La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona dissabte,   22 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Esperant Godot

Esperant Godot

Autor text:

Samuel Beckett

Samuel Beckett (1906-1989) Poeta, novel·lista i destacat dramaturg del teatre de l´absurd. D´origen irlandès, en 1969 fou guardona amb el Premi Nobel de Literatura. Beckett va néixer el 13 d´abril de 1906, a Foxrock, prop de Dublín. Després d´assistir a una escola protestant de classe mitja al nord d´ Irlanda, ingressa al Trinity College de Dublín, on obté la llicenciatura en llengües romàniques al 1927 i el doctorat al 1931. Entre aquests dos períodes va passar dos anys com a professor a París. Al mateix temps continua estudiant al filòsof francès René Descartes i escriu el seu assaig crític Proust (1931), que estableix les bases filosòfiques de la seva vida i de la seva obra. Va ser llavors quan coneix al novel·lista i poeta irlandès James Joyce. Entre 1932 i 1937 va escriure i viatjar sense descans i realitzà diversos treballs per a incrementar els ingressos de la pensió anual que li oferia el seu pare, la mort del qual al 1933 li va suposar un cop molt dur. Al 1937 s´estableix definitivament a París, però al 1942, després d´adherir-se a la Resistència, va haver de fugir de la Gestapo, la policia secreta nazi. En el sud de França, lliure de l´ocupació alemanya, Beckett escriu la novel·la Watt (que no es va publicar fins al1953). Al final de la guerra torna a París, on escriu quatre grans obres: la seva trilogia Molloy (1951), Malone mor (1951) i L´innombrable (1953), novel·les que el propi autor considerava la seva consecució més gran, i l´obra de teatre Esperant Godot (1952), la seva obra mestra en opinió de la majoria dels crítics. Gran part de la seva producció posterior a 1945 fou escrita en francès. Altres obres importants, publicades en anglès, són Final de partida (1958), L´última cinta (1959), Díes feliços (1961), Acte sense paraules (1964), That Time (1976) i Footfall (1976); els relats de Murphy ( 1938) i Com és (1964); i dues col.leccions de Poemes (1930 i 1935). Una de les seves darreres obres és Companyia (1980), on resumeix la seva actitud d´explorar allò que és inexplorable. Tan a les seves novel·les com a les seves obres, Beckett centra la seva atenció en l´angoixa indissociable de la condició humana, que en última instància redueix al jo solitari o al no res. Així mateix va experimentar amb el llenguatge fins deixar tan sols el seu esquelet, cosa que va originar una prosa austera i disciplinada, amanida d´un humor corrosiu i alegrada amb l´ús de l´argot i de la broma. La seva influencia en dramaturgs posteriors, sobretot en aquells que van seguir els seus passos en la tradició de l´absurd, fou tan notable com l´impacte de la seva prosa.

Samuel Beckett
Direcció:

Joan Ollé

Professor de l’Institut del Teatre, director del STI (Sitges Teatre Internacional) del 1992 al 2001. Ha estat membre de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure el 2003 i el 2004. Es va iniciar com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974) i Nocturn per acordió (1975), espectacles a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll- Dagom. Els anys 1977 i 1978 va dirigir dos èxits seguits que van consolidar la seva carrera: No hablaré en clase, de Josep Parramon i el mateix Joan Ollé i Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet i Terenci Moix. Entre els muntatges que va dirigir als anys vuitanta cal esmentar Els Pledejaires, de Jean Racine (1983); Baal de Bertolt Brecht al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de J. Sanchis Sinistierra amb el Teatro Fronterizo i Teatropolitán (1986); Antígona, de Salvador Espriu al Festival de Teatro Clásico de Mérida (1987) i Un any sense estiu, de Catherine Anne, a la Gàbia Teatre (1988). Als noranta va dirigir, entre d’altres, Rossiniana, de Gioacchino Rossini, Franco Di Francescantonio i Joan Ollé, una producció del Teatre Grec i del Gran Teatre del Liceu (1990); L’hora dels adéus, de Narcís Comadira, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1995); De poble en poble, de Peter Handke, Festival Grec-96 (Premi Ciutat de Barcelona 1996); Accident, de Lluïsa Cunillé, Mercat de les Flors (Premi de les Lletres Catalanes 1997) i Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, Festival Grec de Barcelona, Festival de Otoño de Madrid (1998). El 2002 dirigeix Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac, Sala Fabià Puigserver, i Fedra de Jean Racine, una producció de Festival Temporada Alta-2002, Festival Grec de Barcelona i Les Estivales de Perpinyà. El 2003 va estrenar L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, al Mercat de les Flors, una producció del Festival Grec de Barcelona i Cròniques Catalonia Splendens al XVII Festival Castell de Peralada, amb direcció musical de Jordi Savall. El 2004 va estrenar Sis personatges en busca d’autor de Luigi Pirandello, i L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov, a la Sala Fabià Puigserver, i La plaça del diamant al Festival Castell de Peralada, un espectacle basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda que ha arribat a les 150 representacions. El 2006 va presentar L’illa del tresor (cabaret de paraules), una versió teatral del programa que va fer des del 1996 en col·laboració amb l’escriptor Joan Barril per a TVC (Premi Nacional de Televisió 2005) i La verdad de las mentiras, una lectura amb Mario Vargas Llosa i Aitana Sánchez-Gijón. A la Sala Fabià Puigserver ha estrenat també El malentès, d’Albert Camus. I al Festival de Teatro Clásico de Mérida, Odiseo y Penélope, de M. Vargas Llosa. El 2007 va estrenar una versió teatral de la novel·la Soldados de Salamina, de Javier Cercas, també va dirigir l’espectacle inaugural de la presència de la literatura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. La tardor del 2007 dirigeix Coral Romput, de Vicent Andrés Estellés, espectacle amb el qual s’inaugurava EL CANAL Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona. El 2008 estrena al Festival de Barcelona Grec El Ángel exterminador, de Luis Buñuel i Luis Alcoriza i Yvonne, princesa de Borgonya, de W. Gombrowicz al Teatre Lliure. Al 2009 ha presentat al Festival Catalan Days a Nova York una lectura dramatitzada de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda amb l’actriu Jessica Lange. També al 2009 ha estrenat El quadern gris, de Josep Pla, una coproducció de EL CANAL i el Grec ’09 Festival de Barcelona i El jardí dels cinc arbres a partir de textos de Salvador Espriu, un espectacle produït pel Canal, el CAER, el CAET i el Teatre Principal de Palma.

Joan Ollé
Producció: 35 Festival de Barcelona Grec
/ La Troca Promocions artístiques
Producció executiva:

Lola Davó

Lola Davó

Vladimir i Estragó tornen per riure de la tragèdia de la vida.

Sinopsi d´ Esperant Godot

Ha passat més de mig segle i Vladimir (Didí) i Estragó (Gogó) segueixen esperant que arribi Godot en un decorat que és el de sempre: un camí que no sabem d’on ve ni cap a on va, un arbre i una nit amb una mica de lluna perquè puguem veure què els passa, què ens passa. Al gran teatre, nosaltres som ells i ells són nosaltres: la representació ens representa. Absurd, incomunicació, existencialisme... Aquests termes són cosa de tots i de cada dia.I és que la vida és tràgica, però l’humor intel·ligent és un antibiòtic infal·lible contra el destí fatal: riure’s del mort i de qui el vetlla. Beckett és tan savi que li van donar el Nobel per fer pallassos tragicòmics per a adults.

Repartiment

Carles Ollé

Carles Ollé /

Enric Majó

Rubí (Vallès Occidental). Consumat actor de l’escena teatral catalana, la trajectòria teatral d’Enric Majó s’ha desenvolupat essencialment a Barcelona. Des del seu començament al teatre Poliorama l’any 1965 amb Después de la caida dirigida per Adolfo Marsillach fins a Me gustas dirigida per ell mateix i estrenada a l’Espai Brossa l’any 2004. Entre les obres en les quals ha intervingut com a actor destaquen: Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat, dirigida per Ricard Salvat. 1969. Terra baixa d’Àngel Guimerà, dirigida per Josep Montanyés i Josep Maria de Segarra. 1981. El mercader de Venecia de William Shakespeare, dirigida per Sergi Belbel. 1994 L’autèntic inspector Hound de Tom Stoppard, dirigida per Tamzin Townsend. 1999 Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat, dirigida per Ricard Salvat. 2002 Pel davant … i pel darrera de Michael Frayn, dirigida per Alexander Herold. 2003 Sis personatges en busca d’autor de Pirandelo, dirigida per Joan Oller. 2004 Intèrpret de personatges dramàtics per a la televisió, entre ells destaca la seva magnifica recreació de Francisco de Goya a la sèrie Goya dirigida per José Ramón Larraz. També ha participat a les series catalanes Nissaga de poder i Nissaga l’herència. Com a actor cinematogràfic l’hem vist a El pájaro de la felicidad de Pilar Miró, Souvenir de Rosa Vergés, Puta Miseria de Ventura Pons i més recentment a El sueño de Ibiza de Igor Fioravanti.

Enric Majó /

Ivan Benet

Nascut a Vic, és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona amb el Premi Extraordinari de la promoció 1994-1998. Ha estat becat pel Teatre Lliure per participar a dos “work in progress” a l’International Theater Akademy Ruhr a Bochum (Alemanya), i per l’Institut del Teatre per participar a un espectacle de creació a la Hoges School voor de Kunsten d'Amsterdam (Països Baixos). Com a actor, destaquen els seus treballs als següents muntatges: European House, amb direcció i dramatúrgia d’Àlex Rigola (Festival de Temporada Alta de Girona 2005-2006); Ricard 3r de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht, amb direcció d’Àlex Rigola; El miedo y la música, escrit i dirigit per Julio Manrique; Juli Cèsar de W. Shakespeare amb direcció d’Àlex Rigola; Do’m d’Enric Casasses, amb direcció d’Albert Mestres; El somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, amb direcció d’Àngel Llàcer; Escenes d’una execució de Howard Barker, amb direcció de Ramón Simó; La mare coratge i els seus fills de Bertolt Brecht, amb direcció de Mario Gas; Titus Andrònic de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Violació de límits de Manuel de Pedrolo, amb direcció de Joan Castells; Jordi Dandin de Molière, amb direcció d’Oriol Broggi; Els tres mosqueters versió i direcció de Pep Anton Gómez; Cantonada Brossa de Joan Brossa, amb direcció de Rafel Duran, Josep Maria Mestres, Josep Montanyès, Lluis Pasqual, David Plana, Pere Sagristà i Rosa Maria Sardà; Amadeus de Peter Shaffer, amb direcció d’Àngel Alonso, i L’alfabet de l'aigua, escrit i dirigit per Rafel Duran. A més, a televisió ha treballat a les sèries de Televisió de Catalunya “Porca misèria”, “Temps de silenci” i “Laberint d'ombres”, i a la telemovie “Valèria”, dirigida per Sílvia Quer, també per a TV3.

Ivan Benet / Joan Anguera /

Pepo Blasco

Pepo Blasco

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció: Iban Beltran / Cap tècnic: Mateu Vallhonesta / Caracterització: Núria Llunell / Escenografia:

David Ruano

David Ruano /

Eugenio Szwarcer

Realización de Video de la Producción, Blanco de Octavio Paz, Dir. Y Esc. Federic Amat, Festival Temporada alta de Girona y Teatre Lliure. Escenogarfía y vestuario de “La maquina de parlar” de Victoria Szpunzberg, Sala Beckett Realización de video para la ceremonia de apertura de la Feria del Libro de Frankfurt, Dir. Joan Olle, Schauspielhaus Frankfurt. 2007 Escenografía de “Leonce i Lena” de G. Büchner, Dir. Pep Pla. Sala Muntaner, Festival Grec 07 Escenografía de “L´olor sota la pell” de Marta Buchaca, Dir. J.C. Martel. Sala Beckett 2006 Escenografía de “God is a Dj” de Falk Richter, Dir. J.C. Martel, Ca L´Estruch Sabadell, Festival Grec 07. Diseño de video para “Zena Bomba” Dir. Carme Portaceli Escenografía y Vestuario de “Volpone”, de Ben Jonson, Dir. Pep Pla, Centre Dramatic del Valles, L´Alegria de Terrassa. Escenografía de “La Mujer franquicia” de Raquel Tomàs, Festival Temporada Alta 06, Areatangent. Realización de Video para “Odiseo y Penélope” de M. Vargas Llosa, Dir. Joan Olle, Escenografía Federic Amat. Escenografía para “El Mercader de Venecia”, de W. Shakespeare, Dir. Pep Pla, Festival Grec 06, sala Ovidi Montllor, Festival Shakespeare Santa Susana 06. Diseño del espacio para una versión escénica de “Baby Mozart”, serie de videos de estimulación temprana para niños de 0-3 años. Dir. J.C. Martel Diseño de video, para “La finestra tancada” de Agusti Vila, Dir. Carmen Portaceli, Teatre Lliure 2005 Escenografía de “No et moguis” de Clara Segura y Bruno Oro, Club Capitol. Desarrollo de una pantalla de proyección de agua, para la Fura dels Baus, ceremonia de apertura de los Juegos Mediterráneos, Almería 2005. Escenografía para “Quartett” de H. Müler, Dir. Carles Fernandez Giua, Festival Temporada Alta Girona 05, Sala Verus Barcelona 06. Escenografía para “Rosencratz i Guildenstern son morts” de Tom Stoppard, Dir. Oriol Broggi, Festival Shakespeare Santa Susana 05, Sala Beckett 06. Beca del Goethe Institut para asistir al “Theatertreffen 05” en el marco del “Forum Junger Bühnenangehöriger” (Foro de jóvenes trabajadores de la escena). Escenografía y vestuario para “A-dicció” de Andreu Carandell, Sala Beckett 2004 Realización de Video para la producción teatral “Génova 01”, dirigida por Carmen Portaceli, en el marco del Festival Grec ´04, Barcelona Colaboración en la realización de los audiovisuales para la producción “Això és una cadira”, bajo la dirección de Brigitte Luik, para el Teatre Artenbrut, Barcelona

Eugenio Szwarcer / Il·luminació: Lionel Spycher / Moviment:

Damián Muñoz

Damián Muñoz / Regidoria: María Rosales / So:

Damien Bazin

Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: • • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 • JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009 • El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 • L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 • La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009 • Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009 • La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009 • Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009 • Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 • Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008 • Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008 • Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008 • El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008 • Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008 • Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008 • El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008 • Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007 • En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007 • Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007 • Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i • universal). Dir. Joan Ollé. 2007 • El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 • La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006 • Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 • Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006 • Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 • La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 • El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003

Damien Bazin / Tècnic de llums:

Carles Borras

Carles Borras / Tècnic de so:

Damien Bazin

Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: • • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 • JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009 • El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 • L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 • La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009 • Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009 • La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009 • Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009 • Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 • Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008 • Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008 • Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008 • El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008 • Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008 • Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008 • El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008 • Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007 • En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007 • Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007 • Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i • universal). Dir. Joan Ollé. 2007 • El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 • La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006 • Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 • Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006 • Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 • La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 • El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003

Damien Bazin / Traducció: Ferran Toutain / Vestuari: Míriam Compte

Crítiques

  • ...
  • Tot esperant

    Segons Jouvet, la primera regla del teatre és tenir èxit. L'èxit, però, és un pur misteri. Aquest misteri porta un nom: l'espectador. El públic, ho sabem, generós i romàntic com és, ho suporta gairebé tot, excepte, potser, l'avorriment. Caps inclinats, boques obertes, musells fatigats, caigudes d'ul...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • Joan Ollé porta 'Esperant Godot' al Grec 2011

    Joan Ollé i la seva familieta d’actors [sempre mirem de ser els mateixos], diu, torna a la cartellera de Barcelona, en el marc del Festival Grec 2011. Després d’haver visitat Maragall, Vicent Andrés Estellés, Cercas, Rodoreda, Pla, Espriu, Buñuel… el director continua endinsant-se al teatre de re...
    Teresa Bruna - 11/07/2011Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Tragicomèdia
Idioma: Català
Durada: 120 min.