Les Tres Germanes' a la Sala Gran del TNC

    Dissabte 26 de febrer al final de la representació de Les Tres Germanes de Txèkhov a la Sala Gran del TNC (0.15 hores aprox.) es farà un col·loqui obert al públic sobre l'obra. Al col·loqui, moderat per l’escriptor i periodista Joan de Sagarra, hi assistiran el traductor al català del text de...
    Redacció - 24/02/2005Continuar llegint
  • Funció amb audiodescripció de 'Les tres germanes' al TNC

    A la funció de Les tres germanes de dissabte 26 de febrer a les 21 h. a la Sala Gran hi assistirà un grup de 40 persones cegues i deficients visuals que seguiran l’obra a través del sistema Audesc, un sistema d’audiodescripció que permet a aquest col·lectiu seguir tot el que passa damunt l’escenar...
    Redacció - 24/02/2005Continuar llegint
  • Una nueva versión de 'Les tres germanes' llega al SAT!

    La obra de Chejov Les tres germanes llegará también al SAT! (Sant Andreu Teatre) de Barcelona a partir del viernes, de la mano de Helena Munné. La obra podrá verse también los días 26 de febrero y 4 y 5 de marzo. Las actrices Àngela Jové, Maria Pau Pigem y Sílvia Sabaté serán, en esta ocasión,...
    Redacció - 21/02/2005Continuar llegint

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català
Durada: 110 min.


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2017

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar