A Vore/Escenes/ L

Barcelona dimecres,   17 de gener de 2018   Actualitzat a les   12:59 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Nit de ràdio dos punt zero

Nit de ràdio dos punt zero

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text: Cristina Clemente
Direcció: Cristina Clemente
Producció: FlyHard Produccions
Producció executiva:

Blanca Caminal

Blanca Caminal

Un programa de ràdio rebrà una trucada desconcertant d'un oient.

Sinopsi de Nit de ràdio dos punt zero

s tard. Les dues de la nit. Candela, Llorenç, Pedro i Anna estan a punt pel programa d’aquesta nit. De nou: “Ho busco però no ho trobo”. Els oïents truquen cercant on poden comprar un tricicle o qui els voldria vendre una entrada de la final de Berna. Però avui una trucada farà trastocar el mecanisme d’aquest rutinari programa.

Repartiment

Alícia Puertas

Alícia Puertas /

Blanca Caminal

Blanca Caminal / Clara Cols Torras /

Pablo Lammers

Pablo Lammers /

Sergio Matamala

Sergio Matamala

Fitxa tècnica

/ Escenografia: Jordi Casanovas / Fotografia:

Roser Blanch Gallego

Roser Blanch Gallego / Regidoria:

Blanca Caminal

Blanca Caminal / So: Jordi Casanovas / Veu en off: Annabel Totusaus / Borja Espinosa / Guim Segarra / Jordi Armengou / Jordi Casanovas /

Marina Fita

Marina Fita / Mònica Bofill /

Oriol Genís

Ha estudiat interpretació a l´Institut del Teatre de Barcelona. Tècnica vocal amb diversos professors de cant: Lina Richarte, Joaquím Proubasta, Sjabbe van Selfhout i Alejandra Spagnuolo i María de Vega. Cursos de comèdia musical amb Hellen Gallagher, sobre Shakespeare amb Konrad Zchiedrich, Penny Cherns i Sue Weston, curs d´ interpretació amb Carol Rosenfeld i stage al Théâtre du Soleil amb Ariane Mnouchkine. És fundador de diversos grups i companyies de teatre: Terrabastall-Tall-Ball-Ventall, ( especializat en teatre de carrer), Teatre de l´àngel A.C. (espectacles de petit format: SOLDADITO VALIENTE, cabaret antimilitarista, ANDRÉS VILLARROSA i EL DUO DE LA SUDAFRICANA, espectacle inspirat en el món de la sarsuela), Teatre Al Ring i actualment és el director y fundador de la companyía Teatre de Calaix S.C.C.L. i L´Arrencacors. TREBALLS TEATRALS 2008 Els assassinats del carrer de la Morgue d’ EDAGAR ALLAN POE. Direcció de Josep Mª Miró. 2007 Assajant Pitarra de LLUÏSA CUNILLÉ I XAVIER ALBERTÍ. Sala petita del Teatre Lliure de Montjuïc. Direcció de Xavier Albertí. 2007 Boris Vian, constructor d’imperis, reposició Sala Muntaner, direcció Xavier Albertí. 2007 El dúo de la Africana un espectacle de XAVIER ALBERTÍ i LLUÍSA CUNILLÉ. Teatre Lliure, sala Fabià Puigserver. 2006 Crónica sentimental de España amb textos de MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Temporada Alta ’06 i Sala Muntaner. 2006 La nit capgirada (La nuit à l’envers) de Xavier Durringer. Direcció IMA RANEDO. Versus Teatre. 2006 Al fil de la mar de Ramon Gomis. Direcció de MANUELA LORENTE. Versus Teatre. 2005-2006 PPP sobre textos de PIER PAOLO PASOLINI. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Espai Lliure. Teatre Lliure. 2005 Pulsió (Der Drang) de FRANZ XAVER KROETZ. Cia Teatre de Calaix. Direcció GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA. Teatre Zorrilla de Badalona. 2005 L´home de teatre de THOMAS BERNHARD. Cia Lluís Homar. Direcció XAVIER ALBERTÍ. Teatre Lliure de Montjuïc. 2004 Buits de Toni Martín. Cia teatre de Calaix. Direcció LURDES BARBA. Teatre Nou Tantarantana. 2003-2004 Boris Vian, constructor d´ imperis cançons de BORIS VIAN. Cia L´Arrencacors. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. 2003 Vermell, negre i ignorant de EDWARD BOND. Direcció de Manuel Dueso. Festival de Sitges i Sala Muntaner. 2002 El nas a partir d´una narració de N. GÒGOL. Cia Teatre de Cordó. Premi Rialles al millor espectacle infantil 2002. 2002 Troilus i Cressida de W. SHAKESPEARE. Grec 2002. Cia Cae la Sombra. Director XAVIER ALBERTÍ 2001 Mort accidental d´un anarquista de DARIO FO. Club Capitol. Sala 2. Cia. Teatre de Calaix . Director PERE PLANELLA. 2001 Kavafis (Recital de poemes de KONSTANDINOS P. KAVAFIS), directores MARIONA ROSSELLÓ y MANEL DUESO. Versus Teatre. 2000 El tiet Vània d´ A. P. TXÈKHOV, director JOSEP MINGUELL. Grec 2000 CIA Teatre de Calaix. Teatre Nou Tantarantana 1999 Mn, Choufleri restera chez lui opereta de J. OFFENBACH. Centre Cultural Barrades de l’Hospitalet 1999 La Comèdia dels Errors de W. SHAKESPEARE, directora HELENA PIMENTA. Teatre Nacional de Catalunya 1999 Brecht por Brecht, direcció de MARIO GAS. Teatro Albeniz, Madrid 1999 L´ especulador de DAVID GREIG, director PHILIP HOWARD. Al Mercat de les Flors, Grec ´99. 1999 Vernissatge de VÁCLAV HAVEL, Direcció de JOSEP MINGUELL. Cia Teatre de Calaix. Artenbrut i Teatre del Sol de Sabadell. 1998 Sweeney Todd de STEPHEN SONDHEIM, Direcció de MARIO GAS/MANOLO GAS. Reposició al Teatro Albéniz de Madrid. 1997 Hotel de mala mort Estranyament estrany de JOAN CAVALLÉ, Direcció EVER MARTIN BLANCHET. Versus Teatre Grec 97. 1997 Epifania del Amor, recital de poemes de K. P. KAVAFIS, Direcció de MANEL DUESO y MARIONA ROSSELLÓ. Versus Teatre cicle Poetes i profetes. 1997 El retaule del flautista de JORDI TEIXIDOR, Direcció de J. L. BOZZO. Teatre Condal. 1996 Càndid de VOLTAIRE - BERNSTEIN, Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Teatre ROMEA, Centre dramàtic de la Generalitat. 1995 Sweeney Todd de STEPHEN SONHEIM, Direcció de MARIO GAS i MANOLO GAS. Teatre POLIORAMA, Centre dramàtic de la Generalitat. Muerte accidental de un anarquista de DARIO FO, direcció d´ÁNGEL ALONSO. De gira per diversos teatres de l´estat espanyol. 1994-1995 La extraña pareja de NEIL SIMON, direcció d´ÁNGEL ALONSO. Teatre Borràs. 1994 L´hort de cirerers d´ANTON P. TXEKHOV, direcció de KONRAD SCHIEDRICH. Cia Talleret de Salt. Mercat de les Flors. Grec 94. El cercle de guix, segons BERTOLT BRECHT, Direcció de CARLO FORMIGONI. Cia JOVE TEATRE REGINA. Leonce i Lena de GEORG BUCHNER, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Teatre REGINA. Aquell boig d´en Jourdain de MIJAIL BULGAKOV, Direcció de JOAN ANTON SÁNCHEZ. Cia DAU RODÓ. Teatre REGINA. Pedro y el Capitán de MARIO BENEDETTI, Direcció de VÍCTOR HERNANDO. Cia TEATRE DE LA RIERETA. SCHAUPLATZ TEATHER de Berlin. L´illa d´ ATHOL FUGARD, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Sala BECKETT. La flauta màgica de W. A. MOZART i E. SCHIKENADER, direcció de FABIÀ PUIGSERVER. Teatre LLIURE. Bandoleres d´ARMONIA RODRÍGUEZ amb GRUP INDEPENDENT DE TEATRE (N.I.T.) Quin cop! espectacle de Commedia dell´Arte, Direcció de RAMON TEIXIDOR. Amb la Cia N.I.T. El gran màgic d´Oz de FRANK L. BAUM y El gran Claus i el petit Claus, segons H.C. ANDERSEN amb la Cia. U DE CUC TEATRE. Les joguines oblidades de JORGE DÍAZ , Direcció de JOAN M. GUAL. Cia LA TREPA CINE I TELEVISIÓ Andorra con Direcció de J.M. GUELL Poble Nou Milagro! y Tiempos pasados cortos de l´ESCAC Direcció de ÀLEX LLOPIS. El segundo nombre de Carlos Plaza El mayor negocio del mundo El Premi episodio de Carvalho (por emitir) Las vidas de Celia de Antonio Chavarrias Atlas de geografia humana de Azucena Rodríguez. El coronel Macià de Josep Mª Forn Diversos treballs de publicitat: Nescafé oro, Madame Brioix de Bimbo, Banesto, Agua de Veri, Hojiblanca, etc.

Oriol Genís /

Roser Blanch Gallego

Roser Blanch Gallego /

Sergi Belbel

Terrassa, 1963. Autor, director i traductor teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1986. Membre fundador de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona, fins 2006. Director Artístic del Teatre Nacional de Catalunya, a partir de la temporada 2006-2007. Obres: Calidoscopis i fars d'avui, 1985. La nit del Cigne, 1986. Dins la seva memòria, 1986 (no estrenada). Minim.mal Show (amb Miquel Górriz), 1987. Elsa Schneider, 1987. Òpera, 1988. En companyia d'abisme, 1988. L'ajudant i Tercet, 1988. Tàlem, 1989. Carícies, 1991. Després de la pluja, 1993. Morir, 1994. Ramon (dins Homes!), 1994. La boca cerrada (dins Por mis muertos), 1996. Al mateix lloc, 1996 (inèdita). Sóc Lletja (amb Jordi Sánchez), 1997. La sang, 1998. El temps de Planck, 1999. Això no és vida (amb Albert Espinosa i David Plana, per a T de Teatre), 2003. Forasters, 2003. Mòbil, 2005. Direccions de textos propis: Minim.mal Show, 1987. Òpera, 1989. En companyia d'abisme, 1989. Tàlem, 1990. Carícies, 1992. Després de la pluja, 1993. Homes! 1994. Después de la lluvia, 1996. Sóc Lletja, 1997. Morir, 1998. El temps de Planck, 2000. Forasters, 2004. Direccions d'altres autors: L'augment, de Georges Perec, 1986 i 1994. Pervertimento, de J. Sanchis Sinisterra, 1987. Passos, de Samuel Beckett, 1987. La fageda, de Josep M. Benet i Jornet, 1989. Desig, de Josep M. Benet i Jornet, 1991. La filla del mar, d'Àngel Guimerà, 1992. Colometa la gitana i Qui... compra maduixes, d'Emili Vilanova, 1993. El mercader de Venècia, de William Shakespeare, 1994. L'hostalera, de Goldoni, 1995. L'avar, de Molière, 1996. Testament, de Josep M. Benet i Jornet, 1997. Rumors, de Neil Simon, 1999. El Criptograma, de David Mamet, 1999. L’estiueig (Trilogia della Villegiatura), de Goldoni, 1999. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette, 2000. El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, 2000. La dona Incompleta, de David Plana, 2001. Madre (el drama padre), de Jardiel Poncela. Muelle Oeste / Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès, 2002. Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo De Filippo, 2002. L’habitació del nen, de Josep M. Benet i Jornet (2003). El mètode Grönholm, de Jordi Galceran (2003). Primera Plana, de Hecht i MacArthur (2003). Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes (2004). Les falses confidències de Marivaux (2005) i 15 de T de Teatre (2006). Traduccions i estrenes a l'estranger: Elsa Schneider: estrenada a França. En companyia d'abisme: estrenada a Alemanya, traducció a l'anglès. Carícies: estrenada a Argentina, Colòmbia, Uruguay, Portugal, França, Itàlia, Alemanya (3 produccions), Eslovènia, Dinamarca, Bèlgica (flamenc), Canadà (anglès), Brasil, New York (International Fringe Festival), Polònia, Cuba, Veneçuela; traduccions sense estrenar: rus, suec. Tàlem: estrenada a França, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Àustria, Regne Unit (Londres), Uruguay, Polònia, Noruega. Després de la pluja: estrenada a Portugal, Regne Unit (Londres), Alemanya (més de 15 produccions), Àustria, Suïssa, Noruega, Argentina, Suècia, França (2 produccions: Montpellier, París), Dinamarca, Bèlgica (2 produccions: francès i flamenc), Holanda, Mèxic, Itàlia, Estats Units (New York), Eslovènia, Grècia, Polònia, Luxemburg, Canadà, Brasil, Islàndia, Croàcia, Xipre, Hongria, Romania. Morir: estrenada a Finlàndia, Suècia, Alemanya, Japó, Dinamarca, Grècia, Uruguai. Traduccions sense estrenar: italià, francès. Sóc lletja, estrenada a Portugal, Dinamarca, Suècia i Noruega. La sang, Estrenada a Bèlgica (flamenc), Àustria, Colòmbia, França, Suècia, Alemanya, Polònia, Uruguay, Chile, Txèquia. Traduccions sense estrenar, a l’anglès, al suec. El temps de Planck, estrenada a Alemanya (Frankfurt, maig 2002), a Àustria (Burgtheater de Viena, abril 2003) i a Mèxic (2005) Forasters, estrenada a Alemanya (Schauspiel Leipzig, 2006). Mòbil, estrena absoluta a Dinamarca (Copenhagen, Plan-B, gener 2006). Traduccions: Fedra, de Racine. L'augment, de Georges Perec. Combat de negre i de gossos, Combate de negro y de perros, En la soledad de los campos de algodón, En la solitud dels camps de cotó, La nit just abans dels boscos, Tabataba i altres textos, Moll Oest i Muelle Oeste, de Bernard-Marie Koltès. L'hostalera, de Goldoni (amb Núria Furió). L'avar, de Molière. Rumors, de Neil Simon. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette. Vindrà algú, de Jon Fosse (amb Anne-Lise Cloetta). Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo de Filippo. Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes. Les falses confidències, de Marivaux. Òpera (Direcció escènica): Il Viaggio a Reims, de G. Rossini. Direcció musical: Jesús López Cobos. Gran Teatre del Liceu, març 2003. Televisió: Adaptació dramàtica i guió de la telenovel.la Secrets de Família (argument de Ma. Mercè Roca), Televisió de Catalunya,1995. Argument i guió de la sèrie Ivern, per a Televisió de Catalunya, 1996-2001. (Publicat a l’editorial Empúries, col. Narrativa, Barcelona 2002). Guió de Nissaga: l’herència, per a Televisió de Catalunya, 1999. Autor de Después de la lluvia, Estudio 1 de TVE, 2000. Cinema: Carícies, de Ventura Pons. Col.laboració en el guió, basat en la seva pròpia obra, 1997. Morir (o no), amb guió i direcció de Ventura Pons, basat en la seva obra Morir, 1999. Premis: Premio Marqués de Bradomín 1986, per Calidoscopis. Premi Ciutat de Granollers 1987, per Dins la seva memòria. Premi Nacional Ignasi Iglésias 1987, per Elsa Schneider. Premi de la Crítica 1991 a la millor direcció, per Desig. Premio Ojo Crítico de RNE, 1992. Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, per Després de la pluja. Premi Serra d'Or 1994, per Després de la pluja. Premi Born de Teatre, 1995, per Morir. Premio Ercilla de Teatro a la "mejor labor teatral", 1996. Premi Butaca 1996 a la millor direcció per L'hostalera. Premi "Els millors de 1997" de Tarragona, a la millor direcció per L'avar. Premio Meliá Parque 1997 al millor autor per Después de la lluvia. Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura 1996, per Morir. Premi “Els millors de 1997” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’avar, de Molière. Premi “Molière 1999” a la millor obra còmica de la temporada per Après la pluie (Després de la pluja) en la producció del Théâtre de Poche Montparnasse de París (1998-99). Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya per la direcció de L’estiueig de Goldoni (TNC, 1999) Premi de la Crítica “Serra d’Or” 2002 al millor muntatge teatral per La dona incompleta. Premi Max de les Arts Escèniques 2002 a la projecció Internacional per Després de la pluja. Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques 2003 per la dramatúrgia i direcció de Dissabte, diumenge i dilluns de De Filippo (TNC, 2002) Premi Butaca 2003 a la millor direcció i al millor muntatge teatral per Dissabte, diumenge i dilluns (TNC, 2003) Premi “Teatre BCN” 2003 a la millor direcció de la temporada per Primera Plana (TNC, 2003). Premi “Els millors de 2003” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’habitació del nen, de Benet i Jornet. Premi “Teatre BCN” a la millor direcció de la temporada 2004-2005 per “El mètode Grönholm”. Premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral per “Forasters”.

Sergi Belbel / Sergi Bittán

Crítiques Express

+
Un espectacle senzill, divertit i rodó.
+
Cristina Clemente s'ha rigut del món radiofònic per dins i de qui el vetlla, sobretot de matinada.

Crítiques

  • «Nit de ràdio dos punt zero»

    Una deliciosa amanida digital, digerible i passada pel sedàs de la dieta teatral mediterrània. Això, que ara miraré d'explicar amb més detall, és aquest espectacle de Cristina Clemente (Barcelona, 1977), guionista i dramaturga, que ha deixat anar la seva vis còmica en una obra estrenada inicialment ...
  • Nit de ràdio 2.0

    Cristina Clemente ha estrenat el seu últim text a la petita i encisadora Sala Flyhard. Un encàrrec de Jordi Casanovas per a aquesta sala i un espectacle gairebé rodó que toca el món dels qui en tenen trenta a través d’una trama plena de metàfores. La Candela, l’Anna, el Llorenç i el Pedro tenen un ...
  • Nit de ràdio a La Villarroel

    Va néixer el 2011 a la Sala Flyhard i un any després va fer temporada a La Villarroel, on ara hi ha tornat durant el mes de juliol. {Nit de ràdio 2.0}, escrit i dirigit per Cristina Clemente, és un d’aquests muntatges que haurien de tornar cada any. Un entreteniment intel·ligent i amb contingut, fre...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Tragicomèdia
Idioma: Català